Tema 6 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 30/01/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

DRET DE FAMILIA TEMA 6: La potestat 6.1. La potestat parental. Contingut.
La potestat parental El terme potestat analitzat històricament i amb el seu significat literal podríem dir que suposa un dret dels pares a exercir als fills d’imposar uns determinats comportaments.
Però avui en dia ja no és així. Abans els fills eren com propietat dels pares.
Qüestions terminològiques. Diversos expressions per referir-se a aquesta institució “pàtria potestat”, “relacions paterno-filials”, “potestat del pare i de la mare”, “responsabilitat parental”.
Concepte: no és un dret subjectiu dels pares, sinó una facultat que comporta també deures: complir les responsabilitats parentals.
Aquesta idea que la potestat no es un poder sinó una funció la podem trobar perfectament reflectida en l’art. 236-2, que la configura com una funció inexcusable que, en el marc de l’interès general de la família, s’exerceix personalment en interès dels fills d’acord amb llur personalitat i per facilitar-ne el ple desenvolupament.
Dret del menor a ser escoltat en les decisions que l’afectin (art. 211-6). Això significa que el jutge pot intervenir per evitar perjudicis al menor i, fins i tot, pot limitar les facultats dels pares (art. 236-3). La intervenció –sempre havent escoltat el fill- pot ser d’ofici o instància del fill, dels progenitors (encara que no tinguin la potestat) i els parents fins el 4t grau consanguini o 2n per afinitat.
Contingut El principal que es deriva de la relació de potestat parental és la representació legal (contingut essencial) (art. 236-17.1 i 236-18). L’exercici de la potestat comporta la representació legal dels fills, com un deure. Està subjecte a l’interès del menor, no pot actuar arbitràriament. Òbviament, podran donar-se casos en què no hi ha pares perquè han mort o tinguin una conducta reprovable per la qual hagin estat privats de la potestat.
Hi ha uns actes que el fill menor pot fer per ell mateix (v. també l’art. 211-5) i això tenint en compte que les limitacions a la capacitat d’obrar s’han d’interpretar restrictivament.
Actes exclosos de la potestat (art. 236-18): - Relatius a drets de la personalitat, d’acord amb les lleis.
- Relatius a béns o serveis propis de l’edat dels fills (ex. comprar un còmic, xiclet, anar al cinema...) - Els que hi hagi conflicte d’interessos entre progenitors o entre aquests i el fill.
- Relatius a béns exclosos de l’administració dels progenitors (són els de l’art.
236-25) (ex. un parent, per exemple el tiet li dóna un bé al menor, afavoreix al fill, però posa una clàusula que diu que els pares d’aquest no podran administrar aquell bé heretat, sinó que serà la seva tieta).
Tot i que la potestat no està vinculada a la capacitat d’obrar i té caràcter personalíssim (no poden traspassar aquesta potestat a una altra persona perquè la realitzi per ell; només en el cas que es retiri la potestat i se li doni a un tutor, però això ho fa el jutge), si els progenitors són menors d’edat (art. 236-16) necessiten l’assistència dels progenitors respectius, llevat que l’altre progenitor fos major d’edat o el menor estigués emancipat amb +16 anys.
*Contingut personal (art. 236-17.1): En aquest àmbit han de: - Tenir cura dels fills: prestar les atencions que necessitin, tant respecte del desenvolupament físic com psíquic. En cas de vida separada (art. 236-11.5) la cura correspon a qui en cada moment té la guarda específica. La vida separada no implica la pèrdua del dret a relacionar-se.
- Prestar-los aliments en el sentit més ampli (tot el que implica la obligació d’aliments: menjar, vestimenta, habitatge...). Cal tenir en compte, però, que -si tenen mitjans econòmics suficients- els fills tenen el deure de contribuir a les despeses familiars (ex. ha rebut una herència substancial de l’avi, els pares poden utilitzar part d’aquesta per a la prestació d’aliments al fill, però no per tota la família) (v. art. 236-22). Aquesta obligació ha substituït el dret d’usdefruit que històricament havien tingut els pares.
- Conviure-hi. Els progenitors, motivadament (ex. motius laborals, estudis...), poden decidir que visqui en un lloc diferent al domicili familiar.
- Educar-los i proporcionar-los formació integral (realment l’educació entra dintre de la prestació d’aliments, però el legislador ha volgut posar èmfasi). Per decidir el tipus d’ensenyament, si els progenitors estan separats cal el consentiment de l’altre (art. 27.3 CE) *Contingut patrimonial: La potestat no modifica la titularitat dels béns dels fills, sinó que els progenitors tenen el deure d’administrar amb la diligència d’un bon administrador (administrador professional mig) (art. 236-21). Els fruits i els rendiments dels seus béns i drets pertanyen també al fill (no cap l’usdefruit per part del cònjuge).
Característiques de l’administració (art. 236-23): - No cal inventari - Els progenitors ón responsables dels danys i perjudicis (responsable dels danys i perjudicis causats per ell mateix, per un cas fortuït o de força major).
- És gratuïta (cfr. art. 236-24.1) (els progenitors administren els béns del seu fill altruistament, sense cap contraprestació). Els progenitors tan sols tenen dret a rescabalament de les despeses que no els siguin imputables (art. 236-24.1).
Poden haver-hi béns exclosos de l’administració (art. 236-25) i sotmesos a una administració especial de qui ha estat designat: - - Els que ha exclòs el jutge (art. 236-3): el jutge, en interès del fill en qualsevol procediment pot dir “pares, vosaltres no podeu entrar en aquest àmbit”. No es priva de la potestat.
Els adquirits per donació o títol successori si el donant o causant ho preveu així.
Els adquirits per títol successori si el progenitor ha estat desheretat justament o declarat indigne.
Els adquirits pel fill de +16 anys (els administra el mateix fill), amb l’assistència dels progenitors per als mateixos actes que l’emancipat.
Actes que requereixen autorització judicial: Pels que van més enllà de l’administració ordinària o que impliquen disposició cal autorització judicial. La representació legal que tenen els pares sobre els seus fills, en alguns casos, han de passar pel jutge perquè aquest decideixi si poden o no exercir-la.
Cal per a tots els actes enumerats a l’art. 236-27.
El criteri que ha de seguir el jutge per autoritzar és sempre l’interès del fill (art. 236-8) i no hi cap una autorització general (s’ha de demanar acte per acte, no tot de cop), tot i que sí que es pot donar per a diversos actes homogenis (en cas del mateix tipus d’actes que es repeteixin habitualment) o els referits a la mateixa activitat econòmica (art. 23628).
L’autorització judicial es pot substituir pel consentiment en escriptura pública: - del fill si té +16 anys - dels dos parents més pròxims segons el que disposa l’art. 424-6.1.a.
Si manca l’autorització, l’acte és anul·lable. L’acció caduca al cap de 4 anys a comptar des que els fills arriben a la majoria d’edat o l’emancipació o també recuperació de la capacitat (en el cas de la potestat prorrogada) (art. 236-31).
Final de l’administració i rendiment de comptes: En acabar la potestat parental els progenitors han de restituir els béns administrats.
Com en tota administració de béns aliens, els progenitors han de rendir comptes al final de l’administració si el fill o el seu representant legal ho demanen.
L’acció per a reclamar la rendició de comptes prescriu al cap de 2 anys i els progenitors disposen de 6 mesos des de la reclamació.
6.2. Titularitat i exercici. Modalitats d’exercici.
Titularitat: la potestat parental sobre els fills menors (i també els majors incapacitats, si es prorroga o rehabilita) correspon als progenitors. Normalment titularitat i exercici coincideixen, però hi cap també la titularitat sense exercici. La privació de la titularitat només es pot dictar en una sentència judicial.
Exercici i modalitats: *Exercici conjunt (art. 236-8). És la regla, amb independència que els progenitors visquin separats. El regeixen les regles següent: a) Consentiment presumpte. És a dir, es presumeix que cada progenitor actua amb el consentiment de l’administració ordinària (tots dos ho consenteixen) i respecte a tercers de bona fe.
b) En els actes d’administració extraordinària (els que requereixen l’autorització judicial) els progenitors han d’actuar conjuntament o bé, si ho fan individualment, amb el consentiment exprés de l’altre.
c) En els actes de necessitat urgent i en els que, d’acord amb l’ús social o les circumstàncies familiars fa una persona sola, qualsevol dels progenitors pot actuar indistintament.
L’exercici conjunt es pot mantenir en cas de vida separada dels progenitors (art. 23611), normalment en cas de crisi matrimonial. Però el Codi admet que també poden delegar-lo en un d’ells o distribuir-ne les funcions. En qualsevol cas, les obligacions que comporta la guarda corresponen al progenitor que té els fills amb ell.
Poden haver-hi desacords entre els titulars, i la llei ho resol amb el següent criteri: - Si són ocasionals, resol el jutge i atorga la facultat de decidir a un dels progenitors (art. 236-13.1).
- Si són reiterats o l’exercici conjunt és dificultós per qualsevol causa el jutge atribueix total o parcialment l’exercici de la facultat a un d’ells o en distribueix les funcions. En aquest cas, com en l’exercici separat, cal informar l’altre progenitor dels fets rellevants en la cura del fill o en l’administració (art. 23612), ja que aquest no ha perdut la titularitat, només l’exercici de la potestat.
En ambdós casos es preveu la possibilitat de MEDIACIÓ.
*Exercici exclusiu (art. 236-10): Cas d’impossibilitat, absència o incapacitat de l’altre i també si l’autoritat judicial no disposa en interès dels fills.
Cal tenir en compte que, llevat que el jutge digui una altra cosa, el progenitor que exerceix la potestat parental necessita, en tot cas, el consentiment exprés o tàcit de l’altre pels supòsits que preveu l’art. 236-11.6: - decidir el tipus d’ensenyament dels fills - variar el domicili si això els aparta de llur entorn habitual - fer actes d’administració extraordinària de llurs béns S’entén que el consentiment s’ha conferit tàcitament si ha vençut el termini de 30 dies des de la notificació, degudament acreditada, que s’hagi fet per obtenir-lo.
En l’exercici exclusiu el que està exercint ha d’informar l’altre immediatament dels fets rellevants, ja que la titularitat no la perd (art. 236-12).
6.3. Posició del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor.
Què passa en l’exercici de la potestat quan estem en famílies reconstituïdes? Les famílies reconstituïdes. Els arts. 236-14 i 15 contenen una regulació mínima de les relacions paterno-filials en aquest tipus de família. Entenc que aquestes normes no es veuen afectades per la jurisprudència constitucional que es conté en la STC de 23.4.2013 dictada sobre la llei navarresa de parelles.
1. Durant la convivència: les facultats del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor que en cada moment té la guarda del fill es concentren en: - - El dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la seva vida diària. En cap cas equival a la titularitat de la potestat parental i, en cas de desacord, preval el criteri del progenitor.
Adopció de mesures necessàries per al benestar del fill, en cas de risc imminent per el menor, amb l’obligació d’informar sense demora el seu cònjuge o convivent. Aquest darrer ha d’informar a l’altre progenitor.
2. En cas de mort del progenitor que tenia la guarda, regeixen les regles següents: - L’altre progenitor la recupera El jutge pot atribuir excepcionalment la guarda i les altres responsabilitats parentals al cònjuge o parella estable del progenitor difunt si l’interès del fill ho requereix i es compleixen els requisits de l’art. 236-15.2. Si no li atribueix la guarda, aquella parella no mare/pare del menor, pot demanar un règim de relació.
6.4. Suspensió, privació i extinció de la potestat.
La suspensió. No precisa d’una resolució judicial.
Supòsits: - En el cas dels menors desemparats, l’assumpció de les funcions tutelars implica la suspensió de la potestat parental (art. 228-3.2 CCCat i 109 LDOIA).
- En la guarda de fet (ex. avis que cuiden dels seus néts, viuen amb ells) de persones que estiguin en potestat parental, el jutge pot conferir al guardador, si ho sol·liciten aquelles persones, les funcions tutelars i aquesta atribució comporta la suspensió de la potestat parental o tutela (art. 225-3.2).
- En mesures provisionals en un procediment matrimonial, quan el jutge encomana la guarda als avis o d’altres persones properes.
La privació (art. 236-6). Necessàriament cal un procés civil o penal. No la pot demanar qualsevol, la poden demanar les persones a què fa referència l’article 236-3.2 (fill, un dels progenitors o familiar fins a 4t grau de consanguinitat) i, en el cas dels menors desemparats, l’entitat pública competent. Estar privat no eximeix els progenitors de complir les seves obligacions, és a dir, fer tot el que calgui per a assistir els fills, ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli (perd les funcions derivades de la potestat, però no les obligacions com a pare, per exemple, pagar els aliments).
Causes: poden ésser privats de la titularitat parental per: - Incompliment greu o reiterat de llurs deures.
- En especial, respecte els menors desemparats, hi ha causa de privació si els progenitors, sense motiu suficient que ho justifiqui, no manifesten interès pel menor o incompleixen el règim de relacions personals durant sis mesos.
Recuperació (art. 236-7): El jutge, si l’interès dels fills ho aconsella, ha d’acordar la recuperació de la titularitat i, si escau, de l’exercici de la potestat parental, si ha cessat la causa que n’havia motivat la privació.
L’extinció (art. 236-32). A banda que es pugui privar de la potestat parental (art. 2366) aquesta s’extingeix per les causes següents: - La mort o la declaració de mort d’ambdós progenitors o dels fills. Si mor un es concentra en l’altre progenitor.
- L’adopció dels fills, llevat que ho sigui del cònjuge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable (ex. la dona és vídua i tenia un fill, l’home adopta aquest fill, però la dona no perd la potestat). Extingeix per a uns i s’origina per als adoptants.
- L’emancipació o la majoria d’edat dels fills.
- La declaració d’absència dels progenitors o dels fills.
6.5. Pròrroga i rehabilitació de la potestat.
Pròrroga: la incapacitació dels fills menors no emancipats comporta la pròrroga de la potestat parental quan arriben a la majoria d'edat, però no amb el contingut estàndard, sinó en els termes que estableixi la mateixa declaració (art 236-33).
Rehabilitació: la incapacitació dels fills majors d'edat o emancipats comporta la rehabilitació de la potestat parental, també en els termes que estableixi la mateixa declaració. No hi ha pròrroga d'una potestat vigent, sinó que un menor que ha estat sota potestat, ja és major d'edat i incorre en incapacitat, enlloc de constituir la tutela, s'entén que un pare no li diguin tutor, sinó encara pare, però també en el contingut de la sentència. Si la persona en el moment sofrir-ho està casat, el seu cònjuge o parella de fet es converteix en tutor.
Tanmateix, la potestat no es rehabilita si l’incapaç ha designat un tutor o un curador per ell mateix, o si s’ha de constituir la tutela o la curatela a favor del cònjuge, de la persona amb qui conviu en parella estable o dels descendents majors d’edat de l’incapaç.
...