TEMA 5 – L’època del teocentrisme i el feudalisme: l’alta edat mitjana i la justícia vindicatòria privada. (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 11
Subido por

Descripción

Apunts història del dret, complementats amb les classes magistrals i els apunts dels professors. Professors: Tomàs de Montagut i Josep Capdeferro.

Vista previa del texto

Tema 5 – L’època del teocentrisme i el feudalisme: l’alta edat mitjana i la justícia vindicatòria privada.
*Justícia vindicatòria significa que jo m’agafo la llei per la meva mà, significa venjança.
2. Context geopolític i lectures historiogràfiques de l’alta edat mitjana peninsular v Ensulsiada del regne visigot. El factor religiós que esdevé essencial al S. XVI, XVII i XVIII.
CONQUESTA: Musa, Tarik, Tarif, Almansur à RECONQUESTA: Alfonso I, Don Pelayo i el Cid --- Mapa de la reconquesta que va durar VIII segles. En aquest mapa es mostren onades de reconquesta fàcilment identificables amb accidents geogràfics ---.
3. Evolució política de l’alta edat mitjana peninsular (S. VIII – XII) Els grans poders que hi havia al costat d’Europa al segle VIII eren el califat i Bizanci (Imperi d’Orient). A partir de l’any 800 dC va sorgir l’Imperi Carolingi, el qual fou una institució molt precària. Carlemany es feu coronar pel papa.
-­‐ L’imperi d’Occident ha de ressuscitar i és aquesta, precisament, la finalitat de l’imperi Carolingi que va durar del 800 fins al 843 dC.
El Papat i la seva auctoritas que s’anirà traduint en un arbitratge en el món polític cristià. Són un factor clau.
Multiplicació d’espais polítics a les espanyes altomedievals, com a la resta d’Europa. La paraula comtat prové del llatí “come” à cum + eo que significa caminar amb algú. Hi ha petits comtats que pertanyen a la Delegació de Barcelona i que són alliberats pels francs. Els comtes de la zona catalana, sobretot el comtat de Barcelona farà una sèrie d’aliances matrimonials de manera que, s’anirà apoderant dels regnes veïns. Es converteix en el gran comtat i va demanar ajut a Aix–Chapelle, però, aquest últim no va respondre i, per tant, aquest gran comtat de Barcelona estableix una dinastia hereditària que no accepta instruccions de l’Aix-Chappele.
4. Concepció subjectiva del dret a l’alta edat mitjana Precisament per la feblesa dels poders públics i per l’absència de fonts jurídiques reconegudes, donarà lloc a la força de la concepció subjectiva del dret, això vol dir que en absència d’un dret objectiu, cadascú comprendrà el que pot fer i el que no pot fer, allò que per un és lícit i allò que no. Una segona dimensió és que les coses i els objectes ja disposen del seu propi dret inherent i que aquest s’ha d’acceptar.
La primera concepció fa referència a que la persona se situa per sobre del dret i en fa la seva pròpia interpretació (cas del semàfor, que me’l salto perquè penso que no és necessari). La segona concepció fa referència a que les coses i els objectes ja tenen la seva pròpia ànima i el seu propi dret i que només cal revelar-lo.
La llei que de la selva és la llei que estableix que sobreviu el més fort. Per tant, a la Terra cadascú buscarà la seva legalitat perquè ha de buscar la seva salvació eterna.
Això comportà i donà lloc als juraments, és a dir, atès que ens trobem en una societat on el paper de la salvació eterna es troba en risc, les persones realitzaven juraments per tal de salvar-se. Sorgeix un conflicte perquè acabarem tenint situacions d’autotutela en la pràctica de resolucions de conflictes d’interessos.
A més a més, es produeixen un total de tres esferes del dret: 1. El dret diví: són les escriptures sagrades, es tracta d’allò que Déu vol per nosaltres. L’Església desenvolupa el paper d’interpretació de la voluntat de Déu que anirà ampliant aquest dret diví.
2. Dret natural: inclou les lleis de la natura que reflecteixen tot allò que déu ha volgut i que, per tant, hem d’acceptar.
3. Dret positiu: és el dret de la Terra, de cadascun dels territoris i de cadascuna de les comarques. Es tracta del ius positivisme.
