TEMA 6 El Consell (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho de la Unión Europea
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 14/03/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6 El Consell 1. Concepte.
El Consell és una organització internacional regional. Es representen els interessos dels Estats i es discuteix sobre els mateixos. Aparentment és una institució de caire inter governamental, on cada estat hi defensa els seus interessos, es tracta de la màxima expressió del principi de representació territorial.
Les votacions han inclòs que s’ intenti respectar el criteri de la població dels estats, és a dir, que els estats més poblats puguin instar a més representació.
El Consell realitza tasques legislatives, té competències executives i pressupostàries, i a més, realitza diferents tasques de la política exterior, el alguns casos sense el contrapès del Parlament Europeu. Això comporta que a més que es dubti de la seva legitimitat, també es parli de cert dèficit democràtic, perquè regula sense el contra pes del Parlament.
Règim jurídic. Art. 16 TUE, art. 237- 243 TFUE, així com l Reglament intern L325, 11 Desembre 2009, pàg. 35.
2. Composició, organització interna i funcionament.
El Consell té 1 representant de cada Estat membre de ranc ministerial, és a dir, que aquesta persona té la facultat de comprometre al seu govern i que a més, tingui el poder per poder exercir el dret de vot en la Institució possibilitat de vincular jurídicament a aquell Estat membre. Parla pel govern, vincula per l’ Estat.
Hi ha la possibilitat que un Estat membre envií al Consell a persones amb categoria inferior a la de Ministre, o bé representants dels oponents dels Estats en nom del govern.
Organització interna Article 16 TUE, estableix que com a mínim hi haurà sempre 2 formacions obligatòries, que són la d’ Assumptes Generals la qual vetlla per la coherència dels treballs de les altres formacions sectorials i d’ altra banda la d’ Assumptes Exteriors. Les altres sectorials estan recollides a l‘ annexa 1 del reglament intern del Consell i es poden anar canviant. Actualment n’ hi ha 8 més.
1. Assumptes econòmics i financers.
1 2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Justícia i Assumptes d’ interior.
Ocupació, política social, sanitat i consumidors.
Competitivitat. (Mercat interior, indústria i investigació).
Transport, telecomunicacions i energia.
Agricultura i pesca.
Medi Ambient.
Educació joventut i cultura.
Funcionament del Consell.
El funcionament es troba regulat en el seu reglament intern. Normalment se celebra 1 reunió al mes del Consell General. Les formacions sectorials tenen una freqüència variable, en funció de l’ agenda. Les reunions duren més d’ un dia. Està permesa l’ assistència a questes reunions de representants de la Comissió o de Banc Central Europeu i aquests tenen veu però no tenen vot.
Les reunions de manera general es fan a porta tacada, no són públiques, excepte quan en primer lloc es delibera i/o es vota sobre un projecte d’ acte legislatiu. Així mateix, en els cassos excepcionals previstos en el propi reglament intern, o bé, quan la institució ho decideix. El Consell pot decidir què publicar.
Presa de decisions Es regeix pel consens, però hi ha votacions sempre que ho decideix el president o a instància de membres del Consell o de la Comissió, sempre que s’ estigui d’ acord. Article 16 TUE, afirma que en la presa de decisions del Consell impera la majoria qualificada, excepte si el tractat diu alguna altra cosa. Art. 238 TFUE regula els 3 procediments possibles de la pressa de decisions: 1. Majoria Simple. La majoria del Estats membres. 28 membres, com a mínim 15 estats. Aquesta majoria s’ aplica en un àmbit molt reduït, bàsicament per qüestions administratives.
2. Unanimitat. Aquesta comporta l’acord de tots els vots emesos. L’abstenció no implica manca d’ unanimitat, per a tenir manca d’ unanimitat cal un vot negatiu, oposició.
3. Majoria qualificada. Es calcula a partir de 2 criteris. S’ ha d’ aconseguir la majoria d’ estats membres i la majoria de població. Aquesta majoria s’ ha anat canviant.
Protocol 36 dels Tractats Resum resultat del TUE amb el Protocol.
La majoria qualificada al Consell des de l’ 1 de Novembre de 2014. El tractat de Lisboa deia una cosa, però el s estats van acordar que no s’ apliqués fins a novembre 2014, i aplicaven la norma anterior. Aquí hi ha dues opcions: 2  Si tots els Estats membres hi intervenen.
o Es decideix a proposta de la Comissió o de l’ Alt Representant. En aquest cas, l’ article 16.4 TUE estableix que s’ assumeix la majoria qualificada quan hi ha un 55 % dels estats membres (mínim 15 estats) més un 65% de la població.
o Si el Consell no decideix a proposta de la Comissió o de l’ Alt Representat. L’article 238.2 TFUE, estableix que cal el vot positiu de 20 Estats membres, 72%.
Quan intervenen tots els Estats membres, s’ estableix la possibilitat que existeixi una minoria de bloqueig. 4 Estats membres que representin el 35 % de la població, més 1 estat membre. 4 han de sumar el 35 %, més 1 estat. (5 estats).
