TEMA 10. MODEL PRODUCTIU, RÈGIM DE BENESTAR I MERCAT DE TREBALL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 10. MODEL PRODUCTIU, RÈGIM DE BENESTAR I MERCAT DE TREBALL Un dels factors més importants de la desigualtat és el dinamisme del mercat i els països varien molt pel que fa aquests aspectes, n’hi ha que tenen un gran creixement econòmic i d’altres que estan estancats. Hi ha països que tenen un tipus de capitalisme que altres països que tot i que també ho son, la varietat és diferents.
REGIMS PRODUCTIUS I POLITIQUES SOCIALS Esping Anderson va fer unes grans aportacions sobre aquests conceptes. Les polítiques socials poden contribuir en aquests nivells de pobresa o en aquests nivells de cohesió, determinats tipus de regim estan més a prop de la igualtat que no pas d’altres.
L’anàlisi dels règims productius constitueix un requisit indispensable a l’hora de valorar el desenvolupament de les polítiques socials. l’estructura de les ocupacions (quin tipus d’ocupacions són predominats en un país o un altre), el grau de salarització i el procés de transició post-industrial (que fa referencia els països han deixat de ser industrials per centrar-se en el sector de serveis i es converteixen en post-industrials) resulten factors clau per explicar la participació femenina al mercat laboral i per tant la necessitat i la demanda de polítiques socials INDICADORS PER VALORAR EL DESENVOLUPAMENT DE LES POLITIQUES SOCIALS Aquests indicadors serveixen per poder ajudar-nos a diagnosticar les característiques de cada estat o de cada país, a davant de quin país ens trobem. Aquí tenim alguns indicadors que convé tenir molt presents alhora de fer aquest diagnòstic: - - Evolució de la pressió fiscal. Quan ens acostem a algun estat ens interessa saber quina és la seva pressió fiscal. La pressió fiscal és una mena d’estimació de tots els impostos que paguem els ciutadans en un any determinat en un moment determinat. La despesa social la referim al PIB, també referim els ingressos fiscals (tots els impostos directes i indirectes, cotitzacions a la SS).
Distribució dels ingressos de protecció social en funció del seu origen Percentatge de la despesa social respecte del PIB Despesa en prestacions socials per grups de funcions Despesa social en família i fills respecte del PIB TRETS DEL MERCAT DE TREBALL A ESPANYA Hi ha una dialització persistent entre treballadors ben protegits (contractes indefinits) i precaris (economia submergida, atur, temporalitat, genere, generació, ciutadania). Això vol dir que hi ha una gran diferencia entre aquests que estan ben protegits i aquells que no hi esta, que solen ser els joves i els immigrants. Es caracteritza per una baixa participació femenina en el mercat laboral des de la transició demogràfica: - Llegat de franquisme María Aperador Montoya - maperadormontoya Estructura social Baixes credencials educatives de les dones. Actualment en algunes comunitats autònomes l’activitat econòmica femenina és molt alta i això explica moltes característiques en l’economia d’aquestes regions.
Elevades taxes d’atur escassament estimulants Practica absència de serveis per a les famílies Des de finals dels anys 90 i fins el desencadenament de la crisi en el 2008 l’evolució del treball havia sigut molt positiva i l’activitat de les mares s’havia incrementat notablement. Per primera vegada des de l’inici de la transició democràcia tendeixen a equiparar-se les taxes d’atur entre homes i dones.
REGIMS DE BENESTAR SEGONS ESPING –ANDERSEN Gosta Esping-Andersen. Catedràtic de sociologia de la universitat Pompeu Fabra. Ha publicat llibres molt importants the three worlds of welfare captialism. I aquesta obra va marcar un abans i un després en l’estudi comparat dels règims de benestar. El que ens proposa en aquesta obra és aquest Concepte de regim de benestar. La noció de regim de benestar reposa sobre el supòsit que existeixen un seguit de lligams sistemàtics entre els trets jurídics i organitzatius que defineixen les relacions existents entre l’Estat i l’economia. Les nocions avançades contemporànies s’agrupen (clúster) no tan sols en temes de com estan dissenyades les seves polítiques socials tradicionals, sinó també en termes de com aquestes influeixen en l’ocupació i en l’estructura social general. La des mercantilització (de-commodification), l’estratificació social i l’ocupació resulten clau de cara a la definició de la identitat d’un determinat Esta de Benestar (esping-Anderson, 1990).
Els règims de benestar reflecteixen diferents principis d’intervenció i poden identificar-se a partir de tres criteris basics: 1.
2.
3.
La qualitat dels drets socials que ve donada pel grau de desmercantilització.
