Histologia i fisiologia de la sang (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fisiologia II
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts Ishar Dalmau.

Vista previa del texto

Histologia de la sang Teixit conjuntiu especialitzat. Origen: Mesoderm Volemia: volum que ocupa el líquid (sang) que circula pel sistema vascular.  5’5 L * Funcions: *      Transport de substàncies nutritives i oxigen Transport de substàncies de rebuig i CO2 Distribució d’hormones i altres substàncies reguladores Manteniment de la hemostàsia (tampó, coagulació, termoregulació) Transport de cèl·lules i de substàncies del sistema immunològic Composició:  Plasma (55%) Aigua (90%) Proteïnes (7%): Albúmina, globulines, fibrinogen, altres.
Altres (2%): Ions, substàncies nitrogenades, sub. nutritives, gasos, hormones...
 Cèl·lules (45%) Eritròcits (glòbuls vermells) : 4’8 – 5’6 x 10·6 µL * Leucòcits (glòbuls blancs) : 5000-10000 µL * Plaquetes (trombòcits) ERITRÒCITS Tamany: 6-8 µm Quantitat mitja: 4’8 – 5’6 x 10·6 µL. (En l’home pot haver-n’hi més que en la dona) Característiques: No tenen ni nucli ni mitocondris En el citoplasma  hemoglobina (en el homes 14-18g/dl; en les dones 12-16g/dl) Són cèl·lules deformables ja que tenen una membrana resistent i flexible.
S’eliminen a la melsa principalment. Al fetge i medul·la òssia secundàriament.
Hematòcrit  % de volum de sang format per eritròcits, depèn del número i tamany d’aquests. (en l’home 45-48% i en la dona 38-42%) Factors que afecten a l’hematòcrit:  Altitud: la hipòxia provoca un augment de l’hematòcrit  Canvis tònics dels eritròcits: la hipernatremia (sodi alt) provoca la disminució del volum dels eritròcits. Per contra, la hiponatremia (sodi baix) provoca un augment d’eritròcits.
 Anèmia, edat, etc.
Eritropoyesis Estimulada per la eritropoyetina, que es sintetitza al ronyó, fetge i glàndules salivals. Per la maduració final, vitamina B12 i àcid fòlic.
Degradació dels eritròcits Viuen 100-120 dies.
1. Fragmentació 2. Lisis osmòtica 3. Eritrofagocitosis: per part dels macròfags i neutròfils 4. Citolisi pel complement 5. Desnaturalització de la Hemoglobina: Ferro: Es reutilitza per tornar a sintetitzar Hemoglobina Grup tetrapirrol: la bilirrubina servirà per poder absorbir els lípids (és lo que dona el color marró a les caques) Globulines: s’hidrolitzen per reutilitzar-ne els aminoàcids Funció: *  Transport d’O2 i CO2. Transport de l’oxigen gràcies al Ferro i la Hemoglobina  El ferro del grup hemo de l’hemoglobina es fixa a la molècula d’O2  Metabòlicament actius: obtenció d’energia a partir de la glucosa  Els glicolípids de la membrana determinen el grup sanguini  Mantenen la pressió oncòtica (que la sang no surti dels vasos)  Equilibri del pH (H20 + CO2 = HCO3) Anèmia: Reducció del nº d’eritròcits i baixa quantitat de Hemoglobina en els eritròcits Velocitat de sedimentació globular (VSG): velocitat de sedimentació dels eritròcits  12mm/h Hemoglobina corpuscular mitja (HCM): quantitat d’hemoglobina d’un eritròcit Volum corpuscular mig (VCM): volum promig dels eritròcits LEUCÒCITS Quantitat mitja: 5000-10.000 µL * Classificació: Granulòcits: Neutròfils Eosinòfils Basòfils Agranulòcits : Monòcits/Macròfags Limfòcits Granulopoyesis: Estimulada per infeccions Funció: *  Paper defensiu  Abandonen la sang i actuen sobre teixits. Si augmenta l’activitat en teixits, n’augmenta la producció i concentració en sang.
Neutròfils Tenen molts lòbuls = Polimorfonuclears (PMN) Tenen grànuls citoplasmàtics Funció: *  Protagonistes en les inflamacions agudes  Responsables del pus  Passen de la sang al teixit per processos d’adhesió a la paret endotelial  Fagocitosis de microorganismes i cèl·lules mortes  Moren poc després de la fagocitosis Classificació: Neutròfils segmentats  madurs, tenen el nucli segmentat.
Neutròfils en banda  immadurs. Si n’augmenta la concentració, sabem que hi ha alguna d’inflamació en alguna part del cos.
Eosinòfils Nucli bilobulat (2 nuclis) Tenen grànuls citoplasmàtics Es troben a pell, pulmons i tracte gastrointestinal Funció:  Combaten inflamacions i reaccions al·lèrgiques  S’activen en les infeccions parasitàries  Capacitat fagocítica (menor que els neutròfils) Basòfils Nucli bilobulat Tenen grànuls citoplasmàtics (histamina) Funció:  Es converteixen en mastòcits o cèl·lules cebades  Participen en reaccions al·lèrgiques Limfòcits 1 nucli ovoide Poden viure de dies a anys En percentatge són el 2on grup més important (després dels neutròfils) En nens petits, són el tipus més important Funció: vigilància immunitària Classificació: Immunitat innata: Cèl·lules Natural Killer Immunitat adquirida humoral: limfòcits B  cèl·lules plasmàtiques Immunitat adquirida cel·lular: limfòcits T  tipus CD4 o CD8 Monòcits/Macròfag Tamany: 10-17 µL Viuen durant hores (de 12 a 100h) No té grànuls específics, però sí que en té de lisosòmics i vacúoles Funció:  Fagocitosis  Migració als teixit en resposta a material necròtic (mort), microorganismes, i inflamacions  Es diferencia a Macròfag  cèl·lules presentadores d’antígens PLAQUETES No tenen nucli.
Viuen entre 5 i 9 dies.
S’originen per fragmentació citoplasmàtica dels megacariòcits S’eliminen a la melsa i al fetge Funció: hemostàsia (coagulació de la sang) Trombopoesis: Estimulada per la trombopoyetina, que es sintetitza al fetge, ronyons i múscul esquelètic Homestàsia: Mecanisme fisiològic per evitar la pèrdua de sang dels vasos. Formació del tampó.
1. Vasoespasme: Contracció miogènica del múscul llis que redueix dràsticament la ferida i disminueix la sortida de sang del vas.
2. Adhesió i agregació plaquetar: Es forma una mena de “parxe interior”. Procés passiu, s’enganxen les plaquetes a la lesió. Quan s’han enganxat, recluten més plaquetes i després s’activen. Finalment, alliberació de factors de coagulació per formar la malla de fibrina.
3. Coagulació: S’activen les vies per formar la malla en cascada d’activació.
Via extrínseca: Via ràpida; quan hi ha lesió al voltant del vas. Conseqüència de l’alliberació de factor tissular o tromboplastina. És dependent del Calci Via intrínseca: Via més lenta. Els activadors de la via estan a la sang. També necessita Calci.
Totes dues vies conflueixen per formar la malla. Important: tot depèn del Calci i de la vitamina K 4. Fibrinòlisis: El plasminogen s’activarà formant Plasmina que és l’enzima que degrada la fibrina.
PLASMA SANGUINI Funcions        Nutritiva Transport de lípids, vitamines, substàncies actives (hormones) Defensa (Img) Coagulació sanguínia i reparació vascular Catalització enzimàtica Manteniment de la pressió oncòtica Regulació del pH Proteïnes plasmàtiques Albúmina: La més gran i de la que n’hi ha més (un 55% de les proteïnes del plasma). Síntesti hepàtica. Funcions: mantenir equilibri hídric i pressió oncòtica, transport de substàncies, i paper detoxificant Alfa-globulines: 14 % de les proteïnes plasmàtiques. Tipus alfa1 i alfa2.
Beta-globulines: 13% de les pp.
Gamma-globulines: 11% de les pp. Sintetitzades per les cèl·lules plasmàtiques. Participen en la resposta immune humeral.
MEMBRANA PLASMÀTICA Composició: Proteïnes, lípids i carbohidrats.
Funcions:     Determinar la forma i la capacitat de deformació Mantenir l’equilibri osmòtic entre espai intercel·lular i plasma Mantenir composició iònica en el medi intracel·lular Antígens específics eritrocitaris (grups sanguinis: ABO, Rh...) Sistema Rh 5 antígens localitzats exclusivament als eritròcits. Detectables a les 2-3 setmanes de gestació.
Si no té antigen D  Rh negatiu Si té antigen D  Rh positiu METABOLISME DEL FERRO El ferro corporal està distribuït de forma que el 65% es troba en forma d’Hemoglobina, i el 1530% en forma de Ferritina al fetge.
...

Tags: