Bernini edificis religiosos (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art del Barroc
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

7/04 San’t Agnese in Agone. 1652-72. Girolamo i Carlo Rainaldi Francesco Borromini, i Bernini Reconstrucció del projecte de Borromini per San’t Agnese. Borromini va voler mostrar com es potenciava la cúpula. La façana de Sant Pere és una façana recta mentre que la façana de Sant Agnese és còncava.
Borromini molt gelós de la seva pintura, amb pocs amics, molt agraït a Maderno perquè li va donar facilitats perquè s’anés introduint, li va acceptar molt dissenys com la llanterna de Sant Andrea della Valle.
Borromini entra a treballar a Sant Agnese perquè coincideix amb el període d’Innocenci X, moment en que Bernini queda relegat del pontificat.
Església al costat del Pallazo Pamphili on hi ha un passadís-galeria que uneix que arquitectònicament treballa Borromini, perquè la família pugui anar directament. Potencia tant aquest espai on s’havia format el papa Innocenci X sinó que quan fa renovar l’església decideix que les seves despulles estiguin en aquesta església. Quan entres a ‘església entres per una balconada on està el papa beneint-te.
Es conserven dibuixos i gravats. Façana que va lenta, Borromini l’agafa quan ja esta començada perquè els enc{rrecs de la construcció de la renovació d’aquesta església que era preexistent, Sant Agnese va ser trobada allà. En aquesta obra van passant en el temps diferents arquitectes. Quan projecta la façana Borromini les torres les fa molt més barroques, amb molt moviment. Borromini és el joc de corba, contracorba i confrontació de corba i contracorba. Però els acaben els Rainaldi acaba sent més classicista però si que es manté la forma còncava que potencia la cúpula.
Els papes posen la seva comitencia. Escut d’Innocenci X, colom amb branca d’olivera a la boca. Va marcant qui és el comitent.
Antiga planta de Sant Agnese, es manté la planta centralitzada donant dinamisme a l’espai.
Borromini juga amb les columnes i fornícules per donar dinamisme a l’espai que ser{ centralitzat; pilastres que sostenen la cúpula de mitja taronja que està ornamentada amb un llenguatge plenament Barroc, es busca la glòria celestial amb un llenguatge en que tot és una sola cosa, no és pot compartimentar.
S’han fet fragments en gravat de Dorigny perquè ha tingut molta incidència a Catalunya, detalls d’aquesta pintura les trobem en obres com l’aula capitular de la Catedral de Barcelona o el Monestir de Santa Maria de Poblet ...
A les petxines de la cúpula enlloc de presentar-les de manera triangular se li dona més moviment i la decoració no són els simples pares de l’església sinó que es juga amb les al·legories de les virtuts però no les cardinals i teologals sinó que busca molt més dintre de les referències de Cesare Ripa per donar aquest tipus d’al·legories.
Monument funerari d’Innocenci X, si s’entra per la porta principal es passa per sota del vas funerari d’Innocenci que dona la benedicció i a sobre hi ha l’orgue.
Sagristia (dreta). A Sant Agnese es fan molts concerts.
Borromini en espais molt petits fa que l’espai petit creix, pels plantejaments que ell fa.
Esglésies bessones de la Piazza del Popolo.
Des de els mirador dels jardins del Pinzio es veu que són diferents els espais, un ovalat i l’altre circular. Trident i manera de distribuir-ho donar{ models que s’aplicaran a diferents ciutats europees com a Torino. Aquí participa Bernini, ja vam parlar que la façana del Vatic{ s’havia projectat amb dues torres que marquessin un recorregut visual cap a la cúpula però els fonaments no estaven en condicions i es va haver de desmuntar, aquest material que es va haver de desmuntar a les torres es va utilitzar en aquestes esglésies bessones. El plantejament d’aquestes esglésies és un plantejament molt similar al del Pànteon; planta centralitzada i desprès un primer cos de temple amb les columnes com es fa també al P{nteon, també ho havia utilitzat Palladio. El que faran ser{ alterar l’ordre clàssic com havia fet Pietro da Cortona a Santa Maria della Pace, en un temple clàssic la distància entre les columnes seria la mateixa i aquí es dona una major obertura a la porta central i també ho fa a la Piazza de San Pietro. Bernini manté més l’ordre, no trenca tant els frontons però en canvi altera també aquests ordres i ho treu de Pietro de Cortona que és el primer que ho fa.
San Carlo ai Catinari, 1612 Rosato Rosati és el que fa aquesta església de Roma i Jacques Lemercier està treballant a Roma i treballa amb Rosati i fa un espai molt similar en el seu interior. És una planta centralitzada de creu grega posada dins un rectangle, es far{ igual l’església de la Sorbona de París amb dues entrades. Copiarà molt la cúpula i serà una de les evolucions que veurem a Franca, el fet de donar una ascencionalitat a les cúpules. La referència està en San Carlo ai Catinari que Lemercier portarà a França.
Santa Maria in Campitelli L’evolució de les façanes cada cop més ser{ anar posant més columnes, moltes d’elles exemptes, recuperar la sensació de columnata, es continuen trencant els frontons com es feia des de Santa Susanna i aquí a sobre s’afegeix a la segona meitat del segle XVII donar protagonisme a les columnes.
Planta molt estranya perquè es juga amb l’espai que hi havia, s’havia intentat der una planta el·líptica amb recorregut longitudinal, però al final aquestes propostes no tiren en davant, es fa una creu llatina al primer espai i un altre espai en devoció a la verge.
Santi Vicenzo ed Anastasio, 1646-50.
Església en un angle de la Fontana de Trevi. A l’exterior, en aquesta evolució no només veiem la utilització de la columna exempta, trencar el frontó sinó que posar un frontó semicircular dins un frontó triangular. Dona moviment, diferència entre la primera façana del Gesú. Lloc on es guarden les vísceres dels papes.
PIETRO DA CORTONA (1596-1669) És b{sicament pintor mirant sempre l’antiguitat i la pintura de Rafael. Les aportacions que fa en urbanisme i en arquitectura són molt bones i influencien a les seves generacions i posteriors i les captarà Bernini.
Un dels grans protectors que va tenir, Marino i amb el cardenal Francesco Barberini que els posarà en contacte amb Cassiano del Pozzo, un antiquari col·leccionista que estudia les troballes. Va agrupar un nombre d’artistes que arribaven a Roma i els hi feia fer dibuixos de totes aquelles obres de l’antiguitat que poden estar en perill de desaparèixer. Tot el recull que fa fer amb una sèrie d’artistes com Cortona, és un recull molt interessant perquè moltes de les obres s’han perdut.
       1624-26. La primera obra important que rep del papa Barberini són els fresos de Santa Bibiana. On Bernini començarà a treballar els drapejats.
1626-36. Villa Sacchetti que no es conserva, molt relacionada amb moltes altres obres.
1633-39. Pinta el sostre del saló principal del Palazzo Barberini del papa Urbà VIII, programa iconogràfic de la glòria dels Barberini. Va estar molts anys per fer-ho, entremig va fer viatges, a Màntua va veure obres que influirà i ho aplicarà al sostre del Palazzo Barberni.
1634-38. Va arribar a ser príncep de l’Academia di San Luca.
Va voler que precisament l’església que era l’església de San Luca li dones permís per treballar a la cripta i va demanar permís per posar el seu mausoleu i el de la seva família. Quan estava treballant apareix el cos incorrupte de Santa Martina, a partir d’aquest moment ser{ també l’església de Santa Martina e Luca. (1635-50) 1640-47. Pinta estances a Florència al Pallazo Pitti.
1647-65. Pintures a la Chiesa Nuova 1651-54. Galeria al Pallazo Pamphili, història d’Eneas. Actual ambaixada de Brasil.
1657. Façana de Santa Maria della Pace. Tan la façana com el plantejament urbanístic.
1658-62. Fa la façana de Santa Maria in Via Lata 1668. Fa la Cúpula Sant Carlo.
Pietro da Cortona mira i aprèn la lliçó de l’antiguitat cl{ssica, no només ell va estar en la restauració del Temple de Palestrina i mira com s’havia aplicat al Belvedere del Vatic{.
Això ho aplica a la Villa Sacchetti que no es conserva, però es conserven dibuixos. La gran fornícula és la mateixa que Bramane posa al cortile del Belvedere. Doble escala del Belvedere també es trobava a Palestrina. El donar la solemnitat que tenen les escales barroques que tenen dos accessos parteix d’aquí. La solemnitat d’escales barroques les trobarem al XVII-XVIII a centre Europa en palaus.
Església de Santi Luca e Martina. 1635-50 Enmig del fòrum rom{. Església molt important perquè aconsegueix tan a l’interior com a l’exterior donar sensació de moviment com si respirés i es contragués.
Ho veurem reproduït, intentar donar moviment. Façana plana pressionada pels costats, es plega i dona moviment, això ho fa ell per primera vegada i ho aplicarà a Santa Maria della Pace.
Interior de creu grega, planta centralitzada que potencia la cúpula, però no és una creu grega recta, busca moviment a dintre i ho fa situant estratègicament les columnes, perquè quan estàs dins llueix el llenguatge arquitectònic pur, ja que està tota pintada de blanc.
Intenta dinamitzar l’espai de manera que l’espai et domina a tu.
Si amb tot el joc de columnes fa que l’espai es contragui per una banda de manera en que est{ construït l’absis fa que doni la sensació que tira cap endarrere.
A baix a la cripta està enterrat Pietro da Cortona en una tomba dissenyada per ell.
La pressió que fa es veu a la part superior de Santa Maria della Pace.
Santa Maria della Pace. 1656-67 És una església preexistent, per potenciar la façana que ell farà es farà una plaça en la que es veuran afectats edificis. Farà una església que en un espai molt petit juga amb això. Al costat carreró molt estret que sembla una porta. Església de grans dimensions, però enganya. Juga amb el frontó semicircular trencant-lo, trenca les mesures de l’ordre cl{ssic separant l’entrada central.
Obra molt important per la façana, per les referències i a nivell urbanístic.
Santa Maria in Via Lata Strada del Corso, antiga Via Lata. Carrer de trànsit, per donar-li una visió era difícil jugar amb la força de sortida i el que farà serà jugar amb els volums a través de la llum i la ombra. L’església és preexistent, el que ell fa (part en vermell) ja d’entrada donarà pauta a donar un exemple més d’aquesta Roma monumental falsa ja que a darrere de la façana no hi ha res, només es un cos afegit per donar imatge de monumentalitat que jugarà en posar el que hem dit que és la utilització de la columna, i com l’espai és molt profund dona un joc de foscor, el joc de llum i ombra fa que doni profunditat a la façana.
Referències a l’antiguitat; utilització de l’arc serli{ o palladi{ (de l’antiguitat), és un frontó que queda trencat per un arc que puja que ja veiem aplicat per Alberti a San Sebastiano a Màntua.
Al vestíbul d’accés sembla un espai de dos pisos. Aquest espai no és molt gran però juga per aconseguir aprofundir els extrems.
Al frontó trobem referències amb el Palau de Dioclesià a Spalato (Split). D’una manera o altre posa la mirada a l’antiguitat. També són importants els antecedents immediats; Miquel Àngel, Palladio.
Aprofundeix a l’absis, fa que l’espai creixi. A dalt juga amb els cassetons que es van fent mes petits que ja veiem en el Pànteon i dona la sensació que és molt més profund. Fa que l’espai creix.
Pietro da Cortona que bàsicament és pintor, també aporta molt en urbanisme i arquitectura.
GIAN LORENZO BERNINI (1598-1680) El papa Urbà VIII el fa passar a la pintura. Ell mateix es posa davant del mirall i experimenta el que és el poder contemplar fent ell cares davant del mirall sensacions per captar-les i després plasmar-les.
Fins no arribar al segle XVIII no trobarem teoria escrita. El seu pensament artístic està plasmat al llibre del Cavaller Chantelou.
Bernini te arquitectura religiosa i civil.
Santa Bibiana, 1624-26 Agafa models, trenca coses amb aquesta façana, sembla una façana de palau només pensem que és una església per la creu, te una balustrada. Juga amb la superposició de dos ordres iguals (influència Campidoglio). Primera obra de Bernini, ell s’ha format com escultura i el papa li diu que faci arquitectura i ho fa agafant models.
Arquitectura religiosa de Bernini. Tres plantes que són les tres centralitzades i que són diferents.
S. Tomaso di Villanueva. Castelgandolfo (1658-61). Planta més senzilla de planta centralitzada de creu grega.
Santa Maria Assnta del Assunzione. Ariccia (1662-64). Zona d’estiueig d’Alexandre VII.
Lo interessant d’aquesta església, li van encarregar la restauració del P{nteon, el coneix molt bé, ha analitzat la cúpula al detall i no ha trobat cap defecte mentre que a la cúpula de Miquel Àngel hi ha més de cent. En el Pànteon ell volia urbanitzar tota la zona per fer un recorregut i això ho farà a Ariccia. Reprodueix el Pànteon en un espai molt més reduït, encàrrec del papa Alexandre VII posant la façana de temple. Ordena tot l’espai que doni la volta.
La única decoració que hi ha són unes garlades de flors que porten els àngels, era dedicada a l’advocació de Maria, les flors fan referència iconogr{ficament.
San’t Andrea al Quirinale, 1658-70.
Ell parla quan va a França de la gran dificultat que suposa l’organització de San Pere però està molt satisfet i el que fa a la plaça ho farà a aquest temple que serà la tercera casa mare dels jesuïtes. L’eix és pujar les escales i l’espai més curt ser{ l’eix. Al igual que la Plaça de Sant Pere ell marca uns punts que et situes i domines totes les capelles laterals, juga amb unes dimensions mes petites.
Via de tr{nsit important, a prop de l’encreuament de l’Strada Pia i l’Strada Felice. Molt a prop de Sant Carlino.
Si Pietro da Cortona en Santa Maria in Via Lata no s’atreveix a avançar volum Bernini si que tira endavant i ho planteja com da Cortona a Santa Maria della Pace, cos central i angles, jardins del seminari.
Detalls d’influència de Bernini que arriba a Barcelona al segle XVII.
Com hi participa el papa Pamphili va deixant el seu escut.
En aquesta església; entres per la pota a l’eix curt de l’absis i vas a parar a l’altar on veus una pintura que és la crucifixió de Sant Andreu i darrere del marc en bronze Bernini fa els braços de glòria celestial on hi ha l’anima de Sant Andrea que anir{ cap a la cúpula celestial on l’estan esperant el cor d’{ngels. Ell aquí escenifica el martiri, escenifica això utilitzant els rajo de llum en bronze i a sobre hi ha una petita cúpula amb llanterna que entra la llum natural. Munta tota una escenografia.
Visió des de sota l’altar de la cúpula on entra la llum real. La cúpula és la glòria celestial on l’estan esperant els angelets que estan tan contents de rebre l’anima de Sant Andrea que fins i tot trenquen la formació i juguen. Detalls petits que expliquen el caràcter de Bernini.
...