T4. BIOTERRORISME MICROBIÀ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de les malalties infeccioses
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. BIOTERRORISME MICROBIÀ El bioterrorisme va començar amb els atentats de Washington l'any 2001, quan es van enviar unes cartes amb 100 bilions d'espores, on la DL50 era de 10.000 espores. Es van produir 22 casos (11 per inhalació i 11 cutanis), amb 5 morts. Van sorgir uns programes de defensa en front el bioterrorisme.
Història: – El 1346, els tàrtars que sitjaven la ciutat de Kaffa, Crimea, catapultaven cadàvers dels seus soldats morts de pesta dintre de les muralles de la ciutat.
– Els britànics van escampar la verola amb mantes infectades durant la guerra d'independència dels EUA, entre els indis hostils (70% de letalitat).
– A la primera GM, Alemanya va utilitzar el carboncle infestant ovelles, cavalls i mules.
– L'any 1925 es va signar el tractat de Ginebra que prohibia l'ús d'armes químiques i biològiques de destrucció massiva.
– A la 2 GM l'única certesa és la utilització d'armes biològiques per part del Japó i pot ser per Rússia. Durant aquesta, hi havia l'esquadró 731 i l'esquadró 1644 on hi havia metges i científics que experimentaven amb malalties, sobretot infeccioses. Deixaven anar bombes de Yersinia pestis a la Xina per veure els efectes que hi havia. Cada any, el Govern Xinès demana a Japó que demani perdó. Es va oferir l'amnistia als científics japonesos a canvi d'informació sobre els seus experiments.
Els patògens per si mateixos no són armes.
Les armes biològiques necessiten 3 components: 1. Càrrega útil: patogen i suport que porta el patogen. Les espores de les cartes de EUA estaven adherides al pols de talc, així aquestes no s'adherien a les cartes.
2. Munició. és la manera que fas que la càrrega útil arribi al seu destí. En l'exemple de les cartes de Washington, la munició serien les cartes.
3. Mecanisme de dispersió. En el cas de les cartes, és el mateix que la càrrega útil, els pols de talc.
Els Russos feien a camp obert experiments de dispersió de patògens com B.anthracis, Y.pestis, Brucella, virus de la verola, etc.
Armes biològiques de la Unió Soviètica: Durant la primera generació (1928-1972) es van utilitzar tècniques microbiològiques de l'època.
Cultivaven microorganismes i seleccionaven de l'animal d'experimentació aquells mutants que fossin més virulents. També seleccionaven aquelles soques que fossin més resistents al tractament antibiòtic.
El 1972 es va signar un acord de no desenvolupar i emmagatzemar armes biològiques. Fou un acord signat per EUA i la Unió Soviètica, ara bé, la URSS va continuar un gran programa de desenvolupament d'armes biològiques a gran escala, amb 60.000 científics, el que es parla de la 2a generació d'armes biològiques de la URSS (1972-1992). En aquesta 2a etapa es van usar OGM: – B.anthracis, F.tularensis multirresistents.
– B.anthracis hemolític, Y.pestis antigiènicament modificada.
– F.tularensis que expressava la proteïna A de S.aureus.
– Y.pestis que contenia el gen que codificava per la toxina diftèrica.
– L.pneumophila que excretava un pèptid que generava una resposta autoimmune en front a la mielina.
– Vaccinia virus contenint gens de l'Ébola i del virus de l'encefalitis esquina de Veneçuela.
Sabem tot això de la URSS perquè es va desintegrar.
El 22 de Març de 2012, Vladimir Putin va prometre desenvolupar noves armes basades en els avenços biotecnològics, inclosos els genètics. Per tant, es va entrar en la 3a generació d'armes biològiques de la URSS.
A nivell USA es coneix ben poc, però se sap també que van treballar amb armes biològiques i que actualment ho segueixen fent: – Des de 1942: B.anthracis, Brucella suis, F.tulariensis.
– Entre 1971 i 1973 tots els estocs de patògens i toxines es van destruir.
Oficialment, el virus de la verola és una de les armes biològiques més temudes. La protecció mundial està desprotegida enfront aquest. Hi ha 2 laboratoris, el CDC dels EUA i el Vector de Rússia, que disposen del virus de la verola.
Els americans continuen treballant amb diferents tipus d'armes, però de tant en tant tenen un sistema de comunicació d'accidents. Per exemple, en un magatzem de la FDA d'un campus universitari es van trobar viables de smallpox, la vacuna utilitzada pel virus de la verola.
Hi ha una ONG als EUA on es formen persones per estudis de no proliferació d'armes biològiques.
Són especialistes que detecten i aturen possibles atacs bioterroristes.
Guerra biològica, bioterrorisme i biocrims: Presenten diferents objectius: – Guerra biològica: l'objectiu principal és acabar amb la població miliar.
– Bioterrorisme: té com a objectiu generar pànic i la desmoralització de la població.
– Biocrims: és un objectiu personal, ni polític, ni ideològic ni religiós.
Característiques dels agents biològics més destructius: – Elevada morbiditat i mortalitat.
– Possibilitat de propagació d'una persona a una altra.
– Dosi infestant petita i capacitat per produir aerosols.
– Diagnòstic difícil.
– Sense vacuna universal eficaç. Només es posa en grups específics com militars.
– Capacitat per produir pànic.
– Fàcil obtenció i cultiu del patogen.
– Estable en el medi ambient.
– Desconeixement del patogen.
Classificació del CDC: – Agents de la categoria A: fàcilment disseminats o transmesos d'una persona a una altra, taxes elevades de mortalitat i gran impacte sobre la salut pública, capacitat per causar pànic i necessitat de preparar mesures de salut pública especials. Exemples com B.anthracis, Y.pestis, virus de la verola, toxina de C.botulinum, F.tularensis, febres hemorràgiques víriques (Ébola, Lassa, etc.).
– Agents de la categoria B: moderada capacitat de disseminació, taxes moderades de morbiditat i mortalitat, requereixen un diagnòstic específic. Exemples com Brucella, E.coli 0157:H7, Shigella, toxina de C.perfringens, enterotoxina de S.aureus, etc.
– Agents de la categoria C: patògens emergents (la majoria de la població no té immunitat).
Disponibles, de fàcil producció i disseminació. Elevada mortalitat i morbiditat amb un gran impacte sobre la salut pública. Exemples com SARS, H5N1 (grip aviar).
Obtenir i produir armes biològiques: És possible que científics que en el passat van treballar en laboratoris governamentals tinguin agents biològics. Menys el virus de la verola, els agents de la categoria A són aïllats amb regularitat (pesta, carboncle, tularèmia, botulisme i febres hemorràgiques) i es guarden en diferent tipus de laboratoris arreu del món dintre de la rutina normal de conservació de microorganismes.
El cultiu d'armes biològiques és relativament senzill i econòmic. La dispersió també és molt fàcil, a partir de la contaminació d'aigua, aliments o per aerosols.
En l'accident de Sverdlosk, les espores van causar malalties en persones que es trobavn a 4km de distància del punt d'emissió, i en animals que es trobeven a 50km.
Dispersió Vauna universal Tractament SD* B.anthracis AEROSOLS NO SI Y.pestis AEROSOLS NO SI Virus de la verola AEROSOLS SI NO F.tularensis AEROSOLS NO SI Febres hemorràgiques víriques AEROSOLS NO NO * SD: estàndard.
Quan parlem de les febres hemorràgiques víriques trobem 2 famílies: 1. Arenavirus: Lassa, Machupo.
2. Filoviridae: Ébola, Marburg.
Toxina botulínica: 1g podria matar un milió de persones. És alterada ràpidament pel medi ambient aeròbic (en contacte amb l'oxigen es descompon un 1% per minut).
Trobem tractament de suport i vacuna d'ús restringit.
Exemple de biocrim: També hi ha bioterrorisme no governamental, com el que es va produir el Setembre de 1984 per membres del culte religiós Rajneeshee. Teien un centre a Oregon i volien augmentar el seu territori però l'alcalde no els hi va permetre. Aleshores, van contaminar amanides dels restaurants del poble amb S.enterica serovar Typhimurium el dia abans de les eleccions. Van haver-hi 751 malalts i 45 hospitalitzats. Cap mort.
...