TEMA 11 - La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 17
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal TEMA 11 - LA TUTELA JUDICIAL EFECTIVA, EL PRINCIPI DE LEGALITAT PENAL Primera visió del tema: • El dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió • Les garanties del procés: adquireixen rang de dret fonamental. Tenen un origen molt antic, a les primeres constitucions ja apareixen les idees de l’habeas corpus, el procés per demanar un dret que té tota persona detinguda, privada de la seva llibertat, de demanar ser posada sota tutela de jutge per tal que aquest revisi que la situació de detenció és d’acord amb la llei.
No hi pot haver cap pena sense que estigui prèviament expressa en una llei (i aquest és un principi molt antic) Els articles 24 i 25 recullen tota la tradició i ara és un dret molt més modern, el dret d’accedir a la justícia, al servei públic que és la justícia. Aquesta idea de servei públic és més aviat de poder públic, quan s’imparteix justícia, s’imparteix el poder judicial, és un poder molt fort: poden enviar gent a la presó, poden resoldre qüestions molt significatives.
Però sovint prenen un caràcter d’autoritat i hi ha poca consciència de servei al ciutadà. Els ciutadans no estan al seu servei, sinó al revés.
• Dret fonamental al jutge imparcial • Principi de legalitat en matèria penal i sancionadora L’article 24 1) Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirse indefensión.
2) Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia. La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.
  1 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Apartat 1 “Totes les persones” són titulars d’aquest dret. Això vol dir les persones físiques nacionals i estrangeres (STC 1a sessió pràctica). Totes les persones de l’Estat tenen aquest dret, sense exclusió, també les persones jurídiques, fins i tot les públiques. Tothom té dret a accedir als tribunals en defensa dels seus drets i interessos.
Un ajuntament, o la Generalitat de Catalunya són titulars del dret a la tutela judicial. Quan estan en un procés, els seus privilegis i les seves potestats públiques no poden ser exercides, i estan sotmeses a les autoritats del jutge igual que les altres parts del procés, i com a tal també tenen dret a rebre del jutge aquesta tutela. I no en la mesura que ho diu la legislació, sinó que ho tenen com a dret a fonamental perquè així ho reconeix l’article 24. Si a un ajuntament se li vulneren els drets fonamentals o se li genera una indefensió (ex: no se li deixa presentar una prova), se li està vulnerant la tutela efectiva i podrà arribar a plantejar recurs d’empara.
Drets i interessos legítims: no només tenen dret a defensar els seus drets fonamentals davant jutges i tribunals, a defensar la vida o la llibertat d’expressió, també tenen dret a defensar qualsevol dret i qualsevol interès legítim. Un pot tenir un interès en una qüestió en què no hi tingui dret Exemple: no tinc dret a què els estatuts de la Universitat estableixen una determinada cosa, però puc tenir-hi interès perquè formo part de la comunitat de la universitat. Per tant, la legitimació no són tan sols drets subjectius, sinó que és més àmplia.
Sense que es pugui produir indefensió: si detenen a una persona pel carrer, la porten davant d’un jutge, li posen de manifest que l’acusen d’un delicte, i tot es fa en una llengua que aquesta persona no comprèn, se li està produint una indefensió: no pot saber què s’està formulant contra ell i no es podrà defensar. A tota part se li ha de donar l’oportunitat de defensar-se, i totes les resolucions han de ser motivades, i això permet conèixer que siguin conforme el dret i aleshores podran ser o no impugnades.
És un dret de contingut molt complex. Aquest primer apartat comprèn entre d’altres: • El dret d’accedir als tribunals • El dret a no patir indefensió • El dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, una resolució congruent amb el que es demana (el que resol jutge s’ha de correspondre amb el que hem demanat).
• El dret a una resolució que posi fi al procés. Els processos s’han d’acabar, tenim dret a què s’acabin.
  2 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal En relació el punt anterior, el dret a què la resolució sigui efectiva, s’executi, i si és necessari amb l’ús de la força coactiva per fer efectiva la decisió del tribunal o jutge. Tenim dret a que allò que s’ha decidit es faci efectiu.
• Tenim dret també a formular recursos contra una resolució que entenem que no és conforme a dret. Contra aquestes resolucions podem formular recursos: els que es preveuen a la legislació (és un dret de configuració legal).
Apartat 2 Hi ha unes garanties generals de tot procés i unes específiques del procés penal (estan barrejades).
De fet, aquest apartat 1, el dret a la tutela efectiva, pot assimilar el dret a un procés equitatiu (article 6 CEDH). Té un enunciat molt general, però ara té un contingut molt similar al que preveu el CEDH i el que ha establert el TEDH.
Aquest precepte en el marc de l’elaboració de la CE.
