Tema 7: FONGS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

A la fotografia de la pàgina 12 els noms s'han mogut i no estan ben posats.

Vista previa del texto

Tema 7: Els Fongs Tres divisions: • • • Zigomicets Ascomicets Basidiomicets Els fongs són organismes eucariotes heteròtrofs, alguns unicel·lulars i la majoria pluricel·lulars o derivats de grups unicel·lulars.
No tenen pigments fotosintètics, no tenen cap connexió evolutiva amb les plantes, deriven de grups diferents d’unicel·lulars.
Característiques generals: • • • • • • • • • Eucariotes Tal·lòfits (protòfits) Sense clorofil·la i sense plasts Filamentosos, immòbils Generalment terrestres Creixement filamentós Creixement (fins a 1km/24h) Paret cel·lular amb quitina Polisacàrid de reserva: glucogen Alimentació dels fongs No poden fabricar matèria orgànica i l’han de buscar: alimentació heteròtrofa.
Fonts de matèria orgànica: • • • Simbiosi: intercanvi entre dos organismes en el qual els dos guanyen. Ex: liquen Saprofitisme: viure sobre matèria orgànica en descomposició i menjar-la. Ex: Penicillium roqueforte Parasitisme: viure damunt d’un altre organisme viu.
Lisotròfia: digestió externa dels fongs. Absorbeixen a través dels filaments les molècules digerides a fora, les substàncies actives destructores surten a fora. El fong produeix al seu entorn un medi de molècules destructores. És un sistema digestiu extern molt agressiu.
Organització morfològica i creixement Protòfits (llevats): unicel·lulars Tal·lòfits: pluricel·lulars i filamentosos Els filaments creixen amb una forma radial i apical Tal·lus filamentós • • Filament: hifa Conjunt d’hifes: miceli L’organisme més gran del món és un bolet: Armillaria ostoyae Funcions dels fongs a la biosfera • • Juntament amb els bacteris són els grans descomponedors de matèria orgànica Paper fonamental en el manteniment de la vida: CO2-O2. Consumeixen oxigen per produir diòxid de carboni.
Diversitat • • • Prop de 100.000 espècies (s’estima que hi ha 1.000.000 per descobrir) Podria haver-hi tants fongs com plantes superiors Estimacions de 1,5-5 milions semblen excessives Ecologia Interès per a l’home 1. Té algunes conseqüències nocives: • Conservació d’aliments • Destrucció de roba, fusta, combustible d’avió • Malalties conreus • Malalties en l’home 2. Útil: • Fermentacions industrials • Producció d’antibiòtics • Medicaments • Alimentació 3. Interès ecològic: • Cicle de la matèria orgànica • Fertilitat del sòl • Simbiosi amb altres organismes (líquens, micorrizes, etc) Micoriza: associació entre les arrels de dues espècies (simbiosi). La planta aporta MO al fong i el fong augmenta la superfície d’absorció. Les arrels tenen uns suplements de filaments que s’anomenen micorrizes.
Fongs fitopatògens Fongs comestibles: bolets Grans grups: Hifes fúngiques: • • Hifes sifonals: tenen forma de sifó, un tub on hi ha tots els nuclis. Sense envans Hifes septades: tenen septes, una cèl·lula amb el seu nucli i estan separats per un porus. Amb envans.
Els individus unicel·lulars es van agrupar en grups cenobials que van fusionar el seu citoplasma i van forma grups plurinucleats que es van estirar i van evolucionar a sifonal i finalment a septats.
2 tipus d’hifes: • • Hifa uninucleada n: monocariòtica. Un únic nucli.
Hifa binucleada n+n o dicariòtica: fusió de dos hifes monocariòtiques i la seva descendència continua tenint els dos nuclis. Hi ha plasmogàmia.
Tipus de reproducció 1. Multiplicació asexual a) Vegetativa unicel·lular (llevats) b) Vegetativa pluricel·lular (propàguls) c) Per espores asexuals (endo o exo) 2. Multiplicació sexual (excepció): isogàmia Els fongs “perfectes” i els “imperfectes” (no se li ha vist mai la reproducció sexual) Altres formes de sexualitat Parasexualitat (sexualitat sense reproducció): en un moment determinat els dos nuclis es fusionen, hi ha recombinacions genètiques, una segregació de nuclis i continua tenint hifes dicariòtiques però amb “els nuclis d’un altre color” (amb una altra combinació). No hi ha nous individus.
