Tema 4 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Introducció dret II
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Laura Aparicio Imbuluzqueta TEMA 4. PROPIETAT 1. ELS DRETS REALS DRETS REALS (el de propietat)  Impliquen una relació jurídica entre una persona i DRETS DE CRÈDIT (els que deriven dels contractes)  física o jurídica).
una cosa.
  Impliquen una relació entre dos subjectes (persona La persona té un poder directe i immediat sobre la  El subjecte actiu (creditor) té un poder sobre la cosa.
conducta que ha de realitzar el subjecte passiu A més, té la facultat d’excloure a tothom (eficàcia erga (deutor) [eficàcia inter partes]. És a dir, el creditor té omnes) i amb una vocació de permanència.
dret a què el deutor compleixi la seva obligació.
Conseqüències pràctiques: 1) Si es perd la cosa o es destrueix, desapareix el dret real.
Conseqüències pràctiques: 1) Si es perd la cosa objecte del contracte i és culpa 2) Caràcter absolut (erga omnes) del deutor neix l’obligació de pagament d’una 3) Vocació de permanència indemnització.
4) Inscripció dels drets sobre béns immobles en el Registre de la Propietat.
2) Caràcter relatiu (inter partes) 3) Vocació de temporalitat Finalment, també distingim entre: DRET REAL ABSOLUT (LA PROPIETAT) És el dret real per excel·lència que concedeix al seu DRETS REALS LIMITATS (O EN COSA ALIENA)  titular les facultats d'ús, gaudi i disposició amb les úniques limitacions establertes per les lleis i d’acord amb la funció social del dret.
Són “limitats”, perquè concedeixen al seu titular determinades facultats.
 “en cosa aliena”, perquè aquestes facultats recauen sobre una persona que no és el propietari de la cosa (un tercer).
La propietat és l’únic dret real absolut, la resta són drets reals limitats.
RECORDA!!! Prescripció adquisitiva: adquisició d’un dret real limitat.
Prescripció extintiva: prescripció d’un termini.
Laura Aparicio Imbuluzqueta 1.1. EL DRET DE PROPIETAT: CONTINGUT I LÍMITS Definició: La propietat és el dret de gaudir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les establertes a les lleis. Tot i així se subordina el dret de propietat a l'interès general i no només a les necessitats i interessos del propietari consagrant la funció social del dret. La funció social es manifesta imposant cada cop més deures legals als propietaris.
Element objectiu del dret de propietat: es requereix que siguin béns susceptibles d'apropiació (no béns de domini públic) i que no estiguin fora del comerç.
 Béns materials o immaterials  Béns mobles o immobles  Béns fungibles (intercanviables) o no fungibles (no es pot intercanviar per un altre i que et suposi el mateix). El bé fungible per excel·lència son els diners.
Element subjectiu del dret de propietat: el subjecte actiu és el titular del dret, és a dir, el propietari.
 Persones físiques o jurídiques  Persones privades o públiques  Persona individual o un grup de persones Per ser titular es necessita capacitat jurídica, per transmetre’l capacitat d’obrar; i per adquirir-lo capacitat jurídica, si l’acte és lucratiu, i capacitat d’obrar, si l’acte és onerós.
Facultats del dret real 1) Facultat de gaudi: El propietari pot usar, modificar, gaudir i, fins i tot, consumir la cosa que li pertany. Inclou: a.
la facultat d'adquisició dels fruits que produeix la cosa (els beneficis).
b.
la facultat d’accessió: “la propietat d’un bé atribueix el dret a adquirir allò que se li uneix, amb l’obligació de pagar, si escau, la indemnització que correspongui” (per exemple: si fem reformes a la casa (pintar parets...)).
2) Facultat de disposició: el propietari pot vendre, cedir o arrendar la cosa, autolimitar el seu dret constituint altres drets reals limitats sobre la cosa, renunciar al dret o, fins i tot, transformar o destruir la cosa.
3) Facultat d’exclusió: excloure als altres de l'ús de la cosa i evitar les lesions que puguin produir al dret del propietari. Accions judicials tendents a la protecció del dret: a.
L’acció negatòria: i. Permet als propietaris d’una finca fer cessar les pertorbacions i les immissions (ex: que se’t coli aigua, que et vingui fum...) il·legítimes en el seu dret de propietat [que no consisteixin en la privació de la possessió].
ii. Permet reclamar: 1) cessació de la pertorbació; 2) indemnització.
iii. Prescriu als 3 anys.
b.
L’acció reivindicatòria: i. Permet als propietaris no posseïdors obtenir la restitució del bé davant dels posseïdors no propietaris.
ii. Permet reclamar la restitució del bé.
iii. No prescriu.
Laura Aparicio Imbuluzqueta 1.2. ELS DRETS REALS LIMITATS. GARANTIES REALS El dret de propietat pot ser:  ple, quan el propietari és l’únic legitimat per exercitar totes les facultats inherents a la dominació de la cosa,  parcial, quan diverses persones tenen atribuïdes facultats sobre un mateix bé.
Per l’altra banda, els drets reals limitats o en cosa aliena atorguen certes facultats al seu titular sobre una cosa aliena.
Paral·lelament, es redueixen les facultats del propietari de la cosa (el dret és parcial).
Tipus de drets reals limitats 1) DRETS REALS LIMITATS DE GAUDI: Concedeixen facultats d'ús i gaudi, en major o menor mesura, als seus titulars en detriment de les facultats del propietari del bé. En extingir-se els drets reals de gaudi, el propietari recupera les facultats que fins llavors tenia limitades. El propietari recupera el domini ple sobre la cosa per consolidació (quan mor el propietari o mor qui tenia el dret d’usdefruit).
a.
Usdefruit: és un dret real limitat i de gaudi que permet al seu titular gaudir o usar un bé aliè amb l'obligació de conservar la seva forma i substància.
Usufructuari és el titular del dret d'usdefruit i el nu propietari és el propietari del bé.
i. El nu propietari pot: disposar del bé, constituir altres drets reals limitats i fer obre i millores que no perjudiquen l’usdefruit.
ii. L'usufructuari pot: (i) utilitzar i gaudir de la cosa i (ii) fer seus els fruits que produeix el bé.
iii. Però l'usufructuari està obligat a: (i) tornar la cosa un cop finalitzat l'usdefruit (s’estableix un límit temporal de duració màx.: si l’usufructuari és una persona física, la vida d’aquesta, si es jurídica, 99 anys) (ii) conservar la forma i substància de la cosa i (iii) conservar la cosa amb diligència i realitzar les reparacions ordinàries.
Objecte: béns mobles o immobles no consumibles.
b. Ús i habitació: són un subtipus del dret d’usdefruit. Ambdós drets son personalíssims, és a dir, només poden ser exercitats pels seus titulars.
i. Dret d’ús: nomes atribueix l’ús d’una cosa i limita la recepció dels fruits als estrictament necessaris per a la subsistència.
ii. Dret d’habitació: atribueix la facultat d’ocupar les habitacions d’una cas aliena necessàries per viure el titular i la seva família.
c.
Servitud: és un gravamen o càrrega sobre una finca (prediservent) en benefici del propietari d'una altra finca (predidominant).
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent i. Servituds voluntàries ii. Servituds legals (la llei t’ho imposa). Les més habituals són: la servitud de llums i vistes i la de pas.
Les servituds són inseparables de la finca a la qual pertanyen, es vinculen a les esmentades finques, no al titular d'elles.
Laura Aparicio Imbuluzqueta d. Superfície: consisteix en la facultat que té una persona per edificar o plantar en sòl aliè, adquirint la propietat d’allò edificat o plantat.
i. Una varietat del dret de superfície permet al seu titular ja no construir sobre el sòl de l'edifici sinó sobre el vol de l'edifici ja construït.
ii. Separació del domini: la propietat de la superfície correspon al titular inicial i d’allò que ha estat construït o plantat al titular del dret de superfície.
iii. És un dret temporal, no pot superar els 99 anys.
iv. Expirat el termini pel qual es constitueixi el dret allò edificat o plantat reverteix al propietari del sòl, llevat pacte en contra.
2) DRETS REALS LIMITATS DE GARANTIA O DE REALITZACIÓ DE VALOR: es constitueixen per assegurar el compliment d’una obligació preexistent. Atorguen al seu titular la facultat de vendre la cosa afectada, mitjançant els tràmits legalment establerts, per obtenir el valor de la mateixa en cas d’incompliment de l’obligació assegurada.
Garantia: qualsevol mesura de reforç que s’afegeix a un dret de crèdit per assegurar el seu compliment.
 Garanties personals: aval i fiança.
 Garanties reals: recauen sobre béns determinats i són oposables (erga omne) [penyora i hipoteca].
a.
