TEMA 5-PATOLOGIA MUSCULAR (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia patomedicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: PATOLOGIA MUSCULAR: 1. ANATOMIA I FISIOLOGIA: L'aparell locomotor forma una unitat ontogènica ben definida, ja que tots els òrgans deriven de la fulla interna dels segmentes primitius, és a dir del miòtom i de l'esclerotom. Està format per teixit connectiu i fibres musculars, que es formen a partir dels mioblasts. Aquests s’han diferenciat a partir de cèl·lules pluripotencials i es fusionen per crear cèl·lules multinuclears. Una cèl·lula és una fibra.
Tot i així, no tots els mioblasts es diferencien, sinó que algun romanen en cèl·lules pluripotencials creant el que anomenem cèl·lules satèl·lit.
La cèl·lula muscular té la longitud de tot el múscul, és multinucleada amb els nuclis excèntrics. Cada grup de cèl·lula esta rodejat per endomisi, la fibra per l’epimisi i el múscul pel perimisi, també conegut com fàscia.
Les cèl·lules de Mauro són les cèl·lules satèl·lit del múscul que funcionen com unes cèl·lules mare, és a dir, activen les cèl·lules inflamatòries (citoquines per exemple) que provoquen que les cèl·lules mare s’activin i facin la maduració. Les cèl·lules satèl·lit poden ser fibroblastos i miofibroblastos.
2. FISIOPATOLOGIA: En qualsevol lesió muscular aquest es lesiona i provoca degeneració (també anomenada lesió necròtica o necrosis) de les cèl·lules que el formen. A continuació hi ha una regeneració i miogenesisi que produeix una inflamació, procés complex acompanyat d’edema que el que fa és treure el teixit necròtic per a poder posar teixit sa, cèl·lules sanes.
Un exemple, en aquesta imatges: En la B veiem que hi ha cèl·lules sanes (roses) i teixit inflamatori. Les cèl·lules satèl·lit es disposen a la perifèria i els nuclis són excèntrics. A la C veiem que hi ha cèl·lules que tenen nucli i cèl·lules que no. Aixó és degut a que les cèl·lules musculars tenen els nuclis excèntrics i en el tall no es veu ja que està en els laterals. El nucli està en el centre quan es regeneren i per tant en el tall es veu.
Hi ha dos processos que ocorren alhora en aquest moment que cal tenir-los clars: REGENERACIÓ: Curar el teixit amb el mateix teixit, és a dir, es el mateix teixit en crea de nou per substituir-lo amb pel necròtic mitjançant el procés d’inflamació. És més complex que no pas la cicatrització.
CICATRITZACIÓ: Curar el teixit necròtic amb teixit col·lagenós. Les cicatrius musculars (també anomenades fibrosis quan són dins el múscul) són difícilment irreversibles. Un cop s’han creat ja no desapareixen. Sempre que hi ha una lesió muscular no hi te perquè haver-hi una cicatriu, hem d’intentar evitar-ho. Quan hi ha una mala cicatrització, aquesta part del múscul és dèbil i es pot tornar a trencar sempre al mateix punt.
Depenent de la persona i de la teràpia, es duu més a terme un procés o altre, així com de l’ambient de les cèl·lules en el moment de la regeneració (ex: un ambient ric en O 2 afavoreix la regeneració i evita la cicatrització. L’exercici físic aeròbic augmenta la vasculartizació i l’aport de O2 al múscul). L’ideal és que ocorri la regeneració ja que en la cicatrització aquell teixit queda dèbil i pot tornar a trencar-se (lesió en els isquiotibials dels esportistes) per tant, en la nostra rehabilitació, intentarem afavorir el procés de regeneració.
1 TIPUS DE LESIONS MUS CULARS: DIRECTES: Directament al múscul, contusió, tall i també incloem cirurgia. En les pròtesis de genoll per exemple no es talla cap múscul, ja que faríem més mal que bé. Sempre s’intenta no tallar cap múscul tot i que a vegades és inevitable.
INDIRECTES: Distensions, ruptures... Lesions d’elongació: no es trenca sinó que els dos cantons es separen.
Típicament és lesiona la unió musculotendinosa (tendons, inserció), a nivell del terç distal i proximal en músculs biarticulats (isquios, recte anterior, bessons....) i en moviments excèntrics o explosius ja que són els que més tensió generen.
ALTRES: CONTUSIÓ: La seva gravetat pot ser lleu, moderada o greu en funció del grau de limitació de l’activitat. Implica una ruptura fibril·lar.
L’hematoma pot ser intramuscular o bé intramuscular. Intermuscular és que està entre dos músculs, cada múscul està a la seva fàscia i el sagnat va per la fàscia, no afecta al aparell contràctil i per tant el moviment no està limitat.
L’intramuscular, per la seva banda, és un hematoma dins la fàscia del múscul que provoca afectació al aparell contràctil.
Múscul més blanc: més líquid, més sagnat i es veu d'un color més clar.
Els músculs més afectats per les contusions són els més superficials (vast extern, recte anterior, quàdriceps i paravertebral).
LACERACIÓ: Lesió directa que provoca una cicatriu gruixada. El cos intenta fer una cicatrització ràpida i pot provocar després problemes de mobilitat. Els músculs són fibres separades ajuntades per les fàcies. Les sutures musculars són complicades de fer, el múscul és un teixit difícil de cosir i és normal que el múscul s'obri.
LESIÓNS PER ELONGACIÓ: Són un tipus de lesió indirecta.
2 És una distensió en la qual no s’arriben a rompre les fibres. N’hi ha de diversos graus segons la gravetat_ - - - GRAU 1: Distensió muscular. El pacient refereix dolor greu sense determinar un punt precís de major sensibilitat. Clínicament és indistingible d’un “calambre” muscular. No provoca debilitat muscular, i existeix una mínima ruptura (del 5%). Té un difícil diagnòstic ecogràfic. No impedeix fer activitat física.
GRAU 2: Esquinçament parcial. És una lesió més extensa que trenca més d’un 5% d’expesor del múscul. El pacient refereix un pinçament acompanyat de l’aparició sobtada del dolor ben localitzat. Quan el múscul afectat és superficial, és freqüent observar l’aparició d’una equimosis. El diagnòstic ecogràfic es basa en l’aparició d’una zona de discontinuïtat, essent possible identificar un enfonsament entre les fibres, ocupat per un hematoma.
GRAU 3: És una ruptura complerta del múscul. Compromet tot el gruix del múscul i hi ha una separació complerta per retracció i interposició de l’hematoma. S’observa el signe del “hachazo” ja que podem posar la ma i arribar directament al múscul. A vegades es pot confondre amb una ruptura del tendó, que també provoca aquest signe.
HERNIES MUSCULARS: Poden ser directes o indirectes. Tots els components musculars estan rodejats per la fàscia i l’hernia és quan el múscul comprimeix la fàscia i vol sortir. Si el “forat” és molt gros pot sortir i després no entrar i pot ofegar al múscul. Les hernies es veuen com un “bultito” i per diagnosticar-les, es fa una contracció, i si el “bulitito” desapareix és que el múscul torna a ficar-se dins, ja que surt només quan està en relaxació. Les hernies poden ser o per cirurgia o perquè no hem cosit bé.
DOMS: “Les agulletes són cristal·lització del àcid làctic en el múscul desprès de fer esport” això era el que s’havia cregut sempre però és fals. L’àcid làctic no cristal·litza a temperatura corporal i a més, després d’una hora el cos ja l’ha eliminat. Així doncs, que són les DOMS? Delayed onset muscle sorneses, el dolor muscular durant hores o dies desprès d'un exercici extenuant o habitual.
Les agulletes no es poden prevenir i es curen soles als 3-5 dies. Microruptures de miofibriles dels discos Z i teixit connectiu, miofibril·les que fan un component inflamatori que provoca el dolor. Amb els antiinflamatoris calma un 3 poquet, ja que hi ha un component inflamatori. Forma part de l'adaptació al exercici, després de fer aquest exercici no comú molt de temps ja no tenim agulletes perquè ens hem acostumat. Es formen noves sarcòmers més resistents, però no regeneració ja que la cèl·lula no es romp. Un bon escalfament i estirament no prevé l’aparició de DOMS. FISIOLOGIA MUSCULAR: Mai es contreu tot el múscul de cop. Es recomana seguir fent el mateix exercici ja que no sempre es contreuen les mateixes fibres musculars.
ENRRAMPAMENTS: Contracció muscular involuntària i intensa en diversos grups musculars. És degut a que l’activitat ha estat massa intensa o bé s’ha reiniciat a l’activitat després d’un període de descans. Solen aparèixer al principi de l’activitat, per una falta d’escalfament o bé al final per deshidratació (més comú).
EL que fa es estirar, ja que així activem el reflex miotatic invers, el de l'aparell de golgi: amb un estirament brusc, s'activa el reflexa mitòtic invers, on es produeix una inhibició recíproca per inhibir el nervi i el múscul es relaxa. Es creu que es té un component més nerviós que muscular. Si es calenta bé i s'està ben hidratat es pot prevenir, no es lesió del múscul com a tal sinó el que ho provoca el nervi quan fem alguna cosa que no toca (no hidratació, exercici brusc...). El fred calma el dolor i sobretot s’ha de dur a terme una important hidratació.
3. DIAGNÓSTIC: ANAMENSIS: Sobretot es fa anamnesis, demanar ha començat. De cop i no ha pogut acabar=ruptura fibril·lar. és millor una bona anamnesis que no pas proves de imatge. Exploració física molt important ja que es poden palpar les lesions musculars. També es fan proves d’imatge com ECO i RM 4. TRACTAMENT: No depèn de la longitud del tall, sinó de l’espessor.
Els objectius principals són recuperar les propietats elàstiques i contràctils del múscul. També reduir l'hematoma al màxim ja que així aconseguim una cicatriu el més petita possible i disminuïm així l’alteració funcional del múscul.
Es divideix en 3 fases: - - - FASE 1: L’objectiu és reduir l’hematoma. Es fa en la lesió aguda quan ja hi ha hematoma. Es coneix com RICE (rest, compressions, ice and elevation). El tampany de l’hematoma esta relacionat directament amb el tampany de la cicatriu i el temps de regeneració muscular. La lesió té major pronòstic si l’hematoma és intramuscular. Sol durar entre 48 i 72 hores. La fase inflamatòria és 24-48 hores, a partir de les 48 hores el hematoma ja es cura. Es recomana repòs de la zona afectada, crioteràpia i administració d’antiinflamatoris no esteroides (AINE). La crioteràpia precoç es relaciona amb una disminució del tamany del hematoma i accelera la regeneració. La col·locació d’un embenament compressiu reduirà també la mida de l’hematoma i accelera la regeneració, al igual que el massatge compressiu. Han d’evitar-se els massatges.
FASE 2: Es coneix com fase de cicatrització, objectiu: menor i més funcional possible cicatriu. S’administra calor i començarà a realitzar contraccions muscular progressives sempre que no produeixi dolor. Hi ha contraccions isomètriques, concèntriques i excèntriques i els estiraments s’aniran introduint segons la tolerància. Hi ha de haver molèstia però no dolor.
FASE 3: Readaptació a l'activitat que portava a terme el pacient i prevenir aparició de noves lesions realitzant estiraments, potenciació i treball excèntric de la zona muscular afectada abans i desprès de l’activitat.
TRACTAMENT GLOBAL: - Rampes i DOMS: tractament conservador 4 - Distensions: grau 1 i 2 RICE i funcionalització en 2-5 dies. Grau 3 quirúrgic si hematoma extens.
- Laceracions: ttment conservador i sutures si hi ha lesions extenses o afectació muscular important.
- Contusions: ttment conservador.
TRACTAMENTS NOUS: FACTORS DE CREIXEMENT: Són els factors que té el cos posats a la sang. es treu la sang al pacient, es treuen els factors de creixement de la sang i se li posa de manera directa i concentrada a la sang. És, per tant, un fenomen autònom del cos humà.
OXIGEN HIPERBÀRIC: Accelera la cicatrització muscular. per fer una regeneració el cos necessita oxigen hiperbàric. Capil·larització (oxigenació que dilaten els capil·lars arriba més sang) o exercici aeròbic de baixa intensitat com bicicleta estàtica. A més oxigen, més tendència a regenerar.
COMPLICACIÓNS: CICATRIU FIBROSA: FIBROSIS és major que la regeneració. Altera la contractilitat i elasticitat del múscul, disminuint la força i predisposa a patir noves lesions. Es valora per RMN i ecografia. Fins a un 30% dels esportistes es trenquen els isquiotibials presenten aquesta complicació durant la mateixa temporada esportiva. Sol ser ja que els esportistes tornen a competir quan encara no estan recuperats. Tenen una gran demanda muscular i el cos fa una cicatriu que és molt dèbil i pot tornar-se a rompre.
MIOSITIS OSSIFICANT: Hematoma intramuscular que es pot ossificar. En relació a les contusions i es creu que al colpejar, aquest cop arriba al os i estimula les cèl·lules del periosti que s’activen i creen múscul. L’hematoma es va calcificant. També pot provocar-se per fractures i cremades. El massatge precoç afavoreix l’ositis ossificant per tant no s’ha de fer massatge MAI a un hematoma agut. El cayo de fractura es crea al mes però la regeneració del calci tarda 6 mesos. S’espera que es deixi de fer i desprès el traiem. Una altra opció es la radioteràpia (que mata a les cèl·lules en creixement), però és molt més invasiva.
ALTRES MALALTIES: Síndrome compartimental: El múscul sembla que va a estellar, és una patologia de contingent contingut..
Distròfies musculars: malalties genètiques Aplàsia i displàsia: Malformacions, alteració de la funció muscular Tumoració: pot haver tumors musculars.
5 ...