Tema 2 derecho administrativo I (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. Bases constitucionals del dret administratiu Principi de legalitat. La constitució repeteixi que el govern i l’administració publica estan sotmesos a la llei i a l’ordenament jurídic. Amb aquesta afirmació el que esta dient es que tot el poder executiu te la seva actuació sotmesa a la llei com a norma i a la resta de l’ordenament jurídic ( reglaments, però també principis generals del dret propis de l’ordenament jurídic). Aquesta definició suposa per tant que existeix una divisió de poders, i la primacia del poder legislatiu sobre el poder executiu.
Diferencia entre govern i administració publica El govern esta sempre al cap de l’administració publica i es un òrgan que te dos funcions: Una funció política .esta sotmès a la constitució i a les lleis però la seva funció principal es la de direcció política. No son controlables davant el tribunal sino políticament. El govern també pren decisions administratives. Aquestes decisions estan sotmeses a la llei a la resta de l’ordenament jurídic una funció administrativa. conjunt òrgans administratius que composen una administració publica. Aquesta administració nomes realitza funcions administratives, per tant les seves decisions son controlables per la jurisdicció contenciosa administratiu.
art 103. 1- 9.1 afirma dues coses: l’administració publica esta vinculada a totalitat de l’ordenament jurídic tant a les normes escrites com els principies generals de dret i en segon lloc aquestes vinculació a l’ordenament jurídic es una vinculació plena es a dir cap acte que fa l’administració pot estar fora de l’ordenament jurídic. Per tant tots els òrgans que estan a l’administració tenen un valor jurídic.
Aquesta primacia de la llei es manifesta de dues maneres: A traves de la primacia de la llei Vinculació positiva a la llei: suposa que l’administració nomes pot fer allò que li mana la llei. Nomes pot actuar amb allò que li mana la llei. Quan es restringeixen o es limiten drets. Quan l’administració ha de limitar un dret cal que hi hagi una llei que ho digui per poder fer-ho.
Vinculació negativa a la llei: l’administració pot fer tot allò que no li prohibeix la llei.
Totes aquelles en les que no hi ha una limitació de la llei es tracta d’una vinculació negativa.
Quan l’administració limita drets hi ha d’haver una llei que ho digui, per tant es tracta d’una vinculació positiva de llei. En canvi quan no limita drets o els dona seria una vinculació negativa de la llei.
La reserva de llei. Manifestació del principi de legalitat. Hi ha dos tipus: Reserva formal de llei. La potestat sancionadora. El legislador pot decidir que regula una matèria que no esta regulada.
Reserva material de llei. Afecta algunes actuacions de l’administració publica i molt especialment quan aquestes limitacions son Art. 102 CE. La llei determinarà i regularà el domini públic.
Art. 149 CE la competència de l’estat diu que la llei regularà les bases del procediment administratiu.
Garantia o tutela judicial efectiva Es un principi que esta regulat de forma general en el art 24 de la CE quan estableix que existeix un control del ciutadà d’acudir als tribunals contenciós administratiu.
Diu que el control de l’administració publica es un control jurisdiccional.
Els jutges i tribunals no poden renunciar cap tutela judicial efectiva contra l’administració.
La constitució diu que el control judicial es un control amb 3 tipus d’actuacions administratives:    A l’activitat reglamentaria ( potestat reglamentaria). Potestat de fer reglaments que estan sotmesos al control judicial. controlen la potestat normativa de l’administració.
Control de l’acció de l’administració publica tan del govern cpm de la resta dels òrgans administratius. Qualsevol actuació de l’administració es objecte de control jurisdiccional.
Control sobre la legalitat de l’actuació de l’administració i la finalitat que la justifica.
Principi de garantia patrimonial l’administració respon econòmicament quan: Expropiació forçosa. Quan et suprimeixen un dret, l’administració t’ha d’indemnitzar.
No sempre es amb diners Responsabilitat patrimonial o administrativa de l’administració. l’administració quan provoca una lesió o un dany antijurídic com a conseqüència d’actuació administrativa a un ciutadà ha d’indemnitzar el dany que ha fet.
Estat social de dret La constitució defineix estat social de dret en el article 9.2 i 39 a 51 de la CE esta obligant els poder públics a crear una sèrie de situacions de igualtat, apropament de les classes socials i una sèrie d’objectius socials. Aquests principis serveixen per el següent:   Creació de les normes reglamentaries. No por haver cap llei que vagi en contra d’aquests principis de caràcter social Interpretar les normes. Quan l’administració interpreta una norma sempre ha de ser d’acord amb aquest principi social Aquest estat social de dret té també un dels principis a l’article 103.1 CE – es el principi d’eficàcia en l’actuació administrativa. Es un principi indeterminat, que l’administració complex poc, però que hauria de lligar a l’administració en varis aspectes: Organització administrativa. Quan l’administració organitza els seus òrgans ha de tenir en compte el principi d’eficàcia.
Funcionament de l’administració publica. Ha de funcionar eficaçment en dos aspectes:   Amb coordinació amb les altres administracions.
En el seu propi funcionament Forma de tramitació dels estaments i compliment dels objectius que te l’administració. En la forma que té de fer el procediment, s’ha de tramitar amb intel·ligència i rapidesa També demostra quan l’administració compleix els objectius que té la potestat que esta exercint.