Els efectes dels drets socials sobre les estructures de la desigualtat. És a dir, fins a quin punt aquests drets tenen un impacte que permetin reduir la pobresa i la desigualtat.
La forma en què es relacionen l’estat, el mercat i la família, tres pedres angulars de l’edifici del benestar.
La millor manera de jutjar la qualitat dels drets socials és mitjançant el grau de desmercantilització (decommodification), o sia la mesura en què els individus o les famílies poden mantenir un nivell de vida acceptable independentment de la seva participació en el mercat de treball gràcies a les prestacions socials que reben.
El grau de desmercantilització és molt important perquè afecta les condicions en què els individus ofereixen el seu treball, el nivell dels seus salaris i la seguretat dels treballadors, així com les oportunitats que tenen d’organitzar-se col·lectivament.
Cada un dels règims de benestar esta associat en determinats tipus d’estratificació social, és a dir, amb la desigualtat. El nivell i la diversitat de les intervencions de l’Estat de benestar dins la societat i l’economia influencien en gran mesura els diferents perfils d’estratificació social. D’aquesta manera, l’Estat participa activament en la configuració i perpetuació dels processos de desigualtat. Ja no és l’economia que té a veure amb la font de desigualtat o de perpetuació de la desigualtat, sinó que també s’hi veu a l’Estat, en la mesura en que consent o que fins i tot afavoreix l’estratificació. Com esta estructurat el sistema de benestar és molt important també de cara als nivells de desigualtat.
María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social L’estat (sistema socialdemòcrata), el mercat (sistema liberal) i la família (sistema corporista) constitueixen les tres pedres angulars de l’edifici del benestar (Esping-Andersen, 1999). Cada una d’aquestes institucions assumeix un protagonisme singular en cadascun dels tres règims de benestar. En el sistema liberal, el mercat és la columna bàsica, en el sistema corporatista és la família, i en el sistema socialdemòcrata és l’Estat.
Un darrer criteri diferenciador dels Estats de benestar, sobretot assenyalat per Esping- Andersen en obres més recents, són els nivells de participació femenina en el mercat de treball formal així com els models de gestió de l’atenció infantil a partir de l’oferta, publica o privada, de places d’escola-bressol o de les xarxes familiars.
El regim socialdemòcrata el trobem sobretot en els països nòrdics. Els països liberals a europa son el Regne unit i Irlanda. I en tercer lloc hi ha un conjunt de països molt variat que trobem a l’Europa continental, que seria un model bastant més desigualitari (Alemanya, França, Italia, Espanya).
- - - - Regim socialdemòcrata. Trobem aquest regim sobretot als països nòrdics i el seu principal arquetip és suècia. L’estat hi assumeix la responsabilitat cabdal en la provisió del benestar i es caracteritza per un elevat grau de desmercantilització, que deriva de la universalitat i l’extensió dels drets socials garantits, i per l’impacte redistributiu de les seves polítiques socials, que tenen un important efecte reductor de les desigualtats socials. a més, és el que ha aconseguit d’avançar en la integració de les dones al mercat de treball i també en la igualació del rols de gènere dins la família gracies a una generosa oferta de prestacions i serveis públics, que generen una elevada pressió fiscal.
Corporatista. També anomenat conservador o continental, apareix a països com alemanya occidental, austria o França. S’inspira en el model d’Estat de Benestar bismarckià. Una de les seves notes distintives és el lloc primordial que ocupa la família com a proveïdora de benestar a través dels serveis informals que ofereix ja sia als infants en edat preescolar o a les persones grans dependents. Tot i que les prestacions socials hi son prou importants, la seva finalitat no es l’exercici de la solidaritat o l’anivellament social, sinó tan sols el manteniment dels ingressos i l’Estat només intervé a traves de la política social quan la família resulta incapaç d’acomplir les seves responsabilitats (principi de subsidiarietat). En consonància amb aquestes lògiques, el regim corporatista no promou activament la participació femenina al mercat de treball a través de l’oferta de serveis socials.
Liberal. És el regim que bàsicament confia en el lliure mercat per a la provisió de benestar. Es el sistema típic dels EU i d’altres països anglosaxons, els exponents del qual a Europa son especialment RU i Irlanda.
En aquest l’estat tracta d’interferir amb el mercat com menys millor i les seves actuacions residuals només es donen per evitar els pitjors efectes de la pobresa. El grau de desmercatnilització així com els nivells de les prestacions socials hi són molt baixos i, per defecte, l’acció de l’Estat tendeix més aviat a reforçar les estructures de desigualtat social.
Mediterrani Postcomunista ...