Sistemàtica • • • Div. Zygomycota: 600. Tal·lus sifonat Div. Ascomycota: 30.000. Tal·lus septat / endòspores meiòtiques Div. Basidiomycota: 25.000 Tal·lus septat / exòspores meiòtiques • Fongs liquenitzats: 20.000. Simbiosi entre ascomicets i cloròfits/cianòfits Zygomycota • • Aspecte de floridures filamentoses sifonals.
Són sapròfits: s’alimenten de mo en descomposició Ex: Rhizopus Els filaments tenen alguns nodes d’on surten uns punts de fixació (rizoides) on es produeixen unes ramificacions. A dins de les ramificacions tenen uns esporangis amb endòspores asexuals.
Reproducció asexual: els esporangis fan espores que cauen i tornen a començar el cicle.
Reproducció sexual (quan es produeix un canvi en les condicions del medi, isogàmia): a l’extrem de dos filaments es produeix un engruiximent (gametangis), es fusionen i donen lloc a un zigot que es desprèn i al cap de poques divisions fa uns zigosporangis que fan espores que es dispersen i quan es germina aquesta espora es produeix la meiosi. La immensa majoria del cicle és en fase haploide (cicle monogenètic haploide).
Importància dels zigomicets • • Gènere Mucor Gènere Rhizopus Aspecte de color blanc, gris o bru El fet que apareguin floridures modifica el seu estat de conservació i ens fa que seguim una sèrie de precaucions perquè no es facin malbé.
Hemisíntesi: ús biotecnològic dels zigomicets pels esteroides, són precursors. També s’utilitzen per la fabricació de perfums.
Patògens: zigomicets capaços de provocar malalties (zigomicosis) Gènere Rhizomucor causa unes infeccions a les mucoses nasals o bucals, es produeix el creixement d’hifes sifonals. Són oportunistes.
Els líquens no entren a l’examen.
Ascomycota Característiques generals • • • • Filamentosos (algues unicel·lulars) Hifes septades; septes perforats Endòspores sexuals meiòtiques (ascòspores): es produeixen a l’interior d’ascs (tenen 8 espores). Meiòspores Exòspores asexuals mitòtiques (conidiòspores): es formen a la part externa dels conidis. Mitòspores Classificació • • • • Líquens Llevats Fongs imperfectes Ascomicets superiors 1. Característiques dels llevats • • • • • • • Hàbitats aquàtics i terrestres, rics en M.O., prop de 350 espècies Ascomicets unicel·lulars (alguns tenen unes hifes molt petites amb 2-4 cèl·lules), són els ascomicets més primitius Reproducció asexual per bipartició o gemmació Reproducció sexual en condicions desfavorables.
Mai forma ascocarps (“bolets”): es formen “mini” ascs, només fan 4.
Alguns intervenen en determinats processos de fermentació industrial: Glucosa CO2 + etanol L’organisme principal més utilitzat és Saccharomyces cerevisiae o Vi: font d’etanol. El sucre està al raïm i el CO2 es perd Pa: font de CO2. El sucre està a la farina. L’etanol es perd al moment de o fornejar o Cervesa: font d’etanol Alguns són patògens: Pitiriasi versicolor: infecció superficial de la pell que produeix unes taques i despigmentacions. Produïda per Malassezia fúrfur.
Candidiasi: Produïda per Candida albicans, llevat que pot produir pseudohifes i blastoconidis. Produeix al·lèrgies i infeccions a les mucoses (bucal i vaginal sobretot).
Reproducció dels llevats Reproducció asexual en el nivell haploide en condicions normals.
A vegades el zigot es capaç de mantenir el cicle per gemmació, fa la meiosi i es formen 4 ascòspores que s’alliberen i tornen a començar el cicle.
2. Característiques dels fongs imperfectes (Cl. Deuteromycetes) • • • • • • Floridures verdes, blaves, blanques i grogues. Són pulverulents.
25.000 espècies Fase sexual desconeguda Parasexualitat Similars als ascomicets Reproducció per conidis Deuteromicets: hifes septades, floridures amb filaments septats i de tant en tant conidis (branques terminals de les hifes on es formen les espores).
• • • El gènere Penicillium té els conidis en forma de pinzell (tenen conidiòfor, conidis i fiàlides).
El gènere Aspergillus: espores semblants a un instrument per fer benediccions a l’església (aspergí).
Multiplicació asexual per espores Gènere Penicillium • • • • • • • • Floridures d’un color blavós que fermenten els formatges blaus P. Camemberti: camembert P. roqueforti: roquefort Productors d’antibiòtics: produeixen substàncies que inhibeixen el creixement d’altres organismes.
o Edat mitjana: floridures a les parets de les esglésies o Alexander Fleming (1928): una soca de P. Notatum inhibeix el creixement de colònies d’Staphyllococcus o Penicil·lina i griseofulvina Alimentació: o Aspergillus niger té unes hifes negres. És una de les vies d’obtenció d’àcid cítric.
o A. oryzae: fermentació d’arròs: sake (Japó) o A. oryzae: enriquiment de pinsos (fermentacions) Intoxicacions alimentàries: aliments emmagatzemats en pols o Aspergillus flavus: color groguenc, en el moment de créixer en el medi produeix unes aflatoxines que tenen tendència a acumular-se i atacar al fetge, produeixen tumors hepàtics.
Aspergil·losi: especialment en malalts immunodeprimits i tractats amb quimioteràpia. Contaminacions hospitalàries.
Altres deuteromicets d’interès: o Tolypocladium inflatum: el seu hàbitat és el sòl, ciclosporines.
o Alternaria sp.: al·lèrgies fúngiques. Fan unes espores amb uns conidis septats en forma de massa. Espores freqüents a les pols de les cases.
o Trichophyton, Microsporum (dermatomicosis): fons queratinofílics.
Micosis a pell, ungles, pèl. Tinyes, peus d’atleta i altres.
3.
• • • Ascomicets superiors Fan “boles” Cos fructífer: ascocarp on es situen els ascs Diferents tipus d’ascocarps: apoteci, periteci i clistoteci • Reproducció sexual: o Plasmogàmia: hifes dicariòtiques o Cariogàmia: asc als ascocarps La majoria d’ascomicets es reprodueixen per conidis abans de fer-ho de forma sexual.
En el cos fructífer les hifes monocariòtiques (funció vegetativa) i hifes dicariòtiques que es contrauen en la zona fèrtil “himeni”.
A l’himeni hi ha hifes que donen els ascs i hifes acompanyants (monocariòtiques).
En el BOE hi ha una llei de regulació del comerç dels bolets • • • • Comestibles i tòxics: - La majoria del que mengem són els basidiomicets. Tots tenen el cos fructífer.
APOTECI Cassoleta: Auleria aurautia / Peziza viu sobre la molsa, s’alimenta de M.O en descomposició.
Orella de gat: Helvella crispa molt tòxic, s’ha de tractar prèviament.
Múrgula: Morchella sculenta (colmenillas) mini cassoletes totes juntes, comestible per excel·lència.
Tofòna Tuber melanosporum: creix sota terra, és un clistoteci, està tancat totalment, té una aroma natural fort per tal de cridar als animals i dispersar-se.
L’extracció <de tofòna està regulada per la Generalitat.
Preu elevat Morfologia de Claviceps purpurea (Banya del sègol): - Periteci, petits bolets microscòpics Busca els sucs de les flors per alimentar-se.
Esclerocis: una branca negra, barreja de filaments fingis i teixits de la planta magne (teixits ovari) Quan fa fred és quan comencen a créixer a l’hoste (al sègol), el miceli comença a créixer fins crea els peritecis als ascocarps, les ascòspores sortiran i s’escamparan per infestar noves plantes (avena).
Incidència: Pa de sègol: foc de Sant Antoni (epidèmia a l’any 994 a Europa, 40.000 morts).
És un precursor de LSD per això pot arribar a ser tòxic.
Ergotamina: precursors LSD Eergometrina: post-partum Nom malaltia? Producció d’alcaloides Producció al camp, biotecnologia i millora de soques amb mutacions (font de medicament) Intoxicacions de bestiar i contaminació de l’agricultura Divisió Basidiomycota • • • • • • • • Fongs més evolucionats Hifes septades, miceli dicariòtic Exòspores sexuals meiòtiques Bolets comestibles i tòxics Fitopatògens Micorrizes: repoblacions Els basidis tenen 4 espores (basidiòspores) Basidiocarp: cos fructífer. Plasmogàmia + cariogàmia = basidi Basidiocarp (“bolet”) • • • Tenen un peu per dispensar millor les espores Creixement en forma d’ou angiocàrpic Les restes del vel que queda en el bolet per sota és la volva, el vel parcial seria l’anell.
anell ou ) (angiocàrpic esquames PILI (BARRET) volva Macrolepiota procera (apagallums): esquames i anell i restes del vel.
Tipus d’himeni: diferent tipus per aconseguir un increment de la superfície. És la part fèrtil.
Llis Rugós En pues En porus (tubs): ple de basidis En làmines: xampinyó, per les dues cares hi ha basidis Micologia a Catalunya • • • Micofílic Micofàgic SCB: societat catalana de micologia Importància sanitària: • • • Paper del farmacèutic Interès bromatològic/alimentari Incidència toxicològica Himeni llis: peu de rata Ramaria rugosa Himeni rugós: o Peu de rossinyol Cantharellus cibarius: les rugositats segueixen pel peu del bolet.
o Trompetes Cantharellus cornucopioides o Cama groc Cantharellus lutescens: amb el peu de color groc, ées més petit però abundant, barret cònic.
Himeni en porus: o Cep Boletus edulis: barret en forma d’esponja comestible.
o Matagent. Boletus satanas i sureny Boletus aureus: tòxics roig i blavós.
Himeni en pues: llémena Hydnum repandum Himeni en llàmines: o Xampinyó Agaricus bisporus té 2 basidiòspores o Camperol Agaricus campestris: té 4 basidiòspores, tenen anells i no tenen volves o Pinatell Lactarius deliciosus: en simbiosi, canals de laticífers, làtex de color carbassa. La làmina té un principi i un final. Bosc de pins o Rovelló Lactarius sanguifluus: làtex vermell sang. Bosc de pins o Lleterola Lactarius chrysorreus: làtex de color groc llimona. Bosc d’alzines Micorrizes Associació simbiòtica del miceli d’un fong i les rels dels arbres. Els pins amb miceli de fongs fan créixer més ràpid els pinyons. L’arbre guanya un suplement d’arrels i el bolet guanya seba de l’arbre. És beneficiós pels dos.
Conjunt format per l’associació simbiont del miceli d’un fong i les rels d’arbres. Les micorrizes són utilitzades en repoblació forestal.
Amanites • • • • 25 espècies a Catalunya Comestibles (algunes), moltes tòxiques (tenen volva, anell i esquames Viuen sobre humus Aspecte d’ou en estadis joves perillós) • Basidiocarp carnós amb peu separable 1. AMANITA COMESTIBLE: ou de reig Amanita caesarea o Barret rovell d’ou viu o Làmines, peu i anell groc o Volva blanca o Molt apreciat, es pot consumir cru o Boscos tèrmics d’alzines, suredes o Poc comú però localment abundant 2. AMANITES MORTALS: farinera borda Amanita phalloides Mortal Barret variable: groc-verdós, groc-olivaci, forma d’ou blanc Peu i làmina blanques Anell que desapareix amb el temps Volva blanca Amanita phalloides toxines polipeptídiques termoestables.
Fal·lotoxines: fal·loïdina • efecte ràpid, 8-12 h.
• afeccions gastrointestinals intenses • actua sobre el fetge • provoca hemorràgies intestinals Amatoxines: amanitina • acció lenta, 24-48 h.
• fase hepàtica mortal • actua sobre el nucli de les cèl·lules hepàtiques i del ronyó • provoca una forta hipoglucèmia Síndrome fal·loidínica: Simptomatologia a les 10 h amb dolors abdominals, vòmits, diarrees, suor freda, trastorns nerviosos i estat de postració.
Al cap de 40 h, el pols es fa imperceptible i es produeix la paràlisi i la mort.
Tractament: estimular el cor i aplicar un sèrum antifal·loidínic 3. AMANITES TÒXIQUES: Reig bord Amanita muscaria o Tòxica i al·lucinògena o No és mortal o Barret vermell cirera o Amb esquames blanques o Làmines i peu, blanc cremós o Volva estriada, amb 2 a 3 anells concèntrics MUSCARINA • polipèptid amb un nucli indòlic causant de les al·lucinacions • toxines són solubles en aigua • toxicitat localitzada per tot el bolet Síndrome muscarínica • Actua a les 2-3 h de menjar-ne • trastorns digestius (vòmits i diarrees) • neurològics (sensació de borratxera) • al·lucinacions (visuals) • propietats al·lucinògenes • vòmit MUSCIMOL: propietats insecticides de mosques o Reig bru Amanita pantherina: Barret bru fosc o Farinera pudenta Amanita virosa: amanita blanca, mal olor 4. BOLETS AL·LUCINÒGENS Psilocybe mexicana: psilocibina Basidiomicots medicinals Pocs, ús poc contrastat Sanoderma lucidum (Reishi, bolet de pipa): Barret dur, himeni en porus, peu central o lateral, excèntric. Recobert d’una cosa dura, consistència llenyosa.
En la medicina xinesa molt apreciat. Millora els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia, minimitza els efectes secundaris i incrementa la producció de limfòcits.
...