TEMA 2 La unió Europea: Naturalesa jurídica i regulació vigent. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 25/02/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2 La unió Europea: Naturalesa jurídica i regulació vigent.
1. Tractat de la Unió Europea i el Tractat de Funcionament de la UE.
La regulació vigent es troba en el Tractat de la Unió Europea més el tractat de Funcionament de la UE. Quests són fruit de diverses modificacions efectuades a partir de modificacions dels tractats internacionals. TUE + TFUE Contingut del TUE  Objectius  Principis Contingut TFUE  Procediment  Polítiques relatives a la Unió.
La relació jeràrquica que hi ha entre el TUE i el TFUE, és que cap preval sobre l’ altre, els 2 tenen la mateixa força pels estats, és cert que entre disposicions dels estats, no hi pot haver contradiccions entre ambdós. Han d’ estar d’ acord però el valor és similar. Art.
1 TUE. La Unión se fundamenta en el presente Tratado y en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea (en lo sucesivo denominados «los Tratados»).
Ambos Tratados tienen el mismo valor jurídico. La Unión sustituirá y sucederá a la Comunidad Europea.
La Carta dels Drets Fonamentals, va néixer com un acord polític, per tant, passa a formar part del cabal europeu, però no pel fet que sigui un tractat internacional, sinó que es un acord polític que jurídicament se li dóna valor de vinculant. TUE + TFUE+ CDF.
Art. 6 TUE li dóna valor vincular i el mateix valor jurídic que els tractats internacionals.
No cal ratificar-la ja que s’ ha ratificat el TUE. La Unión reconoce los derechos, libertades 1 y principios enunciados en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea de 7 de diciembre de 2000, tal como fue adaptada el 12 de diciembre de 2007 en Estrasburgo, la cual tendrá el mismo valor jurídico que los Tratados.
Els 3 tenen el mateix valor.
2. Personalitat jurídica de la Unió.
Des del punt de vista del Dret Internacional, la Unió Europea no se sabia què era, era un objecte polític però no tenia subjectivitat internacional. Hi havia 3 Ois diferenciades en l’ àmbit del primer pilar (temple grec) i en els altres hi havia cooperació entre Estats.
Com que la UE tenia competència en les matèries compartida amb els estats, el que passava era que en una negociació amb un estats, ningú podia representar la UE perquè aquesta no tenia personalitat jurídica.
S’ havia de tenir representats de tots i cadascun dels estats, més el representant de la CEE.
Això comportava que no estigués clar, quin era el procediment a aplicar en concloure els tractats. En funció de la base jurídic de l’ article que es triava (controvèrsia en triar la base jurídica), es seguia el procediment establert en un pilar o en un altre. El Tribunal a vegades es trobava en judicis on s’ al·legava que s’ havia seguir un procediment erroni.
Sempre s’ havia de mirar la matèria del tractat per saber quin procediment i article s’ havia d’ aplicar. Matèries controvertides com el transport o l’ energia.
Amb el Tractat de Lisboa, això desapareix, art. 47 TUE La Unión tiene personalidad jurídica. Ja no cal anar a un pilar i matèria específic, i de manera general passa a ser una única Organització Internacional. Ara quan es negocia, hi ha un representant si la matèria és de la UE. El procediment a aplicar és el de l’ article 218 TFUE, en el qual participen les institucions europees.
2 ...

Tags: