Lliçó 2: Procés de formació i aplicació de les normes de Dret Internacional Públic. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 27
Subido por

Vista previa del texto

NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE 6.
7.
8.
9.
Principi assistència de les NU. Aquest principi comporta dues obligacions, la de prestar a les Nacions Unides tots tipus d’ajuda, i l’altre obligació es abstenir-se d’ajudar a qualsevol Estat on les NU ja està actuant de forma preventiva.
Principi de l’autoritat de les NU sobre els Estas no membres. La carta de les NU s’aplica a tots els Estats membres o no memebres de les NU i han de comportar-se com s’exposa a la carta.
Principi de cooperació. (norma consitudinària = obligada). Els Estats han de cooperar entre sí, és una norma consitudinària molt abstracte, ja que s’ha de veure l’abast que té segons l’àmbit d’aplicació.
Principi lliure determinació dels pobles. Recollit amb pactes dels drets humans, i altres normes internacionals. Només reconeix aquest DRET als pobles colonials, això succeix perquè avui en dia hi ha un interès sobre la tolerància de les decisions.
Un poble(no és conscient de la seva identitat) / nació (conscient de la seva identitat), té dos elements: - Element el que són un conjunt (cultura, eduació, etc) Element subjectiu és el sentiment on ets sents diferent a la resta de país 10. Principi de respecte als drets humans.
Lliçó 2.Procés de formació i aplicació de les normes de Dret Internacional Públic.
Font: material que fem servir i acudim per conèixer el contingut del dret internacional Font material: conjunt complexe de factors econòmics, polítics, ideològics, etcétera. Que es troba en l’origen de tot ordenament jurídic.
Font formal: mecanismes o mitjans reconeguts per l’ordenament internaiconal per crear, modificar o extingir normes internacionals.
A Dret Internacional, entre lege ferenda i lex lata hi ha una categoria intermitja anomenada soft law, això provoca dificultat a l’hora de crear normes internacionals perquè no hi ha poders executius, sinó que els Estats accepten o no la norma. Les normes de dret internacional són normes jurídiques però no se sap on es col·loca, no se sap si vincula o no, etcétera. Això afavoreix a les grans empreses, perquè poden fer i desfer el que vulguin.
Normes de lege ferenda: - Lex lata (dret positiu, el vinculant): ius cogens (dret imperetiu, obligatori) i dret dispositiu (es pot negociar) Lege ferenda (dret desitjable) Les fonts del dret intern, estableix una jerarquia, en l’Estat Espanyol és: 1) 2) 3) 4) La llei Costum Principis generals del dret Doctrina i jurisprudència Altres mecanismes, - Resolució Organitzacions internacionals Actes finals de conferencies internacionals Codis bona conducta Proogrames d’acció Estratègies, etc.
Fins aquí, s’aplica el soft law.
- Gentlemen’s agreements (acords de cavallers), no té efectes jurídics. ( pot incorporar-se en el soft law) Acords estatals (ETN i ONG) Actes unilaterals** Acords Estatals Federals (OI, ESTATS, ESTATS FEDERALS) Les fotns formals del dret internacional article 38 ETIT: a) Tractats internacionals NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE En principi no hi ha jerarquia, però hi ha casos o supòstis especials de jerarquia com és que la CARTA preval sobre qualsevol tractat internaiconal. L’altre cas de jerarquia serien les normes de ius cogens, és a dir, prevaleixen sobre qualsevol altra norma.
En el cas de trobar-nos davant de dues normes interancionals que es contradiguin, s’aplica la norma posterior preval sobre l’anterior, i norma específica sobre la norma general.
Perquè es doni un tractat internacional s’han de donar 4 requisits, si manca un d’aquests requisits ja no ens trobarem davant d’un tractat internacional sinó que ens trobem davant d’un acord: 1.
Acord de voluntats concordants: Un tractat seria la suma de fets de voluntats, perquè cada Estat segueix mantenint la seva voluntat (clàssics).
Un tractat és un acord de voluntats que fa que neixi una voluntat ex novo i desapareix al voluntat de l’Estat (universalistes).
2.
Entre subjectes de Dret Internacional Els subjectes de dret internacional són 4, desde el punt de vista dret positiu: Estats, Organitzacions Internacionals, Santa Seu i el Vaticà.
3.
Dirigit a produir efectes jurídics, pretenen que tinguin efectes, és a dir que s’ha de complir Hi ha molts acords que es fan entre Estats que no tenen efectes jurídics, si una de les part incompleix aquell acord no incompleix la llei perquè no hi ha efectes jurídics.
No té compromís en complir la llei perquè no hi ha efectes jurídics.
4.
Regit pel Dret Internacional S’ha de complir perquè ho ha pactat.
Hi ha 4 fases per complir un tractat: - - Negociació: és una part molt important, pot durar poc o molt depèn la materia, fins i tot hi ha tractats que duren anys Adopció: els Estats voten perquè estan d’acord amb el que s’ha negociat, és a dir, amb el contingut. Actualment aquesta fase coincideix amb l’autenticació Autenticació: els Estats firmen/sellen que estan d’acord amb aquell contingut, és de caràcter formal. No realitza cap efecte jurídic, és a dir, la firma no obliga a que l’Estat ho compleixi Manifestació consentiment: és el que es coneix com la rectificació (confirmar que s’està d’acord i es complirà amb el contignut negociat) Normalment els tractats entre en vigor multilateralment, quan una quantitat X d’Estats ractifiquin el tractat, per tant pot donar-se el cas de que com a Estat es doni consentiment però no entra en vigor perquè encara no hi ha la quantitat necessària perquè es doni la vigència del tractat.
b) Costum internacional Antigament el costum era molt important, les normes consetudinàries d’abans han estat incorporades en tractats, hi hagut una gran codificació de les normes consetudinàries.
Perquè sorgeixi una norma consuetudinària (dret universal) cal:  Una pràctica que ha de ser generalitzafa (que hi participin les grans potències), uniforme (un Estat ha de ser substancialment uniforme però no cal qeu sigui completament) i ha de tenir uan certa durada (amb 2-4 anys es pot realitzar una práctica).
Opinió Iuris, es fer algo no per voluntat, sinó perquè et sents obligat pel dret internacional. Qualsevol llei que faci un Estat, tot i que sigui interna pot arribar a ser una norma consitudenària.
Opinió Iuris a contrari, declaració de no acceptar la norma públicament. Ja que s’ademt el iuris tantum, és a dir el prova en contrari. No funciona el iuris tantum en les normes de ius cogens (no es pot demostrar res, per exemple: norma que elimina l’escalvatge), és una norma iure de iure.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE c) Principis generals del dret L’aplicador del dret quan es trobi amb un buit legal/jurídic, el pot solucionar acudint als principis generals del dret per solucionar el Els principis generals del dret són els paràmetres jurídics resultants de l’absència que es desprèn d’una fumata de maria antesa aquesta com el conjunt de normes de l’ordenament jurídic internacional.
Hi ha principis que són pròpiament del dret internacional, i n’hi ha que són importants del dret intern cap a l’ordenament jurídic internacional.
En el Dret Internacional es fa un nus escàs dels principis generals del dret, perquè aquests principis són molt abstractes i ambigüs, i per tant això és un problema pels Tribunals ja que si comencen aplicar PGD els Estats no estarien contents i començarien a desconfiar del TIJ i no es sometrien a aquest tribunal.
d) Jurisprudència i doctrina, mitjans auxiliars La doctrina no és font del dret internacional, perquè només les sentències del TIJ tenen efecte irte parte. Per tant no té cap valor com a font del dret internacional, no obstant, els anglosaxos defensen que si que té valor la jurisprudència com a font creadora del dret internacional.
La jurisprudència en principi no crea normes, però a la pràctica les decisions del TIJ són tan impotants que fa que els membres o Estat es comporten d’acord amb les sentències que exposa el TIJ, tot i que no haurie de fer-ho perquè només afecta a inter partes. De facto si que té un cert efecte creador ja que els Estats acaben actuant com indica el TIJ.
Moltes vegades el TIR és qui decideix si una norma és consitudinària o no. Per tant, en teoria no és el creador, simplement declara que aquella norma existeix com a tal. Però a la pràctica de manera indirecta juga el paper de creador perquè el TIJ no només declara les normes sinó que a vegades a d’esbrinar si és o no norma.
La doctrina, pot ser de dos tipus:   Doctrina individual: anteriorment jugava un paper clau, però actualment no. Només és important quan es realitza una doctrina sobre una norma consitudinària i aquella doctrina és unànim.
Doctrina col·lectiva: és la més important, ja que fa referència a molts instituts internacionals com per exemple ILA,IDI,IHLADI,Acàdemia de la Haya, etcétera. Són centres en els quals es reuneixen per arribar a unes conclusions.
Parlem de què la doctrina és font del DI perquè és molt possible que les persones que participen en els fòrums internacionals, aquestes conclusions a les que arriben posteriorment acaben sent jutges del TIJ, assesors exteriors, etcétera. A la pràctica quan acabin amb les conclusions ho portaràn a la pràctica i pot sorgir la norma consitudinària.
