Pràctica 1 - Parpelleig atencional (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Atenció i Percepció
Profesor J.N.
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 22/11/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Queralt Figueras Torrente Bloc II PRÀCTICA 1 PARPELLEIG ATENCIONAL Quan tanquem els ulls perdem informació. Hi ha fraccions de temps que no estem processant tota la informació.
Exemple: El nostre target (objectiu) en el primer experiment és centrar-nos només en la R, que va seguida de la lletra C  Podem detectar el nostre objectiu (R). En el segon experiment, el nostre objectiu és centrar-nos només en la lletra C  També la podem detectar. En un últim experiment ens fan centrar-nos en les dues, això seria el parpelleig atencional: El cost de percebre una lletra fa que no percebis l’altra. Si percebem la primera lletra, en aquest cas la C, hi ha un lag temporal on s’està processant la lletra i en aquell moment on estem fent el blink (punt 3 en la gràfica  400 – 600 ms) a nivell atencional, se’ns presenta l’altre lletra i per això no podem processar-la. Quan el lag temporal varia hi ha diferències en el processament (hi ha 3 lags temporals: 1, 3 i 7).
- Target o objectiu 1  C.
Target o objectiu 2  R.
A la gràfica (hi ha una mateixa tasca en l’experiment, que és compartida en les dues condicions): - - La condició experimental, voldrà dir detectar les dues (parpelleig atencional)  El que està plotejat és el target 2. No és una línia (mes o menys) constant, sinó que és variant. (T1 + T2) La condició control, detectar només una de les dues. Quan en la gràfica ens apareix una línia (més o menys) recta, és quan només ens fan atendre a una tasca (condició control) (T2).
En el lag 1 pots processar les dues (el nostre sistema no s’ha omplert amb el processament de T1), en el lag 3 només processes el T1 (C), ja que es produeix el blink (hi ha un col·lapse d’informació). I a l’últim lag, en el 7, podem processar les dues lletres. No és que puguem veure les dues lletres, però és un temps que necessita el cervell per processar la informació, i és en el lag 3 quan es veu la interferència d’aquest doble processament.
Si en el lag 3, no es pot processar la informació, estaríem parlant del model de filtre. Si miro l’activació cerebral (enregistrament de potencials evocats). Experiment per mirar la ona N400: - La N400 és un component de l’ona elèctrica (EEG) relacionat amb incongruència semàntica.
Per paraules descontextualitzades, la N400 es torna més negativa que amb paraules contextualitzades (serà més negativa quan ens trobem un pot de mostassa en un cotxe, per exemple. En canvi serà positiva, quan entrem al cotxe i encenguem la ràdio).
Què passarà amb aquesta ona de les paraules semànticament NO relacionades durant parpelleig atencional? Model de filtre: Les paraules semànticament relacionades no serà Queralt Figueras Torrente Bloc II possible en cap dels lags. En canvi, en les paraules relacionades, sí que trobarem N400 en tots els lags menys en el 3.
En el model de selecció tardana, les semànticament relacionades no serà possible en cap dels lags. En canvi, en les paraules relacionades, trobarem N400 en TOTS els lags.
Si tinc una tasca, el model de filtre processa tota la informació, però el problema ve quan tinc dues tasques, a nivell conductual no es veu que aquesta informació s’hagi processat perquè el nostre sistema estava processant una altra cosa (veurem una V a la gràfica). A nivell cerebral, arribaràs a processar semànticament la informació no atesa (tindrem dues línies rectes en el gràfic).
HEMINEGLIGÈNCIA Dèficit en la lateralització de l’atenció. Si se’ls presenta un dibuix, només poden processar la informació d’un costat del dibuix (com si només miressin la part dreta del dibuix). NO HO PODEN CANVIAR.
En una tasca de ratllar línies, només ratllarien línies de la part dreta, ja que les línies de la part esquerra del full no la veuen. Si han de ratllar una línia recta pel mig, la ratllarien per la part més dreta.
Experiment Marshall i Halligan  La de dalt era una casa normal, i la de sota tenia foc a la part esquerre. El pacient manifestava que ambdues cases eren idèntiques, però preferiria viure a la de dalt (processava part de la informació). Demostra que tot i no ser conscient que detecten cap diferència (no ho saben verbalitzar), sí que detecten ALGUNA cosa, però no ho saben, no en són conscients.
...