La crisi de l'Antic Règim (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

La crisi de l'Antic Règim L'economia del moment se sustentava en el comerç amb Amèrica. El model d'economia es caracteritza per tenir un altíssim grau de dependència d'Amèrica. És una economia molt sensible a qualsevol factor que amenaci o faci difícil la navegació a través de l'Atlàntic, que és l'artèria vital de l'economia catalana.
Els factors més importants que amenaçaven la navegació eren les guerres. La política exterior més habitual de la Monarquia Espanyola al segle XVIII era l'aliança amb la Monarquia Francesa, que s'enfrontava a la Gran Bretanya per esdevenir la primera potència. Automàticament, això convertia Espanya en enemic dels anglesos, que tenien la tropa marina més potent d'Europa. Això provocava que quan un vaixell anglès i un espanyol es trobaven a l'Atlàntic hi havia batalles, que es solien decantar de banda dels anglesos.
Es van fer 3 pactes de família entre Espanya i França (1733, 1743, 1761). A Catalunya això alimentava un sentiment antifrancès, ja que dificultava molt el tràfic amb Amèrica.
Amb aquest context, l'esclat de la Revolució Francesa suposa una bona notícia pels interessos catalans, ja que es trenca l'aliança borbònica Espanya-França. Davant de l'execució de Lluís XVI les potències absolutistes europees proclamen la guerra al Govern Revolucionari francès.
Espanya proclama la guerra a França, coneguda com a “La Guerra de la convención”. A Catalunya, popularment es va conèixer com “La Guerra Gran”, no perquè fos una guerra molt potent, sinó per l'alegria que els va produir veure que França deixava de ser un aliat de la Corona espanyola.
La guerra es va lluitar entre el Rosselló i la Cerdanya, però la Corona espanyola no va enviar moltes tropes.
Van ser els catalans qui es van organitzar per alimentar aquella guerra. Dos anys després de l'esclat de la guerra es va signar la Pau de Basilea.
Poc després de la pau, Espanya i França van tornar a signar una aliança. Aquesta nova aliança va coincidir amb l'ascens de Napoleó al poder francès. A Espanya, regnava Carles IV, però qui realment governava era el seu homes de confiança, Manuel Godoy. Amb la nova aliança es va restaurar l'estat de guerra contra la Gran Bretanya.
Poc a poc, van anar augmentant les crítiques a aquesta política exterior d'anar a remolc de França. Espanya, de fet, va esdevenir un estat satèl·lit de l'Imperi napoleònic. A Catalunya, el sentiment antifrancès seguia creixent. A més, també es va desenvolupar una aprensió contra Carles IV i Manuel Godoy, que prioritzaven l'entesa amb França.
...