Per tant, la doctrina té paper creador i aplicador.
e) Art 38.2 – Equitat L’equitat és el sentiment de lo just. El paper que juga l’equitat en el DI, es troba en l’anàlisis de l’equitat i dividida en 3:    Equitat infra legem: és la equitat que opera en el marc de l’ordenament jurídic, no fa falta que les parts donin el consentiment, sinó que s’ha d’aplicar directament perquè es doni justícia. Exemple: un cas que es dóna aquesta equitat, a l’hora de seleccionar la norma que ens porta a una solució més justa.
Equitat proeter legem: equitat que juga per suplir les llacunes del ordenament jurídic del dret internaiconal positiu.
Equitat contra legem: només es pot utilitzar quan les parts ho han acordat, és a dir, el Tribunal pot decidir i sempre ha de vigilar que no vagi contra las normas ius cogens.
Si fós un PGD tindria més força, i s’hauria d’aplicar directament als Estats. La doctrina no accepta que sigui un PGD, perquè no l’interessa.
**ACTES UNILATERALS: Hi ha la possibilitat de què un Estat també mitjançant un acte unilateral quedi vinculat i tingui una obligació. Requisits perquè un pacte unilateral obliga al Estat:  Efectuat per una autoritat competent, i són d’Estat, cap de govern i ministra exterior.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE      Ha de fer referència a una situació concret del fet o el dret, ha de tenir un objecte molt precís Ha de sser de forma pública de manera que pugui ser reconegut per altres Estats de manera internacional S’ha de fer amb la intenció de produir efectes jurídics No pot anar en contra d’una norma ius cogens Ningú pot anar en contra dels seus propis actes, ha d’haver-hi bona fe.
Les fonts estan intereccionades.
Un tractat/resolució pot tenir 3 efectes;    Declaratiu, és aquell cas que un tractat/resolució l’únic que fa es recollir una norma consitudinària que ja existia. Declara la existència de la norma.
Cristalitzador, normes consitudinàries que estan en fase de formació, però el fet de posarles en un tractat/resolució acaben convertint-se en una norma consitudinària.
Generador, a partir de resolució/tractat els Estats comencen a comportar-se segons el tractat/resolució Les resolucions a vegades poden ajudar a precisa l’abast de tractat. El ordenament jurídic del DI és més dinàmic per tant una norma pot derogar una altra norma.
El dualisme diu que el DI i dret intern són ordenaments diferents, i per tant perquè el DI s’incorpori en el dret intern fa falta que es realtzi un acte de recepció.
El monisme diu que el DI i dret intern són un únic ordenament i per tant no té sentit parlar d’acte de recepció.
De què depén que un país sigui dualista o monista, depèn de la cultura que tenen i les raons històriques.
Hi ha normes internacionals directament aplicables al dret intern (aplicació directa), passa a formar part del ordenament dret intern. I l’efecte directe vol dir que qualsevol persona pot aplicar-la.
Lliçó 3. Relacions Internacionals Relació internacional, entitat consitutida o instituida a partir de la voluntat comú de diversos subjectes de dret internacional (Estat, OIS, Santa Seu o Vaticà). Mitjançant un acte jurídic (tractat internacional) en la qual es dota d’uns òrgans permanent propis els quals els hi són atribuïts explícita o implícitament uns poders o competències (competències d’atribució) per dur a terme funcions i objectius de tipus internacional.
Elements importants:       Caràcter interestatal o intergovernamental, es diferencia de las ONG’S perquè són entitats privades.
Són creades de forma voluntària mitjançant un acte jurídic. Aquesta voluntarietaat no sempre és certa.
Òrgans permanents Dotats amb competències pròpies, els òrgans han de tenir competències per poder actuar i dur a terme els objectius pel qual es va crear Existència d’una voluntat autònoma, presa de decisions per majoria simple (tenen molta personalitat autònoma) però si es per uninamitat (la voluntat de la organització es dóna pels demés).
Forma de cooperar per satisfer els interessos comuns, cooperació institucionalitzada és que tenen una certa permanència com per exemple les OIS, dins d’aquesta cooperació trobem dos tipus: o Ad hoc: o Institucionalització: o Col·lectiva: o Integració: coordinació en àmbit econòmic, polític, etcétera.
La subjectivitat de les OIS Subjectivitat de las OIS dins del ordenament jurídic del DI.
Les OIS no tenien personalitat internacional. Un dels canvis va ser arrel d’un dictament de 1999 sobre la reparació de danys de les Nacions Unides. Aquest dictàment és clau en l’atribució de la personalitat jurídica internacional.
Però no o totes les OIS tenen el mateix grau de subjectivitat internacional. Per saber quin és el grau d’una OIS, criteri:  Treaty Making Power (poder fer tractats internacionals) ...