Tecniques artistiques fins Setmana Santa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Tècniques Artístiques
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tècniques Artístiques Materials en sec: S’enganxen gracies a la rugositat del producte. En funció de la pressió augmenta la intensitat.
L’ordre cronològic del dibuix en sec serà el següent: Pedra- Estilet- Punta de Metall (or o plata)- Grafit (Plumbagina, i actualment s’endureix amb argila. B (Black el mes tou), HB i H (El mes dur, porta mes argila))Sanguina (Hematites, color vermell donat d’estrat de ferro)- Carbonet (Branques d’arbre cuites a foc molt lent, Ceninno Ceninni realitza un manual que s’anomena El libro del Arte explica com es fan els carbonets)- Conté (És d’època industrial, i per tant neixen ja amb l’industria i s’inventen materials que imiten el carbonet. Conté és la marca de venta.)- Llapis de Colors (La base és un pigment, utilitzats com els utilitzem actualment, son un invent del segle XIX. Estan produïts amb un pigment i s’adjunten argila (per fer-lo dur) i cera (més tou)- Clarió o Guix (Tota la historia) Materials líquids: Material pigmentat unit amb un líquid que fa d’aglutinant.
L’instrument utilitzat des de l’antiguitat son les plomes (d’au, canya o metàl·liques). El tinter en el mon romà era l’atramentarium, atramentum per tant era tinta, encara que també volia dir fosc.
Les d’au provoquen que la tinta caigui paulatinament, tallant-se amb ganivet i en forma de punta.
Les de canya es tallaven amb forma de bisell i eren de bambú. La tallaven amb un culter.
Les de punta metàl·liques sorgeixen en el segle XVI, en un principi eren fixes.
Les Tintes: No tenen per que ser chines, i s’utilitzen el carbó de vinya, per exemple, i es barregen amb un agent. Hi ha milions de formules per fer tinta.
Tinta ferrogàl·lica: S’utilitzen les gal·les del mont, secrecions dels roures, que fermentades i bullides, desprenen un àcid i es barregen amb uns àcids i formen una tinta que oxida el paper.
Bistre: El Bistre es el Hollín, i no es dissolen amb aigua.
Sèpia: De Sèpia.
Noguerina: Es produeix a partir de la nou, que s’utilitza la pell seca de les nous, i es tritura Propietats dels aglutinants: Enganxen i sequen el pigment al suport. Protegeix pintures de l’alteració atmosfèrica. Estabilitza i aïlla. Qualitat visual a la pintura.
Els Aglutinants: Aquosos (Es desfan amb aigua que anomenarem solucions, aquells que no es desfan del tot i necessitem un reactiu que fan una emulsió)que son els anomenats tremps.
Solucions: Hi ha les gomes (aquarel·les (1 part de goma Aràbiga per 3 d’aigua) i gouache i pastel) que son secrecions naturals dels vegetals (goma Aràbiga: Acàcia, i Goma de Tragacant (Molt cara), i la de Cirerer), i les coles (Tremp de cola) que era la pintura de l’aprenent (fetes de les deixalles dels escorxadors, i la seva qualitat esdevé clau gracies al Col·lagen, son exemple la Cola de Conill, la Gelatina i la Cola d’Ossos).
Emulsions: Ou (Tremp d’Ou) és pot utilitzar la clara o el rovell, ja que porta albúmina que provoca un assecat molt ràpid, Caseïna (Tremp de Caseïna) és una llet descremada seca (mató sec) i posteriorment secada amb aigua i una mica d’amoníac, i Polimers (Pintura Plàstica) que son derivats dels hidrocarburs que tenen un grau molt alt de polimerització.
Aglutinants Grassos: No es desfan a l’aigua, els tipus son: Oli (Pintura a l’oli) s’utilitzen olis que es poden assecar com el de Lli o el de Nous i el d’Opi, Cera (Encàustica) ceres vegetals com la d’Abella o animals com l’Esperma de Balena, Resina (Resines) és el producte de l’abstracció de resina que la destil·larem i així quedarà en estat líquid.
Calç: Farem fresc i pintura en calç.
Diluent i Dissolvent: En tots els procediments aquosos és l’aigua que fa ambdues coses. En els Grassos, utilitzarem de diluent una essència vegetal i la dissolvent un aiguarràs o trementina.
La fusta com suport: Junt amb la tela, son els suports més utilitzats en les arts plàstiques, degut a les seves propietats (Composició: Celulosa 50%, Lignina 25% (duresa i protecció), hemicel·lulosa i greixos/resines. Propietats: Duresa, Anisotropia (diferencia entre les parts), Plasticitat, Flexibilitat, Elasticitat i Higroscopicitat (capacitat d’absorbir aigua en ambients humits i de despendre en secs.) i al seu preu. Els primers exemples els trobem a Egipte, importada d’Àsia Menor.
Retrats funeraris d’Al-Fayum. On trobem retrats molt realistes en les tombes d’època ja romana.
El Cartonnage, motllo de palla i la pasta feta de vegetals i guix, s’utilitzava per fer mascares mortuòries.
La fusta en Edat Mitjana, va tindre el seu apogeu, ja que fou el suport més utilitzat.
Tractat d’ Hermeneia, del segle XVIII i recull tota la informació anterior i majoritàriament medieval. En els encàrrecs marcaven també el mètode recomanat i aquest s’havia de seguir obligatòriament.
La Tela com a Suport És el suport mes utilitzat durant l’historia de la pintura. Els primers exemples que trobem son els sudaris egipcis. A Roma ja es coneixia la tela pintada, i devia ser bastant utilitzada. Neró va fer fer-se un retrat enorme per poder penjar-lo a la ciutat. En l’Edat Mitjana, hi trobem multitud de teles de les confraries, anomenades sendals.
En el tractat d’Heraclius, De coloris et artibus romanorum, on es parla de la preparació de la tela per pintar. Als països baixos, va haver un gremi que es dedicà a pintar cortines, i allà en els segles XIV i XV hi estaven molts pintors del sud d’Europa (Itàlia i Espanya), que havien de canviar de suport pel pes i el cost de la fusta. A Venècia, que foren pioners, van haver de cercar un mètode on la pintura no estes adherida a la paret ni a la fusta, i així no hi havia tants problemes amb l’ humitat. Un altre us de la tela com a suport son els Cortines Penitencials, que es feien servir per tapar imatges de l’església, en èpoques concretes de l’any litúrgic com la Pentecosta.
Quan va començar a expandir-se la pintura a l’oli, va sorgir una moda al centre d’Europa, que consistia en la utilització de teles molt primes i sense cap preparació, anomenades Drapellet.
Les avantatges de la tela en vers la fusta seran: Possibilitat d’esser transportada, Preu, Flexibilitat, Preparació Fàcil, Superfície Regular. Les problemàtiques que trobem a la tela, son similars a les de la fusta, son els següents: Bacteris i Fongs, Pols, Oxidació, Acció dels àcids, Pèrdua d’elasticitat, Deformacions per càrrega.
Els tipus de tela que els dividirem en tres seccions diferents: Vegetals (lli, cotó, cànem, jute), Animals (Seda), Artificials i Sintètiques (Nylon i Rayon).
L’estructura d’entramat mes utilitzada és el Tafetà. Un altre d’important és la Sarja, que segueix una estructura en diagonal. La Adamascat, fou un teixit molt utilitzat en el barroc, i que simula les teles de Damasc, i sorgeixen com imitació a la zona de l’actual Alemanya.
Els Bastidors, s’utilitzen per tensar les teles, i des que neix amb falques en el segle XVIII, es varen poder regular.
La preparació dels suports: Pot esser de dos estils diferents, Magres (Aquosos i Grassos amb Aglutinants Aquosos) que contenen una Cola (Pròtides que son d’origen animal i les Glucides que son d’origen vegetal) i una Càrrega (Son d’origen mineral, i son exemple el Guix i la Calcita (Blanc d’Espanya)), i les que s’utilitzen els procediments Grassos.
Cola de Farinetes: és la cola realitzada amb midó, per tant es farina cuita a altes temperatures. Dextrina.
Cola de Conill: S’extreu de les deixalles de l’industria de la pell de conill, son troços de pell, ungles, parts internes, cuites a altes temperatures, i eliminants tots els residus grassos i la deixen assecar en formes de tauletes. Per preparar fusta farem 150 grams de cola per litre d’aigua, per tela 100 grams per litre i si és tremp 70 grams per litre, durant 10 hores i desprès posarem a escalfar l’aigua i abans de bullir ficarem la cola. S’utilitza des de l’Antiguitat.
Caseïna: Procedeix de la llet, i per tant és llet desnatada seca, a la qual hi afegim un agent (Calç o Amoniac).
...