Penyora: consisteix en el fet que el deutor (propietari del bé moble) entrega una cosa moble al creditor o a un tercer pactat per les parts en garantia del compliment de l'obligació. Implica trasllat possessori del bé moble.
i. Si el deutor: compleix l’obligació, recupera la possessió de la cosa però si incompleix l'obligació, el creditor podrà vendre la cosa per cobrar-se el seu valor en diners.
ii. El creditor: (i) ha de conservar el bé amb diligència i no en pot fer cap altre ús que el merament conservatiu; (ii) es pot negar a restituir el bé empenyorat fins que se li pagui totalment el crèdit garantit.
b. Hipoteca: el deutor (propietari del bé immoble) concedeix al creditor (titular del dret de hipoteca) la facultat de vendre l'immoble en subhasta pública per obtenir el seu valor en diners i així cobrar-se el deute en cas d'incompliment. No implica trasllat possessori del bé immoble.
Característiques: i. Prohibició del pacte comissori, pel qual el creditor s’apropia directament de la cosa (la persona que ha comprat el bé és el propietari).
ii. Les facultats de gaudi i disposició pertanyen al propietari del bé.
iii. Eficàcia erga omnes (té dret a que tothom respecti el seu dret de propietat).
iv. Especificitat: els béns afectats han d’estar perfectament determinats.
v. Accessorietat: de la hipoteca respecte de l’obligació que es garanteix (quan una persona compra una finca i demanda un préstec es diu que està gravat per un dret real d’hipoteca però un cop l’has pagat aquest dret real limitat s’extingeix).
vi. Publicitat: la hipoteca neix amb la inscripció en el Registre de la Propietat.
Laura Aparicio Imbuluzqueta 3) DRETS REALS LIMITATS D’ADQUISICIÓ PREFERENT: permeten que el titular del dret pugui adquirir una cosa amb preferència en a les altres persones.
a.
Dret d’opció: facultat d’adquirir un bé pagant el preu establert i en les condicions establertes pel negoci jurídic que la constitueix.
b. Dret de tanteig i retracte i. Tanteig: consisteix en la facultat d'adquirir la cosa abans que ho faci un altre pagant el preu que aquest donaria.
ii. Retracte: consisteix en la facultat d’adquirir la cosa després de venuda en mans del tercer l’adquirent (és a dir, recuperar el bé).
Pot ser convencional [es pacta] (dret que es reserva el venedor a recuperar la cosa venuda) o legal [ho dicta la llei] (retracte de copropietaris/retracte de cohereus/tanteig i retracte a favor de l'arrendatari).
1.3. ADQUISICIÓ I PÈRDUA Per adquirir un dret real és suficient amb tenir capacitat jurídica i per exercir-lo cal, a més, capacitat d’obrar.
Un dret real es pot adquirir per dues vies:  Adquisició originària: consisteix a apoderar-se de quelcom que ningú té sota el seu domini (quan no hi ha un propietari previ).
o Per ocupació: de béns abandonats o sense propietari (només s’adquireix per ocupació la propietat).
Nomes es poden adquirir béns mobles però no els immobles ja que aquests últims sempre tenen propietari.
Excepció: qui troba un objecte perdut però no abandonat té l’obligació de tornar-s’ho a l’Administració.
Però si no hi ha cap propietari, llavors qui ho ha trobat s’ho pot quedar.
Supòsit: Si a la teva finca et trobes un bé ocult, te’l pots quedar per la facultat d’accessió però si el trobes en una altra finca tens dret a quedar-te amb part del valor pel sol fet d’haver-ho trobat.
 Adquisició derivada: el titular transmet, cedeix o perd el seu dret real a favor d'una altra persona que serà el nou titular.
o Per llei: Usdefruit i altres. Pots cedir l’usdefruit, el dret de propietat, entre d’altres, si hi ha un pacte de voluntats entre les dues parts (pot ser gratuït o acordant un preu).
o Per donació: acte de transmissió d’uns béns a un altre a títol gratuït.
o Per successió (herència): sigui testada (amb testament notarial o hològraf [a mà]) o intestada (sense testament i la llei estableix el que s’ha de fer).
o Per contracte: existeixen determinats contractes que produeixen la transmissió del domini o una adquisició derivativa dels drets reals. Per exemple, una compravenda (el traspàs de la propietat és essencial l’entrega del bé).
 Hi ha una “teoria del títol i del mode” on necessites un contracte previ (justa causa) i l’entrega de la cosa (l’entrega pot ser simbòlica, no només real) o Per usucapió (o prescripció adquisitiva): Adquisició de drets reals i limitats pel pas del temps. És a dir, si creus que una cosa és teva i passen 10 anys, es converteix en la teva propietat. No obstant, la possessió ha de ser: Laura Aparicio Imbuluzqueta  En concepte d'amo: No la pots obtenir si no actuaves com si fossis el propietari (cuidar el bé, pagar els impostos respectius...).
 Pública: De cara a tercers actues com si fos teu (que la gent ho pugui veure).
 Pacífica: No has d'haver emprat la força ni que ningú t’hagi demandat .
 Ininterrompuda: Han de ser els anys seguits.
Requisits:  El bé ha de ser susceptible de possessió.
 Es requereix possessió en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda, sense necessitat de just títol ni bona fe.
 Durant un determinat període de temps al CCCat: 3 anys per a béns mobles i 20 per a béns immobles.
Causes d’extinció de drets reals  Quan ho estableixi la legislació o el títol de constitució.
 Per pèrdua de la cosa: pèrdua o destrucció total de la cosa o quan aquesta queda fora del comerç.
 Per consolidació: quan coincideix en una mateixa persona la titularitat d’un dret real de propietat i del dret real limitat que el grava. El propietari recupera la plenitud del domini.
 Per renúncia: negoci unilateral pel qual el titular del dret real l’extingeix espontàniament.
 Per expropiació forçosa: per motius d’utilitat pública i interès social.
1.4. MERCAT IMMOBILIARI I PUBLICITAT DELS DRETS REALS IMMOBILIARIS Definició: El registre de propietat és un organisme públic que dóna publicitat de forma oficial sobre la situació jurídica en què es troben els béns immobles i els drets reals que recauen sobre els mateixos.
 Publicitat d'un fet, acte o negoci  Seguretat en el tràfic del titular del dret i de tercers que contractin amb ell Els subjectes que s'encarreguen de gestionar les oficines registrals són els registradors de la propietat, tècnics en dret especialment qualificats i seleccionats mitjançant oposició.
Els actes inscriptibles són els relatius a drets reals immobiliaris, sempre que constin en títol públic, que normalment és escriptura pública.
Funcionament: a través del sistema de foli real i d'inscripcions: la primera inscripció és la propietat (immatriculació), i les inscripcions posteriors es refereixen a la constitució de drets reals limitats PRINCIPIS BÀSICS DE FUNCIONAMENT DEL REGISTRE DE LA PROPIETAT:  Principi de rogació: la inscripció de la finca és voluntària, encara que és recomanable per la seguretat que crea la inscripció registral.
 Principi d'inscripció successiva (o de tracte successiu): significa que les inscripcions posteriors a la immatriculació han de provenir necessàriament del titular registral, qui segons el Registre de la Propietat és propietari de la finca.
Laura Aparicio Imbuluzqueta EFECTES DE LA INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT:  Legitimitat registral: es presumeix que els drets reals inscrits en el Registre existeixen i pertanyen a qui consti com titular en el respectiu assentament.
 Fe pública registral: protecció del tercer que contracta conforme al contingut del Registre (tercer hipotecari).
Serà mantingut en las seva adquisició encara que desprès s’anul·li o resolgui el dret de l’atorgant en virtut de causes que no constin en el Registre de la Propietat. Requisits: o Actuar de bona fe o Adquirir a títol onerós o Haver inscrit la pròpia adquisició 2. PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL La propietat intel·lectual no recau sobre coses, sinó sobre béns immaterials. A més, és una propietat especial que protegeix els drets d’autor (incorporen els drets patrimonials i econòmics sobre l’obra i culturals) i drets afins, però, a diferència d’altres països, a Espanya no s’entén en sentit ampli (no comprèn patents i marques).
PROPIETAT INTEL·LECTUAL Què és? Recau sobre una obra literària, artística o científica i aquesta propietat intel·lectual correspon a l’autor pel sol fet de la seva creació.
Contingut: La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal i patrimonial, que atribueixen a l’autor la plena disposició i el dret exclusiu de l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes a la llei.
Qui pot ser autor? Es considera autor a la persona natural o física que crea una obra literària, artística o científica. No obstant, les persones jurídiques també podran beneficiar-se dels casos previstos a la llei.
PROPIETAT INDUSTRIAL: MARQUES Concepte: s’entén per marca tot signe susceptible de representació gràfica que serveix per distingir al mercat els productes i serveis d’una empresa respecte una altra.
 Imatges, símbols, figures i dibuixos.
 Lletres, xifres i les seves combinacions  Formes tridimensional: envasos, forma de productes  So que associem a una marca  Paraules o combinacions de paraules (moltes vegades associem una frase) incloses les que serveixen per identificar persones PROPIETAT INDUSTRIAL: PATENTS Art ½ Invencions industrials Art 4 Concepte: art 10: el dret de patent pertany a l’inventor o als seus hereus. Aquest dret és transmissible. Si s’ha fet independentment i alhora una creació per diverses persones, el dret de patents serà per qui el sol·liciti primer.
...