TEMA 7 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART II. Els actors i l’estructura de les Relacions Internacionals TEMA 7. ALTRES ACTORS INTERNACIONALS Les empreses transnacionals. La presència internacional de les entitats polítiques subestatals. Individus, societat civil i opinió pública internacional. Els moviments socials transnacionals. Els grups de criminalitat transnacional organitzada a la societat internacional contemporània. Els grups terroristes com a actors internacionals.
Forces transnacionals: tots els grups, entitats i individus que actuen de forma independent més enllà de les fronteres estatals, és a dir, sense que la seva acció sigui controlada pels òrgans de política exterior de l’Estat. Les ONG’s també son forces transnacionals. Marcel Merle, Robert Keohane i Joseph Nye 1. Les empreses transnacionals/multinacionals (ETN) 1.1. Definició Empreses que operen i tenen actius (filials, accions...) en més d’un Estat, amb una estratègia empresarial global (planificació, producció, distribució), és a dir, més enllà de les seves fronteres, i coherent en les seves activitats transnacionals.
No sempre actuen com actor internacional, però a vegades per du a terme la seva activitat necessiten modificar la conducta d’altres actors  llavors esdevenen actors (recordem que per pertànyer a una categoria no significa ser actor; per ser-ho ha d’actuar).
Sempre té un objectiu lucratiu: vol extreure beneficis de la seva activitat. Una empresa que no vol obtenir benefici no ho és! Això les diferencia enormement de les ONG.
Trobem diferents tipus segons les activitats:  Extractives (e.g.: petroleres)  Industrials (totes aquelles que fabriquen qualsevol cosa)  Serveis (bancs, comerços, consultoria, comunicació...) La seva lògica està en que a través d’actuar a fora de les fronteres de l’Estat li permet obtenir un major benefici que sinó s’expandís. Això ha anat vinculat amb l’evolució del sistema capitalista i de factor tecnològic...
1.2. Evolució del fenomen de les ETN a. Canvis en els sectors predominants  Extractives, agroalimentàries i mercantils (antecedents a l’època colonial i s.XIX) 1 Introducció a les RRII Les primeres “empreses transnacionals” anaven molt lligades a les activitats que duien a terme les metròpolis a les colònies: extreien matèries primeres i les importaven al continent per transformar-les.
Destaquen les extractives, agroalimentàries i mercantils.
 Mercantils (s.XIX)  Producció de béns industrials (II GM, anys 50 i 60) A continuació trobem les multinacionals industrials: produeixen i exporten manufactures (té molt a veure amb l’evolució del sector tecnològic).
 Serveis (financers, comunicacions, telecomunicacions  a partir dels anys 70) b. Canvis en l’organització de la producció  Integració horitzontal (fordisme) té a veure amb l’abaratiment de la cadena productiva: totes les etapes del procés productiu es duen a terme en la mateixa fàbrica. S’exporta a la filial tot el model productiu per elaborar un producte i no haver de traslladar el producte ja elaborat a la seu de la filial. Això és gràcies a l’abaratiment del model productiu.
 Integració vertical (comerç intra-empresarial) Des dels anys 70-80 fins l’actualitat. El procés de producció es fragmenta, és a dir, cada país en el que les multinacionals tenen filials, passen a fer aquelles parts del procés productiu de les quals estan més ben preparats. Això necessita molta mà d’obra: cada part s’especialitza en una tasca i després s’ho intercanvien entre les empreses de mateix grup (comerç intra-empresarial). Això permet abaratir el producte i ser més eficient. E.g.: Ford Espanya dóna a Ford França una peça, i viceversa.
Moltes empreses tenen una fàbrica en països poc desenvolupats per du a terme l’assemblatge  abaratiment dels costos.
Més d’un 25% del comerç era entre empreses d’un mateix grup! c. Canvis en l’origen de les ETN  EUA (50-60’s): després de la II GM, les primeres empreses són als EUA, ja que és el país que surt més beneficiat de la guerra. Les empreses ja estaven preparades per sortir a l’estranger i a més no tenien competència ja que Europa estava en recuperació.
 Europa occidental (60’s): Europa occidental es recupera de la II GM amb ajuda dels EUA i, a partir dels anys 60, les empreses europees es comencen a convertir en multinacionals.
 Àsia (70-80’s)  Japó (el “miracle japonès”): el país nipó experimenta un gran creixement econòmic accelerat (en molt poc temps). La Guerra Freda en part beneficia a Japó, ja que els EUA hi inverteixen molt i Japó no ha d’invertir en defensa. Aquests diners, per 2 Introducció a les RRII tant, els destina al desenvolupament industrials i provoca que es puguin obrir a la resta de món.
 NIEs: economies de recent industrialització  els quatre dragons o tigres asiàtics (Taiwan, Hong Kong, Corea del Sud i Singapur).
 DAEs: economies dinàmiques (Indonesia, Tailàndia, Filipines...
s’hi afegiran Vietnam, la Costa de Xina...)  Països emergents (90’s)  BRICS (Brasil, Rússia, índia, Xina i Sudàfrica) i també Amèrica Llatina.
1.3. Funcions de les ETN com actors (les poden fer però no tenen perquè)  Donar suport a les polítiques governamentals de l’Estat d’origen  fer d’agents de la política exterior de l’Estat. Les empreses actuen el boicot que pot fer un Estat a un altre país (e.g.: EUA a Cuba: les empreses obeeixen i segueixen la política exterior del país). O al contrari, si un Estat creu que ha d0invertur en un país, les empreses també ho faran.
Si l’empresa no vol, intenta buscar estratègies per beneficiar els seus interessos (empreses “fantasmes” a altres països per després vendre-ho al país “x” boicotejat pel país de la multinacional.
A més, no sempre el que fa una empresa multinacional benefici al país d’on és origen  en general busquen el seu benefici i fan el que poden. I tampoc sempre es dóna suport a les polítiques de govern.
 Actuar independentment dels Estats, inclús en contra de les seves polítiques exteriors  Forma agenda política en el país d’origen i en el país de recepció  Detectar problemes: presentar als governs una sèrie de demandes/propostes perquè siguin considerades a l’hora de formar les polítiques públiques.
 Negociació: negocien empresa-Estat per beneficiar els seus interessos (si no convé, marxo a un altre país).
 Pressió als governs per influenciar en l’agenda política  esdevenir una empresa rendible. Es pot dur a terme per vies legals (lobby) o vies il·legals (corrupció: poden subornar funcionaris, polítics...).
 Regulen aspectes concrets  Negocien amb l’Estat per a què ell reguli: les lleis són fetes pels Estats però les empreses els pressionen perquè regulin al seu favor.
 Corregulen: regulen aspectes concrets conjuntament amb els Estat, que són els qui realment donen les solucions. Les ETN aporten les seves condicions.
 Autorregulen: les empreses creen codis de conducta, compromisos/acords/normes que s’accepten entre empreses.
3 Introducció a les RRII 1.4. Efectes de l’acció de les ETN Cal analitzar cas per cas i diferenciar entre país d’origen i país de recepció i països industrialitzats i països en vies de desenvolupament. No és el mateix els efectes d’una ETN al país d’origen que el de recepció, no fan el mateix en un país desenvolupat o en vies de desenvolupament. En aquests últimes són més lliures d’actuar perquè no hi ha regulació  el que aquí és il·legal allí no ho és (no incompleixen una llei, perquè allí no existeix, tot i que és una sobreexplotació). Si és ètic o no, això no els preocupa.
o Efectes molt diferents segons la relació de poder Estats-ETN  pot tenir conseqüències molt positives a nivell econòmic, social i formatiu: més llocs de treball, més formació... sobretot a països desenvolupats.
També pot tenir efectes negatius (per exemple, sobre el medi ambient).
o Efectes sobre la ciutadania  és la que rep l’impacte econòmic.
o Efectes sobre la democràcia  quan una multinacional pressiona un govern i aquest legisla una política pública que pensa en els interessos d’un lobby determinat abans que en la població, en realitat qui legisla indirectament és la multinacional a través de l’Estat. Això s’allunya de la democràcia (tu no votes a la multinacional, sinó al partit). L’empresa, per tant, es fixa en quin partit li beneficia més o menys.
2. Entitats polítiques subestatals (EPS) 2.1. Definició Actors governamentals no centrals. És a dir, les seves actuacions no són originades ni influenciada pels òrgans de política exterior d’un Estat. Els podem classificar en tres àmbits diferents:    Àmbit regional: unitats polítiques diferenciades que formen part de l’organització territorial dels Estats federals o dels estats unitaris descentralitzats (estats, regions, províncies, comunitats autònomes...) Àmbit local: ajuntaments, diputacions.
Àmbit supranacional: agrupacions internacionals d’aquest tipus d’entitats. Tenen un determinat objectiu.
2.2. Causes de la seva implicació internacional o Origen extern: globalització (cada vegada hi ha més temes que tenen una dimensió global i que s’han de tractar a nivell internacional) i regionalització (contacte entre regions. Els processos regionals apropen els països i les diferents regions d’aquests. E.g.: “els quatre motors d’Europa”  entre ells estableixen unes sinèrgies per aconseguir uns millors objectius.)  ajudar, promocionar els seus productes, empreses...
4 Introducció a les RRII o Origen intern:  Transformacions de l’Estat-nació: descentralització. Com més descentralitzat, més expansió. Han de fer el possible per desenvolupar les seves capacitats internes.
 Proximitat funcional als problemes: si estàs més a prop d’un problema t’ocuparàs d’aquest problema: negociar amb aquella autoritat més propera.
 Asimetria regional: en un Estat no totes les regions són iguals (hi ha de més desenvolupades que altres, per exemple). Normalment es busca a l’exterior una manera de compensar aquesta simetria, fet que pot ser un impuls per a l’acció exterior en un doble sentit: tant pel poder de les regions dinàmiques (Catalunya), com per les que no ho són (Quebec dels anys 60).  Intentar desenvolupar millors els seus objectius.
 Nacionalismes: en aquelles regions en les que hi ha un sentiment nacionalista diferenciat, la activitat exterior sol ser més gran (solen ser més dinàmiques). Dones a conèixer aquests sentiments a l’exterior com una forma de fer-te veure i fer conèixer la teva condició (Catalunya¸ País Basc). No sempre es dona: no és condició sine qua non.
2.3. Trets de l’acció internacional de les EPS  Condicionada pel marc jurídic intern de país: han de saber què poden i què no poden fer (la matèria internacional és una competència exclusiva de l’Estat espanyol).
▪ Constitució ▪ Repartiment de competències: només poden desenvolupar accions a l’exterior de les seves competències.
 Condicionada pel marc jurídic internacionals: no poden formar part d’organitzacions internacionals ni poden firmar tractats.
▪ Dret Internacional  Condicionada per la resposta política: ve condicionat pels interessos polítics de les dues parts: que t’escoltin o no depèn dels interessos polítics.
▪ Interna o nacional (e.g.: la resposta de l’Estat espanyol) ▪ Internacional: has de trobar interlocutors a l’exterior que et puguin beneficiar.
 Predomini del temes de “low politics” la majoria d’activitats que promocionen a l’exterior no són de caràcter polític, sinó que tenen a veure amb la política econòmica, social, cultural, lingüística (low politics)...
perquè acostumen a ser competència de les EPS.
5 Introducció a les RRII  Segons la relació amb altres actors del sistema internacional ▪ Directa: cooperen directament (CCAA amb una altra regió, ajuntament amb ajuntament).
▪ Indirecta: quan les CCAA pressionen al govern central de l’Estat perquè defensi una qüestió determinada a nivell internacional (busques el teu objectiu a través d’un altre actor). Però una CCAA també pot negociar amb una multinacional, només dins del marc de la legalitat i, per tant, no amb tanta capacitat com un Estat.
 Segons el nivell d’institucionalització ▪ Formal: intercanvis d’algun tipus entre institucions jurídiques (e.g.: visites oficials).
▪ Informal: “diplomàcia del telèfon”  el líder d’una EPS manté negociacions de manera informal amb altres líders.
 Segons el nivell de conflictivitat amb l’Estat ▪ Paradiplomàcia (pseudo-diplomàcia o paral·lela)  no és exactament com la diplomàcia estrictament dita. No hi ha cap nivell de conflictivitat amb les polítiques exteriors l’Estat perquè busques uns objectius no incompatibles amb els seus. Per tant, no són objectius enfrontats, cadascú mira pels seus.
▪ Protodiplomàcia  quan l’acció exterior de l’EPS entre en conflicte amb la política interna o externa de l’Estat del que forma part l’EPS. E.g.: Artur Mas i el procés catalanista/independentista 3. Societat civil global (SCG) La SCG no és una unitat, és quelcom més difícil d’identificar. És presentada com un actor, però no és un actor com a tal sinó un fenomen que és el reflex de la voluntat i actuació d’altres actors, l’acció conjunta dels quals forma això que s’anomena SCG.
La podem definir, per tant, com una esfera d’associació entre individus i grups al marge de l’Estat que es desenvolupa de manera transnacional en diferents regions del món. Va més enllà de les relaciones entre organitzacions, Estats... els individus mantenen relacions políticament rellevants.
Societat civil  Concepció ampliada: tots els sectors socials menys l’Estat.
 Concepció restringida: tots els sectors socials menys l’Estat i les empreses.
o Esfera pacífica (sense coerció, autoritarisme i violència, associada al desenvolupament i a la democràcia).
6 Introducció a les RRII Societat civil global: concepció restringida Extensió de la societat civil nacional a formes globals, regionals i transnacionals que comporta el desenvolupament d’una cultura, una ideologia i una política globalistes (Mary Kaldor). Entesa com el motor de la globalització democràtica ‘des de sota’.
3.1. Requisits bàsics  Valors i objectius comuns entre diferents societats de diferents Estats  Consciència comuna de la pròpia existència (ens ajuda a identificarnos amb els altres)  Mobilització i acció coordinada  Institucionalització i reproducció (mecanismes que permeten que aquests relacions es mantinguin) Aquests requisits bàsics, que històricament no han existit, ens permeten identificar-nos amb d’altres persones. I ha una esfera d’associació entre membre que va més enllà de les fronteres dels Estat, més enllà de la societat/fronteres d’un Estat. Sentim uns vincles perquè compartim uns valors, objectius, consciència... Al marge dels poders polítics i de vincles de nacionalitats (tradicionalment aquests últimes eren més importants, però actualment es traspassen les fronteres dels Estats  e.g.: resposta de la societat davant dels atemptats de París).
3.2. Principals actors i manifestacions de la SCG Com es canalitza l’actuació de la SCG? A través de: a. ONGs b. Moviments socials transnacionals (actor sui generis)  agrupació social informal amb una comunitat de valors i interessos que s’organitza i actua de forma transnacional per aconseguir el seus objectius. El moviment existeix en el moment que s’articula i actua.
 Campanya –poc organitzada/estructurada- a favor d’un objectiu de canvi social  Trets: ▪ Suposa l’acció col·lectiva més o menys espontània ▪ A l’origen hi ha un sentiment d’insatisfacció i d’esperança en el canvi ▪ Tenen una estructura fluida ▪ No hi ha líders formals (no hi ha estructures jeràrquiques) ▪ Creen un sentiment de pertinença al grup que condiciona les conductes individuals.
▪ És visualitza quan tenen lloc actuacions concretes (manifestacions, fors, campanyes...) 7 Introducció a les RRII c. Opinió pública internacional o mundial (actor sui generis) Manifestació de la confluència d’opinions públiques nacionals a favor d’una causa determinada a través de manifestacions, publicacions, campanyes... que intenta incidir sobre els poders públics. Existeix de manera continuada i s’articula a través d’un esdeveniment, per exemple.
→Tant els moviments com l’opinió pública són políticament rellevants ja que poden incidir en decisions polítiques.
d. Coalicions i campanyes internacionals (principals manifestacions) Agrupacions d’actors i conjunt d’activitats en torn a una causa destinat a aconseguir una sèrie de fins vinculats a ella en l’àmbit internacional.
Normalment són promogudes per coalicions (grups d’actors) però també poden ser iniciades individualment. E.g.: campanya contra les mines antipersona, Campanya per la condonació del deute internacional...
e. Fòrums globals i cimeres paral·leles (principals manifestacions) Esdeveniments d’àmbit internacional o mundial entorn d’una causa compartida per ONGs i diversos actors de la societat civil, que poden desenvolupar-se en paral·lel a cimeres oficials d’organismes intergovernamentals. E.g.: World Social Forum vs. World Economic Forum (Davos) ▪ Col·loquis i debats sobre temes globals ▪ Cimeres que es desenvolupen en paral·lel a, i estan relacionades temàticament amb, cimeres oficials.
▪ Solen estar organitzades per ONGs i altres activistes.
f. Sindicats, associacions professionals...
g. Experts, universitats, acadèmies, centres de recerca...
h. Fundacions, organitzacions de voluntariat, organitzacions caritatives, organitzacions comunitàries...
i. Activistes individuals j. Fundacions, clubs cívics...
k. Grups diversos (religiosos, de dones, culturals...) 3.3. Funcions de la SCG      Aporten legitimitat a les decisions polítiques o la qüestionen Creen agenda internacional Donen suport als sectors més desafavorits Pressionen els decisors Creen lleialtats cosmopolites 8 Introducció a les RRII 4. Individus Les persones, en algunes ocasions excepcionals, poden ser considerades com actors internacionals: quan incideixen en l’esfera internacional a títol individual.
És a dir, se’ls hi ha d’atribuir la mateixa definició d’actor internacional, però a nivell individual. Per tant: tenen capacitat d’influència, mobilitzar uns recursos i autonomia en la seva actuació.
Però no hi ha tantes persones que individualment siguin actors internacionals.
En general els individus no actuen com a tals sinó que s’integren en algun actor col·lectiu (moviment social, ONG, sindicat, partit...) o es posen al servei d’un altre actor. A més, no són actors individuals aquells individus que actuen en representació d’un altre actor:  Un cap d’Estat representat de l’Estat  Un líder religiós representa la seva església  El Secretari General de NNUU representa NNUU Per tant, no s’ha de confondre, ja que aquests no són actors individuals. E.g.: actors al servei de camanyes d’ONGs, ambaixadors de NNUU, secretari general de les NNUU, president dels EUA, el Papa de Roma.
A diferència d’altres actors, els individus a vegades es converteixen en actors internacionals “accidentalment” (e.g.: Malala Yousafzai). En aquesta categoria la condició de ‘bo’ i ‘dolent’ és irrellevant, simplement interessa si la seva actuació és rellevant políticament parlant.
4.1. Exemples  Nelson Mandela, Desmond Tutu (90’s)  abans d’esdevenir càrrecs públics  Osama Bin Laden (80’s-90’s) Per la seva popularitat poden actuar  Sting (90’s) i Bono (80’s) en a nivell internacional en títol campanyes internacionals individual. Els recursos d’aquestes  Angelina Jolie, Shakira, Pau Gasol...
persones són mobilitzats per com “ambaixadors” de les NNUU en el influenciar en decisions.
marc de causes o projectes específics.
 Filantrops: Bill Gates, per exemple, quan participa en una causa no ho fa en tant que beneficiï la seva empresa, sinó a títol individual.
Hem de tenir present que no totes les actrius o persones conegudes són actors internacionals. Només aquells capaços de mobilitzar els seus recursos i amb autonomia i voluntat d’influenciar a nivell internacional.
A més, també hem de contemplar que un actor internacional no ho és per sempre.
En funció de les circumstàncies ho serà considerat amb més o menys permanència.
9 Introducció a les RRII 5. Grups de criminalitat transnacional organitzada (CTO)  Objectiu econòmic Una de les definicions possibles, ja que hi ha moltes modalitats de CTO, és la d’una organització o empresa formada per un cert nombre de persones que tenen una relació/vincle social proper, que s’organitzen conformar a una estructura jeràrquica amb el propòsit d’obtenir beneficis econòmics i la màxima seguretat possible en el desenvolupament d’activitats legals i il·legals, que impliquen sovint l’ús de la violència física. Exemples:  “Mafiyas ruses”  Yakuza japoneses  Càrtels de droga llatinoamericans  Triades xineses  Màfia italiana i Italonordamericana 5.1. Trets característics Durant les últimes dècades els CTO han adquirit una rellevància política molt important, tot i que no és un fenomen nou.
Els CTO volen guanyar diners i de la manera més segura possible. L’objectiu és purament econòmic, tot i que pot ser necessari controlar el poder polític per al seu benefici. Però la finalitat no és ocupar un càrrec.
 Grups organitzats sobre la base d’una jerarquia molt rígida amb normes i regles clares.
 Disciplina rígida: l’incompliment es castiga sempre, sense excepció.
 Opera una nítida divisió del treball i especialització funcional.
 Diferents tipus d’organització: grups de persones amb certs vincles entre elles.
 Relació social propera (parentesc o altres vincles socials creats)  el vincle que s’adquireix al entrar en una CTO és de tipus “familiar” i extremadament fort; estàs compromès a perdre inclús a teva vida per tu i pels demés.
 L’organització en “famílies” els fa molt difícils de destruir: capacitat de reproducció.
 Nombre de persones molt canviant (grups petits, grans, mitjans).
 El lucre constitueix l’objectiu central.
 Ús de la violència i la coerció.
 Realitzen activitats al voltant de béns i serveis que tenen gran demanda i que són il·legals. Ara bé, també trobem activitats legals que serveixen de cobertura a les il·legals i pel blanqueig de capitals.
 Intenten exercir el monopoli en els sectors en els que actuen (monopoli funcional o territorial).
 Seguretat: se “protegeixen” de l’Estat, protegeixen els seus membres i generen necessitat de protecció a la societat (o sectors) en què actuen (rivalitats entre bandes, “impostos”)  capacitat per a protegir-se front qui s’interposi a la seva actuació.
 No són grups subversius de l’ordre establert.
10 Introducció a les RRII  No pretenen destruir l’Estat sinó servir-se’n  incrustació en el sistema polític: d’una manera o altra les CTO estan vinculades a un sistema polític (e.g.: màfies italianes, càrtels de droga...) 5.2. Mètodes i instruments del CTO  Violència i ús de l’amenaça (estructural i directa).
 Corrupció de funcionaris (jutges, policies) i polítics.
5.3. Transnacionalitat dels CTO Per què són transnacionals? Perquè actuen més enllà de les fronteres de l’Estat i tenen connexions amb d’altres grups d’altres països, amb els quals poden fer intercanvis: droga per armes, per exemple.
 Operativitat a escala mundial: avui en dia, els grups CTO actuen a diferents països, no respecten els territoris nacionals.
 Connexions transnacionals extensives entre els diferents grups (intercanvis de béns i serveis).
 Capacitat per a desafiar l’autoritat nacional i internacional.
5.4. Activitats il·legals predominants  activitats que se situen al marge de la llei internacional  Robatoris i fraus: contra negocis i empreses, contra persones individuals, contra propietats...
 Distribució de béns i serveis il·legals  crèdit abusiu i usura (loansharking), apostes i jocs il·legals, tràfic il·legal de persones (sovint relacionat amb xarxes de prostitució i immigrants il·legals), pornografia il·legal, narcotràfic, tràfic il·legal d’armes i de drogues, rets de comercialització d’objectes robats (cotxe de luxe, obres d’art...)...
 Altres activitats il·legals  comerç de persones, dumping ecològic, corrupció política, blanqueig de capitals....
5.5. Diferències amb altres bandes criminals Els CTO tenen una forta repercussió social, ja sigui econòmica-social (pèrdues econòmiques com l’evasió d’impostos; efectes psicològico-socials com l’ansietat, la indignació...) o en política (influeix en el procés polític, administratiu i judicial. A més, a diferència de la criminalitat comuna, els CTO no canvien de mans la riquesa sinó que produeixen i distribueixen béns que no eren al mercat.
5.6. Efectes sobre el sistema internacional Els CTO s’aprofiten del sistema però no volen canvia’l. A més, generen problemes de governabilitat: el govern no pot exercir plenament les seves 11 Introducció a les RRII funcions perquè es troba amb impediments. E.g.: la màfia italiana controla el monopoli de la construcció, i això encareix el preu i les polítiques públiques esdevenen ineficients.
▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Qüestionament de la sobirania de l’Estat (control) Erosió de la lleialtat social envers l’Estat Qüestionament del monopoli de l’Estat en l’administració de justícia.
Qüestionament del monopoli de l’Estat com a proveïdor de seguretat.
Genera problemes de governabilitat (eficiència de les polítiques públiques i costs addicionals).
6. Grups terroristes transnacionals  Objectiu polític (diferència amb CTO) Grups que utilitzen el terrorisme, en l’àmbit internacional, com a mètode per obtenir els seus objectius (nacionals, internacionals, ètnics, religiosos...). El terrorisme és, essencialment, un mètode de lluita armada en què s’utilitza la violència per aterrar un grup social amb algun objectiu polític predeterminat. Un grup terrorista sol ser un grup subversiu (hi ha excepcions: el terrorisme d’Estat).
També ho podem definir com l’ús sistemàtic de la violència armada per part d’un individu o d’un grup contra individus i interessos públics i privats amb la finalitat de crear un clima de terror que s’inscriu en la persecució d’objectius polítics. Per tant, l’objectiu és crear temor  el temor és un mitjà per un fi, no un fi en si mateix. Maten de manera indiscriminada per aconseguir el seu objectiu (polític) o poder. No pretenen acabar amb la població, sinó crear un clima de temor per desestabilitzar els Estats (mirar els efectes 6.4.).
L’essència del terrorisme és el mètode. Els grups terroristes practiquen una forma de fer política diferent. Ara bé, ells mateixos no es posen aquesta etiqueta: per tant l’essència no es troba en l’etiqueta, ni característiques, ni objectius... sinó el seu mètode. Això els diferencia de la resta d’organitzacions.
Per exemple, es diferencien dels CTO perquè no tenen un fi lucratiu, sinó provocar un gran impacte polític i social. Mètode: o Violència reiterada i indiscriminada (aleatòria) susceptible de crear terror/ansietat en la població.
o Violència instrumentalitzada: les víctimes no són l’objectiu final. La violència és un instrument al servei del fi últim.
o Aspecte simbòlic.
o Importància visibilitat.
6.1. Diversitat d’enfocs possibles  Opinió pública: identificació amb actes concrets (segrests, atemptats amb bomba, assassinats indiscriminats.
 Governamental: el terrorisme com a amenaça i la qüestió del “terrorisme d’Estat (un Estat mai considerarà les seves accions com a terrorisme!).
12 Introducció a les RRII  Pro-terrorista: legitimació i justificació d’alguns actes terroristes. “One man’s terrorist is another man’s freedom fighter” ells es consideren com a “lluitadors per la llibertat”.
 Acadèmic: el tractament comprehensiu de tot tipus de manifestacions terroristes possibles.
6.2. Trets o tendències del terrorisme internacional - Estructures organitzatives poc cohesionades (en xarxa) - Contingent d’activistes més heterogeni i difós: ▪ ▪ Diferent interpretació de la ideologia inspiradora Irrellevància de trets vinculats a la classe social o la nacionalitat. Escapen, per tant, de les divisions de classe/nacionalitat - Objectius transnacionals i subversius a escala global: ▪ ▪ Transcendeixen les fronteres estatals Associats al canvi de les estructures i a la distribució del poder al sistema internacional - Pràctica del terrorisme suïcida - Més espectacularitat (efecte mediàtic, visibilitat), indiscriminació i letalitat: 11S, 11-M, Londres, Bali, París...
- Radicalització de la seva interpretació de la religió Un exemple: el gihadisme...
- Objectius polítics mundials.
- Operacions d’abast mundial.
- Naturalesa i organització transnacional dels grups que conformen els moviments gihadistes.
- Modus operandi descentralitzat.
- Base ideològica político-religiosa.
- Canalització de la propaganda i les vies de captació d’adeptes a través de campanyes online i xarxes socials.
6.3. Acció sobre el sistema internacional A més del seu impacte sobre la seguretat individual i estatal, també atempta la seguretat de conjunt del sistema. Desafia normes i institucions de l’ordre internacional. A més, qüestiona la capacitat de tots els Estats (al marge de la seva potència) de garantir la seguretat dels seus ciutadans.
6.4. Efectes sobre el sistema internacional  relació amb objectiu (6.) Desestabilitzen el sistema, augmenten la inseguretat, obliguen als Estats a prendre mesures... e.g.: Brussel·les després dels atemptats de París 13 ...