En el projecte, quan s’estava tramitant, aquest primer precepte tenia un enunciat molt més reduït, es deia que hi havia un dret d’accedir als tribunals. Però després se li va donar una redacció més àmplia, no només el dret a accedir, sinó el dret a què els tribunals efectivament donin la seva empara, exerceixin poder per garantir drets.
I el segon apartat dóna un detall exhaustiu de les garanties.
A més a més el TC es va adonar que el sistema judicial espanyol deixava molt que desitjar, era realment molt insatisfactori el funcionament de la justícia i eren molt freqüents les vulneracions de drets dels ciutadans en els processos, i això va donar lloc a què es plantegessin molt recursos d’empara davant el TC. Aquest dret és el dret més invocat en els recursos d’empara (83% aproximadament).
És un dret per defensar els altres drets. Mirem-ho amb un exemple: comunico al departament d’interior que vull fer una manifestació i aquest diu que no pot ser a l’hora que es vol... S’està vulnerant el dret de manifestació i reunió, i es va a la jurisdicció en reconeixement d’un dret fonamental. Si quan vaig al jutge del tribunal no em deixa al·legar, o diu que la decisió del departament d’interior és lícit i que no hi cap recurs s’està produint una vulneració, sí que n’hi cap, i si no l’admeten vulneren dret a manifestació i reunió i el dret a la tutela judicial. Es plantejarà l’empara invocant tots dos drets, això és el que sovint passa. És un dret instrumental per la garantia dels altres drets. Per tant, dret substantiu, processal i instrumental de servei de reconeixement dels altres drets.
  3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Aquest dret s’ha anat dotant de contingut en aquesta extensa jurisprudència del TC resolent empares i intentant reconduir la forma d’actuar en el procés dels nostres jutges i tribunals.
El fet que es vulneri tant en el dret a la tutela judicial efectiva no té la seva arrel només en què els jutges i tribunals no tinguessin pràctica a l’hora de reconèixer i garantir els drets fonamentals (perquè abans no n’hi havia, la manera de fer era totalment diferent).
El motiu rau també en la tradició: abans (tradició francesa), els actes de l’administració no podien ser objecte de recursos, eren actes discrecionals de l’executiu que no podien ser regulats pel poder judicial. S’ha abusat extensament de la impugnabilitat de molts actes dels poders públics.
El que s’aconseguia era extremar la rigidesa dels requisits formals d’admissibilitat de recursos o demandes, que va ser una pràctica molt estesa. Extremar els requisits formals de tota mena per treure’s la feina del davant, perquè a un jutge quan li arriba un plet, ha d’estudiar-lo a fons, proves, al·legacions, rèplica, conclusions... En tot procés judicial hi ha molts tràmits i requereix molt temps, i per això s’aplicava molt la pràctica d’inadmetre els recursos. I quan es volien subsanar els defectes, aleshores ja s’estava fora de termini, les interpretacions dels còmputs sempre es duien a terme d’una manera extremadament rígida. Per molts motius hi ha hagut aquestes pràctiques d’abús, però s’han anat rectificant al llarg del temps.
Per tant, és un dret que té caràcter prestacional: l’estat ha d’establir les lleis processals que prevegin processos per reclamar garantia de drets i interessos, i també ha de dotar de mitjans: oficines, personal, força pública, etc, que garanteixin el funcionament d’aquesta justícia, que la facin efectiva, per tal que es pugui prestar el servei públic de la tutela judicial.
LOPD és la llei de capçalera de la matèria i la legislació processal regula l’actuació d’aquets òrgans.
El dret a la tutela judicial efectiva també té caràcter prestacional perquè la garantia de tots a accedir als processos s’ha de fer efectiva també per aquelles persones que no tenen mitjans, té una vessant prestacional d’assistència jurídica gratuïta.
A les persones que no tenen mitjans per tenir advocats o defensa se’ls ha de dotar del que es necessita per actuar en igualtat d’armes enfront una altra part en el procés. Avui també comprèn també el servei d’orientació jurídica, per exemple. Ofereixen una primera orientació a tot ciutadà que vol plantejar una demanda sobre si el que ell entén que és un dret té possibilitat jurídicament i quines possibilitats hi ha que es vegi reconegut allò que vol reclamar.
  4 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal El dret a la tutela judicial efectiva inclou: El dret d’accés als tribunals. Principi pro actione.
TC ha establert que hi ha d’haver un criteri d’interpretació de la legalitat, de les lleis processals el més favorable possible a l’inici del procés, a que la petició sigui admesa a tràmit i s’obri el procediment corresponent. Per tant, parlem de la no aplicació de criteris formalistes estrictes quan s’inicia el procés.
Aquest dret també té efectivitat en els recursos ulteriors, en 2a instància, quan es vol recórrer contra la 1a resolució judicial. Aquí també s’ha d’interpretar de forma àmplia l’admissibilitat del recurs.
Però aquest 2n grau no garanteix un reconeixement en la matèria, una mateixa amplitud, pot haverhi criteris més restrictius per l’admissió de recursos perquè ja hi hagut una primera instància. Els mitjans són limitats, no podem permetre litigar infinitament contra tot i portar-ho fins la darrere instància. Així doncs, pot haver-hi legislació processal restrictiva i interpretació més restrictiva dels tribunals, més que en 1a instància. És necessari que hi hagi lleis processals que prevegin l’accés en garantia de drets i interessos. També que prevegin jutges i tribunals. El dret d’accés el dret també d’accedir i obrir un procés i que es produeixi una resolució del jutge sobre les nostres peticions.
• Llei 52/2002 estableix taxes bastant considerables. L’article 35 exigeix que per plantejar (els qui són subjectes passius) determinats litigis, en el moment que presenten la demanda han d’acompanyar amb el comprovant que han pagat, sinó no se’ls admet a tràmit. Això vulnera el dret a la tutela judicial, l’exigència rígida d’aportat la còpia que has pagat la taxa, el comprovant. El TC ho ha resolt al 2012 (103/2012) ha considerat que les taxes són adequades i respectuoses amb el dret, perquè només estan subjectes unes determinades persones jurídiques, no totes les persones físiques, sinó per societats mercantils que tinguin 6 milions de volum a l’any. I l’objecte són les demandes que promouen processos de caràcter econòmic. Se’ls demana a societats mercantils d’una dimensió considerable. Diu el TC que és una limitació proporcionada, ja que és només en aquests subjectes i no és contrari al dret a la tutela judicial.
• Però veiem un altre cas, del TEDH l’any 2011: un senyor va morir de càncer perquè hi ha una fàbrica que contamina. El senyor va morir per aquestes contaminacions. Les filles demanen indemnització a l’estat, per no haver adoptat mesures per evitar les causes de la mort. Després d’un procés, els diuen que han de pagar taxes del procés a Turquia, quan són persones que no tenen recursos (són molt pobres). Quan el cas arriba al TEDH, aquest diu que s’ha vulnerat l’article 6 del CEDH, el dret al procés equitatiu, perquè se’ls ha exigit una taxa desproporcionada i materialment se’ls estava impedint l’accés a la justícia.
  5 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal è Les taxes, doncs, poden ser en supòsits previstos a la llei, proporcionades, i en aquest supòsit no seran limitadores del dret.
• Un altre cas: les taxes pels serveis de l’administració de justícia a Catalunya pretenen cobrir costos d’administració, no del procés. És una quantia molt inferior a les del primer cas, i no poden ser considerades vulneradores. Les taxes no són les costes. Les primeres les cobra l’administració per l’ús que en fa el ciutadà d’aquesta. Les costes és el que val, el que costa el procés, i poden anar a càrrec al tribunal o a una de les parts del litigi. Es diferent a una taxa inicial per tal d’accedir al procés.
Dret a obtenir una resolució del jutge.
La resolució pot ser la indamissió del recurs que es planteja. No necessàriament vol dir dret a tenir tot el procés, se’t pot inadmetre el recurs. El que sí que s’exigeix és que la resolució sobre el fons ha de ser motivada i raonada (per part del jutge o tribunal).
De fet, el dret a la tutela judicial efectiva no garanteix el dret a l’aplicació correcta de la legislació.
Una sentència pot ser errònia, pot haver interpretat de manera contrària a la jurisprudència i no per això tens dret a què aquella resolució sigui revisada i es reconegui una vulneració de la tutela. La resolució no ha de ser necessàriament encertada i conforme, això no ho garanteix el dret a la tutela.
El que s’ha de donar és que a la sentència no hi hagi incongruència. El que resol ha de ser congruent amb el que resol, no pot resoldre menys del que demanem ni coses que no hem demanat. La congruència doncs té aquest requeriment respecte a les demandes que es plantegen.
• STC 2011 fets: a un centre vigilància penitenciària de menors es procedeix al registre de les celes i dins la caixa de l’antena de TV d’una de les cel·les apareix una targeta de telèfon mòbil (els reclusos no tenen dret a tenir mòbils). Se li aplica una sanció al menor: 20 dies de privació de sortida de la cel·la. Planteja un recurs i al·lega que la targeta de telèfon no és seva, i que no hi ha cap telèfon material. Al·lega també que no tenia accés a la caixa, que ell no la podia haver amagat. Afegeix que ha estat a 6 celes diferents en 6 mesos i mai ha pogut revisar què hi havia allà. A més a més, el registre es va fer sense la seva presència i per part d’uns policies (i no uns funcionaris del centre). Resolució: se li desestima el recurs.
Planteja un altre recurs, però també és desestimat amb resolució estereotipada, que servia tant per desestimar aquest recurs com qualsevol altre. La resolució no fa referència a les al·legacions del noi ni als fets que van donar lloc, etc. El TC. Davant el cas, ha resolt: flagrante incongruencia omisiva vulnerante al derecho de la tutela judicial efectiva (gravíssima vulneració). El TC es troba amb què sovint es resolen recursos sistemàticament i això no és tutela judicial. El fet de tenir molta feina no els exonera del seu deure a respondre de manera motivada. Una resolució no pot ser arbitrària, s’ha d’ajustar al sistema de fonts del dret. La decisió ha de ser d’acord amb la llei, el jutge o tribunal ha d’exposar a la motivació   6 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal el raonament pel qual en aplicació d’unes determinades institucions en uns fets concrets en resulta un determinat incompliment s’ha aplicat una determinada sanció, per exemple.
A utilitzar els recursos previstos en les lleis.
No és un dret a què existeixen els recursos, a què la llei hagi previst els recursos, sinó a plantejar els recursos que la llei preveu. Només forma part a la tutela el dret que hi hagi una tutela en dret penal.
En la resta no hi ha aquest dret a revisió en 2a instància, només n’hi ha si la llei ho preveu.
Dret a no patir indefensió Com el cas del menor pres o quan es dicta una sentència arbitrària, quan el procés s’efectua en una llengua que no comprèn l’acusat.
La indefensió es dóna també quan no es deixa a les parts exercir el seu dret a defensa dins el procés: no poden formular al·legacions a les que tenen dret, no poden demostrar proves, plantejar rèpliques o dúpliques respecte el que ha dit l’altra part. Les parts han de ser tractades d’igual forma, se’ls ha de donar les mateixes possibilitats de defensar-se, han de tenir els mateixos mitjans. La indefensió no es produeix quan la limitació del dret de defensa es conseqüència de l’actuació negligent de la part. Això no obre una possibilitat de reclamar dret a la tutela.
El dret a la intangibilitat i a l’execució de les resolucions judicials fermes.
Una sentència, un cop s’han plantejat i resolt els recursos, té fermesa i no es pot variar el que ha estat decidit a la resolució, no es pot canviar, a no ser que hi hagi errors materials de fet. En aquest cas, es pot demanar l’aclariment si hi ha una dada material equivocada, pur error material, però el sentit de la resolució no es pot canviar.
  7 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Les garanties processals dels 24.2 11 DUDH 1. Toda persona acusada de delito tiene derecho a que se presuma su inocencia mientras no se pruebe su culpabilidad, conforme a la ley y en juicio público en el que se le hayan asegurado todas las garantías necesarias para su defensa.
2. Nadie será condenado por actos u omisiones que en el momento de cometerse no fueron delictivos según el Derecho nacional o internacional. Tampoco se impondrá pena más grave que la aplicable en el momento de la comisión del delito.
14 PIDCP [una part] 2. Toda persona acusada de un delito tiene derecho a que se presuma su inocencia mientras no se pruebe su culpabilidad conforme a la ley.
3. Durante el proceso, toda persona acusada de un delito tendrá derecho, en plena igualdad, a las siguientes garantías mínimas: a) A ser informada sin demora, en un idioma que comprenda y en forma detallada, de la naturaleza y causas de la acusación formulada contra ella; b) A disponer del tiempo y de los medios adecuados para la preparación de su defensa y a comunicarse con un defensor de su elección; c) A ser juzgado sin dilaciones indebidas; d) A hallarse presente en el proceso y a defenderse personalmente o ser asistida por un defensor de su elección; a ser informada, si no tuviera defensor, del derecho que le asiste a tenerlo, y, siempre que el interés de la justicia lo exija, a que se le nombre defensor de oficio, gratuitamente, si careciere de medios suficientes para pagarlo; e) A interrogar o hacer interrogar a los testigos de cargo y a obtener la comparecencia de los testigos de descargo y que éstos sean interrogados en las mismas condiciones que los testigos de cargo; f) A ser asistida gratuitamente por un intérprete, si no comprende o no habla el idioma empleado en el tribunal; g) A no ser obligada a declarar contra sí misma ni a confesarse culpable.
  8 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal 6 CEDH 1 Toda persona tiene derecho a que su causa sea oída equitativa, públicamente y dentro de un plazo razonable, por un Tribunal independiente e imparcial, establecido por la ley, que decidirá los litigios sobre sus derechos y obligaciones de carácter civil o sobre el fundamento de cualquier acusación en materia penal dirigida contra ella. La sentencia debe ser pronunciada públicamente, pero el acceso a la sala de audiencia puede ser prohibido a la prensa y al público durante la totalidad o parte del proceso en interés de la moralidad, del orden público o de la seguridad nacional en una sociedad democrática, cuando los intereses de los menores o la protección de la vida privada de las partes en el proceso así lo exijan o en la medida en que será considerado estrictamente necesario por el Tribunal, cuando en circunstancias especiales la publicidad pudiera ser perjudicial para los intereses de la justicia.