Estat democràtic de dret Ens estem referint a que hi ha una divisió de poders i aquests poders que estan dividits tenen una sèrie de principis d’actuació: Principi de Jerarquia. En l’administració s’estableix una jerarquia ( conjunt d’organs superiors i inferiors) i els òrgans superiors son els òrgans politics, es a dir el seu nomenament es de caràcter polític ( de forma directa o indirecta).
Principi d’Objectivitat. Principi que esta en la constitució i per tant es una forma en que ha d’actuar l’administració. Suposa que en totes les actuacions administratives l’administració ha d’actuar d’acord als interessos públics i sense privilegis a cap ciutadà o tipus d’organització. es concreta en cada norma.
Discriminacions positives. A vegades el legislador admet que determinats grups socials( discapacitats, etc.) puguin tenir avantatges respecte a l’administració publica Principi de la consecució de l’interés general. L’administració el que intenta aconseguir esta dirigit cap a la consecució de l’interes general. Es un concepte indeterminat ja que no hi ha una solució única però té límits. L’interes general no es propi de l’administració pública, sinó dels ciutadans. A vegades l’administració pren decisions que no té interes públic.
Altres principis de l’estat democràtic Principi de publicitat. Principi en que totes les decisions i tot el que afecta a l’administració i serveis públics s’ha de poder conèixer. Te dos parts:   Publicitat activa. Aquella que obliga a l’administració a publicar determinades dades, resolucions, etc.
Publicitat passiva. Tota l’ informació que l’administració ha de donar al ciutadà quan ho sol·licita.
Principi de participació. Perquè realment tingui efecte hi ha diferents tècniques: Tècnica Participativa en l’organització. Que les normes obliguin que determinades decisions es prenguin pels ciutadans afectats.
Exercici de la potestat reglamentaria. Que als procediments reglamentaris puguin participar tots aquells grups o associacions que estan implicats.
Que els ciutadans puguin presentar al·legacions en un procediment i que aquestes al·legacions siguin tingudes en compte per l’administració.
Participació popular o general. En determinats procediments la legitimació per poder participar en el procediment es una legitimació general, qualsevol ciutadà pot participar en el procediment.
Democràcia participativa. Cal que es demanin mecanismes nous de participació.
Estat autonòmic Principis o caracteristiques que afecten a l’administracio Art 2 CE hi ha dos principis: Principi d’Unitat de l’estat espanyol. Té varis significats:    Límit de l’ Interès general unitari de tot l’estat espanyol. Existeixen uns interessos comuns de l’estat espanyol que transcendeixen del que van mes enllà de les CCAA, dels municipis, províncies, etc. I aquesta defensa dels interessos generals li correspon a l’estat. Amb aquest principi s’estableix una jerarquia d’interessos.
Art 103 CE – potestat de coordinació sobre els ents territorials inferiors en sentit d’àmbit territorial Límit de la igualtat. Igualtat en dos sentits: - Que tots els ciutadans de forma igual tenen els mateixos drets i deures ( art 149.1 CE) - Tots els ciutadans han de ser tractats de forma igual siguin de la CCAA que sigui, no pot haver cap discriminació.
Límit d’Unitat de mercat. Art 139 – 157 cap autoritat pot establir resolucions que afectin a la lliure circulacio d’establiments de persones i de la llibertat dels béns.
Principi d’autonomia de les regions de les comunitats autònomes. Es un sistema flexible. La diferencia entre les diferents autonomies es: Es un autonomia política que depèn de la constitució i dels estatus d’autonomia. En canvi l’autonomia local i universitària depèn de la legislació que es faci en cada moment.
Que comporta tenir autonomia? Vol dir tenir potestats, l’administració té privilegis administratius. Té potestats publiques que li permeten fer norma jurídica, potestats d’auto tutela, potestat sancionadora, etc. Potestats de caràcter superior, sobre un àmbit indeterminat, es a dir que no estan limitades ( son generals).
Vesant positiva. Té potestats diversificades Vesant negativa. L’autonomia té límits perquè es controlable per part del TC o per part dels tribunals contenciosos administratius.
Principi de solidaritat. Esta establert a la Constitució i es un principi que regeix en les relacions entre l’administració. Esta basat en 3 principis concrets: Equilibri econòmic interterritorial. La constitució el reflecteix a traves de 2 tècniques:   L’estat te la competència per la qualificació econòmica, per tant desfer o rebaixar les diferencies territorials.
Existència d’un fons de compensació interterritorial Principi de Lleialtat autonòmica o constitucional. Té varis aspectes: Econòmic. Han d’actuar econòmicament amb lleialtat al sistema de solidaritat, per tant hi ha una lleialtat en el cas de que si hi ha uns desequilibris cal aportar diners a aquell territori.
Jurídic. La tenen totes les organitzacions de l’estat de respectar la constitució i les lleis i les institucions de l’estat.
Principi de Cooperació. Exigeix que s’apliquin un conjunt de tècniques de col·laboració entre les diferents administracions. El TC ho ha dit en diferents sentencies que cal establir un sistema de cooperació entre l’estat i les CCAA i que en tot cas hi ha d’haver un regim de col·laboració i cooperació entre les administracions publiques.
...