Tema 3. La cèl·lula com unitat estructural (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Estructura i Funció Cel·lular
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 09/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3. La cèl·lula com unitat estructural Les cèl·lules han seguit un programa de diferenciació.
Les fases inicials del desenvolupament dels pollets i dels humans s’assemblen molt i després les diferent etapes de transformació duen a un cos o a un altre.
Al nostre cos hi ha 250 tipus de cèl·lules diferents. En un cos de 70 kg hi ha entre 30 i 100 bilions de cèl·lules.
Les cèl·lules s’agrupen fins a formar òrgans i teixits (epitelial, connectiu, muscular, nerviós). El cos està constituït per 4 tipus de teixits que són conjunts de cèl·lules que procedeixen d’una cèl·lula determinada i fan una funció concreta.
Teoria cel·lular - Tots els organismes estan fet per una o més cèl·lules. (Theodore Shwan).
- Les cèl·lules són la base de la vida.
- Totes les cèl·lules venen de cèl·lules ja existents. (Rudolf Virchow).
Ovella Dolly Un òvul anucleat es va fusionar amb una cèl·lula de les glàndules mamàries d’una altra variant d’ovelles donant com a resultat una ovella com la que havia aportat el nucli, clonació d’individus.
Dins del nucli hi ha el programa que ordenarà a la cèl·lula que es desenvolupi tal com és.
En el nucli no hi ha cromosomes sinó que hi ha cromàtida.
Durant el desenvolupament les cèl·lules es diferencien. Si mirem l’escorça cerebral amb tècniques de microscòpia convencional veiem que són iguals però si apliquem tècniques moleculars (marcadors moleculars) per detectar molècules en les neurones veiem que hi ha molts tipus diferents.
Aquests dos embrions poden ser genèticament idèntics però segons les seves interaccions amb elements externs seran d’una forma o d’una altra perquè les cèl·lules expressaran uns gens o uns altres.
Quan hi ha hipòxia el desenvolupament és diferent, tamany reduït i menor supervivència.
Una cèl·lula per sobreviure necessita unes senyals concretes (inputs), si no rep aquestes senyals morirà per apoptosi. A més de sobreviure pot rebre senyals de creixement, divisió i diferenciació.
Si per una mutació les cèl·lules perden els receptors, les cèl·lules no respondran als estímuls i no podran diferenciar-se.
La membrana és una disposició de molècules en mosaic fluid. A la cara externa hi ha la part hidròfoba i a l’interior la part hidròfila. També trobem en la membrana transportadors de calci, determinants antigènics.
Les cèl·lules mare però s’ha de saber quines senyals li has de donar a les cèl·lules perquè es diferenciïn a allò que tu vols.
Rudolf Carl Virchow l’any 1959 va escriure que cada cèl·lula procedia d’una altra cèl·lula, és el primer que intueix que les cèl·lules s’han de dividir generant una altra cèl·lula.
Introdueix el concepte de patologia cel·lular, per veure les malalties s’han d’estudiar les cèl·lules que s’han alterat.
Aplicacions terapèutiques de les cèl·lules mare Nen amb leucèmia, s’utilitzen cèl·lules mare com a teràpia. Amb la leucèmia ha tingut una mutació en les cèl·lules que generen la sang i això fa que les cèl·lules siguin cancerígenes i per tant genera una leucèmia. Com que les cèl·lules sanguínies sabem que estan ben ubicades en el moll de l’os, es més fàcil de tractar.
Es tracta amb radioteràpia per eliminar les cèl·lules del moll de l’os i després es repobla amb sang d’una altra persona compatible i així es tornen a generar les cèl·lules de la sang.
Una cèl·lula mare és una cèl·lula que es divideix contínuament. Quan s’ha dividit, una cèl·lula resta com a cèl·lula mare i l’altra es copia (amplificació transitòria) i es diferencia.
Un òvul fecundat, la cèl·lula es divideix en dos i després es forma la mòrula. Fins aquí són totipotents, a partir d’aquestes podem generar la coberta de l’embrió i les cèl·lules del cos, poden generar totes les cèl·lules necessàries pel desenvolupament d’una persona. Després es forma el blastocist on està separat el trofoblast, blastocel i embrioblast on hi ha les cèl·lules embrionàries que són pluripotents i només poden generar cèl·lules del cos. Les cèl·lules multipotents poden generar només un tipus de cèl·lules del cos (cèl·lules mare sanguínies).
Normalment les cèl·lules mare adultes són multipotents.
Cèl·lula eucariota És un citoplasma compartimentat a través de membranes que delimiten compartiments: membrana de Golgi, membrana mitocondri, embolcall nuclear, membrana lisosoma, membrana RE. La diferència entre procariota i eucariota no és que una té nucli i l’altra no, sinó que una té membranes (inclosa la nuclear) i l’altra no.
Biological size and cell diversity Hi ha 4 nivells de organització i visualització.
Amb el microscopi electrònic veiem les ultraestructures. Per sota d’això miraríem ja les molècules.
Enterobacteris De mitjana en un humà treu diàriament amb la femta entre cent mil milions i un bilió d’E.Coli.
Cèl·lula procariota Té una membrana i dins d’aquesta tots els components cel·lulars sense cap membrana. Algunes per fora de la membrana tenen una paret. Ex: bacteris Protists: cèl·lules animals i vegetals unicel·lulars que tenen compartiments. Són eucariotes.
Virus Els virus poden ser utilitzats per efectes beneficiosos com per exemple per a que eliminin les cèl·lules canceroses a través de la viroterapia.
Tots els virus tenen una coberta i dins d’aquesta material genètic.
Virus Zika: ssRNA+ (positiu vol dir que ja es pot traduir directament).
El virus del Zika té membrana, a l’igual que molts altres, ja que quan parasiten ho fan per la membrana (endocitosi).
A l’extrem 5’ té una poliadenina metilat i això fa que sigui reconegut pels ribosomes de les cèl·lules per traduir-los directament. També té un RNA que bloqueja els elements antivírics del cos.
Un virus és una cèl·lula? No perquè li falta la maquinaria metabòlica que són tots els processos que tenen lloc dins de la cèl·lula i la fan funcionar.
La mala utilització de les cèl·lules mare generen tumors incontrolats.
...

Comprar Previsualizar