2 Toda persona acusada de una infracción se presume inocente hasta que su culpabilidad haya sido legalmente declarada.
3 Todo acusado tiene, como mínimo, los siguientes derechos: a a ser informado, en el más breve plazo, en una lengua que comprenda y detalladamente, de la naturaleza y de la causa de la acusación formulada contra él; b a disponer del tiempo y de las facilidades necesarias para la preparación de su defensa; c a defenderse por sí mismo o a ser asistido por un defensor de su elección y, si no tiene medios para pagarlo, poder ser asistido gratuitamente por un abogado de oficio, cuando los intereses de la justicia lo exijan; d a interrogar o hacer interrogar a los testigos que declaren contra él y a obtener la convocación e interrogación de los testigos que declaren en su favor en las mismas condiciones que los testigos que lo hagan en su contra; e a ser asistido gratuitamente de un intérprete, si no comprende o no habla la lengua empleada en la audiencia.
2 Protocol addicional 7 1 Toda persona declarada culpable de una infracción penal por un tribunal tendrá derecho a que la declaración de culpabilidad o la condena sea examinada por una jurisdicción superior. El ejercicio de ese derecho, incluidos los motivos por los cuales pueda ser ejercitado, se regularán por la ley.
2 Este derecho podrá ser objeto de excepciones en caso de infracciones de gravedad según las defina la ley, o cuando el interesado haya sido juzgado en primera instancia por el más alto tribunal o haya sido declarado culpable y condenado al resolverse un recurso contra su absolución.
  9 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal 47 i 48 CDFUE.
Toda persona cuyos derechos y libertades garantizados por el Derecho de la Unión hayan sido violados tiene derecho a la tutela judicial efectiva respetando las condiciones establecidas en el presente artículo.
Toda persona tiene derecho a que su causa sea oída equitativa y públicamente y dentro de un plazo razonable por un juez independiente e imparcial, establecido previamente por la ley. Toda persona podrá hacerse aconsejar, defender y representar. Se prestará asistencia jurídica gratuita a quienes no dispongan de recursos suficientes siempre y cuando dicha asistencia sea necesaria para garantizar la efectividad del acceso a la justicia.
1. Todo acusado se presume inocente mientras su culpabilidad no haya sido declarada legalmente.
2. Se garantiza a todo acusado el respeto de los derechos de la defensa.
El dret al procés degut: • Dret al jutge ordinari predeterminat per la llei és una garantia elemental d’imparcialitat. En l’article 117.6 CE es prohibeix de forma taxativa els tribunals d’excepció. Un tribunal d’excepció consisteix a muntar un tribunal per un delicte, organitzat, fet i dotat per un cas concret. Aquesta prohibició té un sentit formal: la LOPJ ha d’haver previst amb anterioritat en cada cas quin serà l’òrgan que coneixerà i resoldrà aquest tipus de demanda. I té també un sentit material: la llei he de preveure quines són les regles de competència d’aquests òrgans judicials. De manera que ha de preveure quins òrgans han de conèixer cada tipus de petició o demanda: o Geogràficament (ha d’estar previst per llei: jutjat de Barcelona). Quan plantegem recurs ha d’estar previst a quin òrgan ha d’anar al recurs i la composició d’aquest òrgan. Variar la composició podria donar lloc a canvis en les sentències. La composició ha d’estar predeterminada a la legislació orgànica i processal del PJ.
o Quan hi ha diversos jutjats, quan es planteja recurs es pot acudir a diferents tribunals, per exemple contenciós administratiu. Però com saber a quin d’ells? Ha d’haver-hi unes normes predeterminades i públiques que ho estableixin.
• Imparcialitat del jutge, el jutge ha de ser neutre respectes les dues parts. La independència en la seva actuació no es pot veure influenciada pels poders públics.
  10 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Dret a un procés públic, amb les excepcions previstes per la llei per protegir les persones que han de comparèixer com a testimonis. Però és l’excepció del principi general de la publicitat de tot el procés.
• Dret a l’assistència lletrada gratuïta. L’article 119 CE preveu que la justícia serà gratuïta quan així ho disposi la llei i per qui tingui insuficiència de recursos.
CAS: sentència del TEDH, Mclibel contra RU 2005.
Implicats: una cambrera a un bar i un antic empleat de correus que tenia a la seva cura un nen de 4 anys (els dos percebien una mínima prestació). Tenien vincles amb una organització: London Greenpeace (no vinculada a la ONG, sinó que era organització local).
Aquestes dues persones van ser objecte de demanda per part de McDonalds, per una campanya que l’any 86 van llençar contra aquesta companyia. En aquesta campanya, es pregunta i es respon la relació d’aquest negoci amb el tercer món, es tracta el tema que l’alimentació és molt insana, i la publicitat molt enganyosa, i que a més a més s’adreça als nens, tot jugant amb la idea de normalitat (quan no és normal). A més a més denuncia que les condicions de treball són terribles. A Gran Bretanya no hi ha salari mínim, i Mc Donalds ofereix uns sous baixíssims, impedeix presència de sindicats... I la companyia va acabar sentint els efectes de la campanya.
Va contractar detectius que s’infiltraren en el grup i obtenien informació i el 90 van plantejar una demanda contra les 5 persones, demanant una indemnització per danys i perjudicis per difamació.
3 d’elles van demanar públicament excuses a McDonalds i aquest retirà les demandes contra elles.
Però els altres 2 no van accedir al tracte i els plantegen una demanda. McDonals publicà: per què la nostra empresa recorre a la justícia? Aquestes dues persones plantegen una demanda contra ells. És a dir, es creuen demandes.
Ells dos perceben subsidis socials, no tenen diners, demanen assistència jurídica gratuïta i l’estat anglès els diu que no tenen dret perquè en un procés de difamació no tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta. Comença un plet en què ells miren de defensar-se ells mateixos (sense tenir cap mena de formació jurídica).
Aquest és el procés més llarg i complex de tota la història de la Gran Bretanya. Dura més de 10 anys. Els de McDonalds estaven representats pels millors advocats de Londres. Al començar, als altres dos, els van ajudar alguns advocats. Però amb el temps, cap advocat podia dedicar íntegrament el seu temps amb el cas, ja que era d’una gran envergadura.
Van acabar amb un procés que va tenir una gran repercussió. Primer els van condemnar a pagar una indemnització de 60.000 lliures. Mediàticament, els plets no els va guanyar McDoanlds.
  11 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Quan van acabar el procés, els dos que havien perdut se’n van anar al TEDH. Aquest, sentencia que hi ha hagut una flagrant vulneració de l’article 6 del CEDH del dret a un procés equitatiu. S’ha vulnerat de forma flagrant aquest dret perquè aquestes persones tenien dret a tenir una defensa jurídica. És a dir, hi ha una desigualtat manifesta no coberta per la justícia, i per això hi hagut vulneració. No tenien cap probabilitat d’èxit perquè no tenien coneixements ni diners. I el Tribunal aprecia una segona vulneració: a la llibertat d’expressió. Això és difamació? 15 febrer 2005.
• Dret a un procés sense dilacions indegudes. No hi ha dret a què el procés tingui una determinada durada sinó a què aquesta no s’allargui d’una manera indeterminada. Ha avaluat un test per saber si un procés dura més del compte. Paràmetres que avalua: o Tipus de litigi, complexitat. Com més complex, més dura.
o Conducta dels litigants i de l’administració. Procura el bon fi del procés o usen tàctiques dilatòries? Guanyar temps.
• o Conseqüències que pot tenir pels litigants l’endarreriment o Comparació amb altres processos del mateix tipus.
Dret a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa. Dret dins d’utilitzar proves que demostrin fets que estem demanant o plantejant les qüestions en el procés. Les proves han de ser pertinents i rellevants, i el jutge o tribunal decideix si ho són, si aprecia que és rellevant, si aportarà un element significatiu del que s’està debatent al procés. El jutge pot denegar les proves que presentem, però quan la denega l’ha de motivar, ha de dir perquè, i això ens permetrà, si considerem aquesta denegació és contrària al nostre dret a la tutela judicial o contrària donada la rellevància efectiva d’aquesta prova podem impugnar.
Aquesta denegació comporta la tutela quan la rellevància afecta el dret fonamental en si, la denegació es pugui considerar arbitraria, irraonable i quan la prova, si s’hagués presentat hagués estat decisiva, la seva acceptació en el procés s’hagués decidit en una altra direcció.
Sinó, la denegació de proves no té aquest abast dins el dret fonamental. Això de denegar la presentació de proves és bastant freqüent, algunes no s’admeten.
Garanties específiques de procés penal (24.2 CE) (les altres garanties eren les general, que poden ser en processos de tipus civil).
Dret a ser informat de l’acusació. Dret a ser informat de quins fets se’ns imputen, què hem fet que comporti una infracció penal, quina qualificació jurídica s’està fent i quina sanció penal se sol·licita per nosaltres. De tot això se’ns n’ha d’informar amb caràcter previ al judici, i la informació ha de ser precisa, ha d’establir-se amb precisió, perquè és un dret elemental per poder-nos defensar. Si no sabem de què se’ns acusa, no ens podrem defensar. Per això és essencial saber-ho.
  12 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Un cop se’ns ha informat, comença el procés penal i no es pot variar aquesta acusació. Exemple: hem robat i hem provocat lesions, i se’ns imputen aquests fets i es demana una determinada pena.
Un cop s’ha establert, això no ha de variar.
Pot variar una mica, pot ser que al llarg del procés les proves determinin la necessitat de modular i variar en alguna mesura l’acusació, perquè s’ha vist que els fets no van anar ben bé com es pensava.
Però la qualificació del nou tipus penal que se’ns apliqui ha de tenir una certa homogeneïtat amb el que se’ns havia informat abans de començar el plet. Exemple: robatori i furt són delictes del mateix gènere. O assassinat i homicidi, també són del mateix gènere, són tipus penals homogenis, i aquesta és la variació permesa.
Dret a no declarar contra sí mateix i Dret a no confessar-se culpable Aquests drets es reconeixen perquè no es forci a la persona, no se la torturi, coaccioni ni se li apliquin mètodes persuasius. Tothom té dret a confessar-se o no, o a declarar o no, es garanteix aquesta inviolabilitat a la persona.
Dret de la presumpció d’innocència No podem ser condemnats sense proves de càrrec, proves que han de ser vàlides. Hi ha d’haver aquesta activitat probatòria de càrrec que demostri els fets, la participació en ells, la culpabilitat.
S’ha de deduir raonablement d’aquesta prova la nostra participació en el delicte. Fins a quin punt aquest dret forma part del dret fonamental? No tot el dret penal ni processal forma part del dret fonamental. Des de dret fonamental podem exigir que el discurs probatori sigui raonable, un relat fàctic, coherent, que ha de tenir una versemblança i raonabilitat.
Hem de pensar que les proves que es poden presentar han de ser vàlides. Per exemple, les proves obtingudes en vulneració de drets fonamentals no són vàlides. Només ho són aquelles que tenen un nexe causal.
I les proves s’han de practicar en el judici oral, en el procés oral, és necessària en tot procés penal la seva exposició. Hi ha d’haver la presentació d’aquetes proves amb immediatesa, davant de l’acusat, de les parts, totes les parts han de poder al·legar i preguntar sobre aquelles proves, i contradir el que diuen les altres parts.
Les proves s’han de presentar allà al plet, però moltes són anticipades, s’han obtingut al llarg de la instrucció. Les proves s’han d’haver presentat davant el jutge competent, i aquest ha de sotmetre a contradicció a les parts sobre aquestes. A més a més, hi ha d’haver l presència de l’acusat i l’assistència lletrada de l’acusat. Per tant, s’han de reproduir en el judici oral. La prova en el procés penal és un dels moments essencials i forma part, té cobertura a través d’aquest dret de la presumpció d’innocència.
  13 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Dret a no ser obligat a declarar per raó de parentiu o secret professional [últim paràgraf 24.2] Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpables y a la presunción de inocencia.
La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.
Però la llei no ho ha acabat de regular, hi ha una regulació parciària. L’article 263 Enjudiciament criminal eximeix de denunciar els delictes que coneguin els advocats, procuradors, capellans, quan coneguin fets delictius en exercici de la seva activitat professional pròpia. Quan coneixen delictes no estan obligats a la denúncia. (els demés sí que ho estan).
La obligación impuesta en el párrafo primero del artículo anterior no comprenderá a los abogados ni a los procuradores respecto de las instrucciones o explicaciones que recibieren de sus clientes. Tampoco comprenderá a los eclesiásticos y ministros de cultos disidentes respecto de las noticias que se les hubieren revelado en el ejercicio de las funciones de su ministerio.
L’article 20.1 d CE reconeix el secret professional dels periodistes per garantir el secret de les fonts d’on obtenen la informació per garantir la llibertat d’informació.
El dret hi és, existeix, malgrat la seva regulació sigui parciària.
Dret al doble grau de jurisdicció en matèria penal Reconeguda al Pacte de drets civils i polítics i al protocol 2 del CEDH.
És el dret a què un tribunal revisi la primera sentència penal obtinguda: la primera sentència penal que ens condemna pot ser revisada. En aquesta revisió, no es podrà mai reproduir la integritat del procés: repetir les declaracions dels testimonis no serà el mateix (pel pas del temps, per les circumstàncies del moment... mai no es produirà el mateix resultat). Els testimonis en una primera vista tenen un resultat i en una segona poden canviar les coses. Per tant, en aquesta 2a instància que revisa el 1r procés, què pot revisar? Pot veure la gravació amb imatges de tota la vista oral, pot veure què es va dir. Pot revisar la correcció formal del judici. No pot revisar tots els elements, pot revisar si més o menys allò ha seguit les formes generals, correctes, s’han respectat els drets (hi ha hagut garanties, contradicció, etc). És una garantia que algú pugui revisar, però garantirà que no hi hagi grans errades.
  14 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Dret fonamental al jutge imparcial La independència dels jutges i la imparcialitat són dues coses diferents. Independència és intervenció sense influència dels poders públics. Imparcialitat és neutralitat envers les parts.
Independència respecte poder públics (117 CE), els jutges només estan sotmesos a l’imperi de la llei. Es diu que els jutges tenen un estatut professional i que només poden fer que jutjar i fer executar el que han jutjat d’acord amb la legislació vigent. Ells no poden fer altres coses i ningú pot fer el que ells fan. El CGPJ és l’únic que tutela aquest estatut, perquè seria fàcil pels poders públics influir en els sous, les vacances del jutges, per tal de comprar una sentència favorable que tapés les vergonyes. Per això hi ha el CGPJ.
Imparcialitat: distanciament, neutralitat del jutge envers les parts en un procés. Té un vessant subjectiu i un vessant objectiu.
• Subjectiu respecte les persones que són parts en el procés.
• Objectiu respecte la qüestió debatuda en el procés.
Causes d’abstenció i recusació Per garantir aquesta independència i imparcialitat, la LOPJ reconeix causes d’abstenció i recusació de forma que, quan concorren aquestes causes, els jutges o tribunals estan obligats a deixar el cas.
Han de posar-les de manifest i que es nomeni a un substitut que actuï com a jutge en aquell cas. Si el jutge no fa aquesta abstenció, les parts poden recusar-lo quan tenen coneixement que aquell jutge concorre una d’aquestes causes. Es resol la causa abans de seguir el procés, s’aparta el jutge i se’n nomena un altre.
Causes subjectives • Vincle matrimonial amb alguna de les parts.
• Parentiu amb alguna part (fins a 4t grau) • Parentiu amb l’advocat o procurador.
• Jutge va ser defensor o causador d’alguna de les parts o ha tingut plets anteriorment • Amistat o enemistat manifesta amb alguna de les parts Causes objectives •   Interès directe en el plet 15 Drets i llibertats fonamentals • TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Abans de ser jutge, va participar objectivament en alguna cosa que afecti ara el procés.
Aquestes causes també s’han aplicat en alguns casos al TC, encara que no formi part del PJ. Però és diferent perquè en aquest cas no hi ha substitució de jutges. Aleshores, quan es recusa a un membre del TC, van quedant cada vegada menys membres al tribunal pel cas. Pot arribar a alterar-se la composició del tribunal i obtenir una composició del tribunal que resolgui els nostres interessos.
Principi de legalitat en matèria penal i sancionadora Article 25.1 CE Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento de producirse no constituyan delito, falta o infracción administrativa, según la legislación vigente en aquel momento.
Els fets constitutius de delictes han d’estar establerts, definits prèviament a la llei, i les sancions administratives també. Per tant, han d’estar previstos els fets i les sancions o penes que s’aplicaran, i també la gradació de la gravetat (com més greu el delicte, més sanció).
La llei que ho reguli ha de ser escrita, ha de ser prèvia, ha de ser certa.
Article 9.3 CE La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
Interdicció de la llei penal desfavorable: la norma penal més favorable s’ha d’aplicar necessàriament amb retroactivitat. Així ho preveu l’article 2 codi penal.
No obstante, tendrán efecto retroactivo aquellas leyes penales que favorezcan al reo, aunque al entrar en vigor hubiera recaído sentencia firme y el sujeto estuviese cumpliendo condena. En caso de duda sobre la determinación de la Ley más favorable, será oído el reo. Los hechos cometidos bajo la vigencia de una Ley temporal serán juzgados, sin embargo, conforme a ella, salvo que se disponga expresamente lo contrario.
Exemple: si avui està prevista la pena per robatori en 5 anys, i la rebaixem a 3 anys, aquesta reducció s’ha d’aplicar amb caràcter retroactiu a tots aquells que han estat condemnats.
  16 Drets i llibertats fonamentals TEMA 11 – La tutela judicial efectiva, el principi de legalitat penal Ne bis in idem: ningú pot ser perseguit o condemnat dos cops per uns mateixos fets. Però poden haver-hi sancions de diferent caràcter o amb diferent objecte, que derivin del mateix cas. Cas en què algú que rep ajudes públiques, fa un document fals davant l’administració (un pagès, que rep ajudes, diu tenir 10 hectàrees quan en realitat en té 5). Les acusacions en aquest cas són dues de naturalesa diferent: • Ningú pot fer falsedat davant l’administració • Qui falsegi la informació quan rebi ajuts se l’exclourà del sistema d’ajuts No hi ha vulneració de les garanties, protegeixen béns jurídics diferents.
  17 ...