Psicologia Social Aplicada V 3.1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia Social Aplicada
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Unitat 4. Qualitat de vida i Psicologia de la Felicitat Respecte com percebem les nostres condicions de vida, hi ha dues grans aproximacions teòriques: uns pensen que ho tenim així com una visió holística i uns altres diuen que avaluem totes les àrees per separat i, llavors, fem el sumatori i així s'esdevé la nostra percepció.
La qualitat de vida és tot el que es dóna entre les condicions de vida i la nostra vivència de benestar respecte aquestes. Front a les mateixes condicions, diferents persones poden no sentir-se de la mateixa forma (és quelcom subjectiu).
La qualitat de vida és la percepció i valoració subjectiva de les nostres condicions objectives o materials de vida. En general, en les societat occidentals, les persones tenen uns estils de vida similars, és a dir, les àrees que es valoren són les mateixes: diners, seguretat, època, entorn, relacions socials, recolzament social, temps lliure, salut...
En la mesura en què participem dels diferents contextos, els valorem, com ens sentim respecte aquests i, a partir d'aquestes valoracions subjectives (que siguin subjectives no equival a individual, ja que tenen uns orígens culturals, uns significats culturals que composen la ment col·lectiva). La sensació de sentir-se bé es dóna a diferents nivells:  Reflexivitat: com em sent respecte a jo mateix, les formes de presentació del jo.
 Sociabilitat: la sensació respecte la relació amb els altres.
 Existencial: com em sento respecte el món.
 Jo en el lloc: com em sento en l'aquí i l'ara.
Les dimensions que més es valoren per part dels espanyols són la família, la salut, el treball, les relacions de parella, el temps lliure, el benestar econòmic... No hi ha moltes opcions a l'hora d'avaluar les condicions de vida, les dimensions són similars en tothom.
En Psicologia, respecte la noció de qualitat de vida, s'ha centrat, sobretot, en els problemes, aspectes negatius de la vida, però hi ha un moment determinat en què en el desenvolupament d'occident, determinades necessitats bàsiques estan cobertes i, a partir d'aquí, es pot anar més enllà de lo patològic i centrar-nos en la normalitat i, així, promoure activament el benestar per anticipar-se a estar malament. Apareixen conceptes com satisfacció social, felicitat, benestar... Als anys 90 es comença a vincular al concepte de felicitat. A dia d'avui, es parla de psicologia positiva, promoguda per Seligman i per l'APA.
Es parla de qualitat de vida, però no es pot reduir al nivell de vida, ja que s'hi inclou la percepció subjectiva. A partir d'aquí sorgeix la pregunta de si la qualitat de vida és quelcom general, gestàltic, o prové de l'avaluació dels diferents camps.
Si es relaciona la qualitat de vida i la felicitat, hi ha diverses teories per relacionar-ho. Una idea bàsica, però, és que la qualitat de vida es vincula a l'estat d'ànim, als aspectes emocionals; hi ha, però, una felicitat centrada en els aspectes emocionals (benestar subjectiu, estats d’ànim) i una altra centrada en aspectes cognitivo-valoratius (satisfacció amb la vida, qualitat de vida). Hi ha les teories bottom-up, que diuen que un estat general de felicitat 1 s’aconsegueix a través d’estats de felicitat parcials o situacionals. D’aquesta forma, les teories de baix cap amunt entenen la felicitat com el resultat de la suma de molts petits plaers.
Llavors, hi ha les teories top-down, que diuen que és el sentiment general de felicitat el que fa veure les coses de forma positiva, és a dir, aquestes teories de dalt a baix entenen que un gaudeix de plaers perquè és feliç i té una propensió global a experimentar les coses de forma positiva. Tot i així, tant si la felicitat és un tret que tenyeix la nostra existència com si és el resultat d’un conjunt d’estat d’ànims positius, existeix una tendència general a considerar-la com una valoració global positiva de la vida d’una persona. Si es considera un tret, es considera seguint el model de dalt a baix, mentre que si es considera un estat, es segueix el model de baix a dalt. Hi ha una sèrie de teories anomenades finalistes, per les quals la felicitat s’aconsegueix quan s’obtenen determinats estats objectius, metes o satisfacció de necessitats.
Ara bé, també hi ha les teories de l’activitat que diuen que la felicitat no resulta de la satisfacció de metes, sinó que resideix en la pròpia activitat humana, sorgeix del propi comportament, més que d’una fita.
Més enllà de la felicitat, hi ha tres tipus de teories que tracten de buscar factors universals que, si es compleixen, faran que la persona sigui feliç.
 Keyes: entén el benestar social com la valoració de les circumstàncies i funcionament d’una societat. Troba cinc factors que afavoreixen el benestar subjectiu:  Integració social: estar integrat en la societat, ser acceptat per aquesta.
Integració en el sistema educatiu, laboral... (però pots ser rebutjat i, així, no et sentiràs bé perquè hi ha rebuig social, tot i que estiguis integrat estructuralment). És a nivell estructural, no psicosocial (psicosocial és el següent). Es relaciona amb la identitat social la cohesió social i l’apego a la comunitat.
 Acceptació social: és el que té a veure amb el rebuig/acceptació social. És la part psicosocial de la integració social.
 Contribució social: en general, és l'eix laboral i econòmic. És sentir que fem quelcom per la societat, que contribuïm (quan una persona queda sense treball, pot tenir la percepció que ja no contribueix a la societat). Es refereix a l’avaluació del valor social d’un mateix i es relaciona estretament amb l’autoeficàcia.
 Actualització social: sentir que s'està al corrent del que passa al voltant, que un no està desfasat. Estar desconnectat de l'aquí i l'ara és quelcom que crea ansietat.
 Coherència: sentir que allò que pensem, sentim i fem està en congruència, que hi ha consonància.
 Larson: diu que el benestar subjectiu s’estructura respecte dos eixos:  Ajustament social: satisfacció amb les interaccions (o problemes que hi ha), desenvolupament de rols socials i ajustament a l’entorn.
2  Recolzament social: número de contactes (la xarxa social) i satisfacció amb els contactes.
 Michalos: és la teoria de les discrepàncies múltiples. Hi ha múltiples jos i, a partir de la valoració separada d'aquests, hi ha una determinada valoració sobre com em sento respecte jo mateix. El que més interessa són les discrepàncies:  Entre els altres i el jo.
 Entre el jo ara i el jo en el passat.
 Entre el jo de l'ara i el jo que esperava.
 Entre el jo de l'ara amb el jo que espero del futur. Una cosa és el que jo espero i una altra cosa és al que jo aspiro (l’aspiració és més ambiciosa, mentre que l'expectativa és més real, està més d'acord amb el principi de realitat). Si un té unes expectatives molt altes, el grau de frustració és més propens a ser elevat.
 Entre el jo de l'ara i el jo del que necessito.
La Teoria de les Discrepàncies Múltiples es completa amb els següents postulats: a) La cerca i conservació de la satisfacció motiven l’acció humana.
b) Aquesta, així com les satisfaccions i les discrepàncies, estan condicionades per variables com l’edat, el gènere, el nivell d’instrucció, el grup ètnic, els ingressos, l’autoestima i el recolzament social.
c) Les discrepàncies objectivament mesurables són funcions lineals de l’acció humana i els condicionants.
 Des d'un punt de vista integrador, hi ha el model de Blanco, que detalla quins són els mediadors que intervenen entre allò objectiu i allò que sento:  El nivell d'aspiracions: cultures diferents afavoreixen aspiracions diferents.
 Les expectatives de la persona.
 Grups de referència: el grup de pertinença és el grup en el qual pertanyo i m'hi identifico, mentre que el de referència és aquell amb el qual em comparo (no sempre són els mateixos). Ens tendim a comparar amb grups de referència que són diferents als grups de pertinença.
 Necessitats de classe o personals: n’hi ha de classe social, que una persona requereix un iPhone per ser com el seu grup, per exemple.
 Escala de valors.
 Nivells d'equitat.
3  També hi ha el model de Glatzer i Mohr, que fan un encreuament respecte les condicions de qualitat de vida positives o negatives i l'avaluació que nosaltres en fem, ja sigui positiva o negativa.
 Primer quadrant: condicions positives avaluades positivament per la persona donen lloc a benestar.
 Segon quadrant: condicions positives, però la persona ho avalua malament, la qual cosa provoca una dissonància. Pot ser deguda amb el grup amb el qual ens comparem, les nostres expectatives... Quan hi ha un desfasament, s’han d’indagar els motius.
 Tercer quadrant: condicions negatives, però en canvi, l'avaluació és positiva la qual cosa rep el nom d’adaptació. Des d'un punt de vista explicatiu, es considera que la persona ha adaptat la seva valoració subjectiva a la impossibilitat de canviar la realitat. Això és el que passa a Espanya, en què estem molt contents amb la nostra vida, però repassant qualsevol àmbit, aquest és un desastre. Això dificulta el canvi social, perquè la persona considera que amb el poc que té ja tira, hi ha una tendència a adaptar-se a la societat en lloc d'intentar canviar-la.
 Quart quadrant: hi ha unes condicions objectives negatives i, alhora, l'avaluació que es fa d'aquestes és negativa, de forma que hi ha una deprivació (pot ser que la persona s'adapti, però que igualment es senti malament). Aquest és el caldo de cultivo per tal que es doni el canvi social.
Hi ha altres teories que han relacional la salut mental i el benestar amb les disposicions i característiques del medi social, com seria el Model Vitamínic de Warr, que diu que el grau de benestar psicològic individual depèn de la presència i nivell obtingut de nou variables de l’entorn social: oportunitats de control, oportunitats per l’ús de les capacitats individuals, objectius generats externament, varietat, claredat ambiental, disponibilitat de recursos econòmica, seguretat física, oportunitat per establir contactes interpersonals i valoració de la posició social. Aquestes nou variables ambientals, actuant com vertaderes vitamines socials, combinen els seus nivells i els seus efectes per tal de proporcionar un determinat estat de salut o benestar segons la següent tipologia.
Existeix la Teoria del Flux de Csikszentmihalyi. Aquest autor considera que el benestar i la felicitat es basen en la capacitat d’organitzar i controlar la nostra consciència en relació a les nostres experiències vitals per tal de dirigir-les cap a estats positius buscant experiències òptimes. Llavors, una activitat plaent es dóna quan el repte que suposa està ajustat al nivell d’habilitats de la persona. Quan no es dóna aquest equilibri, si l’activitat és massa fàcil, es produeix l’avorriment i si és massa difícil, hi ha ansietat. És una experiència de flux, per exemple, escalar una muntanya, fer una obra d’art o practicar sexe, tot i que qualsevol experiència amb la suficient motivació i canalització de la nostra atenció pot convertir-se en òptima, sobretot si la meta a aconseguir és clara i la retroalimentació és immediata.
4 A Espanya, la majoria de gent diu sentir-se bastant satisfeta (més si tenen estudis). Pel que fa a la felicitat, la majoria també diuen que són molt o bastant feliços (més si són joves o si tenen estudis, però igualment, ambdós grups aproven).
Els tres aspectes que produeixen més satisfacció són: la salut o la forma física, la salut o l’estil de vida i el temps lliure. Les dones puntuen menys en temps lliure i més amb llar i menys en salari. Les persones amb un alt nivell d’estudis, puntuen més a nivell educatiu i de treball, mentre que les persones de la tercera edat, puntuen molt en temps lliure, però poc en salut.
La majoria de persones volen estar acompanyades en el temps lliure (una part important vol passar el temps amb la família). Molts es senten sols ocasionalment, però la satisfacció amb la família és notable. El model ideal de família és aquella en què l’home i la dona treballen fora de casa i es reparteixen les tasques de la llar i la cura dels fills (les dades objectives, però, contradiuen que això es doni. La immensa majoria opinen que els amics són molt importants i quasi la meitat, però, afirma que no té amics (en general, hi ha una mitja de 3 amics per persona –més en joves).
Un 60%, a més, es relaciona molt amb els veïns. Ara bé, no es vol ser veí d’alcohòlics, ex presidiaris (estigma i paper en l’exclusió social). Les categories millor acollides són les mares solteres, les famílies nombroses i els estudiants (no Erasmus).
Respecte la participació social o política, més del 70% no ha participat mai en cap associació ni organització. El que més es fa és formar part en alguna associació esportiva, o en associacions petites (cofradies, penyes), culturals o educatives, benèfiques. No tant, però hi ha qui participa en sindicats, ONGs i, finalment, en partits polítics.
El que contrasta amb tot l’exposat anteriorment, són les condicions materials de vida a Espanya: o o o o o o o Salaris baixos en relació al cost de vida.
Atur elevat, precarització i inestabilitat laboral.
Desigualtats de gènere en termes de salari.
Dificultats per l’accés a la vivenda (sobretot entre els joves).
Nivell educatiu, de mitjana, inferior a la resta de la UE.
Prestacions per maternitat inferiors a la resta de la UE.
Sortida laboral complicada per al jovent.
Per què tot i així la gent està feliç i/o satisfeta? Hi ha tres possibles explicacions: 1. L’avaluació de les condicions de vida no es fan en abstracte, sinó a través d’una comparació amb grups de referència. Llavors, si tinc feina i la majoria de gent està a l’atur, opinaré que estic bé.
2. Pressió social normativa a aparentar estar bé: la felicitat és un imperatiu cultural.
3. Tendència a ajustar les expectatives i percepció a possibilitats objectives. L’efecte pervers és la conformitat i adaptació individualista, no el canvi social de les condicions objectives de vida.
5 ...