A l’alta edat mitjana les lleis de la natura estaven forçosament inspirades en les lleis naturals.
v El recurs dels judicis de Déu, les ordalies i els duels.
Es tracta de casos on cadascú es pren la justícia per la seva mà, per exemple, quan dues persones creuen que una vaca és seva però una creu que l’altra li ha robat.
Aquesta resolució de conflictes del robatori de la vaca es feia per mitjà dels judicis de Déu i de les ordalies. Per exemple, es podien posar pedres a una olla al foc i que les dues persones haguessin de recollir-les i, per tant, es cremaven les mans.
Aquestes mans cremades s’embenaven i al cap d’una setmana es treien les benes i la persona que les tenia curades o parcialment més curades que l’altra era la persona que Déu donava la raó. Es tractava doncs, d’un judici on Déu manifestava la seva voluntat i atorgava la raó a alguna de les dues parts.
Els duels són la segona manera o el segon procediment per veure qui té el favor de Déu. A més a més, cal tenir present el terror constant i la pressió que exercia Déu.
5. Feudalisme i sistema senyorial En aquesta societat s’estableix el sistema senyorial del feudalisme. El feudalisme significa servir al de dalt i ”protegir” al de baix. La protecció és condicionada i la clau és la fe i la fidelitat. La persona que es converteix en vassall ha de jurar fidelitat al seu amo.
El feudalisme estava format per un sistema piramidal. Tu podies ser senyor de vassalls i vassall de senyors. No cal que es tracti de senyors que siguin persones físiques, sinó que poden ser persones jurídiques, és a dir, que pot tractar-se d’un col·lectiu de persones com per exemple, el Monestir de Poblet o la Vall de Ripoll à MAGNATS que significa grans.
Tipus de sistema senyorial: - Dominical: li cedeixo una terra perquè la gestioni o treballi.
- Jurisdiccional: li permet exercir potestats, funcions de govern, de justícia, sobre un territori.
- Banal: permet que dins d’un territori actuï com a cacic i que pugui obligar als vassalls a fer diferents accions (passar per un camí, moldre el blat en un moli determinat...) L’origen del feudalisme a Catalunya: a partir de capitulars carolingis i al llarg del successiu procés de Reconquesta, concessions d’immunitat a magnats i monestirs i a d’altres persones físiques i jurídiques, tot confiant-los o alienant-los jurisdicció i/o altres potestats públiques. A Catalunya van proliferar els mals usos i consistien en unes pràctiques abusives dels senyors feudals respecte dels seus vassalls. Aquests últims no disposaven de la suficient força per oposar-se.
Els mals usos: - Remença: prové de redimir, si una persona vol abandonar la terra del seu senyor feudal li haurà de pagar una quantitat, anomenada remença.
- Intestia: és la quantitat que haurà de pagar aquest vassall al seu amo.
- Cugucia: prové de cucut, que és un ocell. Els cucuts posen els seus ous en nius d’altres ocells, per tant, s’identifica el cucut amb les infidelitats. Si la dona del pagès li posa les banyes, el pagès haurà de pagar una quantitat.
- Eixorquia: els pagesos que no tenen descendència, al morir, perdran una part dels seus béns i se li donaran al senyor.
- Arsia: si al pagès se li crema la collita, haurà de pagar al seu senyor.
- Firma d’espoli: si al pagès vol hipotecar els seus béns i formalitzar-ho en un contracte, també haurà de pagar una quantitat al seu amo.
- Dret a cuixa: és el dret que tenia el senyor feudal per exigir la dona del pagès la nit de noces i qui té la potestat per mantenir relacions amb ella.
6. Evolució jurídica de l’etapa final de l’alta edat mitjana peninsular ( aplicaio personal (verus territorial) del dret a les espanyes altomedievals. La idíl·lica convivència (il·lusòria o real?) de comunitats musulmanes, jueves i cristianes a l’alta edat mitjana ibèrica.
Comarcalitzacio i localisme dels fenòmens jurídics: proliferació de petites illes de seguretat jurídica en un context d’incertesa i violències.
Pluralitat de situacions jurídiques a les espanyes altomedievals/fonts del dret: - Abundància de costums (arreu) - Capitulars carolíngies (als comtats catalans) - Fazañas (a Castella): anotacions jurídiques - Drets senyorials - Les comunitats locals anaven acumulant aquests exemples i s’anaven passant de generació en generació, de tal manera que es va crear el dret popular.
- A Lleó, Toledo i Catalunya, hi va haver una pervivència del Liber Iudiciorum (millor dit, d’una tradició de Liber Iudiciorum “deslegalitzada”, de caràcter més jurisprudencial.) - Les cartes de poblament i de franquesa (arreu on hi ha Reconquesta).
L’empremta de la idea de frontera: la usucapió d’un any i un dia com a paradigma, la cohesió de la comunitat per sobre de la llibertat personal.
Donen molta seguretat a indrets peculiars (Lleida, Tortosa, Miravet...) Si pots triar entre estar en una població on hi ha seguretat jurídica o on no hi ha tendiràs a viure en un lloc on sí que n’hi hagi i aconseguiràs un poble fort i cohesionat à Donen privilegis perquè la població vagi a viure a llocs concrets. No toleraran gaire bé coses com l’adulteri perquè en una comunitat on hi hagi això hi pot haver venjances i alterar l’ordre i la cohesió. Aquestes seran la llavor dels primers furs municipals, dels drets locals, que continuaran fins la baixa edat mitjana.
- La forta difusió de la Pau i la Treva de Déu a la Catalunya altomedieval: iniciatives de dret canònic per mitigar la violència privada generalitzada. Hi participarà, les alimentarà i finament les instrumentalitzarà el poder polític.
Les esglésies van imposar que fossin acceptades pels ciutadans en general i aquests ho van fer. Les església van imposar que si algú violava la pau de Déu, aquest algú seria castigat amb l’ex-comunió i el podien enviar a la presó.
Aquest dret eclesiàstic serà emprat, posteriorment, per les monarquies. LA església pretendrà protegir cada vegada mes un major nombre de dies de l’any, per exemple, el dia de Corpus o el dia de Pasqua.
- Els usatges de Barcelona (S.XI-XII).
Els usatges de Barcelona Barcelona és el comtat més preeminent dels comptats catalans. Acabarà desvinculant-se del poder franc, un cop hagi “absorbit” la resta de comptats, fàcticament a finals del s.X (987 d.C.) i jurídicament a mitjans del s.XIII, amb el Tractat de Corbeil de 1258.
Els comtes de Barcelona, s’autoconsideren “prínceps” (els primers de la comunitat, com feien els romans). Es consideren prínceps a traves de moltes legitimitats (motius) i volen construir i sacralitzar (que la gent el respecti) un aparell de dret públic (una xarxa de justifica, unes seguretats i garanties, una protecció per tots els súbdits...). Per fer-ho no es limitaran a fer un discurs, sinó que posaran ordre, col·leccionaran, i escriuran les pràctiques de la Cúria (homes de confiança dels comtes des de fa molt de temps) dels últims segles XI i XII, naturalment impregnades del feudalisme imperant en la societat catalana altomedieval. Tota la societat esta corrompuda per vincles feudals i aquest món dels usatges i la Cúria de Barcelona, per molt que intenti construir un dret públic, té el punt de feudalisme que el malmet.
El comte s’està enfilant a sobre del Liber Iudiciorum per fer un pas endavant i per aixafar l’herència d’aquest. Aquests usatges comencen a ensenyar-nos com les cartes de poblament i franquesa, com la pau de Déu, com a les nostres comunitats medievals s’endevinen uns drets objectius, reconeixibles, unes fonts que tothom por percebre i comprendre, de manera que en la baixa edat mitjana ja no caldrà estar mirant al Cel per saber el que és legítim i el que no ho és. El fet que estiguin apareixent textos jurídics com els usatges que tots poden reconèixer com a propis fa que el futur no sigui una concepció subjectiva del dret, sinó una concepció objectiva del dret. Els usatges, com altres fonts del dret, són la transició cap a un model objectiu. Hi ha un usatge “ camins i estrades” on el comte té la potestat de la defensa d’aquests així que tots els homes que passin per allà no han de tenir cap por, perquè si algun delinqüent se li apropés, el comte vetllarà perquè aquest pagui pel que ha fet: per una banda, a la víctima, i per l’altre, al comte.
  ...