Tema 0 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Profesor J.D.M.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 12/02/2015 (Actualizado: 22/03/2015)
Descargas 98
Subido por

Descripción

Tema introductori (0).

Vista previa del texto

Deontologia  periodística  i  llibertat  d’expressió Professor:  Josu  de  Miguel   Examen  70%  (4  de  juny)   Dues  proves  a  classe  sobre  dues  lectures.  Cadascuna  1,5  p.   Materials  per  estudiar  per  l’examen:   -­‐ Llei  166  i  167   -­‐ PowerPoint  de  classe   -­‐ Manuals  de  la  guia  docent   Tema  0.  Introducció  a  l’ordenament  jurídic  i  als  drets  fonamentals   Part  I.  L’Estat  ConsQtucional   La  Cons-tució  espanyola  en  perspec-va  històrica   La  ConsQtució  espanyola  sorgeix  després  de  40  anys  de  dictadura,  un  sistema  políQc  on   les   persones   viuen   al   marge   del   dret,   viuen   en   l’arbitrarietat   i   no   tenen   cap   garanQa   consQtucional.   A  finals  dels  anys  70  s’anaven  plantejant  la  possibilitat  d’un  canvi  de  règim  després  de   la  mort  del  dictador.   Primer   es   vota   en   les   corts   franquistes   i   en   el   78   es   vota   la   reforma   políQca   que   incloïa   una   llei   més   per   desfer   les   altres   7   lleis   que   exisQen   -­‐-­‐>   sistema   de   reforma   consQtucional  per  desfer  els  altres  poders.  Durant  un  any  es  discuteix  la  ConsQtució,  es   vota  en  el  Parlament  i  el  6  de  desembre  del  1978  entra  en  vigor  la  consQtució  després   de  guanyar  el  SÍ  del  poble.   No   hi   ha   cap   procés   de   Transició   on   hi   hagi   hagut   tants   processos   democràQcs   i   de   parQcipació   del   poble   (per   exemple   la   ConsQtució   d’alemanya   de   Weimar   la   van   fer   i   aprovar  les  potències  militars  i  el  poble  no  hi  va  parQcipar.  La  ConsQtució  de  França  va   ser  feta  per  De  Gaulle  i  després  va  votar  un  referèndum  on  la  gent  la  va  aprovar  perquè   França   estava   en   col·∙lapse.   En   els   països   de   l’est   ni   tan   sols   es   van   molestar   en   fer   ConsQtucions   democràQques,   el   mateix   passa   amb   Sud-­‐Àfrica,   Nord-­‐Amèrica,   Anglaterra  que  no  en  té...).   Era   una   bona   consQtució   en   el   seu   moment   però   els   actors   que   l’haurien   d’haver   manQngut  no  ho  han  fet.   ▪ La  ConsQtució  té  169  arQcles,  es  considera  un  text  llarg.   ▪ Però   les   consQtucions   són   textos   curts   i   polivalents,   que   Qngui   múlQples   interpretacions.   ▪ No  hi  ha  clàusules  d’intangibilitat,  tot  és  reformable.   ▪ Pretensió   de   resoldre   els   problemes   políQcs   seculars   de   la   societat   espanyola:   separació   religió/Estat,   sotmeQment   de   l’exèrcit   al   poder   civil,   superació   del   problema  territorial  i  reconeixement  del  pluralisme.   Deontologia  periodística  i  llibertat  d’expressió ▪ Nova  organització  territorial.   ▪ Reconeixement  del  Pluralisme  (mulQparQdisme  i  diferents  ideologies).   ▪ Ampli  llistat  dels  Drets  Fonamentals.   Principis  estructurals  de  l’ordenament  cons-tucional  espanyol   Art.  1.1  CE:  Espanya  es  cons2tueix  en  un  Estat  social  i  democrà2c  de  Dret  [...].     Art.  1.3  CE:  La  forma  polí2ca  de  l’Estat  espanyol  és  la  monarquia  parlamentària.   És   una   forma   de   govern   que   és   la   incorporació   d’una   prefectura   d’estat   que   no   és   democràQca   sinó   que   és   hereditària   (un   rei   que   no   governa   sinó   que   reina,   que   és   neutral  i  té  la  funció  de  moderar,  però  no  pren  decisions).   És   cap   militar   però   ha   d’acatar   les   decisions   del   ministre   d’assumptes   exteriors   i   del   President.   El   rei,   a   efectes   jurídics,   és   un   “menor   d’edat”   on   els   seus   actes   estan   controlats  i  firmats  pel  ministre  i  el  President  del  Govern.   Art.  2  CE:  La  Cons2tució  es  fonamenta  en  la  indissoluble  d’unitat  de  la  Nació  espanyola,   pàtria   comú   i   indivisible   de   tots   els   espanyols,   i   reconeix   i   garanteix   el   dret   a   l’autonomia   de   les   nacionalitats   i   regions   que   la   integren   i   la   solidaritat   entre   totes   elles.   Valors  superiors  de  l’ordenament  jurídic   Art.  1.1  CE:  Espanya  es  cons2tueix  en  un  Estat  [...]  que  propugna  com  valors  superiors   del  seu  ordenament  jurídic  la  llibertat,  la  jusMcia,  la  igualtat  i  el  pluralisme  polí2c.   PowerPoint...   La  fórmula  unitària  del  “Estat  social  i  democrà-c  de  Dret”:  interpretació   a)  Com  afecta  l’Estat  social  a  l’Estat  de  Dret?  Permet  el  gaudi  dels  drets  en  igualtat.  I   l’EStat   de   Dret   a   l’Estat   social?   Limita   les   intervencions   de   l’Estat   per   aconseguir   aquesta  igualtat.  Els  ciutadans  també  han  de  tenir  d’uns  drets  socials  bàsics.  Si  vivim  en   un  esquema  liberal,  la  intervenció  de  lo  públic  i  lo  privat  ha  de  tenir  uns  límits.  El  poder   democràQc   no   pot   envair   tot   l’espai   privat   ni   els   drets   liberals   per   un   ideal   utòpic   socialista.   b)   Estat   social   i   democràQc:   el   principi   social   atenua   conflictes   socials   i   facilita   l’estabilitat  políQca  i  el  principi  democràQc  permet  la  parQcipació  dels  ciutadans  i  grups   socials.     Quanta  més  igualtat  existeixi  menys  conflictes  i  més  beneficiada  surt  la  democràcia.  A   través   del   principi   democràQc   els   ciutadans   i   els   seus   representants   poden   fer   políQques  que  els  represenQn.   c)   Estat   de   Dret   i   Estat   democràQc:   l’Estat   de   dret   impedeix   a   la   majoria   imposar-­‐se   sempre  a  les  minories,  mentre  que  el  principi  democràQc  serveix  per  prendre  decisions   limitadores  de  llibertat.   L’estat  de  Dret  impedeix  a  les  majories  imposar-­‐se  sempre  a  les  minories,  mentre  que   el  principi  democràQc  serveix  per  prendre  decisions  limitadores  a  la  llibertat.   Deontologia  periodística  i  llibertat  d’expressió Part  II.  L’ordenament  jurídic   Conjunt   de   normes   jurídiques   formalitzades   i   integrades   en   actes   normaQus,   mitjançant  les  quals  es  pretén  ordenar  la  vida  social  i  resoldre  els  conflictes  que  puguin   sorgir   en   ella,   ja   sigui   mitjançant   prescripcions   o   normes   de   conducta   que   impliquin   obligacions,   prohibicions   o   permissions,   com   mitjançant   l’arQculació   de   normes   de   competència   genèrica   a   favor   d’òrgans   i   subjectes   encarregats   de   l’adopció   de   dites   normes”.   Si  no  complim  aquestes  normes,  Qndrem  algun  Qpus  de  sanció  (sigui  una  sanció  social   o  una  sanció  jurídica).   “Una   norma   jurídica   és   una   regla   o   principi   dirigit   a   la   ordenació   del   comportament   humà   prescrita   per   una   autoritat,   l’incompliment   de   la   qual   pot   portar   a   l’aparellat   a   una  sanció”  (la  prohibició  de  copiar  a  un  examen).   La   norma   es   conté   en   un   acte   normaQu   o   font   (en   aquest   cas,   el   Reglament   de   la   Universitat).   La   competència   per   que   la   Universitat   dicQ   el   seu   propi   Reglament   de   funcionament   està  en  l’arQcle  27.10  de  la  CE,  la  LO  6/2001  d’Universitats  i  1/2003  de  les  Universitats   de  Catalunya.   Es  prenen  les  decisions  que  l’ordenament  jurídic  et  permet.   L’ordenament  jurídic  com  a  sistema   El  punt  de  parQda  de  l’anàlisi  consQtucional  de  les  fonts  del  dret  és  considerar  que  les   normes   no   es   presenten   de   forma   aïllada,   sinó   en   clau   estructural,   com   a   parts   integrants   d’un   conjunt   de   normes   jurídiques   i   d’actes   normaQus   entre   els   que   es   plantegen   relacions   molt   diverses.   Aquest   conjunt   es   denomina   sistema   normaQu,   sistema   jurídic   o   ordenament   jurídic.   La   norma   que   s’encarrega   d’establir   els   actes   normaQus   i   el   procediment   per   incloure   aquestes   normes   en   l’ordenament   jurídic   és   la   CONSTITUCIÓ.   Principis  que  regeixen  l’ordenament  jurídic   La  pluralitat  d’actes  normaQus  (llei,  decret-­‐llei,  reglament)  establerts  en  la  ConsQtució   implica   que   es   precisen   una   sèrie   de   criteris   per   idenQficar   les   circumstàncies   i   situacions  en  les  que  es  poden  adoptar  i,  en  concret,  determinar  si  s’han  complert  les   condicions  de  validesa  i  vigència  dels  actes  normaQus.  L’ordenament  consQtucional  és   un  gran  sistema  que  integra  dos  subordenaments  (Estat  i  CCAA)  i  que  interactua  amb  el   sistema   de   la   Unió   Europea.   Cada   ordenament   té   els   seus   òrgans   de   producció   (els   Parlaments  i  els  Governs).   Deontologia  periodística  i  llibertat  d’expressió Interrelació  sistèmica  entre  els  ordenaments  jurídics   Segons  el  dret  comparat,  Espanya  és  un  Estat  federal.   Amb   l’obertura   de   la   Unió   Europea,   els   seus   tractats   i   direcQves   transformen   tot   el   model   de   drets   fonamentals,   l’ordenament   autonòmic…   El   80%   de   les   decisions   que   es   prenen  són  a  causa  de  la  Unió  Europea.     Deontologia  periodística  i  llibertat  d’expressió Les   normes   es   relacionen   mitjançant   uns   principis   i   funcionen   de   forma   jeràrquica.   Entre   ells   es   relacionen   mitjançant   els   principis   de   competència   (no   de   jerarquia).   El   principi  de  competència  és  l’àmbit  formal  i  material  a  parQr  d’on  un  òrgan  pot  actuar.     Principis  que  regeixen  l’ordenament  jurídic   ▪ Principi   de   jerarquia:   indica   la   subordinació   d’uns   actes   normaQus   en   relació   amb   altres   en   funció   del   seu   major   o   menor   rang   normaQu   dins   del   mateix   ordenament  (ConsQtució-­‐Llei-­‐Parlament).   ▪ Principi   de   competència:   permet   determinar   la   validesa   d’un   acte   normaQu   a   parQr   del   respecte   de   tres   requisits   o   condicions   d’existència   prevists   generalment  en  la  ConsQtució  o  en  els  actes  normaQus  habilitadors  de  la  seva   existència.   Així,   tenen   que   procedir   de   l’òrgan   d’elaboració   previst,   han   de   ser   elaborats   amb   l’arreglament   al   procediment   predeterminat   i   han   de   tractar   una   determinada  matèria  preconfigurada  explícita  o  implícitament  de  forma  prèvia.   ▪ Principi   de   successió   cronològica:   l’acte   normaQu   posterior   modifica   o   deroga   l’acte  normaQu  anterior.  Ha  de  respectar  els  dos  principis  anteriors.   ...