Tema 3.3. Occitània: La confederació Catalanoaragonesa - PART I (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

BLOC  3:  LA  CONFEDERACIÓ  CATALANOARAGONESA       Es   produirà   un   augment   dels   dominis   de   la   Corona   d’Aragó   o   de   la   confederació   catalano-­‐ aragonesa.  La  unió  permetrà  als  descendents  dels  comtes  de  BCN  ser  reis.  Es  construeix  una   monarquia   i   una   sèrie   d’instititucions,   com   les   corts,   i   altres   de   caràcter   municipal.   Es   passa   de   pagesia  alouera  a  servil,  i  apareix  la  burgesia:  creixement  econòmic  gràcies  al  comerç.     Temes:   1.
2.
3.
4.
La  unió  amb  Aragó:  formació  de  la  monarquia  catalanoaragonesa   La  incorporació  de  Catalunya  Nova   Occitània:  l’expansió  cap  al  nord   L’expansió  per  la  Mediterrània   a. Mallorca   b. València   c. Sicília   d. Atenes  i  Neopàtria   e. Sardenya   5. La  monarquia,  el  pactisme  i  la  plenitud  de  les  institucions  catalanes   6. Societat  i  economia:  ciutat,  mercat  i  comerç   7. Noves  mentalitats:  espiritualitat  i  cultura                         1     1.  LA  UNIÓ  AMB  ARAGÓ:  LA  FORMACIÓ  DE  LA  MONARQUIA  CATALANOARAGONESA     El  casal  de  BCN  s’uneix  al  llinatge  d’Aragó  amb  RB  IV  i  Peronella.       Tot  comença  amb  la  mort  sense  descendència  directa  d’Alfons  I  el  Bataller  (1134).  El  problema:   en   el   seu   testament   en   contra   d’allò   establert   per   la   tradició   va   nomenar   hereus   dels   seus   dominis  als  ordres  del  Temple,  de  l’Hospital  i  del  Sant  Sepulcre.  Això  no  agradà  gens  als  seus   súbdits.   Els   navarresos   aprofitaren.   Estaven   units   a   Aragó   al   1076   à   aprofiten   ara   per   deixar-­‐los   i   independitzar-­‐se:   es   separen   del   regne   aragonès   i   proclamen   un   nou   rei:   Garcia   VI   de   Pamplona  (1134-­‐1150).  Ja  tenim  Navarra  fora.   Per  la  seva  banda,  els  aragonesos  elegeixen  el  seu  propi  rei.  Escullen  a  Ramir,  el  germà  d’Alfons   el  Bataller,  anomenat  Ramir  el  Monjo,  perquè  era  bisbe  de  Roda-­‐Barbastre.     Alfons  VII  de  Castella  era  fillastre  d’Alfons  el  Bataller,  per  això,  Alfons  VII  de  Castella  demana   els   drets   de   successió   sobre   Aragó   pel   fet   de   ser   fillastre   del   Bataller.   Dirigeix   una   ofensiva   contra   el   regne   aragonès.   I   amb   aquesta   campanya,   ocupa   bona   part   de   l’Ebre,   inclosa   la   capital  de  Saragossa  à  Regnum  Caesaraugustanum  es  el  nom  que  rebrà  la  zona,  que  es  manté   una  certa  singularitat.  Així,  el  que  fa  el  Alfons  VII  és  ocupar  doncs  aquesta  zona  de  la  vall  de   l’Ebre.     I  el  papat:  reclama  els  seus  drets  derivats  del  testament  d’Alfons  el  Bataller:  dona  per  vàlid  el   testament  d’Alfons  el  Bataller.       Ramir   es   troba   amb   poca   experiència   amb   tota   la   situació.   I   té   la   pressió   d’Alfons   VII   que   intenta   apoderar-­‐se   d’Aragó   i   la   pressió   de   l’Església   que   no   accepta   que   el   bisbe   sigui   rei.   Rep   pressions  arreu,  i  a  més,  el  casen  amb  Agnès  de  Poitiers,  amb  qui  té  una  filla,  Peronella.     Naturalment,  quan  neix  la  nena  devia  ésser  l’hereva  més  desitjada.  Té  dos  grans  pretendents:     • • Sanç,   fill   d’Alfons   VI   de   Castella,   amb   qui   fins   i   tot   signen   un   tractat   en   el   qual   es   pacta   el  matrimoni  à  tractat  d’Alagón  (1136)   Ramon  Berenguer  IV,  fill  de  RB  III  (el  succeeix  al  1131,  i  governa  fins  1162).   Davant  la  situació,   es  decanten  per  RB  IV  à  1137  es  signen  capítols  matrimonials  (contracte   matrimonial)  entre  la  parella.     Els  aragonesos  prefereixen  Catalunya  que  Castella  per:   • Sortida  al  mar   2     • A   Castella,   el   govern   o  reis   son  més  autocràtics.   Els   nobles   aragonesos   tenien   por   de   perdre   el   seu   poder.   A   Catalunya,   als   comtats   catalans,   el   comte   estava   obligat   per   pactes  feudals  amb  la  noblesa  del  territori.     El  contracte  matrimonial  entre  RB  IV  i  Peronella  d’Aragó  (1137)  ens  diu  que  ha  de  respectar  les   lleis,  costums,  d’Aragó.   Poc  després  (d’agost  a  novembre,  en  el  mateix  1137),  Ramir  ordena  als  súbdits  rendir  fidelitat  i   obediència   a   RB   IV   com   si   fos   ell   mateix.   Ramir   s’assegura   que   els   nobles   obeeixin   a   RB   IV,   que   el  tractin  com  si  fos  el  rei  i  que  a  partir  d’aquest  moment,  deixa  les  tasques  de  govern  en  mans   de  RB  IV.   Així,   parlem   d’una   unió   dinàstica   en   la   qual   cada   membre   de   la   unió   manté   la   seva   pròpia   identitat:   es   respecten   lleis,   costums,   institucions,   governants,   territori   queda   ben   delimitat.   El   que  comparteixen  és  el  rei,  el  sobirà,  perquè  dona  Aragó.  Així,  unió  dinàstica:  comparteixen  rei   i  alguns  càrrecs.     RB  IV  fa  homenatge  a  Alfons  VII  (pel  territori  ocupat  a  Aragó)  i  arribarà  amb  una  entesa  amb  el   papat,   que   es   traduirà   amb   la   cessió   de   determinats   territoris   posteriorment   conquerits   que   cedirà  a  ordres  militars  i  monestirs.                                   3     2.LA  INCORPORACIÓ  DE  CATALUNYA  NOVA     La  incorporació  dels  territoris   RB   III   havia   fet   alguns   intents   d’incorporacions,   i   RB   IV   continua   la   tasca,   un   cop   acabats   els   problemes   de   la   unió,   ja   signada   la   unió   amb   Aragó.   La   definició   de   la   Catalunya   actual   es   deu   precisament  a  RB  IV.     Tortosa  à  conquerida  el  1148       • • permetrà  aconseguir  l’entrada  per  l’Ebre  i  serà  la  base  per  a  conquerir  posteriorment   el  regne  de  València,  amb  Jaume  I.     Quan  RB  IV  conquereixi  Tortosa,  donarà  una  carta  de  població  i  franquícia  que  posarà   les  bases  d’uns  costums  i  uns  privilegis  especials  per  als  tortosins.   o Carta   de   poblament   es   un   document   que   afavoria   l’ocupació   dels   territoris   conquerits   mitjançant   una   sèrie   de   privilegis,   definint   precisament   aquests   amb  els  quals  es  regirien  els  habitants  que  anessin  a  ocupar  el  nou  territori.   o Carta   de   franquícia   es   per   confirmar   els   privilegis   donats   amb   la   carta   de   poblament,   afegint   llibertats,   exempcions   a   la   norma   general...   es   a   dir,   garantir  que  s’hi  quedin  i  donant  un  corpus  jurídic  especial.     Lleida  i  Fraga  à  conquerides  el  1149     • • • • Conquesta  conjunta  entre  RB  IV  i  Armengol  VI  d’Urgell     Lleida  fou  dotada  amb  una  carta  de  població  i  el  comte  va  tornar  a  la  ciutat  per  a  que   es  governessin  segons  els  usatges  de  la  ciutat  de  Barcelona.   Lleida  fou  repoblada  amb  gent  de  BCN,  Pallars,  Urgell  i  Ribagorça.     I  després  de   conquerir   Lleida   i   Fraga  es  va  aconseguir  la  vila  de   Mequinensa.   Permet   obrir  la  ruta  de  l’Ebre  cap  a  Aragó.     A   finals   del   regnat   de   RB   IV   té   lloc   la   darrera   fase   que   significarà   la   conquesta   de   Miravet   al   1152  (així,  control  de  l’Ebre)  i  Siurana  al  1153.   • • Aquí  el  comte  donarà  Miravet  a  l’ordre  del  temple   Siurana  serà  donada  a  Bertran  de  Castellet,  amb  la  condició  que  repobli  la  ciutat.         4     Alfons  el  Cast  i  les  seves  incorporacions   Fill   de   RB   IV,   Alfons   el   Cast   (o   el   Trobador)   (1162-­‐1196),   rei   d’Aragó,   es   casa   amb   Sança   de   Castella.   Conquereix  la  zona  del  Matarranya  i  posteriorment  Casp  i  Terol  (1170).     Síntesi  sobre  la  conquesta   Com   hem   vist,   primer   es   fa   la   conquesta   i   després   es   reparteix.   Després   s’organitza   la   repoblació   mitjançant   les   cartes   de   poblament   i   conquesta.   I   es   fa   de   forma   organitzada   normalment,   no   de   forma   lliure.   És   el   comte   que   organitza   ell   mateix   directament   o   bé   ho   delega  en  altres  (Beltran  de  Castellet,  un  noble...).  Però  també  hi  participen  els  ordres  militars   (com  hem  vist  en  Miravet)  i  també  l’ordre  del  Císter.       La  repoblació  cistercenca     El  Císter  es  fundació  d’inicis  del  XII,  a  partir  del  monestir  de  Citer  a  la  Borgonya.     El  que  fa  RB  IV  es  fundar  una  sèrie  de  monestirs:     • • Poblet  (1150).  Fa  una  donació  per  a  construir  aquest  monestir  de  Poblet.     A   partir   de   Poblet   o   Santes   Creus,   tindrem   altres   fundacions   cistersenques,   com   Vallbona  (però  aquesta  neix  d’un  eremitori).     RB  IV  encarrega  a  aquests  monestirs  cistercencs  que  repoblin  amplies  zones  del  Baix  Ebre,  la   Terra  Alta,  el  Montsià,  el  Segrià  i  les  Garrigues.   Aquests  monestirs  cistercencs  son  importants.  I  fins  i  tot  els  reis  hi  establiran  fins  i  tot  un  espai   de   residència   en   ells.   Viuen   de   viticultura   i   el   sistema   d’explotació   son   les   granges.   Tal   sistema   d’explotació  queda  fossilitzat  en  topònims  com  la  Granja  d’Escarp  i  d’Ancosa.       Ordres  militars   Són  fundats  a  partir  de  les  creuades.  Són  monjos  cavallers.     RB  IV  tenia  un  deute  amb  els  ordres  militars,  arran  el  matrimoni  amb  Peronella.     Així,  dona  grans  territoris  a  aquests  ordres:   • • • • Miravet   I  de  les  terres  de  l’Ebre  i  Matarranya  sobretot   També  hi  ha  algun  a  la  C.  Vella,  però  fonamentalment  a  la  Nova.   Hauríem  de  parlar  de  Lleida,  Gardeny,  Corbins,  Tortosa...   5     Els  mudèjars   Què   passa   amb   els   habitants   sarrains?   Carta   de   franquesa   atorgada   per   RB   IV   a   favor   dels   mudèjars  de  Ribera  d’Ebre  (entre  1153-­‐1159)   • • • Els  que  decideixin  quedar-­‐se,  en  un  any  seran  exempts  dels  impostos,  del   delme.  Però   passat  un  any,  hauran  de  pagar-­‐ho.   Poden  circular  lliurement  cap  a  Al-­‐Andalus   Llibertat  de  culte  i  justícia  (poden  usar  la  seva  i  la  del  comte)   Els   mudèjars   els   trobarem   sovint   a   territori   de   l’ordre   del   Císter,   i   amb   l’evolució   del   ordre,   del   ordre  de  l’Hospital  (1303).   A  la  zona  de  la  Ribera  d’Ebre,  llavors,  encontrarem  molts  musulmans.  La  majoria  de  la  població   ho   serà.   Quan   ja   al   segle   XVII,   siguin   expulsat,   els   hospitalaris   seran   contraris   a   l’expulsió:   mostra  la  idea  de  la  gran  quantitat  de  població.     Espais  a  la  Catalunya  Vella   El  resultat  de  tot  el  procés  de  conquesta  donarà  dues  realitats  diferents:   • • La  Catalunya  Vella   I  la  Catalunya  Nova     Els  espais  de  la  Vella:   • • • • • • Primera   zona   feudalitzada   (abans   conquerida   pels   francs).   Resultat:   mosaic   de   petits   senyors  feudals.   Zona  governada  per  una  noblesa  poderosa   Hàbitat  és  normalment  dispers,  en  masos  i  petites  viles,  i  amb  castells  termenats.   La  forma  d’establir  la  població  es  amb  cartes  de  població  i  franqueses.  Alguns  senyors   donaren  franqueses  per  sobreviure  (franqueses  com  Castellar  de  n’Hug  o  la  Pobla  de   Lillet)   També  trobarem  viles  reials,  franques,  que  permetran  als  comtes-­‐rei  trencar  la  xarxa   feudal  d’aquest  mosaic  de  petits  feudals.   Pagesia  majoritàriament  servil:  ha  de  pagar  remença  per  poder  abandonar  el  mas.  Així,   l’element  d’hàbitat  a  la  Catalunya  vella  es  el  mas.     Catalunya  Nova:   • • Comença  a  ser  organitzada  al  segle  XII   Són  propietats  més  grans,  en  mans  moltes  de  l’Església,  els  ordres  militars  (baix  Ebre,   la  Conca)   6     • • • • • • Arquebisbe  (Camp  de  Tarragona)   Seu  de  Lleida  tindrà  grans  propietas  al  Segrià   El  monestir  de  Poblet  i  Santes  creus  tenien  amplis  dominis  dispersos   Poca  noblesa:  els  Prades,  els  Cardona,  els  Anglesola   I   a   diferència   habitat   dispers   de   la   Vella,   aquí   està   més   agrupat,   emmurallat,   Adquireix   importància  la  plaça  d’aquestes  viles.   Territori  socialment  més  equilibrat.  A  diferència  del  que  veiem  a  la  C.  Vella  (de  pagesia   servil),  aquí  territori  socialment  més  equilibrat.  Hi  ha  grups  socials  amb  més  llibertats   que  no  pas  a  la  C.  Vella.  Però  no  vol  dir  que  no  existeixin  les  estructures  feudals.  Però   no  són  iguals  a  les  de  la  Catalunya  Nova.                                           7     3.  OCCITÀNIA:  L’EXPANSIÓ  CAP  AL  NORD     RB  IV,  consolidada  la  situació  al  sud  dels  Pirineus,  torna  a  mirar  cap  al  nord,  cap  a  Occitània,   cap  al  1150,  un  cop  conquerides  Tortosa,  Lleida  i  Fraga.   Es   basa   en   relacions   de   vassallatge   i   refermar   aliances:   la   forma   de   reforçar   el   seu   paper   a   Occitània   es   mitjançant   l’establiment   d’aliances   amb   els   llinatges   d’occitània   i   renovant   els   pactes  de  vassallatge.   Per  altra  banda,  vol  altra  vegada  aïllar  al  comte  de  Tolosa,  el  gran  enemic  a  Occitània,  el  qual   tenia  el  suport  dels  reis  capets  de  França.   No  és  fins  Alfons  I  el  Casp  en  que  es  signa  la  pau  entre  Tolosa  i  el  casal  de  BCN  (1176).   Però  aquesta  entesa  es  trencarà  amb  l’expansió  del  catarisme       Els  càtars   El   catarisme   és   una   religió   (heretgia   pels   catòlics),   d’inspiració   cristiana,   basada   en   el   dualisme   (l’existència  del  principi  del  bé  i  del  mal).  Religió  procedent  d’orient  i  que  des  del  X  es  difon,   des   de   l’Àsia   Menor,   passant   pels   Balcans,   nord   d’Itàlia,   Renània   i   arriba   a   Occitània.   Difusió   per  mercaders  d’orient,  però  també  a  través  de  pastors,  artesans  tèxtils,  senyors  dels  castells.   Allà  on  més  es  radicalitza  es  a  Occitània  al  llarg  del  s.  XII.     Per  què  és  possible?     • • • • Per   ser   una   cultura   més   oberta   (és   on   neix   la   cultura   trobadoresca,   l’amor   cortès...).   Podríem  parlar  d’un  esperit  tolerant,  més  obert  a  innovacions.     I  per  que  arriba  per  treballadors  del  tèxtil,  i  allà  hi  ha  artesania  tèxtil.     Però   la   principal   causa:   la   corrupció   de   la   jerarquia   eclesiàstica   (moltes   de   les   altes   dignitats   estan   vinculades   al   feudalisme   més   dur,   a   la   compra   de   càrrecs),   així,   cert   rerefons  de  contestació  política  contra  l’Església.     Tampoc  hi  ha  un  poder  fort  com  el  comte  de  Barcelona.  Hi  ha  desintegració  social  més   profunda  que  no  pas  a  Catalunya,  i  molts  dels  membres  de  la  petita  noblesa,  donaran   suport  al  catarisme  (és  també  una  forma  d’arrossegar  a  la  resta  de  població).     Idees:     • dualisme     o principi  del  bé    (el  bon  Déu,  el  creador  de  l’esperit)   o i  del  mal  (el  dimoni,  la  matèria,  el  déu  del  gènesi)   8     • • • • • per   tant,   han   de   fugir   de   tot   allò   que   es   material,   i   el   fet   de   fer-­‐ho   es   tradueix   en   propugnar  l’ideal  de  pobresa,  la  castedat  (si  tens  fills,  multipliques  la  matèria)   vegetarians,  mortifiquen  el  cos  amb  dejunis...   volen  aconseguir  l’estat  de  puresa  per  assimilar-­‐se  al  bon  déu  i  arribar  a  la  perfecció:   els   Perfectes   són   els   que   han   arribat   a   un   estat   de   puresa   més   elevat,   i   son   els   que   predicaven  la  doctrina  càtara.     Tenen  la  seva  pròpia  Església,  es  rebutja  l’antic  testament,  però  accepten  els  evangelis.   També  rebutgen  l’encarnació.  I  Jesús  es  un  àngel.   van  contra  la  institució  eclesiàstica   Eren  coneguts  com:   • • • càtars  (purs)   albigesos  (d’Albi)   bons  homes,  bones  dones     Expansió  del  catarisme   Primer  hi  ha  un  intent  pacífic  de  retornar  tots  els  càtars  a  la  fe  catòlica.  Inocenci  III  encarrega   als  cistercencs  que  prediquin  per  les  terres  occitanes,  per  a  convèncer  els  heretges.   Després   aniran   altres   predicadors,   com   Domingo   de   Guzmán.   I   arran   de   la   creuada,   de   la   predicació,  neix  el  tribunal  de  la  Inquisició.   El   papa,   abans   creuada,   incita   els   senyors   feudals   perseguir   els   seus   súbdits   càtars.   Però   no   funciona,  i  el  papa  el  combat  amb  una  creuada  (1208),  que  tindrà  el  suport  del  rei  de  França  i   dels  nobles  de  França,  que  veuen  en  aquesta  creuada  una  oportunitat  d’expandir  els  dominis   mes  enllà  del  Loira.   La  creuada  fou  dirigida  per  Simó  de  Montfort,  un  noble  Normand,  vassall  de  Felip  August  de   França     La  croada  contra  els  càtars   Comença  amb  Inocenci  III,  que  té  el  suport  del  rei  de  França,  que  encapçala  la  croada  contra   els  alvigesos.  Va  ser  una  croada  que  pretenia  eliminar  i  perseguir  el  catarisme  a  Occitània.  Al   1213  morí  Pere  el  Catòlic,  però  la  croada  va  durar  uns  35  anys.   Participaren   molts   nobles   del   nord   de   França,   gràcies   al   suport   del   rei   al   papa.   L’objectiu   primer  era  lluitar  contra  el  catarisme,  però  darrera  els  interessos  dels  nobles  francesos  hi  havia   interès  territorial,  d’ampliació  de  dominis  al  sud.     I  trobem  a  Pere  el  Catòlic,  que  es  veu  immers  en  la  croada  per  tal  de  defensar  els  interessos   dels   seus   vassalls.   En   els   períodes   anteriors   s’havien   establert   pactes   y   aliances   amb   Occitània,   9     i  era  obligació  de  tot  senyor  defendre  els  seus  vassalls.  Però  Pere  també  defensava  al  entrar  en   batalla  la  política  occitana  familiar  que  tants  anys  havia  costat  dur  a  terme.     