14 Hipertiroïdisme i Hipotiroïdisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 14: FARMACOLOGIA DE LES GLÀNDULES TIROÏDALS.
TRACTAMENT DE L’HIPOTIROÏDISME I L’HIPERTIROÏDISME HORMONES TIROÏDALS Tiroxina (T4) i Triiodotironina (T3), que és la forma activa: la T4 és el reservori i la T3 la forma activa, obtinguda per desiodització La secreció està controlada per la secreció hipotalàmica de TRH que actua sobre la hipòfisi: ella allibera la TSH, que serà la que actuarà sobre la glàndula tiroïdal i com a resposta s’obtindrà la secreció de T3 i T4 Feedback negatiu: T3 i T4 inhibeixen el cicle, a nivell de la secreció de TRH i TSH alhora Les hormones tiroïdals actuen a nivell dels receptors nuclears: s’uneixen al DNA promovent-ne la seva transcripció. Al final s’obtenen una sèrie d’efectes: • Augment producció de proteïnes necessàries per al creixement, desenvolupament i maduració dels teixits, especialment el neuronal. Imprescindibles durant els primers 6 mesos de vida: si un nen neix amb hipotiroïdisme congènit, és molt important diagnosticar-lo i tractar-lo ràpidament, per evitar un retràs mental aberrant • Augment consum d’oxigen i de la taxa metabòlica • Augment freqüència i despesa cardíaques: efectes cronotròpic i inotròpic positius • Augment ventilació • Augment metabolisme glucídic, lipídic i proteic • Augment termogènesi i sudoració • Augment producció d’urea i CO2, conseqüent augment funció renal • Augment secrecions i peristaltisme intestinals • Activació SNC i SNSimpàtic • Reducció massa muscular i teixit adipós HIPOTIROÏDISME • Hipotiroïdisme primari: l’alteració és en la pròpia glàndula tiroides. L’hipotàlem i la hipòfisi l’estimulen correctament, però ella no respon, per diversos possibles motius • Autoimmune: tiroïditis d’Hashimoto. Generació d’Ac que destrueixen la glàndula • Post-cirurgia o 131I: extirpació d’una part de la glàndula, generalment com a tractament d’un hipertiroïdisme previ.
• Induït per iode • Provocat per fàrmacs • Congènit • Hipertiroïdisme secundari o central: el problema és a nivell de l’hipotàlem o la hipòfisi, amb dèficit de TRH i/o TSH SÍMPTOMES (Mixedema: edema a la cara que si no es tracta pot provocar un coma mixedematós)
 1 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TRACTAMENT: HORMONOTERÀPIA SUBSTITUTIVA Levotiroxina sòdica (T4) (Eutirox ®) • Fàrmac d’elecció, admin VO 1 única dosi diària • Bona absorció oral, especialment en dejú: abans d’esmorzar • Es metabolitza àmpliament en el fetge, donant lloc al metabòlit actiu T3 • Semivida plasmàtica estable, 6-7 dies.
• Concentracions plasmàtiques constants de T4 i T3 • Dosis inicialment baixes: l’organisme és molt sensible a l’hormona, així que s’ha d’anar ajustant la dosi lentament per evitar efectes adversos • També possible IV: solució en casos de coma mixedematós Efectes adversos: apareixen en dosis excessives • Taquicàrdia, hipertensió, dolor anginós, arítmia cardíaca, tremolor • Rarament alteracions dermatològiques • Sobredosi aguda o pacients amb cardiopaties prèvies: podria arribar a desencadenar una angina de pit greu o infart de miocardi • Contraindicat en pacients amb HTA no tractada, infart agut de miocardi INTERACCIONS • Impedeixen l’absorció: tot tipus de sals (sals de calci, sulfat ferrós, hidròxid d’alumini, de magnesi…). També fluoroquinolones i sucralfat • Afavoreixen la depuració: clàssics inductors enzimàtics (carbamazepina, fenitoïna, fenobarbital, rifampicina…) • Inhibeix el pas de T4 a T3: amiodarona • Disminueixen la T4 lliure: estrògens (augmentar dosi de T4), sertralina • N’augmenten l’efecte: indinavir (T4 n’augmenta la seva efectivitat) i anticoagulants orals (ajustar dosi) HIPERTIROÏDISME • Autoimmune: malaltia de Graves-Basedow. Ac que s’uneixen al receptor de TSH i l’estimulen contínuament • Goll multinodular tòxic (GMN): nòduls escampats per tota la glàndula que actuen com si tinguessin una activitat intrínseca secretora d’hormones tiroïdals. Possible mutació en aquestes cèl·lules del receptor a la TSH • Adenoma tòxic: tumor benigne • Induït per fàrmacs SIMPTOMATOLOGIA • Hipermetabolisme, fatiga, pèrdua de pes i molta gana, tremolor i afectació cardiovascular • Goll: molt freqüent, tot i que no sempre • En malaltia de Graves-Basedow: símptomes característics. Oftalmopatia (mirada fixa, retracció de la parpella i irritació, exoftalmos) i dermatopatia (prurit) TRACTAMENT TRACTAMENT GENERAL • Fàrmacs antitiroïdals: tionamides • Iodurs: efecte més curt, de segona línia • Iode radioactiu • Cirurgia: tiroidectoma subtotal/total TRACTAMENT COADJUVANT • Oftalmopatia: corticoides • Dermopatia: corticoides tòpics • Tremolor, taquicàrdia: antagonistes β-adrenèrgics (propranolol)
 2 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TIONAMIDES Tiamazol (=metimazol) i carbimazol (profàrmac del tiamazol).
