Bloc VII Vacunes (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura microbiologia i aplicacions
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 01/01/2015
Descargas 78

Vista previa del texto

VACUNES I SEROTERAPIA HISTÒRIA: La primera vacuna va ser creada per Edward Jenner l’any 1796 contra la verola humana. La verola és una malaltia produïda per un Poxvirus que causa lesions cutànies que deixaven la cara marcada a la gent durant segles. Va ser una greu epidèmia i fa anys era molt comú que la gent tingués cicatrius d’aquesta malaltia. Hi ha la verola major que té una mortalitat del 30-40% i la verola minor que té una mortalitat de 1-2%. Els que sobreviuen queden marcats o tenen seqüeles en el 65-80% dels casos.
Es va observar que les persones que havien patit la verola bovina no patien la verola humana que era molt més greu. Va fer un preparat amb les vesícules de vaques infectades, que després era inoculat a persones sanes per protegir-les de la verola humana. Com que va ser originat en una vaca el procés va ser anomenat vacuna.
Variolació  Procés que va començar a l’Àsia i que consistia en inocular substancies procedents de les pústules de persones malaltes amb una variant lleu de la verola. Va ser introduïda des de Turquia fins Anglaterra l’any 1721.
Primer va ser provada en presoners i després en nens orfes.
La inoculació tenia una mortalitat d’entre 1-2%. El mètode va ser modificat l’any 1767 per produir menys efectes secundaris. L’any 1796 Jenner va provar el seu nou mètode en humans; va inocular un nen de 8 anys, James Phipps, amb material procedent d’una lletera, Sarah Nelmes, que estava infectada amb la verola minor. Un cop el noi es va recuperar el va infectar amb verola humana però el noi no va emmalaltir. Van crear així la vacuna.
La diferencia amb les vacunes i la variolació és que la mortalitat és molt inferior.
    Variolació Vacunació La vacunació obligatòria va ser introduïda en diferents països a partir del 1800.
1976 Es va crear la campanya de la organització mundial de la salut per eradicar la verola.
1977 es va pruir l’últim cas natural de verola humana a Somàlia.
1980 es va eradicar definitivament la verola humana.
SEROTERÀPIA: Consisteix en transferir anticossos d’un individu a un altre. És una transferència immediata d’immunitat humoral a un animal receptor. És una immunitat passiva. Els seus efectes són ràpids però duren poc temps a causa de metabolisme de les immunoglobulines.
La transmissió és entre animals de la mateixa espècie per evitar reaccions anafilàctiques i la hipersensibilitat de tipus III que és mediada per immunocomplexos. Tot i així el cavall és un gran productor d’anticossos i produeix la majoria de sèrums.
Per reduir o eliminar les reaccions adverses es fa un tractament de les immunoglobulines amb pepsina per a destruir la porció Fc i mantenir la Fab que és l’important per a reaccionar amb l’antigen.
En la majoria de les especies ja no s’utilitza però sí en el cas de la panleucemia felina, el tètanus equí i el brom dels gossos.
La protecció induïda pel calostre que conté anticossos materns es pot considerar una seroteràpia natural i pot interferir en la vacunació.
1 ADJUVANTS: Són substàncies que potencien l’efecte de les vacunes. Milloren la presentació dels antígens de dues maneres: 1. Segresten i alliberen lentament els antígens de manera que l’estimulació antigènica es prolonga en el temps.
2. Produeixen inflamació de la zona de manera atreu les cèl·lules presentadores d’antígens (Quimiotaxis).
Hi ha diferents tipus d’adjuvants:      Saponines Sals d’alumini (AlOH3) ISCOM  Produeixen una bona reacció estimulant i no tenen efectes secundaris.
CK, IFN  El seu ús com a adjuvants es troba en estudi amb perspectives de futur prometedores.
Adjuvant de Freund  Té una base oleaginosa. Indueix la formació d’un granuloma tou que disminueix l’alliberació d’antígens. Augmenta la presentació antigènica i atrau les cèl·lules presentadores d’antígens. Només s’utilitza en recerca i per estudiar antígens poc immunogènics. Pot ser de dos tipus: o o Adjuvant incomplet de Freund (FIA)  Està format per una barreja d’aigua i olis minerals on s’emulsiona l’antigen.
Adjuvant complet de Freund (FCA)  Conté una suspensió de Mycobacterium tuberculosis inactivats per calor.
VACUNES: Preparació antigènica de microorganismes complets (Vius o morts),proteïnes o toxines, que és capaç d’induir una resposta immune protectora de llarga durada contra el microorganisme que s’havia inoculat. Les vacunes es poden classificar en funció de: a. Agent  Paràsit, fong, bacteris, toxines o virus.
b. Nº d’agents  Monovalent o polivalent.
c. Sistema de producció  Convencional o de nova generació.
LA VACUNA IDEAL: La vacuna ideal ha de complir un conjunt de característiques a més d’eliminar els problemes de les vacunes actuals.
      Fàcil d’administrar.
Fàcil de conservar i que no requereixi neveres ( Pot semblar poc important però hi ha països on no n’hi ha).
Indueix una resposta immune ràpida i de llarga durada contra un ampli ventall d’agents infectius.
No es veu afectada per anticossos materns.
No genera animals portadors.
Permet discriminar entre animals vacunats i infectats (DIVA).
1.-VACUNES CONVENCIONALS: Poden ser atenuades (Vives) o inactivades (Mortes).
A. VACUNES ATENUADES: Consisteixen en utilitzar un agent víric, generalment homòleg al que causa una determinada malaltia, la virulència del qual ha estat atenuada de manera que sense causar lesions produeixi una immunitat duradora enfront el virus homòleg. Hi ha diferents mètodes d’atenuació dels virus:  Adaptació a un hoste alternatiu per passes repetides en el mateix.
2   Creació de variants naturals a través de cultius repetits en cultius cel·lulars o medis de cultius en condicions adverses.
Creació de mutants termosensibles que s’adapten a créixer en condicions de temperatures subòptimes. S’adapten a replicar-se a temperatures entre 2-3º per sota de la temperatura corporal de manera que la seva virulència disminueix unes 10 vegades.
PROBLEMES -Poden recuperar la virulència perquè són microorganismes vius.
-S’han de conservar refrigerats perquè estan vius i pot ser un problema en alguns països.
AVANTATGES -Donen una protecció millor que les vacunes inactivades perquè causen una infecció real i indueixen tots els mecanismes d’immunosensibilitat. Produeixen la presentació antigènica (MHC II + CD4+), citotoxicitat (MHC I + CD8+) i citoquines.
B. VACUNES INACTIVADES: Consisteix en utilitzar microorganismes completament inactivats sense modificacions estructurals en les proteïnes que estan relacionades amb la resposta immune. S’utilitza amb èxit en la influença aviar, les ràbies, brom, Parvovirus... No funciona bé induint una resposta immune a les mucoses. Hi ha diferents mètodes d’inactivació:   Inactivació física  Per calor, és el mètode més utilitzat.
Inactivació química  Formaldehid i agents quelants (Òxid d’etilè o propiolactona) que causen unions creuades en les cadenes dels àcids nucleics.
PROBLEMES AVANTATGES -Donen una resposta inferior a les atenuades perquè no hi ha -Són més segures perquè el microorganisme no multiplicació del microorganisme. Només donen resposta de està viu.
tipus humoral i a més es necessiten repeticions de la vacuna.
-Són més estables i fàcils de conservar.
-Els processos d’inactivació poden alterar els antígens.
-Una inactivació insuficient pot causar virulència.
VACUNES ATENUADES VACUNES INACTIVADES Indueixen immunitat cel·lular i humoral Indueixen immunitat humoral La immunitat és similar a la natural La immunitat que es produeix és baixa perquè no hi ha multiplicació La dosi necessària és inferior i el nombre d’inoculacions Necessitem una dosi superior i inoculacions repetides també Hi ha poca necessitat d’un adjuvant Sempre necessitem un adjuvant Pot tenir virulència residual o revertir la virulència No hi ha virulència i per tant no hi ha reversió de la virulència si la inactivació és correcta L’emmagatzematge és complicat L’emmagatzematge refrigeració Tenen efectes secundaris, provoquen processos lleus Tenen menys efectes secundaris i els que tenen generalment són causats per l’adjuvant Poden trobar-se microorganismes contaminants Són segures a causa de la inactivació és simple i no necessitem 3 C. AUTOVACUNES: Vacunes que es produeixen a partir de microorganismes aïllats del mateix animal que serà vacunat o d’animals del mateix ramat si es tracta d’un col·lectiu. Són vacunes específiques que tenen una producció limitada i un ús exclusiu. Estan indicades si l’agent etiològic que causa la malaltia es diferent del que tenim a les vacunes comercials.
1) Aïllament de l’agent etiològic d’un animal malalt i identificació del mateix (Control de puresa a partir d’un cultiu).
2) Aquest cultiu pur s’utilitza per a fer un creixement a gran escala de l’agent. Fem un control de títol per a determinar la concentració adequada.
3)Afegint l’adjuvant i inactivem. Hem de fer un control d’inactivació. Després hem d’esterilitzar i fer un control per comprovar que és innocu.
PROBLEMES DE LES VACUNES CONVENVIONALS: 1.-Seguretat:    Reversió de la virulència en les vacunes atenuades.
Errors en la inactivació en les vacunes inactivades.
Contaminació amb altres microorganismes.
2.-Refrigeració:    Molt important en les vacunes atenuades.
Normalment s’han de conservar entre 4-6º.
Dóna problemes en el tercer món.
3.-No podem discriminar entre els animals vacunats i els infectats.
4.-No tenim vacunes per a totes les malalties.
5.-Efectes secundaris:   Locals: o Dolor, inflamació, edema al punt d’inoculació.
o Sarcomes felins ( Associats a les vacunes contra la leucèmia i la ràbia) o Abscessos o Alopècia Sistèmics: o Febre (El més usual) o Avortaments o Hipersensibilitat 2.-VACUNES DE NOVA GENERACIÓ: Tenim dues opcions: 1. Utilitzar les proteïnes que generen una resposta immune de protecció. Només expressem aquestes proteïnes i obtenim la mateixa resposta que quan expressem tot el microorganisme.
2. Eliminar les proteïnes que no estan involucrades en la resposta immune, la virulència o la replicació.
4 A. VACUNES DE SUBUNITATS: Es tracta d’identificar proteïnes d’interès immunològic i el DNA que les codifica.
i.
ii.
iii.
Clonem el DNA i el transferim a un vector (plasmidi) que farà de vector de transferència que introduirà el DNA en un vector d’expressió com E.coli o llevats.
Hem de seleccionar els vectors d’expressió que han incorporat el DNA i els fem créixer in vitro.
Després purifiquem al proteïna que hagin produït L’efecte que veiem dependrà de l’agent. Ens permet diferenciar entre els individus malalts i els vacunats perquè els vacunats només tindran anticossos contra antígens concrets però no contra les proteïnes totals de l’agent.
o o o o Podem identificar els epítops clau d’una proteïna.
Podem fer prediccions computacionals  Prediccions de les unions MHC-pèptid.
Podem crear pèptids idèntics als que trobem al antigen.
Els resultats depenen de l’agent  Per exemple en el Parvovirus del gos funciona correctament. En el FMD el 50% és reconegut per cèl·lules B i no T.
B. VACUNES DE DELECIÓ: Consisteix en modificar genèticament els virus. S’eliminen gens que codifiquen per: i.
ii.
Virulència associada a proteïnes Proteïnes que no tenen interès immunològic i que no alteren la replicació si les traiem.