Per   tant,   serà   una   lluita   d’interessos   amb   aquest   rerefons   de   la   lluita   contra   càtars,   en   que   uns   cerquen   terres   i   botins,   i   la   noblesa   occitana   encapçalada   per   Pere   el   Catòlic,   la   seva   supervivència.     Hi   ha   episodis   sagnants:   els   croats   francesos   van   utilitzar   mitjans   realment   sanguinaris   i   devastadors.  Un  es  la  caiguda  de  Beziers  (1209).   Ho  mostra  la  crònica  d’un  cistercenc,  Cessari  d’Heisterbach,  qui  posa  en  boca  del  llegat  papal   Arnau  d’Aumarí,  davant  del  setge  que  els  croats  feren  contra  la  ciutat  de  Beziers,  que  els  matin   a  tots,  que  Déu  ja  reconeixerà  els  seus:  practicaren  una  guerra,  doncs,  genocida,  que  buscava   eliminar  tots  els  càtars.     De   fet   els   croats   tenien   ordre   de   matar   tots   els   càtars   que   es   resistissin.   No   es   d’estranyar   doncs   que   ciutats   com   Carcassona   optessin   per   rendir-­‐se.   Foren   matades   unes   20.000   persones.     Pere  el  Catòlic  morí  defensant  els  interessos  del  vassalls.  Fou  derrotat  a  Muret  al  1213  (12  de   setembre).   En   aquesta   batalla   s’enfrontaren   juntament   el   comte   Ramon   de   Tolosa,   Pere   d’Aragó   (el   Catòlic),   Bernat   comte   de   Comenge   i   Ramon   Roger   comte   de   Foix,   que   lluitaren   contra  Felip  II  August  de  França  i  els  croats  de  Simó  de  Montfort,  que  van  guanyar  la  batalla.   La  derrota  va  propiciar  la  dominació  francesa  d’Occitània  i  la  fi  de  l’expansió  catalana  més  enllà   dels  Pirineus.   L’últim  reducte  de  la  batalla  fou  Montsegur,  assetjada  per  l’arquebisbe  de  Narbona  entre  1243   i  1244  (durant  10  mesos  en  els  que  resistiren).  Però  finalment,  les  500  persones  que  hi  havia   dins  el  castell,  en  front  un  exèrcit  de  més  de  6.000  homes  armats,  perderen  i  fou  cremat  tot.   La   repressió   contra   els   càtars   fou   important:   molts   d’ells   van   ser   cremats   (210)   al   peu   del   castell   de   Montsegur,   tots   aquells   que   no   abjuraren   al   catarisme.   L’objectiu   era   acabar   amb   tots.     El  catarisme  a  Catalunya   Al  lloc  on  més  penetrà  el  catarisme  a  Catalunya  fou  al  Pirineu,  sobretot  al  Occidental,  entre  la   vall   de   Ribes   i   la   vall   d’Aran,   zona   on   els   senyors   del   territori   estaven   vinculats   al   catarisme.   Sobretot  destaquen  els  senyors  de  Castellbó,  els  Josa,  primers  catalans  vinculats  al  catarisme,   els  Foix...  però  també  hi  ha  nuclis  o  persones  vinculades  al  catarisme  a  territoris  com  el  Priorat   o  Lleida.   Va   haver   repressió   contra   els   nobles   catalans   càtars,   i   també   amb   els   habitants   del   seu   territori:  A  Castellbó,  en  un  judici,  es  van  condemnar  a  78  persones  (1237),  i  en  un  d’aquests   judicis   un   acusat   va   declarar   que   havia   vist   predicar   a   càtars   a   Castellbó,   davant   del   comte   10     Arnau   de   Castellbó   i   altres   cavallers,   i   aleshores   es   van   exhumar   els   cossos   del   vescomte,   Ramon  de  Josa  i  de  la  filla  d’Arnau  de  Castellbó,  Ermessenda,  comtessa  de  Foix  (1269).  Van  ser   separats  de  la  seva  sepultura  eclesiàstica.   Trobem   condemnes,   judicis   contra   càtars   a   Puigcerdà,   Andorra,   Berga,   Josa,   Gòsol,   Castellbó   (1237-­‐1269),  i  no  només  contra  senyors,  sinó  pastors,  pagesos,  mercaders,  homes,  dones...     Guilhèm  de  Belibasta,  l’últim  càtar:     Perfecte  catar  que  ha  passat  a  la  historia  com  el  darrer  càtar.     Té   contacte   amb   el   catarisme   en   un   moment   en   que   ja   comença   a   declinar.   Neix   al     1280   a   Cubières  (Rasés).   Entra   en   contacte   amb   els   bons   homes   i   bones   dones,   amb   el   catarisme,   quan   es   veu   obligar   a   fugir  a  la  muntanya  després  de  matar  a  una  persona.   1309  à  es  detingut  per  heretge  i  empresonat  a  Carcassona,  però  aconseguí  fugir  i  es  refugia  a   Morella,   on   creà   una   petita   comunitat   d’emigrats   occitans,   de   persones   vinculades   al   catarisme,  però  es  veu  obligat  a  fugir  i  es  detingut  a  Tírvia  (Pallars  Sobirà),  i  es  empresonat  per   les  autoritats  catalanes,  pels  inquisidors  catalans.     Fou  traslladat  a  Carcassona,  on  fou  jutjat  per  Jaques  Fournier  (Futur  Benet  XII),  i  fou  cremat  a   Villerouge-­‐Termenès.     Els  Trobadors   Els  poetes  que  integren  la  lírica  provençal  del  s.  XII  i  XIII  son  anomenats  trobadors.   El  trobador  era  músic  i  poeta  i  respon  als  nous  gustos  de  la  societat  feudal.   Aquest  fenomen  cultural  de  la  poesia  trobadoresca  arriba  a  les  nostres  terres  arran  els  vinces   que  s’establiren  amb  Occitània,  entre  mitjans  XII  finals  XIII.     Els   trobadors   son   poetes,   però   el   que   fan   es   composar   la   música   els   mateixos   mitjançant   la   qual  els  seus  poemes  són  transmesos.     De   fet,   la   poesia   trobadoresca   respon   als   nous   gustos   de   la   societat   feudal.   La   cultura   eclesiàstica  era  la  dominant  i  la  trobadoresca  s’hi  allunya,  acostant-­‐se  als  gustos  dels  senyors   feudals.   Hi  ha  diferents  temàtiques  en  la  poesia  trobadoresca:   • • • amor  cortès   poesia  crítica  contra  els  rivals   planys  (cants  de  lloança)   11     • ...   Tenim  catalans  i  occitans:   • • • • • • • • • Alfons  I  el  trobador,  que  va  escriure  alguns  cants   Berenguer  de  Palol   Guerau  de  Cabrera   Guillem  de  Berguerà    Ponç  de  la  guàrdia   Guillem  de  cabestany   Huguet  de  Mataplana   Jofre  de  Foixà   Ramon  Vidal  de  Besalú   La  llengua  que  utilitzen  és  l’occità,  tot  i  ser  molts  d’aquests  catalans.     També  hi  havia  trobadores:  ex:  comtessa  de  Día.       Tractat  de  Corbeil  (1258)   Cal   dir   respecte   a   la   política   occitana   que   la   vinculació   legal   amb   Occitània   s’acabà   amb   el   Tractat  de  Corbeil  (doc.  15).     Es  va  fer  al  1258  entre  Jaume  I  i  Lluís  IX  de  França.  Amb  el  tractat  es  debilità  la  posició  de  la   corona   d’Aragó   respecte   a   França.   De   fet,   des   d’ara   establirà   la   família   reial   francesa   vincles   matrimonials  amb  la  família  comtal  de  Provença.  Els  vincles  que  anteriorment  Provença  tenia     amb  Aragó,  ara  els  tindrà  amb  França:  les  filles  del  comte  de  Provença  es  casaran  amb  infants   de  França.     I  mitjançant  aquest  tractat,  a  més  a  més,  s’estableix  que  Elisabet  d’Aragó  es  casarà  amb  Felip,   hereu   de   Lluís   IX   de   França.   I   Lluis   IX,   com   hereu   de   Carlemany,   renunciarà   a   tots   els   drets   que   pugui  tenir  sobre  els  comtats  catalans,  i  per  la  seva  banda,  Jaume  I  renunciarà  a  tots  els  drets   que  pogués  tenir  més  enllà  del  Pirineu  fruit  d’herències  i  de  pactes  feudals.   Amb  Corbeil,  es  posa  fi  a  la  política  occitana  del  casal  de  BCN.               12     ...



Comentario de eguardiolaarnal en 2015-04-19 13:57:27
No se puede descargar