Propiltiouracil no comercialitzat a Espanya, però n’està permesa la demanda i importació Inhibeixen la síntesi de T3 i T4: amb un període de latència molt important (4-8 setmanes) entre la primera administració i la millora clínica. No tenen efecte sobre el seu alliberament • Bona absorció VO, 1 única admin diària • Es concentren a la tiroides: la durada d’acció depèn de la concentració intratiroïdea, no de la plasmàtica • Inici amb dosis altes i reduir la dosi gradualment un cop s’ha normalitzat el pacient, fins assolir la dosi òptima Efectes adversos: especialment a l’inici • TGI • Leucopènia (reducció nº de leucòcits) • Agranulocitosi reversible: molt improbable (0.2-0.5%), greu però reversible, a l’inici del tractament. Símptomes inespecífics, febre i mal de gola • Erupcions cutànies • Rarament síndromes tipus lupus, anèmia aplàsica Interaccions: digoxina, β-blocadors, anticoagulants, bupropió En cas d’embaràs i lactància: propiltiouracil creua menys BP i arriba també menys a la llet. Si no es pot aconseguir, donar tiamazol en la dosi menor possible Utilitat clínica • Tractament malaltia de Graves, especialment en nens, adults joves (<50 anys) i dones embarassades (menor dosi possible o alternativa) • Tractar mínim 12-18 mesos • Preparació per cirurgia o iode radioactiu en pacients amb hipertiroïdisme 3 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 IODURS Inhibeixen la síntesi i també l’alliberament de T3 i T4: efecte immediat, ràpid però de curta durada (no tractaments llargs). També redueixen la proliferació i vascularització glandular Admin VO: solució de lugol (iode al 5% i IK al 10%) o solucions saturades de IK Admin IV: solucions de INa d’urgència EFECTES ADVERSOS • Hipersensibilitat aguda: angioedema (edema general a la boca, llavis, mucoses, llengua), artràlgies, febre, púrpura, arteritis • Intoxicació crònica: iodisme. Gust metàl·lic, cremor a la boca i gola amb faringitis,laringitis i amigdalitis, lesions cutànies… APLICACIONS TERAPÈUTIQUES • Preoperatòries: en combinació amb tionamides en el preoperatori de malalts de Graves • Urgències: per frenar les crisis hipertiroïdals (tormenta tiroidea), junt amb propranolol i tionamides IODE RADIOACTIU: 131I Emissor de partícules tipus β: no tenen massa recorregut, de manera que s’administra VO, ràpidament es concentra a la tiroides i allí comença a emetre les radiacions localitzades. Queden circumscrites a la glàndula i no s’afecten altres teixits Càlcul individualitzat de la dosi, en funció del pes calculat de la glàndula del pacient.
Sovint es fa un pre-tractament amb fàrmacs antitiroïdals EFECTES ADVERSOS • Produeix hipotiroïdisme • Contraindicat en nens i dones gestants: la possibilitat de desenvolupar hipotiroïdisme depèn molt de l’edat del pacient (com més jove és, més risc) 4 de 4 ...