D’aquesta manera s’aconsegueixen soques permanentment atenuades i podem diferenciar entre animals vacunats i infectats. Per la malaltia d’Aujeszky s’utilitza aquest mètode.
C. VACUNES RECOMBINANTS: Es basen en la utilització d’un microorganisme (virus o bacteri) per a que actuï com a vector per expressar gens d’un altre microorganisme diferent. D’aquesta manera s’indueix resposta immune contra els dos microorganismes el vector i el del DNA. S’ha utilitzat per exemple en la mixomatosis o la malaltia hemorràgica del conill i la grip.
És un mètode ràpid perquè no necessita de cultius i a més ens permet diferenciar els animals vacunats dels infectats. Permet crear un virus quimèric amb diferents gens segons les nostres necessitats: o o o Podem fer que codifiqui per antígens protectors.
Podem fer que tingui interès epidemiològic.
Podem fer que codifiquin per la replicació de virus no patogènics.
D. VACUNES DE DNA: Es basen en la identificació de l’antigen i del DNA que codifica per ell. Clonem el DNA i el posem sota la regulació d’un promotor (Formant un complex Promotor-gen) dins un plasmidi que actuarà com a vector. S’injecta el plasmidi intramuscular o intradèrmic. A la dermis por ser captat per les cèl·lules presentadores d’antígens que el portaran fins els nòduls limfàtics. Les cèl·lules musculars l’introdueixen cap al nucli (Transfecció). Es produeix l’expressió dels antígens i la resposta immune contra aquests antígens estranys.
El resultat depèn de l’espècie animal El problema més gran d’aquesta tècnica és la baixa taxa de transfecció (1-5%).
S’ha utilitzat per al West line virus dels cavalls.
5 Fem una descàrrega ràpida (0,1s) de 800 i una més llarga de 100 en l’animal per a permeabilitzar la cèl·lula i fer una electroforesi.
E. VACUNES EN PLANTES: S’utilitzen les plantes com a productores de proteïnes, generalment de tomàquet o tabac. La transferència es fa a través de plasmidis o de virus. S’utilitzen les plantes per a que produeixin antígens perquè són barates. Poden utilitzar-se com a menjar-vacuna per a fer una immunització per via oral. Són fàcils d’administrar.
ESTRATÈGIA DE L’ESTÍMUL PRINCIPAL: o Fem combinacions de diferents estratègies per obtenir la millor resposta.
o L’encebament amb DNA més l’estimulació amb vacunes recombinants o vacunes de subunitats.
o Els resultats depenen de l’estudi.
PROBLEMES DE LES VACUNES CONVENCIONALS QUE SOLUCIONEN LES NOVES: 1.-Seguretat: o o En les vacunes de subunitats, de proteïnes sintètiques i les vacunes de DNA no hi ha res per inactivar.
En les vacunes de deleció o vacunes de recombinants no hi pràcticament reversió de virulència.
2.-Refrigeració: o En les vacunes de subunitats, de proteïnes sintètiques, les de DNA i les de plantes no necessiten refrigeració.
3.-Permeten diferenciar entre animals vacunats i animals infectats. Poden utilitzar-se en programes d’erradicació de la població. Són les vacunes DIVA.
DESENVOLUPAMENT DE VACUNES: 1. Procés molt llarg i complex que dura un mínim de 6 anys.
2. Es fan estudis i assajos biològics perquè l’eficàcia i la seguretat són necessàries per a registrar el producte.
3. S’han de fer controls a cada pas del procés d’elaboració. Es verifica que no hi hagi contaminació creuada, la inactivació...
4. S’ha de demanar permís al AEMPS per a dur a terme proves de camp de la vacuna en condicions reals.
6 5. S’ha de presentar documentació al AEMPS. Pot ser que haguem de fer més proves.
6. S’ha de registrar la vacuna a al EU per a poder utilitzar la vacuna en més d’un país.
7. Valoració dels controls per part de l’AEMPS.
7 ...