 Si no intervenen tots els Estats membres.
o Es decideix a proposta de la Comissió o de l’ Alt Representant, article 233.5.A TFUE, cal un 55% dels estats i un 65% de la població.
o Si el Consell no decideix a proposta de la Comissió o de l’ Alt Representat. Article 238. B TFUE, estableix que cal el vot positiu de 20 Estats membres, 72%.
Quan intervenen tots els Estats membres, s’ estableix la possibilitat que existeixi una minoria de bloqueig. 4 Estats membres que representin el 35 % de la població, més 1 estat membre. 4 han de sumar el 35 %, més 1 estat. (5 estats).
Període transitori. Fins el 31 de Març de 2017, es pot calcular amb un sistema de vots ponderats. El Protocol 36 diu que entre l’ 1 de Novembre de 2014 i el 31 de Març del 2017, el sistema de vots ponderats del protocol s’ aplicarà si ho demana qualsevol Estat membre. Qualsevol estat membre pot demanar que s’ apliqui el període anterior.
La votació prèvia a l’ 1 de Novembre de 2014. Art. 3.3 Protocol 36   Si a la votació intervenen tots els Estats membres. Si la decisió es pren a proposta de la Comissió, cal que 260 vots ponderats que han de representar a la majoria d’ Estats membres. Sense proposta de la Comissió, calen 260 vots ponderats però que representin 2/3 dels Estats membres. En ambdós caos, qualsevol estat pot demanar que la majoria qualificada (260) representi el 62% de la població. Abans cada estat tenia un vot calculat per milions de ciutadans, és a saber, saber si els 260 vots es corresponia al 62 % de la població. Els més poblats tenien encara una possibilitat de vetar les decisions del Consell.
Si la votació no hi intervenen tots els Estats membres. Art. 3 .4 Protocol. Si és a proposta de la Comissió, el sumatori dels vots ponderats dels estats membres participants que representin un 73, 86 % de la població i la majoria 3 dels estats membres participants, es a dir, si hi participen 20, la majoria d’ aquests. (352 total de vots menys els vots d’ aquells que no hi participen). Si no hi ha proposta de la Comissió, es demana el mateix més 2/3 dels Estats participants a la votació.
2.1 Cas Espanyol Art. 149 Constitució Espanyola. Aquest article ens indica que la representació exterior és competència exclusiva del govern central. Però, s’ ha d’ afegir els acord de la conferència per a assumptes relacionats amb les Comunitats Europees, acrònims en castellà: CARCE actualment CARUE. Aquests acord polítiques preveuen que alguns representants autonòmics puguin participar en determinades reunions del Consell com a integrant de la delegació espanyola. Aquests representants, defensen la posició comuna de les Comunitats Autònomes, però no voten, qui vota finalment és el representant de l’ Estat Espanyol.
2.2 Presidència.
Exercida de manera rotatòria, excepte en el Consell d’ Assumptes Exterior, el qual el presideix l’ Alt Representant.
Les presidències s’ organitzen per trios, període de 18 mesos (els 3). cada país és assistit pels altres dos estats, s’ ostenta la presidència durant 6 mesos, recau el pes sobre 1 estat, però els altres dos no estan desvinculats.
Com s’ estableixen els trios: La idea es que s’ estableixin tenint en compte la diversitats dels Estats que hi formen part i els equilibris geogràfics. Estat gran i estat petit, estat més del sud i del nord, un Estat poblat i un altre dels menys densos, etc. Equilibri.
Tasques:     Fixa provisionalment l’ ordre del dia de totes les reunions del Consell.
Convoca les reunions i elabora l’ acte de les sessions.
Assumeix les tasques formals, signatures i notificacions propis respecte als actes jurídics típics que es prenguin a cada Consell. Finalment signa el Ministre, o el President, però normalment qui presideix la sectorial.
Representa al Consell en les seves relacions amb altes Institucions de la Unió, amb el Suport de la Secretaria General de Consell.
4 2.3 Secretaria General del Consell.
La secretaria està forma d’ una banda per funcionaris de la Unió Europea, no dels estats, no dependent dels Estats, són funcionaris de la pròpia institució. A més, a la Secretaria del Consell hi ha el Secretari General, que és anomenat pel mateix Consell.
La Secretaria Genal assisteix al Consell.
Funcions: 1. Prepara la documentació per a cada punt de l’ ordre del dia.
2. Redacta correctament els actes normatius. Dins de la Secretaria General tenen un servei jurídic específic. Servei Jurídic de Consell, redactar reglaments, esmenes, etc.
3. Assegura el servei de traducció i interpretació.
A Secretaria General comporta un factor d’ estabilitat i a l’ hora de memòria del Consell.
3. Especial referència al COREPER.
Coreper: Òrgan del Consell. REPER: Representació permanent, cada estat de la UE té acreditada davant la unió una representació permanent. Cadascuna de les Reper estan constituïdes pels representants diplomàtics dels Estats i a més, per funcionaris d’ alta categoria de diferents ministeris. Es designa un ambaixador en cap, i un adjunt (ajuda a l’ ambaixador) i altres components.
Quan es designen, l’ Estat ha de comunicar sempre als presidents de la Comissió i del Consell els nous nomenaments. La REPER té un doble paper: actua com a ambaixada davant la Unió, però també cadascuna d’ elles s’ integra en el comitè de representants permanents. Aquest comitè és el que s forma a partir de totes les representacions permanents, és per això que es denomina Coreper.
Es troba regulat a l’ article 16 TUE, 240 TFUE art. 19 Reglament intern del Consell.
Funcions 1. Preparar les decisions del Consell i alhora realitza les tasques que el Consell li encarregui.
2. Prendre decisions de procediment. Art. 19.7 Reglament intern.
3. Prepara els punt s de l’ ordre del dia per la reunió del Consell. Art. 19.2 Reglament intern.
El Coreper s’ organitza en grups de treball, que poden ser creats pel mateix com pel Consell. N’ hi ha molts i es fan per temes més acotats. Aquests grups de treball estan composats pel personal de les representacions permanents, és a dir, als grup hi ha 5 personal de les Reper així com experts nacionals. Aquesta última figura permet que hi hagi gent que coneix molt del tema i que es pugui afegir, tot i que no forma part de la Reper.
La coordinació dels treballs d’ aquests grups i les propostes són assumides pel Coreper.
Cal però fer diferència entre Coreper I i Coreper II.
  Coreper I. Esta format pels representants adjunts, realitzen com a mínim 2 reunions setmanals i decideixen bàsicament qüestions tècniques.
Coreper II. Està format pels ambaixadors, es fa una reunió setmanal i discuteix qüestions polítiques, especialment aquells que es tracten al Consell d’ assumptes generals.
Elaboració ordre del dia del consell L’ ordre del dia es divideix en punts A i punts B   Punts A. Punts de caràcter tècnic, i ja han estat pactat en el si del Coreper. Un punt A és un punt de l’ ordre del dia, que un cop se sotmet al Consell, ha de ser aprovat sense debat perquè aquest ja s’ ha fet al Coreper. Punts que s’ aproven sense debat, i es voten de forma global. Si hi ha oposició per un membre del Consell o bé de la Comissió (convidada), aquest punt es retira de l’ ordre del dia i es pot o retornar al Coreper per a que es torni a discutir, o passar a incloure’s com un punt B, una altra ordre del dia.
Punts B. Aquests punts tenen un alt grau de contingut polític, o bé són opcions tècniques no decidides pel Coreper. Els punts B es sotmeten a debat. Normalment es sotmeten a debat i s’ intenten votar, aquells que no s’ aprovin, el pack de punts sobre els quals no hi ha acord, tornen al Coreper.
4. Competències del Consell.
Article 16 TUE ens indica que el consell juntament amb el Parlament Europeu realitzarà la funció legislativa i pressupostària. A més, el Consell defineix les polítiques i les condicions establertes en els tractats, seguint els procediments dels tractats.
En primer lloc, que tingui funció legislatiu vol dir que té un paper clau en l’ aprovació de la legislació europea. L’ Article 16 fa referència al procés de co- decisió amb el Parlament. No obstant, els tractats preveu que la legislació s’ aprovi en alguns cassos sense la participació del Parlament. Segon i tercer pilar del temple grec: PESC (política exterior i seguretat comú) i justícia. La voluntat es que a la allarga totes les decisions es prenguin amb co decisió, que el Parlament de manera paulatina pugui anant decidint sobre matèries en les quals abans no hi tenia competència. Així mateix el consell juga un paper clau en la coordinació de polítiques econòmiques.
6 El Consell és qui signa els acords internacionals en nom de la Unió Europea. Aprova el pressupost de la unió obligatòriament amb codecisió del Parlament. La Comissió elabora el pressupost, i Parlament i Consell l’ aproven. Per últim, el Consell te un paper important en la PESC (Defensa) i justícia.
5. Les relacions amb el Consell Europeu.
Entre ambdues institucions hi ha d’ haver una coordinació estreta. El Consell d’ Assumptes Generals prepara les reunions i debat al projecte de conclusions i decisions del Consell Europeu.
La presidència del consell i el president del Consell Europeu es coordinen bàsicament en 4 punts: 1. Per programar les reunions del Consell Europeu. Ja que el Consell Europeu es reuneix més.
2. Acorden l’ ordre del dia del Consell Europeu.
3. Preparen conjuntament el projecte de conclusions de les reunions del consell Europeu. A les conclusions és on hi ha finalment les línies polítiques.
4. Presentar al començament de les reunions del Consell Europeu una síntesis dels treballs del Consell. El Consell presenta quines tasques han fet al Consell Europeu.
Hi ha d’ haver coherència.
7 ...

Tags: