Tema 2 (III) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Societat i formes de vida a l'època moderna
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

Conflictes Urbans Aquesta societat urbana no estava excepte de conflictes, de naturaleses diverses. Va ser a les ciutats on els dèficits cerealistes (manca de cereals) van generar més conflictes, ja que els grups socials majoritaris de les ciutats, des de menestrals a assalariats, depenien del proveïment del camp i de les oscil·lacions del marcat local. Eren uns col·lectius subjectes a l’impacte de les fams, fent que apeixessin les primeres revoltes urbanes, que tenen una cronologia molt determinada, que correspon als períodes de misèria.
El primer aldarull es produeix el 1333-1334, causat per l’escassetat d’aliments. Els Genovesos van bloquejar maritimament l’arribada de blat, i sumat a les males collites catalanes, va fer que el cereal fos escàs i augmentes el preu, per tant la població no podia comprar-ne. Així es va crear un sentiment de descontentament. Aquesta situació es va agreujar a causa de prèdiques religioses, la més important va ser la del frare carmelità Bernat Despuig, el qual acusa als dirigents d’acaparar el blat mentre el poble es moria de gana. Durant aquests dos anys l’incident més important va ser el 15 de maig de 1334, esclata la revolta, en la que hi participen els menestrals i els pagesos. Aquesta massa saqueja la casa del Conseller Primer del moment, Arnau Bernat. Aquest fet preocupa a la Corona, que pensa que el Consell de Cent no té prou força per aturar-ho, i per tant envia les forces del rei, els quals sufoquen la revolta.
El 1343, a Barcelona, es produeix un nou incident contra els responsables del govern municipal, semblant el de 10 anys anteriors. El 1344 és assassinat, per uns pagesos, Jaume de Sant Climent, era Conceller i Cabiscol 1de la catedral de Barcelona El 1348, coincidint amb la Pesta, es produeixen aldarulls per tota la geografia catalana.
Aquells anys tenen lloc els primers atacs contra els barris jueus, amb l’objectiu de destruir els documents que justifiquen els deutes que els cristians tenien amb ells.
A finals del segle XIII les comunitats hebrees vivien un moment d’esplendor, fins el 1348.
La Pesta va ser una de les principals causes de la decadència dels Calls2 i Aljames3. Ells també van ser víctimes de la Pesta, però a més van ser acusats d’haver promogut, intencionadament, l’epidèmia. Aquesta acusació va donar resultat, ja que els jueus van viure una persecució. L’any 1356 el Papa va decretar una Butlla on exculpava als jueus de qualsevol implicació en la propagació de la Pesta.
A finals del segle XIV la majoria de Calls es van reconstruir, però això va acabar amb les destruccions de 1391. Aquest any s’inicia, des d’Andalusia, un moviment antisemita violent. El poble saqueja i destrueix els Calls i mata a jueus.
1 2 3 Persona encarregada del cant litúrgic.
Barri jueu.
Administració jueva.
El moviment a Barcelona és resultat de la situació de misèria que estava travessant la ciutat a causa de guerres, fam, i epidèmies. Aquest fet juntament amb el rancor dels cristians cap els jueus i les idees antisemites. Es produeix una massa popular de gran magnitud, format per la mà menor, gent miserable, esclaus i un grup de gent que havia tingut contactes amb homes armats. Aquest grup tenia com a objectiu els rics, però aquests la van canalitzar cap al Call Jueu. El Call va ser saquejat i els jueus es van veure obligats a convertir-se al cristianisme.
Es convoca un Sagramental, on s’hi afegeixen parròquies del Pla de Barcelona i del Vallès, i es forma un gruix de protesta enorme que es dirigeix a incendiar el tribunal del veguer i del batlle. Aquesta massa va aprofitar per aconseguir més poder municipal i volen més força en el Consell de Cent. Els Consellers es veuen obligats a convocar un Consell de Cent multitudinari, on es busca imposar reivindicacions diverses: obligar als eclesiàstics a pagar impostos, aconseguir una participació igualitària dels 3 estaments (comercials, artistes i mercaders) a les ambaixades enviades al rei, que els oficials reials revisin els comptes de l’administrador del blat, ja que sospitaven que hi havia hagut frau; a més homes dels 4 estaments (menestrals, comerciants, artistes i mercaders) havien d’investigar la forma en que eren recaptats els impostos, i les despeses que es feien amb ells, per tal de rebaixar-los. Van ser reduïts els impostos sobre els aliments, es va controlar els preus dels lloguers de les cases, va ser destituït el Clavari4, i va ser controlat el sou dels alts funcionaris municipals. Les forces de l’ordre van iniciar una repressió per a controlar les masses, el rei va fer servir la justícia i l’administració per aconseguir ingressos.
El resultat d’aquesta revolta va ser que alguns Calls desapareixessin. A Girona l’atac al Call va ser el 10 d’agost del 1391, només aquí van ser capaços de reconstruir-lo i referse al comunitat jueva.
Els conversos van quedar sota la protecció reial per a poder seguir vivint al mateix lloc.
Es calcula que 2/3 parts eren conversos, vivien separat dels jueus, estaven controlats pels bisbes, ja que es desconfiava d’ells. Mots d’ells van emigrar cap a Terra Santa.
En aquest context de tensió es produeix la Disputa de Tortosa (1413-1414), és un enfrontament dialèctic entre teòlegs cristians i hebreus, sobre quina era la veritable religió. Tot estava preparat pel triomf dels cristians, el resultat més clar va ser un gran augment de les conversions. L’elevat nombre de conversions forçades entre 1391 i 1414 va crear un grup social propi.
En el mateix escenari apareix la implantació de la Inquisició castellana el 1487, aquesta s’encarregava de controlar els conversos. L’arribada del tribunal inquisitorial va provocar una fugida en massa, portant pèrdues demogràfiques i econòmiques al territori. Els Consellers ja havien advertit el rei que els conversos i jueus acaparaven 4 Encarregat dels comptes públics.
alguns oficis i tenien algunes de les principals riqueses, i per tant que si marxaven els diners també ho ferien amb ells. Ferran II no en va fer cas, i va permetre l’entrada de la Inquisició. Els incidents entre el poder municipal i el tribunal inquisitorial es van produir molts enfrontaments, ja que a través d’ella el rei podia intervenir, indirectament, en el poder local.
En el primer any d’implantació de la Inquisició a Catalunya van ser condemnades a la foguera 12 persones.
El 1492 es produeix l’expulsió dels jueus, es va produir en 4 mesos i va ser dramàtica. No se’ls va permetre endur-se’n res del que tenien. De Catalunya es van expulsar unes 3.000 famílies. En els que van quedar, com a conversos, van estar sota vigilància de la Inquisició, qui controlava que no es dugués a terme pràctiques i culte jueu.
Després dels fets de 1391 i del restabliment de l’ordre la població vivia amb temor i arruïnada. A les ciutats catalanes, durant el 1/3 del segle XV, es viu enmig d’una relativa tranquil·litat, que contrasta amb el que havia succeït les dècades anteriors i amb el que passarà a partir els anys 40. En aquesta anys 40 del segle XV comencen a agafar forma uns grups polítics reformadors que busquen la participació en el poder local. Des de la seva representació en els poders municipals volien resoldre els problemes conjunturals del moment que porten cap a una crisi imminent. No només volien tenir representació política per marcar el full de ruta, sinó que també volien aconseguir el suport per aplicar un programa de recuperació.
A Lleida es va produir una gran rivalitat entre diferents grups oligàrquics que no es resol fins a final del segle XV, quan Farran II dóna el privilegi de Insaculació5. A Girona es va combinar el desig de reforma amb els avalots per motius socials. A tot arreu l’endeutament de l’economia municipal va ser motiu de reforma.
A Barcelona, des de la creació del Consell de Cent, s’havien anat creant dos grups antagònics:  BIGA. Grup oligàrquic que havia dominat el Consell de Cent. Aquest nom era en honor a la peça de fusta que aguantava els edificis. Socialment està formada per antigues famílies de ciutadans honrats, que econòmicament té dos grans línies de funcionament: el rendisme i la importació. Fan préstecs a tothom que ho demani, inclòs el Consell de Cent. També es dediquen a la gran importació de productes d’alt valor i blat. Políticament són un grup conservador i immobilista.
És un grup homogeni.
 BUSCA. Formada per grups molt diversos, que en alguns casos provoca tensions internes. Hi ha els moderats (mercaders exportadors i mestres dels principals gremis) i els radicals. La Corona hi intervé, ho fa a través de Galceran de 5 Canviar els carrecs municipals.
Requesens, el qual promou la creació del Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452). Un cop constituït el Sindicat, el novembre de 1453 es fa un cop d’Estat municipal, on Galceran de Requesens bloqueja el sistema tradicional d’elecció del consistori, i designa un consell governatiu provisional, format majoritàriament per membres de la BUSCA. La BIGA ho considera una violació de l’autonomia municipal, i es proposa, amb tots els mitjans, recuperar el poder perdut.
La BUSCA fa un programa de reformes molt ampli, basat en el govern de la ciutat i en l’economia nacional. Les reformes polítiques es basen en l’igualitarisme, hi ha d’haver una representació igualitària dels diferents grups (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals). La Dotzena s’encarregava de dir qui podia ser conseller i qui no. La Conselleria era l’executiu del Consell de Cent. L’objectiu d’aquest igualitarisme era que la BUSCA domines els òrgans de govern.
Econòmicament es centren en la devaluació de la moneda i el proteccionisme.
En aquell moment la moneda tenia un valor metalístic. Els canvis en la moneda afectaven negativament als Bigaires, ja que veien reduïts els seus capitals. En canvi era totalment beneficiós pels endeutats i exportadors. Aquesta devaluació es va fer sense el permís de les Corts, la Generalitat s’hi va negar. Van trobar aliances en els estaments militar i eclesiàstics. Així es va creant un front contrari al rei.
El proteccionisme estava influït pels mestres gremials, sobretot del sector tèxtil.
Les mesures van tenir el suport del rei, i es van concretar a la Pragmàtica6 de Navegació. Rep aquest nom perquè al BUSCA aconsegueix que es faci un control del transport de mercaderies catalanes per via marítima. Això va ser perjudicial per Mallorca i València, la seva oposició va fer fracassar el projecte.
La BUSCA va arribar a les Corts i van aconseguir la Constitució de les Drapades, era molt proteccionista envers el tèxtil català i vetava les importacions. El rei no ho veia gaire clar, i per tant no es pot acabar de posar en pràctica.
La BUSCA també busca el sanejament de la Hisenda municipal, a través de la contenció de la despesa pública i acabant amb la corrupció. També van legislar la instauració de 2 fires anuals (a la primavera i tardor), havien de dinamitzar el mercat i les exportacions. Es vol incrementar l’oferta local de nòlits7 i la fundació d’un Estudi General (universitat) que estimulessin l’economia.
Amb el temps el poble va anar retirant la confiança a la BUSCA, a causa de que la devaluació monetària no va tenir els efectes esperats. La BIGA volia aprofitar la situació per recuperar el poder i acabar amb Galceran de Requesens i el rei. En aquesta situació, 6 7 Llei concedida pel rei, no ha passat per les Corts.
Construcció de naus.
el desembre de 1460, el rei Joan II decreta l’empresonament del seu fill, Carles de Navarra. Aquest va ser un factor decisiu per desencadenar la guerra civil i un canvi de govern a Barcelona. La BUSCA va anar retornant el poder del govern municipal a la BIGA.
El 24 de febrer de 1462 es va viure una manifestació de la BUSCA, amb el suport de la reina, en contra la BIGA. Aquesta va fer una repressió cruel contra els manifestants, va desterrar a membres de la BUSCA i va fer executar a dos Consellers. Simultàniament la Generalitat s’aixeca en armes contra el rei.
El Compromís de Casp i la dinastia Trastamera El maig de 1410 mor Martí l’Humà, el que serà l’últim Comte-Rei del Casal de Barcelona.
Mor sense descendència legítima viva ni testament. Això provoca que s’han d’establir quins són els mecanismes de successió i quins han de ser els pretendents al tron.
De 1410 a 1412 s’instaura el Bienni de l’Interregne, un període d’incertesa política, i on els candidats es van presentant, són 7, dels quals només 2 tenen possibilitats. El primer candidat és Jaume d’Urgell, és el besnét d’Alfons el Benigne. El rei Martí l’havia anomenat lloctinent general del regne i és un candidat molt ben situat, però amb una gran oposició a Aragó, València i zones de Catalunya.
El segon pretendent és Ferran el d’Antequera, era nét de Pere el Cerimoniós (13361387), fill del rei Joan I de Castella, té experiència política, és el regent de Castella des de la mort del seu germà Enric III (1406), era ric, té el suport de França i del Papa Benet XIII. Ferran combinarà l’astúcia, els diners, la força militar i l’antiUrgellisme Aragonés i Valencià.
En aquest context el Papa proposa la solució de reunir una comissió a Casp formada per 3 representants de cada regne (Aragó Catalunya i València), els quals han de valorar els mèrits de cada candidat i elegir-ne un. El Papa diu que el candidat guanyador ha de tenir una majoria de vots, els quals han de sortir de tots els regnes.
Per Aragó hi havia: Van votar per Ferran d’Antequera.
 Domènec Ram. Quan acudeix a Casp era bisbe d’Osca, després del Casp va ser bisbe de Lleida. Com a diputat eclesiàstic va presidir la Generalitat (1418-1421).
Era amic personal del Papa Benet XIII.
 Berenguer de Bardaxí. Era jurista a sou de Ferran de Castella.
 Francesc d’Aranda. Era cavaller aragonès que va acabar vestint els hàbits cartoixa de Portaceli.
Per València hi havia: els dos que van votar ho van fer per Ferran.
 Vicent Ferrer. Dominic confessor de Benet XIII.
 Bonifaci Ferrer. Germà de Vicent Ferrer. Era membre de la Cartoixa de Portaceli.
  Giner Rabassa. Es va abstenir. Es creu que va ser pressionat per votar a favor de Ferran. Finalment va dir queestava malament del cap i va ser substituït.
Pere Bertran. Va substituir a Giner Rabassa, va persistir a l’abstenció.
Per Catalunya hi havia:  Pere Sagarriga. Arquebisbe de Tarragona, màxima autoritat de l’Església Catalana, per tant president del braç eclesiàstic. Va donar ½ vot a Jaume i ½ a Alfons de Gandia.
 Guillem de Vallseca. Va votar per Jaume.
 Bernat de Gualbes. Va ser el personatge clau en el procés. Era doctor en dret canònic i dret civil. El 1408-1409 havia estat conseller en cap de Barcelona.
Durant l’Interregne era la cara pública de l’antiUrgellisme. Va votar a Ferran, i per tant va donar el vot necessari per ser designat Rei. Quan Ferran I ja és rei, Bernat és nomenat vicecanceller i condemna a Jaume. El 1415, com a premi el rei el nomena Mestre Racional8.
Quan Ferran I és elegit rei, Jaume és revolta en armes, però és aturat i empresonat el 1413 per Bernat de Gualba, fins que mor a Xàtiva (1433).
En el Compromís de Casp es fa valdre la posició d’Aragó, el qual tenia interès amb Castella, ja que feia temps que s’estava obrint cap a l’Oest. A causa de la decadència de Catalunya, Aragó i València comencen a agafar un paper principal a la Corona d’Aragó, fet que es plasma a Casp. Catalunya buscava una solució lenta que permetés controlar el nou rei, aquesta falta d’entesa va perjudicar a Jaume.
El gener de 1416 Ferran es va separar de l’obediència de Benet XIII a través del Concili de Constança (1414-1415), on les Corts europees van decidir deposar Benet XIII i Joan XXIII, en canvi Gregori XII va abdicar. Davant d’això l’Església es va unificar en la figura de Martí V(1417-1431). Benet XIII s’hi va negar tot i les pressions de Ferran I. Amb Constança es tanca el Cisma d’Occident (1358-1415).
Casa de Trastàmara de Catalunya Ferran I 1412-1416 Alfons el Magnànim 1416-145 Jaon II 1458-1479 Ferran II 1479-1516 8 Encarregat de la Hisenda.
...