3.3. Tipologías. Fonts Notarials (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Paleografía y Diplomática
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 29/05/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

FONTS  NOTARIALS     Es  una  de  les  institucions  que  més  a  prop  de  la  gent  està.  Tothom  al  llarg  de  la  vida  anava  i  al   notari,  com  avui.   Però  al  llarg  de  la  història,  s’ha  anat  al  notari  per  un  munt  de  coses,  més  que  ara.     La  entitat  fa  el  document,  però  no  la  voluntat.  La  voluntat  de  la  documentació  reial  es  el  rei,   però   el   fa   la   cancelleria,   la   del   municipal   es   del   municipi,   però   la   fa   l’escrivà   municipal.   La   voluntat   en   el   cas   notarial   ve,   per   exemple,   del   comprador   i   venedor   d’un   pis,   que   necessita   una  entitat  que  ho  creí,  el  notariat.   Document  públic,  fet  per  una  institució  pública;  un  privat  es  qualsevol  document  nostre,  però   per  tenir  garantia,  ha  de  passar  pel  notariat.     BREU  HISTÒRIA  DEL  NOTARIAT  A  CATALUNYA     Tabelliones  (Imperi  d’occident)  /  tabularii  (Imperi  d’Orient)  à  en  època  romana,  funcionaris   públics  que  es  dedicaven  a  l’escripturació  pública  de  l’Imperi,  però  sobretot,  a  la  privada.   I   en   l’àmbit   eclesiàstic,   tenim   els   notarius.   Els   bisbes   necessiten   també   maquinaria   burocràtica   per  a  la  documentació  de  la  seva  administració,  que  ja  no  era  públic,  sinó  que  era  un  eclesiàstic   que  prenia  nota  dels  affaires  del  bisbe.  I  es  la  denominació  que  perdurarà.     Qui   redactarà   documents   privats   a   la   gent   serà   el   notarius.   La   primera   denominació   acabarà   desapareixent,  tot  i  que  les  puguem  trobar  com  a  sinònims.   Tabularium  era  l’arxiu.       A   l’Alta   Edat   Mitjana   tot   això   desapareix,   amb   els   germànics,   que   no   utilitzaven   l’escriptura,   sinó   el   dret   consuetudinari,   oral.   La   producció   documental   cau,   el   nivell   d’escriptura,   que   ja   no   es  necessària.  Desapareix  el  “notariat”  clàssic  romà.   Monopoli  de  l’escriptura  per  l’església.     Però  de  forma  tímida,  de  vegades  els  privats,  necessitat  de  donar  validesa  als  pactes  orals,  no   tindran  prou  amb  això,  i  donaran  valor  als  documents  escrits.  I  s’acudeix  a  pactar  per  escrit  des   del   monestir,   on   hi   ha   un   diachonus,   levita,   acolitus,   monachus...   que   posaran   per   escrit   la   documentació  a  petició  dels  atorgants.     1     Baixa  Edat  Mitjana  es  recupera  el  dret  romà  i  de  justinià  a  Bolonya,  que  diu  que  aquell  scriptor   (Qui   sap   escriure),   cal   que   sigui   investida   per   l’autoritat   publica,   que   pugui   donar   fe   pública   dels   documents.   Vol   dir   que   l’autoritat   pública,   el   rei,     l’emperador   o   el   papa,   investeixen   al   notari  de  la  funció  pública,  per  a  que  amb  el  seu  signum  doni  validesa  al  document.     Es  passa  de  l’scriptor  al  notarius  publicus  à  per  a  donar  fe  pública,  que  significa  que  tot  el  que   diu  el  document  es  de  veritat.     I   la   gent   va   a   estudiar   a   Bolonya.   I   expandeixen   el   dret   al   tornar   al   seu   país   à   la   ordenació   jurídica   de   Aragó   també   implantarà   el   notariat   públic   a   Aragó   (Compilació,   1247),   València   (1240,  amb  els  furs)  i  Mallorca  (Ordenament,  1230).    I  Catalunya,  on  no  tenim  la  data  exacta  de   creació  del  notariat,  com  en  els  altres  casos,  però  que  té  una  evolució  a  la  segona  meitat  del   segle   XII,   no   es   fa   amb   un   decret   com   en   els   altres   llocs.   A   Catalunya   es   continua   la   tradició   de   que  els  capellans  facin  de  notaris.     I  en  aquests  documents  ja  apareix  la  paraula  publici  i  scriptoris.  I  dura  fins  al  2009.  I  això  ve   de   la   Baixa   Edat   Mitjana.   El   notari   queda   implantat   a   Catalunya.   Capellans   i   clergues   eren   notaris  a  Catalunya  fins  el  2008.     En  època  moderna  la  institució  es  consolida.  Cada  cop  estarà  més  regulat,  hi  haurà  més  notaris   laics   contra   els   eclesiàstics,   es   crearan   col·∙legis   notarials,   i   es   controlarà   l’edat   d’accés,   i   desvinculació  cada  cop  major  dels  eclesiàstics.       EL  PROCÉS  DE  REDACCIÓ  DELS  DOCUMENTS  NOTARIALS     Al  segle  XIII:   • • • Redacció  de  la  cèdula:   o Noms,  dispositiu  (verb/acció),  objecte,  preu,  testimonis   Redió  de  la  nota  al  registre  (libre,  capbreu,  liber  notularum)   Redacció  del  document  in  extenso  en  pergamí.     Justinià   diu   que   calen   unes   pautes   pel   document   notarial:   el   client   va   al   notari   i   aquest   pren   nota   amb   una   cèdula   (1),   que   es   un   petit   tros   de   pergamí   on   s’apunten   les   coses   més   importants   (noms,   verb   dispositiu,   objecte,   preu,   testimonis).   I   a   partir   d’això,   ho   torna   a   redactar   en   un   llibre,   anomenat   registre,   libre,   capbreu,   liber   notularum   (2)...   y   després,   redactarà  in  extenso  (3),  tot  el  que  ha  de  contenir  el  document,  en  un  pergamí.   Diferencia   entre   les   tres   parts:   els   dos   primers   són   esborranys,   i   l’últim   es     el   document   original.     2     I  aquí  si  que  valen  les  abreviatures,  fetes  en  aquest  cas  per  anar  de  presa.       Que  pot  passar  entre  esborrany  i  pergamí?  Que  es  perdí  informació.     Pere  el  Cerimoniós  ho  canvia:   àRedacció  de  notes  a  largo  modo,  i  aparició  del  doble  registre:   1) Cèdula  (esborrany)   2) Minuta/manual  (esborrany)   a. Redacció  sumaria   b. Abreviatures  i  ecceteració   c. esmenes   3) Nota/llibre   a. Millor  cal·∙ligrafia   b. Clàusules  desenvolupades   c. Formulari  complet   4) Document/pergamí   Són  els  que  hi  havia  abans  amb  un  pas  més,  donant  més  seguretat  jurídica  als  documents,  amb   3   esborranys   i   un   original   que   s’emporta   el   client.   Abans   passaven   de   la   cèdula   a   la   nota,   i   donava  més  problemes.   De  la  minuta  al  llibre  canvia,  es  desenvolupa  tot  més,  es  fa  una  millor  cal·∙ligrafia...     I  de  la  nota,  se  sap  que  d’  ella  s’ha  fet  un  pergamí,  perquè  al  marge  posa  clausa  tradita,  que  ha   estat   transmessa,   i   hi   ha   tres   línies   que   marquen   el   document,   indicació     de   que   ha   estat   transmès  al  client,  qui  ha  estat  d’acord  amb  ho  dit.     ELS  REGISTRES  NOTARIALS     La   llei   de   notariat   de   1852   diu   que   un   protocol   notarial   és   un   conjunt   d’escriptures   autoritzades  per  un  notari  durant  un  any.     El  sistema  dels  llibres  notarials,  tan  ferragòs,  neix  a  Bolonya.  Perquè    el  doc.  sigui  públic  ha  de   seguir  un  procés  marcat  segons  justinià.  Ha  d’estar  redactat  in  publicam  formam  confectum.   Es  difon  a  Bolonya,  arriba  al  nord  d’Itàlia.   Aquí,  segons  la  nova  ordenació  jurídica,  tenim  el  primer  document  a  Vic  (1221  i  1230).  Es  aviat,   redactat  segons  la  nova  forma  portada  de  Bolonia.   3     I   a   Catalunya,   tenim   al   segle   XIII   420   documents   segons   el   nou   sistema   de   Bolonia!   Es   moltíssima  documentació.   CARACTERÍSTIQUES  LLIBRES     Són   petits,   tamany   quart,   línies   que   ratllen   el   pergamí,   abreviatures,   diferents   mans   en   un   mateix  document,  les  ratlles  que  el  ratllen  o  no  el  ratllen  (en  cas  que  no  s’hagi  passat,  com  si   s’inclou  per  allà  una  ordenança  municipal).  I  la  data  no  surt  sempre.   Clàusules   ecceterades,   abreviatures.   I   cada   escrivent   utilitza   el   seu   sistema   de   ratllar,   i   quan   es   cancel·∙la  abans  de  fer  el  pergamí,  es  subratlla  aquella  part  del  llibre,  aquell  document,  que  ja   no  es  vàlid.     Ús   de   pergamins   vells,   usats,   per   enquadernar,   com   a   coberta   del   llibre.   També   podem   trobar-­‐ les  de  pergamí  nou.       ÈPOCA  MODERNA     Tot  això  evoluciona.  El  sistema  de  redacció  perdura,  però  es  complica  fins  a  5  i  6  redaccions.   Però  apareix  l’escriptura  humanística,  i  per  tant,  no  hi  haurà  gaires  abreviatures.  Però  també   apareixerà  un  formulari  més  complet  i  desenvolupat,  perquè  hauran  arribat  més  clàusules  del   dret.     Augment  de  l’activitat  portà  a  libres  especialitzats.   El  document  més  comú:  testaments  i  capítols  matrimonials.     I  apareixeran  els  índexs,  que  ara  va  molt  bé  pels  historiadors.  Però  per  al  notari  també  li  anava   bé,  quan  els  hi  demanaven  còpies,  localitzaven  així  el  document.   I   apareix   el   document   segellat.   A   Catalunya   rere   la   guerra   de   successió.   A   Castellà   abans,   perquè  caigué  abans.  Tot  document  públic  es  farà  amb  document  segellat.    A  Aragó  i  València   al  1707.     Però  el  que  canvia  sobretot  amb  els  borbons  es  el  sistema  de  redacció.  Aquell  tan  ferragos   de   l’època   medieval   s’acaba,   i   s’implanta   un   com   el   castellà   à   els   notaris   han   de   tenir   un   llibre   manual   relligat,   que   tingui   la   redacció   in   extenso   i   sense   abreviatures,   i   al   client   se   li   entregarà  una  còpia  autèntica.  Els  passos  a  seguir  ara  són  només  dos,  i  al  revés.  El  notari  es   queda  l’original  i  el  client  una  còpia.     4     TIPOLOGIES  DOCUMENTALS:   • • • • Artesanat  i  indústria   o Contractes  d’aprenentatge   o Per  fer  obres   o Companyies  de  manufactures   o Exemples:   § 26  à  contracte  per  fer  un  retaule  a  la  seu  de  Manresa.  Jaume  Serrà  i   Pere   Serra   pacten   fer   un   retaule   per   a   la   Confraria   de   Tots   Sants   de   Manresa.   Està   ratllat   i   per   tant   ja   s’ha   tramés   l’original,   que   el   té   el   client,   per   tant,   el   tenen   els   dos   clients   (confraria   i   germans).   És   un   document  de  carta  partida,  per  ABC,  perquè  es  un  pacte  bilateral.     § 30  à  contracte  fet  amb  capítols  per  copiar  llibres  a  la  Seu  d’Urgell.  I   els  capítols  comencen  amb  ítems.     § 31   à   examen   de   llibretes,   perquè   el   gremi   de   llibreters   per   fer   l’examen  de  llibretes  passarà  pel  notari.   Terra  i  propietat   o Censos   o Establiment  emfitèutic     o Exemples:   § 27   à   Capbreu,   reconeixement   dels   drets   que   té   el   senyor   (censos,   rendes).  Emfiteutes  han  de  reconèixer  que  el  que  tenen  no  es  d’ells,  i   que  han  de  pagar.  I  el  notari  ho  controla.   Família  i  societat   o El  que  més  es  fa  es  el  testament.  I  rere  això,  cal  fer  l’  inventari.   o Capítols   matrimonials   àun   home   es   casa   amb   una   dona,   dos   famílies   que   pacten  la  dot,  la  terra,  el  patrimoni...  perquè  els  que  es  casen  no  són  família  i   no  ho  seran,  cada  un  serà  propietari  de  les  seves  coses.   o testament   o Inventari   o Encant   à   agafar   la   família   tots   els   béns   del   mort   i   vendre’ls   al   carrer   en   subhasta.     o Exemple   § 32   à   avinença   familiar,   entre   un   sogre   i   un   gendre   que   no   podien   viure  junts,  perquè  es  volien  apropiar  de  coses  que  eren  de  l’altre.     § 28  à  testament,    pel  qual  es  regula  la  herència  per  causa  de  mort.   Comerç  i  marina   o No   en   tenim   cap   al   dossier,     però   el   notariat   treballa   amb   els   comerciants,   que   necessiten   garantir   moltes   de   les   seves   accions.   El   notari   dona   resposta   jurídica   les   noves   necessitats   de   la   Baixa   Edat   Mitjana.   Els   comerciants   necessiten   del   notari   per   fer   els   seus   diners,   perquè   dona   solucions   al   problema   dels   mercaders,   perquè   els   pactes   siguin   vàlids   i   es   puguin   fiar.   El   notari   es   l’àrbitre   de   l’expansió   econòmica   i   social   en   l’E.   Mitjana   i   Moderna.   Sense  ell,  a  la  B.E.Mitjana  no  hi  hauria  hagut  una  expansió  comercial.   5     o o o o o o o o Companyia  comercial   Lletra  de  canvi   Assegurances   Compravendes   Contracte  d’aprenentatge   Comanda   Nòlit   Compra-­‐venda           6     ...

Tags: