Tema 3 SS: Jubilació (2018)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura Seguridad social II
Profesor E.C.
Año del apunte 2018
Páginas 14
Fecha de subida 20/02/2018
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: JUBILACIÓ ÍNDEX 1. Normativa d’aplicació 2. Jubilació ordinària - Contingència protegida - Requisits d’accés a la prestació - Càlcul - Dinàmica 3. Jubilació anticipada: Supòsits i Especialitats 4. Jubilació parcial: Especialitats 1. NORMATIVA D’APLICACIÓ Entre d’altres: - 204-215 LGSS - RD 1716/2012 (desenvolupa la llei 27/2011, de reforma de pensions) - RD llei 5/2013 (envelliment actiu) - Llei 23/2013 (Factor de sostenibilitat).
2. CONTINGÈNCIA PROTEGIDA (204 LGSS) - Es tracta d’un cessament voluntari en el treball, i aquest és un cessament total i definitiu que es vincula amb el fet que s’ha arribat a una certa edat pensionable marcada pel legislador.
- És possible una jubilació obligatòria? Avui en dia no, però anys anteriors hi ha hagut períodes en els quals es permetia que la negociació col·lectiva pugues fixar edats mínimes de jubilació sempre que anés lligat a compromisos de creació d’ocupació. Havia de servir com a mesura activa de creació d’ocupació. Avui en dia no és possible pactar aquesta obligatorietat en la edat de jubilació, excepte alguns convenis previs a la reforma 2012 i que continuen vigents i contenien aquesta clàusula.
- Matisos: l’edat no és única. Hi ha una edat ordinària que es bifurca i una altra alternativa en el cas que s’acreditin llargs períodes de cotització. Aquesta edat ordinària es pot avançar o jubilar-se posteriorment, i permet seguir treballant.
- En quan al cessament al treball, habitualment i la formula clàssica és un cessament definitiu i total, però pot ser que sigui parcial i pot ser reversible (hem deixat de treballar totalment i tornem a treballar). Es tracta de incentivar que les persones segueixin actives cotitzant en el sistema.
Important: hem de distingir els supòsits de jubilació ordinària d’altres figures que poden induir a confusió però no son jubilacions en sentit estricte. Exemple: Pre-jubilacions. Algunes persones arribades a una edat, passen a percebre atur i en aquests supòsits pacten amb l’empresa que rebran un determinat complement econòmic i a més signen un conveni especial amb la SS que en molts casos es la pròpia empresa que pacta donar aquest complement per tal de que no es vegin afectats pel cessament en el treball i no vegin en perill les seves cotitzacions, per tal de que quan arribin a l’edat ordinària puguin accedir a la prestació sense problemes pel seu cessament i no haver cotitzat 7 o 8 anys.
(Continuem amb supòsit de jubilació ordinària) Enumeració de requisits: (205 LGSS) - Afiliació i alta o situació assimilada a l’alta.
- Cessament en el treball (no necessàriament implica total o definitiu, sinó que pot ser reversible o es pot deixar de treballar parcialment. Es pot cessar abans, o després).
- Compliment de determinada edat (!!) - Carència prèvia Que la reforma sigui tan recent, implica que durant uns anys hi haurà un període transitori en que uns paràmetres determinats aniran augmentant paulatinament com ara l’edat o en el càlcul el percentatge a aplicar o la base.
1. Afiliació: - Es pressuposa. Però, aquest requisit en la jubilació es modula en el sentit de que, si una persona reuneix el requisit d’edat de jubilació ordinària exigida en cada moment i reuneix requisit de carència mínima podrà accedir a la jubilació amb independència de requisit de afiliació.
Situacions assimilades (1OV 1967 i 166 i 205.2 LGSS) - Excedència forçosa per càrrec públic o sindical - Excedència per cura de fills o familiars amb reserva de lloc de treball - Cessament en el treball per compte aliè i conveni especial SS - Prorroga efectes IT - Atur subsidiat i involuntari sense subsidi.
2. Edat: En quan a la jubilació i l’edat cal diferenciar: (important) - Edat ordinària: 67 anys (205.1.a LGSS). Període transitori establert a la DT 7 a LGSS.
- Jubilació anticipada (analitzem després) - Jubilació postergada (analitzem després) - D’altres situacions: es pot jubilar i després tornar a treballar, o jubilar-se parcialment (abans o després de l’edat ordinària).
EDAT ORDINARIA: - Amb caràcter general son 67 anys (205.1.a LGSS). Per al 2018, 65 anys i 6 mesos (DT 7 a LGSS).
Abans de la reforma eren 65 anys, serà al 2027 quan s’arribarà a l’edat de 67 anys, que estarà consolidada i en vigor.
- Encara però, ens podem jubilar als 65 anys. El legislador ha volgut mantenir l’edat anterior ordinària. Però només en alguns casos: - Si s’acredita una carència de 38 anys i 6 mesos. (En la jubilació totes les carències son completes i no podem aplicar el dies-quota). En aquest supòsit el que es fa és anar incrementant el període de cotització en 3 mesos cada any fins arribar als 38 i 6 en vigor al 2027. Per tant al 2018 la cotització per poder-se jubilar amb 65 anys son 36 anys i 6 mesos o més.
- Per a les persones a qui sigui aplicable la normativa prèvia a la reforma, segons DT 4a LGSS. Per tant, significa que per aquestes persones sí o sí l’edat ordinària son 65 anys, però excepte aquesta gent als quals se’ls aplica tota la normativa prèvia (també la base reguladora i el percentatge a aplicar), en la resta hi ha aquesta “doble edat ordinària” - Es tracta d’una edat mínima L’edat és important perquè: - Determina el dia en que una persona es pot jubilar: mesos computats de data a data, i si no hi ha data equivalent s’ha de tenir en compte el dia final de mes.
- Determinació de la carència (veure diapositiva corresponent).
CARÈNCIA: Estem davant d’una pensió (en tots els casos son prestacions però hem de diferenciar subsidi i pensió) Igual que a la Incapacitat Permanent, la carència és doble (una carència genèrica de 15 anys i una especifica en què, dels 15 anys com a mínim 2 s’han d’haver fet en els últims 15 anys.
NO ES POT APLICAR LA REGLA DELS DIES QUOTA. COMPTEN ELS DIES REALS DE COTITZACIÓ SENSE PODER APLICAR LA PART PROPORCIONAL DE PAGUES EXTRES.
REGLES PER COMPUTAR LA CARÈNCIA 1. Cotitzacions efectivament realitzades: - Regles de totalització. S’han de tenir en compte totes les cotitzacions que hagi fet en el sistema de SS (SOVI, cotitzacions que hagi pogut realitzar en altres Estats...) - A l’hora de determinar quant s’ha cotitzat, no es pot aplicar la doctrina dels dies quota, és a dir, es tenen en compte només els dies que ha cotitzat efectivament.
No s’apliquen els dies quota però si la doctrina del parèntesi: mecanisme pensat pels qui compleixen amb la carència genèrica i no compleixen amb l’especifica, que puguin arribar a aquest requisit.
- Persones treballadores a Temps Parcial: recordar regles article 247 LGSS.
Totes aquestes regles son per qui ha cotitzat efectivament.
2. Períodes assimilats com a cotitzats: Hi ha una sèrie de supòsits en els quals hi ha uns determinats períodes de temps que s’assimilen a temps cotitzat. Realment no s’ha cotitzat i el legislador en aquests supòsits ofereix una cotització a aquestes persones, i que se sumarà a les cotitzacions efectives.
- Aquelles persones que puguin acreditar que hagin cotitzat al “Retiro Obrero”, existeix la presumpció com a cotitzat de 1800 dies.
- Regles 230 LGSS: excedències, reduccions. Les persones que gaudissin d’excedències o reduccions, hi ha una part d’aquest temps que es considera com a cotitzat (per exemple, excedència per cura de fills amb reducció de jornada i proporcional de sou, els 2 primers anys computa com a jornada sencera a efectes de cotització).
- Supòsits de part en que no es cotitza per maternitat: el contracte es troba suspès. Si una persona es troba en situació de maternitat i no cotitza, en aquests casos l’article 235 LGSS estableix com a assimilats els períodes de maternitat.
3. Regles per determinar la carència: - Suma de períodes cotitzats - Transformació a anys i mesos, sense arrodonir, amb les regles ja estudiades. Per passar els anys farem /365 i els mesos /30,416. Les fraccions superiors a mes o al dia es deprecien.
4. Data del fet causant: Es important perquè es el moment en que hem de verificar si la persona compleix amb els requisits o no.
- Amb caràcter general: cessament en el treball, quan cessa serà quan comprovem.
- Si no alta: sol·licitud de la pensió - Alta sense obligació de cotitzar: quan finalitza aquesta.
CÀLCUL: Jubilació ordinària: BASE REGULADORA: Sempre l’article 209 LGSS l’hem de llegir amb la DT 8a LGSS fins al 2022.
A partir de 2022 la mitjana de cotització serà dels últims 25 anys.
Per al 2018 la mitjana serà de 21 anys. 252/294 (temps/el temps tenint en compte pagues extres) A TENIR EN COMPTE: - Les cotitzacions dels 24 primers mesos serà en el seu import en valor nominal, la resta actualitzades conforme el IPC vigent (209.1.a LGSS) - Llacunes de cotització: es completen amb les regles vistes a la IP.
- Si el darrer mes és cotitzat, compta íntegrament tot i que sigui parcialment.
- En alguns supòsits si hi ha reduccions de la Base de cotització el legislador ofereix la possibilitat d’optar per la mitjana de cotització que sigui mes beneficiosa, però han de complir una sèrie de requisits: que siguin treballadors cessats involuntàriament, a partir de 55 anys i que les bases de cotització durant 24 mesos com a mínim s’hagin vist reduïdes respecte a les que venien acreditant d’actiu.
- Eliminar increments que no es puguin justificar per Conveni Col·lectiu, antiguitat (209.2 a 4 LGSS) (L’article 209.2, .3 i .4, s’ha de connectar amb les primeres 24 mensualitats, perquè els increments irregulars a la Base de Cotització no es tindran en compte.) - DT 8a, 2 a 4: inclou supòsits particulars en els que s’apliquen BR més beneficioses.
- La pensió d’IPT no s’integra mai a la Base Reguladora: Jubilació amb cotitzacions posteriors.
Cas 1: Algú que està en IP, arriba a l’edat ordinària de jubilació i canvia nominalment.
Cas 2: Algú que està en IPTotal i treballa: pot ser que les cotitzacions que faci a partir de la IP arribin al mínim de 15 anys de cotització. A partir d’aquestes noves podria accedir. En aquests supòsits tindria una prestació de IP i una de jubilació a la que podria accedir, però com son incompatibles hauria de triar. La pensió de IPTotal no s’integra mai a la Base Reguladora de jubilació. La Base Reguladora la calcularem amb les cotitzacions noves que hagi fet.
Les cotitzacions de IT sí que serveixen per IP o per jubilació, però no per les baixes.
PERCENTATGE: Text articulat i Disposició transitòria: Art 210 LGSS: Varia en funció de la cotització.
Amb 15 anys de cotització sempre rebrà el 50% A partir d’aquí: entre el mes 1 i 248 rebrà +0.19% mensual, la resta de mesos +0.18% per mes.
Topall màxim: 100% BR (37 anys) EXCEPTE jubilació postergada, més enllà de l’edat ordinària de jubilació, si arriba al 100% per cada any complet, després de l’edat ordinària se li reconeix un % addicional i pot sobrepassar màxim del 100% (anàlisi posterior). Arribat al topall màxim, si la persona té més cotització no li serveixen per res.
JUBILACIÓ ANTICIPADA: Aplicació de coeficient reductor amb límit (21.03 LGSS) (anàlisi posterior) ATENCIÓ - El que estableix l’article 209 no s’aplica sempre perquè hi ha persones que, de manera transitòria se’ls aplica la normativa prèvia a 01 01 2013 en tot.
- Fins arribar a 2027 hi ha un període transitori en el quan es veuen modificats els trams. Actualment es troba en 35,5 i al 2027 serà 37.
Exemple: Persona que cotitza 22 anys: - 50% als 15 primers - 0.21% els 84 mesos restants: 17.64. Total: 67.64% Persona que cotitza 30 anys: - 50% als 15 primers - 0,21% els 163 primers: 34.23% - 0,19% els 17 restants: 3.23% Persona que cotitza 38: Topall màxim 100% Total: 87.46% PERCENTATGE: Quantia inicial de la pensió: - Cal aplicar el factor de sostenibilitat: NOMÉS A PARTIR DE 1 de Gener de 2019 - Tenir en compte el complement per maternitat de l’art. 60 LGSS - Quantia subjectada a regles de topalls màxims de prestacions, concurrència, complements per mínims i revaloritzacions.
En quan al percentatge, és important que es compta per veure que ha cotitzat i veure que li correspon de %.
2 grans punts: 1. Apartat general: determinació dels anys cotitzats Cotitzacions a afegir: - Cotitzacions presumptes prèvies a 1960 segons escala, segons edat.
- Cotitzacions reals des de 1960 a 1966 (mutualitats corresponents) - Cotitzacions reals des de 1967 (entra en vigor RGSS, dia a dia tot el que es cotitzi en SS computa) Regles de determinació: recordatori - De dies a anys /365, mesos /30.416 2. Jubilació postergada (210.2 LGSS) depèn de cotització prèvia, afegeix % addicional per any cotitzat entre els 65 a edat de jubilació - + 2% per any, si es cotitzen menys de 25 anys - + 2.75% per cada any si es cotitzen entre 25 i 37 anys - + 4% per anys si es cotitzen mes de 37 anys - Si supera pensió màxima: “complement” mensual amb excés - Màxim: fins la Base Cotització màxima vigent. La quantia màxima més el complement.
DINÀMICA: - Naixement: El dret a la prestació neix l’endemà de la sol·licitud, sempre i quan la sol·licitud es produeixi dins dels 3 mesos posteriors al fet causant. Lligat amb el 2n punt.
- Caràcter imprescriptible: - Durada: vitalícia (Art 204) - Compatibilitats Amb el treball: Regla general: hi ha incompatibilitat.
- Excepte Treball Temps Parcial (213.1 LGSS) i s’accedeix a la jubilació anticipada o postergada a temps parcial també. Es pot compatibilitzar el temps parcial i la jubilació. Aquesta és minora en una quantia en proporció inversa a la part de jornada que hem reduït. Quanta més jornada, menys quantia.
- Hi ha alguns supòsits (Art 214) en els que es possible treballar per compte propi o aliè, parcial o complet, i rebre la pensió de jubilació. Requisit: S’ha d’accedir en l’edat ordinària.
Efectes de la compatibilitat: la quantia serà del 50% mentre es produeix la compatibilitat excepcional. Empresa i treballador continuen cotitzant per contingències professionals, IT per contingències comuns i també cotització addicional “de solidaritat” del 8%.
Un cop finalitzi l’activitat laboral es restableix la pensió mínima sense que hi hagi possibilitat de recàlcul.
- Supòsit especial de compatibilitat (213.4 LGSS) els ingressos anuals totals no superin la quantia del SMI. En aquest casos aquest treball compatible, no es cotitza per ell però tampoc es té en compte després a efectes de recalcular la pensió. No es cotitza, simplement es dóna dret a que rebi prestació i continuï treballant.
Què passa amb altres pensions: - La jubilació pot ser compatible amb la pensió de jubilació en un altre regim de la SS. És necessari que les cotitzacions en els dos règims no es superposin en un període de temps i no s’ha d’emprar les regles de còmput recíproc.
- Compatible amb viudetat, subjecte a la quantia màxima però és possible percebre les 2.
- Compatible amb possibles pensions provades o voluntàries que pugui percebre el pensionista.
Fins aquí la pensió jubilació ordinària.
JUBILACIO ANTICIPADA Supòsits en que una persona pot jubilar-se abans d’arribar a l’edat ordinària.
Hi ha diferents possibilitats per jubilar-se amb una edat anterior.
1. Edats especials per a determinats col·lectius (però per aquests col·lectius és la seva edat ordinària) - Activitats tòxiques, penoses, insalubres - Persones amb discapacitats greus 2. Jubilació anticipada a l’edat ordinària: - Per causa NO imputable a la lliure voluntat del treballador - Jubilació voluntària - Voluntària per raons transitòries (mutualistes a 1967) 1. Edats especials per a determinats col·lectius: - Edats fixades reglamentàriament per a alguns treballs de naturalesa tòxica, perillosa o insalubre, amb un elevat índex de mortalitat. (Excepte supòsits en els quals s’han establert de forma reglamentaria diferents edats ordinàries de jubilació particular: professionals taurins, ferroviaris, mar - Persones treballadores amb discapacitat igual o superior al 65% o al 45%.
La justificació de fixar edats especials per determinats col·lectius és la naturalesa del treball i les condicions amb les quals es presta. En aquest cas suposen un deteriorament particular de la salut i per aquests motius s’estableixen edats de jubilació prèvies a la general que per al col·lectiu son ordinàries i sense la penalització que després veurem que s’associa amb caràcter general a l’edat avançada de jubilació.
Mecanismes: - Establir directament una nova edat de jubilació, que serà sempre inferior a la ficada en el Règim de SS.
- Aplicar coeficients reductors en funció d’una sèrie de circumstancies: quina és l’activitat professional, quina és la categoria professional que ha desenvolupat i durant quant. Això implica que cada persona tindrà una edat diferent atenen a aquetes circumstancies: miners, pilot personal de vol.
Per aplicació d’aquests coeficients s’aplica un mínim , l’edat de jubilació no podrà ser inferior a 52 anys, i aquesta edat s’eleva als 56 anys per aquelles persones que tinguin discapacitat entre el 45 i 65% 2. Jubilació anticipada per causa no imputable a la persona treballadora (207 LGSS) Se’t permet avançar-te l’edat sempre i quan es compleixin uns requisits. (ppt) Requisits: - L’edat de jubilació es pot avançar fins a un màxim de 4 anys respecte l’edat ordinària vigent en cada moment.
- Estar inscrit com a demandant d’ocupació durant 6 mesos immediatament anteriors.
- Car acreditar carència genèrica prèvia de 33 anys.
- Cessament en el treball per causes relatives a crisi o tancament d’empresa: motius taxats legalment (Art 207 LGSS)  Acomiadament col·lectiu  Acomiadament objectiu per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives  Extinció per resolució judicial en concurs  Mort, IP o jubilació empresari  Extinció de personalitat jurídica de la contractant per força major.
El legislador, a part d’exigir que el contracte s’hagi extingit per una d’aquestes causes, estableix un mecanisme per garantir que aquesta extinció sigui real i no s’oculti una finalitat consensuada (frau). Aquest mecanisme és l’exigència de que el sol·licitant de la prestació acrediti la indemnització corresponent a alguna de les extincions, que l’ha reclamat o que ha impugnat l’acomiadament. Ha d’acreditar que efectivament s’ha produït una extinció contractual.
Conseqüència: El legislador intenta evitar que la gent es jubili anticipadament i aplica més duresa en els requisits. Actua també sobre el càlcul amb coeficients reductors (Hem de fer igual que amb la jubilació però amb 1 pas més. Calcularem la Base Reguladora, el percentatge aplicable a la Base Reguladora, i si fos anticipada, quan s’obté aquesta quantia s’han d’aplicar coeficients reductors.
Com funcionen els coeficients reductors: s’apliquen per cada trimestre o fracció de trimestre que li manqui a la persona per arribar a l’edat ordinària de jubilació fixada en cada moment.
S’aplica el coeficient per cada trimestre.
Per veure quin coeficient aplicar s’ha de tenir en compte quant s’ha cotitzat. Les fraccions també han de computar.
Per fer-ho tindrem en compte la taula següent: Exemple: Tenim 33 anys cotitzats i 64 anys.
Fins a l’edat ordinària de jubilació (65 i 6 mesos) ens manquen 18 mesos que dividit entre 3 correspon a 6 trimestres.
Com que hem cotitzat menys de 38 anys (primera fila de la taula) multiplicarem cada trimestre per 1.875 = 11,25% , percentatge en que hem de reduir la pensió.
Exemple 2: 33 anys cotitzats i 63 anys i 10 mesos. Fins l’edat ordinària de jubilació ens queden 20 mesos, que corresponen a 6.666 trimestres. Multiplicarem el 6.666 per 1.875 = 12.48%. Per fer el percentatge reductor farem quantia de la pensió (1500 x 0.1248) o (1500 x 12.48/100).
Qüestions importants: - Determinació edat de jubilació: és importants a efectes de conèixer quina és la edat ordinària vigent en cada moment per veure quan li queda per arribar. L’edat ordinària serà la que li hagués correspost si hagués continuat treballant a temps complert.
- Còmput de períodes de cotització: és important perquè en funció de la cotització que acrediti, el coeficient reductor serà un o un altre.
  Hem de tenir en compte com a cotitzats períodes complets de cotització, una fracció no s’equipara al període.
A efectes d’aplicar el coeficient haurem de tenir en compte el que ha cotitzat realment i el temps que li quedi fins arribar a l’edat ordinària de jubilació. Has cotitzat X anys, et queden X per jubilar-te, ho sumem i el resultat és el que compta com a cotitzat a efectes de veure quin és el coeficient aplicable.
Això ho hem de fer sobre la quantia de la pensió de jubilació. Abans em de fer com si es tractes d’una jubilació normal i en el cas que sigui una avançada per extinció de contracte hem de fer això.
El resultat no pot ser superior a la quantia que resulti de reduir el topall màxim de pensió en un 0.50% per cada trimestre o fracció que s’hagi avançat.
(Els 6 trimestres d’abans que hem multiplicat per reduir, aquest 6 ara es multipliquen per 0,5 i el que resulti s’aplica a la quantia màxima de pensions vigent en cada moment. Aquest resultat és la quantia màxima de la teva pensió, que també es reduirà.) (6 trimestres x 0.5=3,1%) Quantia màxima vigent: 2518.45€ (2518.45x0.031=78.07) 2440.40 MÀXIM Realment aquest número només té sentit si el resultat fos superior, només és per comprovar) El 0,5 no s’aplica ni en el cas 1 (Edats especials per determinats col·lectius) i tampoc s’aplica a la 2.3 la dels mutualistes, NOMÉS a les regulades als articles 207 i 208, JUBILACIO ANTICIPADA JUBILACIO ANTICIPADA VOLUNTARIA Els mecanismes son idèntics, el que varien son els requisits i el percentatge: Requisits: - No ha de ser demandant d’ocupació, però l’edat en la quan es pot avançar com a màxim son 2 anys (no 4) respecte a la ordinària.
- Òbviament la cotització requerida serà superior. A més a més si és voluntàriament, encara més.
35 anys. Recordem que sempre la jubilació es té en compte el temps real de cotització, no es poden fer servir la part proporcional de pagues extres (no dies quota).
- La quantia resultant ha de ser superior a una quantia mínima. L’import final de la pensió aplicant els coeficients reductors ha de ser superior a la quantia mínima que correspondria al treballador segons la seva situació familiar en complir els 65.
La justificació és no permetre jubilacions anticipades tot i que es tingui tanta carrera de cotització, amb unes pensions escasses que hagin de ser posteriorment complementades a mínims.
Fins que no tinguem la quantia realment no podem comprovar si la persona té dret o no. Per tant per dir si tindria dret o no hem de calcular-li, i de ser inferior a la mínima directament no tindria dret.
El mecanisme de càlcul és igual. Per cada trimestre o fracció se li aplica un coeficient reductor que es fixa en funció del temps que s’hagi cotitzat. Per veure el coeficient, no només hem de tenir en compte el que s’ha cotitzat realment sinó també el que li queda fins la jubilació (només computa a aquests efectes).
Partim de la idea de que hem de dificultar la jubilació avançada. En aquest supòsit que és voluntària encara és més exigent en els requisits i les conseqüències son més dures: els coeficients reductors son mes elevats.
2.3 JUBILACIO ANTICIPADA TRANSITORIA (MUTUALISTES) Condicions: - Cal haver estat mutualista de qualsevol mútua de treballadors que reconegués la prestació de jubilació en data 01 01 1967 - Edat: 60 anys - Cal complir la resta de requisits: les mateixes que per accedir a la jubilació (exceptuant l’edat) - Reducció de l’import segons el temps que manqui fins a l’edat ordinària (també s’estableix una penalització) a) Pèrdua involuntària: reducció de entre el 6 i 7,5% (DT 4A LGSS) b) Pèrdua voluntari: Coeficient reductor del 8% per cada any o fracció dany que li manqui.
JUBILACIÓ PARCIAL 2 supòsits: - Postergada o flexible - Anticipada parcial POSTERGADA - És possible arribar a l’edat ordinària, jubilar-se parcialment reduint l’activitat entre un 25% i un 50%. No cal un rellevista. Les noves cotitzacions es podrien utilitzar per la jubilació completa.
És important que abans de començar es comuniqui a l’entitat gestora a efectes de que es procedeixi a reducció en proporció inversa.
Si no hi ha la comunicació, tindran caràcter indegut les quanties que s’haguessin percebut, i té la obligació de reintegrar-ho.
Aquesta jubilació és incompatible amb una IP que li pugues correspondre per les activitats desenvolupades després de la jubilació.
És compatible amb la IT que pugues patir pel treball a temps parcial que desenvolupés després de la jubilació.
Que passa quan acaba l’activitat?: les cotitzacions que s’han desenvolupat durant aquest període de jubilació i treball parcial, tenen efectes per millorar la pensió. Aleshores quan es produeix el cessament definitiu en el treball es passa a percebre la pensió completa que es realcula en aquests casos.
REGLES: - Per la BR computen les noves cotitzacions que s’han fet mentre es treballa a temps parcial, tenint en copte les regles vigents en el moment en que cessa l’activitat. EXCPCIÓ: Si fent això la conseqüència és la reducció de la Base Reguladora calculada anteriorment, en aquests casos s’aplica la Base Reguladora que li havíem calculat anteriorment i apliquem la revalorització a partir del càlcul.
En quan a Base de cotització les noves cotitzacions ens serveixen per modificar el percentatge a aplicar a la base reguladora sigui la nova o l’anterior actualitzada. (si és més baixa que l’anterior ens quedem amb l’antiga actualitzada).
Pot succeir que una persona en aquesta situació mori, això tindria efectes a la prestació de MiS.
A l’hora de mirar els requisits, hem d’atendre a requisits que ha de complir el subjecte causant (el difunt) i els beneficiaris. El difunt estava en una situació particular, ni treballava plenament ni era pensionista plenament. Pel càlcul es pot optar per la seva situació d’actiu o per la condició de pensionista de jubilació i en aquest cas a efectes de calcular la MiS s’haurà de tenir en compte la BR quan va servir per calcular la de jubilació més les revaloritzacions corresponents.
JUBILACIO ANTICIPADA PARCIAL Es contempla habitualment els casos d’una persona que està treballant a temps complet i a partir de determinada edat, quan li queda poc per jubilar-se ordinàriament, el legislador li obra la porta a jubilar-se anticipadament de manera parcial i en paral·lel s’obra la opció de que el seu empresari contracti una altra persona rellevista vinculada al seu lloc de treball i passi a desenvolupar com a mínim part de la jornada que deixa de desenvolupar. La idea es que la persona rellevista passi a desenvolupar o a ocupar el mateix lloc de treball, almenys la part buida de jornada del treballador que es jubila.
Hi ha supòsits però que per requeriments específics del lloc de treball que desenvolupava el treballador jubilat, el treball del rellevista no pot ser el mateix.
En aquests casos pot realitzar-se el contracte de relleu però ha d’existir una correspondència de les Bases de Cotització entre tots dos treballadors. La Base de Cotització del rellevista no pot ser inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels darrers 6 mesos que s’han emprat per calcular la Base de Cotització del treballador jubilat. (12.7 ET) Qüestió important: - A la DT 4A LGSS, més enllà de recollir supòsits com per exemple supòsits de mutualistes, també recull alguns supòsits que algunes persones els hi és d’aplicació tota la normativa de jubilació prèvia a la reforma de 2012.
A partir de quina edat ens podem jubilar parcialment? - Si tenen condició de mutualistes, a partir dels 60 anys.
- Si no tenen condició de mutualistes, se’ls aplica la legislació vigent. Aplicació gradual des de 2013.
- Segons la normativa prèvia, 61 anys. Això per a persones que entren dins l’àmbit subjectiu de la disposició transitòria.
Reducció de jornada: La reducció de jornada serà entre el 25% i el 50%.
Aquesta jornada pot arribar fins al 75% i continuar treballant només el 25% en supòsits en que el contracte de relleu sigui indefinit i a temps complert.
Si no es té en compte aquesta situació, el contracte de relleu en principi està per cobrir la part que deixa buida el jubilat.
Períodes de cotització mínims: (igual que en l’anticipada total) Genèrica: 33 anys efectius de cotització (Recordem que en la jubilació sempre les carències exigides son en temps efectiu de cotització, no dies quota) En persones que tinguin discapacitat igual o superior al 33% la carència genèrica és de mínim un 25% i en les persones a les quals els és aplicable la normativa prèvia, serà el 30%.
Antiguitat en l’empresa: només es pot acollir a aquesta possibilitat (tot i tenir els requisits) que tinguessin una antiguitat en l’empresa com a mínim 6 anys.
Tot i que una persona es jubili anticipadament i segueixi una carrera de cotització molt amplia es continua treball66ant i generant cotització: durant la jornada parcial tant l’empresari com el treballador continuen cotitzant a SS com si el treballador estigues desenvolupant la prestació a temps complert.
Es redueix jornada i es redueix proporcionalment el sou però les cotitzacions continuen essent les que haguessin correspost si hagués continuat treballant a temps complert. Les persones que accedeixin independentment del percentatge, no haurien de cotitzar 100% sinó pel 75% de la base de cotització.
A nivell laboral, hem de tenir en compte: (12.7 ET) - L’empresari en paral·lel a que es produeixi, ha de contractar un treballador rellevista en situació d’atur o amb un contracte temporal a l’empresa. Aquest treballador serà contractat amb la finalitat de cobrir la part que deixa vacant el treballador que vol jubilar-se.
La durada ha de ser mínim el temps que manqui al treballador que vol jubilar-se per assolir la edat ordinària de jubilació, no obstant pot ser per temps indefinit (i en aquests casos pot tenir avantatges pel jubilat).
- El lloc de treball ha de ser el del jubilat o similar i en cas que no pugui ser similar si que ha de tenir algunes equivalències des del punt de vista de les cotitzacions que realitzava el jubilat.
QUANTIA: Com als supòsits generals: Base Reguladora i Percentatges Aquesta quantia es redueix tenint en compte quina és la part de jornada que es redueix. Ara bé, en aquests supòsits no s’aplica cap coeficient de reducció addicional (s’ha de reduir perquè es redueix la jornada però encara es treballa).
S’ha de calcular la pensió com si fos ordinària però donem la part que correspon tenint en compte la part de jornada que desenvolupa, però no apliquem cap coeficient reductor.
En qualsevol cas no podrà ser inferior a la quantia resultant d’aplicar aquest percentatge (en el qual es redueix la pensió) a la pensió de jubilació mínima vigent en cada moment per a majors de 65 anys segons situació familiar. (Situacions: cònjuge a càrrec, sense cònjuge o persona sola).
El percentatge final que rep de pensió de jubilació s’incrementa si hi ha una nova reducció de jornada, això té efectes sobre la pensió de jubilació.
La quantia es pot modificar abans d’arribar a la edat ordinària de jubilació segons com vagi variant la jornada.
“Es redueix el percentatge reductor.” En aquests supòsits també té conseqüències i requisits previs a nivell laboral, perquè tot això es fa tenint en compte que el contractat rellevista accepti incrementar la seva jornada. Imaginem que tenim al rellevista contractat per un 25% de la jornada, i no accepta augmentar-la a 50%, llavors s’hauria de contactar un altre persona per cobrir la part de jornada que falta.
JUBILACIÓ ANTICIPADA TOTAL En el cas de que el treballador en un moment vulgui passar a jubilació anticipada total, el període que s’ha cotitzat durant la jubilació parcial es tindrà com a cotitzat a temps complert en els supòsits habituals en que hi ha un contracte de relleu.
Determinació Base Reguladora: Les bases de cotització corresponents al període treballat a temps parcial es tenen en compte com si s’hagués treballat a temps complert. En els supòsits en els quals no fos possible perquè sobta per la via de la jubilació sense contracte de relleu, caldria que l’interessat optés per quina Base Reguladora prefereix: - Base reguladora calculada en el moment de la jubilació total computant a temps parcial les cotitzacions del temps treballat parcialment.
- Es pren en consideració la Base Reguladora en l’edat en que la persona es va jubilar a temps parcial amb les normes vigents en aquell moment.
...

Tags: