Psicologia del testimoni (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Psicologia criminal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia criminal PSICOLOGIA DEL TESTIMONI 1. Processos implicats PERCEPCIÓ Factors del succés: o Il·luminació o Velocitat, temps i distància (estan molt alterades en situacions crítiques) o Context Factors personals: o Expectatives (fixar l’atenció) o Atenció (focalització a l’arma) o Violència dels fets MEMORIA (RETENCIÓ I RECUPERACIÓ) La memòria coma procés constructiu o Memòria selectiva per interessos o Memòria associativa per inferència o Memòria transformada per suggestió PERSUASIÓ 2. Recuperació de la informació Entrevista “pas a pas”: minimitzar la “contaminació” (que la persona expliqui el que sàpiga d’una manera molt oberta, sense preguntes concretes en que li puguis donar informació, perquè no la pugui contaminar.) o Aspectes generals: lo abans possible, gravació, espai.
o Informació prèvia: altres declaracions, informes tècnics, capacitats de l’entrevistat.
o Hipótesis: transferència incorrecta, suggestió, oblit, falsificació o experiència certa.
o Rapport: “el que sàpiga, i el que no sàpiga”, distensió, dubtes, detalls.
o Llenguatge: no frases llargues, no ambigüitats, no preguntes condicionals o negatives, no jerga professional, prendre esdeveniments significatius.
o Guió: preguntes obertes, elitives. Ex: podria explicar-me una mica més sobre aquesta situació? o Ritme de l’entrevista: temps, formulació (no repetició) de la pregunta, no interrompre) Entrevista cognitiva: incrementar la informació (informació molt concreta, més dirigida) Interrogatori a sospitosos 3. Credibilitat del testimoni CREDIBILITAT: és una avaluació subjectiva sobre l’exactitud de la declaració d’un testimoni. Si és verdadera o no la seva declaració (amb intenció o sense).
Psicologia criminal Formes d’avaluar la credibilitat: NO HO PREGUNTARÀ A L’EXAMEN 1. Anàlisi de la conducta no verbal • Ulls-mirada: (no mirar als ulls, parpelles, dilatació pupil·lar, etc. Poden indicar engany) ruborpal·lidesa de la cara, suor, somriure nerviós, veu (pauses, vacil·lacions, paraules inacabades, estrès de la veu, sequedat...) també poden indicar engany.
• Cos: encongir les espatlles, moviments nerviosos de les mans...
• Comportament: presa per acabar. Prendre temps per pensar resposta, disgustos que duren poc, mantenir-se super correcte amb la persona que interroga o irritable en excés.
• Si el que diu no connecta amb gestos corporals, facials, tot això pot indicar engany... però, RES CONCLOENT! 2. Respostes fisiològiques del testimoni • POLÍGRAF: o Detecta canvis en respiració, sudoració, T.A associats a ansietat i mesurats per sensor.
o Quan una persona menteix, el fet de pensar que les seves mentides poden ser detectades fa que quan les manifesta es produeixi involuntàriament respostes relacionades amb l‘ansietat.
o Possibles errors en la detenció al mesurar variables relacionades amb l’arousal. Persones amb alt nivell d’ansietat poden ser detectades com a mentideres.
• Test de preguntes control (CQT): comparar les respostes registrades al polígraf davant preguntes rellevants, amb les respostes davant preguntes control. La hipòtesi és que persones culpables es mostraran més ansioses davant preguntes rellevants que davant preguntes control, mentre que una persona innocent no.
• Neurociència: “petjades en el cervell”. Es gemera activitat elèctrica diferent quan la informació sobre l’objecte del delicte és familiar o reconegut(Ex: al parlar de la casa de la víctima).
3. Anàlisi de contingut o control de la realitat Basada en què: • • • • • Una declaració inventada pot detectar-se Les persones què inventen: o Don respostes més curtes, més indirectes, més generals o Fan poques referències a elles mateixes i al seu estat subjectiu (utilitzen la 3a persona o formes impersonals) o Ofereixen més informació irrellevant (respostes amb coses no relacionades amb delicte) o Falta de memòria en aspectes relacionats amb el delicte Detalls: o La persona que inventa falla en detalls (reproduir fragments de converses, interacciones, descriure les pròpies paraules o els estat mentals d’altres propis) o A més dona pocs detalls per por a oblidar-se o Els què fabriquen mentides no saben que els detalls seran fonamentals Els que fabriquen històries no solen mostrar incoherències o debilitats (pensen què seria incorrecte) El relat creïble ha d’estar connectat amb esdeveniments externs (espai, temps, activitats quotidianes, etc.) amb esdeveniments d’aquell context on va passar l’acció.
Psicologia criminal • • • • En el relat no creïble hi ha signes de comunicació no verbal que poden indicar engany (Ex: expressions emocionals, determinats gestos, etc.) Els que menteixen solen controlar més el DURAN, i no tant el ABANS O DESPRÈS dels fets Tenir un testimoni creïble significa que s’estan donant alguns indicadors claus (Ex: explicar determinades coses, utilitzar determinades paraules, etc.) És difícil complir els criteris de credibilitat (contar la història desordenada, corregir-se en ocasions, explicar detalls inusuals, lapsus sobre la seva memòria...) VEURE UNITAT 11 4. Altres: test psicològics (auxiliars a les altres tècniques) ...