Tema 2: Cèl·lules mare (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Animal TEMA 2: CÈL·LULES MARE La formació de l’embrió resulta de la ràpida proliferació de les cèl·lules embrionàries que després es diferencien per formar cèl·lules altament especialitzades.
Cèl·lules especialitzades  funcions especifiques (diferenciació) Ja no proliferen  no hi ha mitosis Petita agrupació de cèl·lules més o menys diferenciades  capaces de proliferar  dóna cèl·lules noves Cèl·lules mare - Es divideixen poc Moltes cèl·lules G0 Autorenovació Cèl·lules progenitores - Es divideixen molt Cicle actiu Encaminades a generar cèl·lules noves Divisió limitada (vida) CÈL·LULES MARE: - Embrionàries  pluripotencials! Potencials Potencialitat:    Totipotencials: pot generar tot un nou individu Pluripotencials: derivats ectodèrmics, mesodèrmics, endodèrmics Multipotencials: cèl·lules diferents d’un mateix origen embrionari Cèl·lules mare embrionàries: capacitat d’autorenovació i pluripotencialitat Produïdes artificialment Cèl·lules mare somàtiques: autorenovar-se i multipotents Homeòstasi del teixit i reconstrucció davant lesions Transdiferenciació  senyals pertinents poden generar cèl·lules d’altres orígens embrionaris Reprogramació  generació de cèl·lules mare (IPs) a partir de cèl·lules somàtiques madures.
Utilitat de les cèl·lules mare: - Medicina regenerativa (malalties degeneratives, substitució cèl·lules danyades) Invaginació bàsica (procés de diferenciació) Comprensió del càncer (fenòmens de desdiferenciació) Teràpia gènica (correcció gènica) Limitacions: dificultat d’aïllament i cultiu en cèl·lules somàtiques. Les cèl·lules mare embrionàries poden formar teratocarcinomes (tumors).
1 Citologia i Histologia Animal APOPTOSI  Mort cel·lular programada Homeòstasi dels teixits (mida dels òrgans) - Factors mitogènics Factors de creixement Factors de supervivència Factors apoptòtics divisió, creixement i apoptosi Senyals de comunicació intercel·lulars Apoptosi: fenomen fisiològic que elimina: - Cèl·lules envellides Cèl·lules potencialment perilloses (perquè estan danyades: DNA mutat o cèl·lules infectades per virus) Mantenir el nombre constant de cèl·lules en teixits i òrgans Eliminar les cèl·lules no desitjades en teixits en desenvolupament Es caracteritza: - Fragmentació del DNA cromosòmic Condensació de la cromatina Fragmentació del nucli en petits trossos Fragmentació de la cèl·lula en petits cossos apoptòtics Mamífers  Caspases  proteïnes efectores en apoptosi Provoquen la proteòlisi de:   Inhibidor de DNAsa Lamines nuclears (filaments intermedis implicats en l’estructura del nucli) Les caspases es troben com a procaspases en la cèl·lula i actuen activant-se les unes a les altres en forma de cascada.
Apoptosi: p53 La proteïna p53 actua com a indicador de dany a l’ADN.
Nivells elevats de p53 actuen induint apoptosi Dóna lloc a la transcripció de gens que codifiquen per proteïnes que promouen l’apoptosi.
2 Citologia i Histologia Animal Les cèl·lules apoptòtiques són fàcilment reconegudes i fagocitades per macròfags o altres fagòcits i són eficientment i netament eliminades del teixit.
Quan millor s’entengui el mecanisme de mort cel·lular programada, més eines hi haurà per la teràpia.
NECROSI  mort cel·lular no controlada. Alliberament del contingut de la cèl·lula  molta informació  perjudicial per l’organisme.
Les cèl·lules s’inflen i es llisen alliberant el seu contingut a l’exterior i provocant inflamació.
ENVELLIMENT CEL·LULAR: TELÒMERS I TELOMERASA Telòmers  seqüencia d’ADN repetides associades a proteïnes d’unió a telòmer que donaries estabilitat al genoma al protegir els extrems dels cromosomes.
En els diferents cicles de replicació de l’ADN, els telòmers copien ineficientment i es van escurçant fins arribar a una mida critica anomenada senescència replicativa o envelliment cel·lular que induirà un senyal activador d’apoptosi.
Telomerasa  enzim que sintetitza ADN en els extrems dels cromosomes i ajuda a mantenir la integritat dels telòmers en cèl·lules mare i en menor mesura en les cèl·lules progenitores derivades.
En cèl·lules somàtiques madures, els nivells basals de telomerasa són silents.
Possibilitats terapèutiques: -”Restituir” la capacitat de senescència replicativa en cèl·lules que l’han perdut: cèl·lules canceroses (inhibint l’alta activitat telomerasa???) -“Frenar” l’envelliment cel·lular en determinades malalties amb senescència prematura o en cèl·lules somàtiques normals (potenciant activitat telomerasa????) Cèl·lules cardíaques: L’activitat física millora l’estat del miocardi, disminueixen els accidents cardiovasculars.
Activitat telomerasa disminueix en miocists vells  la subunitat catalítica (TERT) allarga el seu temps de vida Supressió activitat  Apoptosi Exercici: augmenta activitat telomerasa: augmenta subunitat estabilitzadora (augmenta nivells de mRNA) Dexorrubicina toxina empleada en quimioteràpia provoca apoptosi però danys en el miocardi Conclusions: exercici durant tres setmanes  efectes beneficiosos es mantenen durant molt de temps.
3 ...