TEMA 34 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia i fisiopatologia III
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts

Vista previa del texto

TEMA 34: FETGE I SISTEMA BILIAR És l’òrgan més voluminós del cos. Pesa un quilo i mig del pes corporal del cos. Està sota el diafragma i està recobert per el peritoneu. En un lloc hi ha un replegament del peritoneu que s’anomena lligament falciforme que divideix el fetge en dos parts. Hi ha dos conductes hepàtics que recules la bilis que es secretada en les dos lòbuls i que s’uneixen en el conducte hepàtic comú que continua per anar a formar el colèdoc (suma del conducte cístic, de la vesícula biliar i el conducte hepàtic comú). L’esfínter d’Oddi està tancat quan estem en dejú i s’obre quan ingerim aliments.
Característiques histològiques del fetge: el lobel hepàtic és la part funcional i estructural del fetge. Presenta una sèrie de conductes i té una part on conté les cèl·lules del fetge, els hepatòcits i estan continguts en un bloc en forma d’hexàgon. Els hepatòcits estan situats de manera radial formant una estructura i a la zona central hi ha una vena que envia el contingut a la vena hepàtica. A la zona central dels hepatòcits, es forma un canalicle que es el lloc on es recull la bilis que es formada per els hepatòcits. Aquests canalicle s’aniran a parar a un canal més gran, els conductes biliars. Els sinusoide són les petites venes que irradien sang als hepatòcits, que connectarà amb la vena hepàtica. Les cèl·lules de Kupffer són fagocítiques (restes de bactèries i cèl·lules).
La vesícula biliar és un sac on s’acumula la bilis per tal d’emmagatzemar-la i per tal que es concentri. Per fer sortir la bilis, es produeixen contraccions a la vesícula biliar. La funció de la bilis és la de solubilitzar els lípids (emulsionar).
Un dels components de la bilis és la bilirubina, responsable del color groguenc (íctericia) de la pell per alteracions en el fetge. L’origen de la bilirubina és a partir de l’hemoglobina continguda en els eritròcits. Es transporta per l’albúmina del plasma i arriba el fetge on es conjuga amb l’àcid glucurònic que donar glucurònid de bilirubina que anirà a l’intestí i allà serà degradada per les bactèries de l’intestí i es produeixen dos productes: urobilinogen (que es absorbit i expulsat per l’orina) i l’estorcobilinogen (que serà secretat per la femta i és el responsable de la coloració fosca de les femtes).
Els àcids biliars es reabsorbeixen en un 80-90%. Es produeixen uns 0,6 grams al dia. Els 2-4 grams del conjunt d’àcids lípids circulen 6-10 vegades al dia i s’excreta el mateix volum que es secreta de nou per no augmentar el volum dels àcids biliars. Els àcids biliars poden formar micel·les ja que presenten un costat hidròfob i hidrofilica. El que fan es rodejar una gota de greix i els àcids biliars disminueixen la seva tensió superficial. Com que la part polar es posa cap a l’exterior, es pot dissoldre millor el greix.
Formació de la bilis: es formen en les cèl·lules hepàtiques que estan distribuïdes formant una mena de canals on es vertirà el seu contingut. Tot això s’unirà en uns conductes amb cèl·lules diferents, que afavoreixen que el bicarbonat passi cap al conducte per les bombes per tal que es barregin amb la bilis. També poden passar més ions cap els canalicles que crearan una pressió osmòtica que deixarà passar l’aigua dins dels canals.
Regulació de la secreció biliar: 1. Fase cefàlica: es crea una estimulació del sistema nerviós parasimpàtic que produeix un augment de secrecions de la bilis i de les cèl·lules G (productores de gastrina que afavoreix i que a nivell sanguini, estimula la vesícula biliar per tal que produeixi més bilis i l’alliberin). Produeix contraccions per tal que la bilis pugui sortir per anar a duodè.
2. Fase gàstrica: es produeix una distancio de la paret que promou una estimulació de la vesícula biliar perquè secreti bilis.
3. Fase intestinal: Quan al bol està en el duodè, hi ha receptors que capten la disminució del pH, la distancio del duodè, l’augment de l’osmolaritat i per tant, estimulen la secreció de bilis. També hi ha la regulació endocrina, que alliberen dues hormones: la secretina i la colescistocinina, que també actuen a nivell de vesícula biliar per tal que secreti bilis. La bilis actua a nivell de duodè per tal que els greixos puguin ser emulsionats.
Acció colerètica: augmenta la secreció i producció de bilis Acció colagoga: augment de l’evacuació de la bilis (produïda per una relaxació de l’esfínter d’Oddi) i contracció de la vesícula biliar, LITIASI BILIAR: també anomenada colelitiasis. És la presència de càlculs a l’interior de les vies biliars, que poden ser de bilirubina o de calci que ha precipitat. Els factors de risc són:  Càlculs de colesterol: o Factors ètnics i geogràfics: augment del percentatge en nadius americans, hispans i caucàsics o Edat superior als 40 anys o Més proporció en dones que en homes o Factors hormonals: estrògens (dones multípares i contraceptius orals) o Factors nutricionals: dietes amb molt de colesterol o Factors genètics:  Càlculs bilirubina: o Edat o Més dones que en homes o Factors concomitants: hemòlisi, cirrosi i infeccions És asimptomàtic, quan no obstrueix cap via. Si els càlculs són petits, esdevé a una colèstaci crònica, produeix una disminució en la digestió dels lípids que podria derivar en una mala absorció dels lípids. El còlic biliar es produeix quan obstrueix una via del sistema biliar (manifestació aguda per contraccions de la vesícula i del conducte cístic per expulsar el càlcul), és el síndrome de l’abdomen agut i sol ser d’un període breu (4-5h, si augmenta la durada donarà complicacions), és un dolor sobtat però intens, oscil·lant, localitzat a l’hipocondri dret i l’epigastri, dona lloc a vòmits, anorèxia i diarrea. Una complicació, podria ser la colescistitis aguda: inflamació aguda de la vesícula biliar que origina còlic/síndrome d’abdomen agut però amb una durada molt gran. Si això crea pus, esdevindrà una epiema vesicular que desencadenarà una septicèmia. Si es produeix una perforació vesicular, donarà lloc a una peritonitis ja que el seu contingut aniria fora de la vesícula. També es pot produir una colangitis: inflamació i infecció bacteriana dels conductes biliars.
...

Comprar Previsualizar