Apunts ppts (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción al derecho
Año del apunte 2015
Páginas 39
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apuntes intro dret 1r trim

Vista previa del texto

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL FENOMEN JURÍDIC CONTINGUTS: a) El Dret i la cooperació social. Problemes d’acció col·lectiva. Les normes com incentius per la cooperació.
b) El Dret i el control social. Regulació i integració.
c) El Dret i la seguretat. Seguretat en les relaciones jurídiques i seguretat vers l’Estat.
d) El Dret i el poder. Eficiència i legitimitat.
LA NECESSITAT SOCIAL DEL DRET • La presència del Dret en tots els àmbits de la vida social • El Dret com a fenomen social distintiu – El Dret és una pràctica social complexa • Multiplicitat d’actors, interaccions i propòsits • Autoritats, normes, conseqüències jurídiques • El Dret és una forma de poder i, a la vegada, el Dret és un instrument per limitar el poder • Per què necessitem un instrument social que té aquesta dualitat? MINIM COMÚ NORMATIU • Vulnerabilidad • Igualtat aproximada • – Ningú té la capacitat o força d’obtenir els seus fins sense cooperació – Necessitem compromisos i cooperació mútua per obtenir finalitats col·lectives Altruisme limitat – No som persones completament egoistes ni plenament altruistes – L’altruisme limitat exigeix mecanismes de control per assolir finalitats col·lectives i per evitar que algú s’aprofiti de l’esforç d’altres • Recursos limitats – Normes per organitzar la producció de bens, per distribuir-los i per protegir-los un cop han estat assignats • • Regulació de la propietat, dret de contractes, regulació del mercat Comprensió i força de voluntat limitades – Comprensió limitada dels propis interessos, preferències adaptatives, la tendència a deixarse emportar pels interessos a curt termini, la debilitat de la voluntat.
1 PROBLEMES D’ACCIÓ COL·LECTIVA • El Dret com instrument per obtenir la cooperació – Donada la naturalesa humana necessitem cooperació social per obtenir els nostres objectius – El Dret és també un instrument per resoldre les dificultats de cooperació social degut a la naturalesa humana • – • El Dret crea incentius per la cooperació Els problemes d’interacció social han estat analitzats per l’anomenada “Teoria de jocs” La teoria de jocs – Una part de la teoria de la decisió racional • Teoria que estudia les decisions d’agents racionals aïllats en condicions de risc o incertesa – La teoria de jocs estudia els problemes de decisió en situacions d’interacció social de caràcter estratègic entre diferents actors • En aquestes situacions es donen expectatives, decisions i accions que són interdependents.
• La millor acció d’un agent està condicionada per les accions dels altres i per les expectatives recíproques de com s’actuarà PROBLEMES DE COOPERACIÓ SOCIAL  El dilema del presoner • Racionalitat individual i racionalitat col·lectiva • Situacions d’interacció estratègica on l’acció més racional a nivell individual comporta una situació d’irracionalitat col·lectiva on el resultat final es pitjor per tots.
 Situació de dilema del presoner – – Condicions: • Dos persones sotmeses a interrogatori sobre un crim • No es poden comunicar entre ells Proposta de la policia a cadascun d’ells: • Si un confessa ell quedarà lliure i l’altre serà condemnat a 10 anys de presó.
• Si els dos confessen seran castigats a 5 anys de presó 2 • Si cap confessa, només podran ser condemnats a 2 anys de presó.
ESTRUCTURA DEL DILEMA DEL PRESONER Presoner 1 No confesar Confesar No confesar 2 Personer 2 2 0 10 Confesar 10 5 0 Equilibri de Nash 5 EQUILIBRI DE NASH (EQUILIBRI NO COOPERATIU D’UN JOC) – Combinació de jugades que determinen un resultat estable (o punt d’equilibri). Aquí es produeix un resultat en el que cap jugador es beneficia canviant la seva estratègia mentre els altres no canviïn la seva.
– Combinació en la que l’elecció de cada jugador és la millor resposta a l’elecció de l’altre.
– La situació en la que els dos presoners confessen és l’equilibri de Nash. Però aquesta no és la millor opció col·lectiva. La millor opció és cooperar.
– Per sortir del dilema del presoner necessitem un element extern que neutralitzi l’incentiu a no cooperar o a trair de cada agent racional que intervé en la interacció estratègica.
– El free rider (l’aprofitat) • La falta de cooperació no sempre ens perjudica a tots • Qui obté benefici de la cooperació social sense cooperar • Bens públics i bens privats – Un bé és privat quan el seu us per part d’algú impedeix l’ús per part d’un altre.
– Un bé és públic quan un cop ha estat generat fruit de la cooperació social, no es pot excloure ningú del seu us.
» La il·luminació dels carrers, un medi ambient net, la seguretat -Per què hem de rebutjar la figura del free rider si és una actitud racional? – L’estabilitat en la cooperació – El problema de la generalització del free rider » – La generalització porta al dilema del presoner (ex. les promeses) El fair play o equitat social 3 • – Evitem el free rider creant incentius per la cooperació Dificultats de coordinació • Casos d’interdependència de decisions i expectatives on els interessos de les parts coincideixen.
• La situació d’irracionalitat col·lectiva es produeix perquè, encara que tots volen cooperar, hi ha diverses alternatives d’acció i els interlocutors no saben què és el que farà l’altre.
• – Voluntat de cooperar – Incertesa sobre com actuarà l’altra – L’èxit en la cooperació depèn de com actuaran els altres Ex. Trucada telefònica, un embús de trànsit EL DRET COM A SISTEMA DE CONTROL SOCIAL • La idea de control social – L’ordre i la pau social – L’assoliment de finalitats col·lectives • La funció de regulació de conductes – Conducta + operador deòntic + conseqüència jurídica – Regulació de la conducta dels ciutadans – Regulació de la conducta de les autoritats • – L’Estat de Dret i el control mutu dels òrgans de l’Estat Regulació del mercat • Externalitats, poder de mercat, redistribució de bens, relacions laborals, protecció dels consumidors • La funció d’integració social – La interacció pacífica i la disminució de conflictes – Integració, socialització i interiorització de conductes – • La família, el sistema educatiu i el model de ciutadà • L’acceptació voluntària de normes i patrons de comportament La insuficiència de la integració per obtenir el control social TÈCNIQUES DE REGULACIÓ • Desincentivar conductes socialment indesitjables 4 – La prevenció. Ex: La normativa de seguretat en el treball, normativa de protecció del medi ambient, els controls d’alcoholèmia. La norma s’avança a la producció d’un dany o conducta indesitjable – La repressió (sancions negatives) Ex: Codi Penal. La norma actua un cop s’ha produït un dany • • L’amenaça de sanció i els efectes preventius Incentivar conductes socialment desitjables – La promoció. Dona incentius per realitzar una conducta abans que es produeixi i per tal de que es pugui produir • Ex: Normativa de beques per l’estudi, crèdits de baix interès per crear una nova empresa, subvencions a certs cultius en l’agricultura – El premi (sancions positives). Incentiva una conducta desitjable actuant després de que s’hagi produït • Ex: Reducció de pena per bona conducta, desgravació fiscal per la compra d’obres d’art, bonificacions per contractar persones de + de 45 anys EL DRET I LA SEGURETAT • Dimensions de la seguretat: – – La seguretat física • Sortir de l’Estat de naturalesa • Protecció de les agressions La seguretat en les relacions jurídiques • Evitar la incertesa permanent en les relacions econòmiques i socials entre les persones – Si algú posseeix un bé durant molt temps pot arribar a ser propietari – Si una reclamació judicial no s’ha fet dins de termini, es perd el dret – La prescripció dels delictes – La protecció de l’adquirent de bona fe d’un bé (seguretat en el trànsit de bens) – La seguretat vers l’Estat • La seguretat jurídica o certesa jurídica • L’Estat de Dret 5 LA SEGURETAT JURÍDICA • Seguretat o certesa jurídica: La possibilitat de conèixer què és el que exigeix el Dret de forma prèvia a l’acció. La previsibilitat • Com garanteix el Dret la seguretat jurídica? – La redacció de normes clares, precises, poc abstractes i no excessivament tècniques (la tècnica legislativa) – La publicitat de les normes – El compliment de les normes per part de l’Estat i la seva aplicació per part dels tribunals. El respecte a la legalitat • – La prohibició de l’aplicació retroactiva de normes – Les garanties processals (ex. cosa jutjada i presumpció d'innocència) Per què és rellevant la seguretat jurídica? – L’estabilitat social i la cooperació (assegura les expectatives) – Evitar l’arbitrarietat institucional – L’autonomia i la igualtat formal • La possibilitat d’elegir un pla de vida • Igualtat formal i igualtat material DRET I PODER • El Dret i el monopoli de la coerció – La idea de coerció: l’amenaça d’utilitzar o la utilització efectiva de la violència o la força per condicionar el comportament – L’exercici d’autoritat no pretén ser un pur exercici de dominació – El Dret i la justificació del poder. Conceptes rellevants: – Eficiència: El poder és instrumental als objectius que es persegueixen. L’exercici de poder com a instrument útil pel funcionament social • L’òptima utilització dels recursos i instruments disponibles per obtenir els resultats desitjats (racionalitat medi a fi, càlcul de costos i beneficis) – Legitimitat: Concepte normatiu: Es refereix a les propietats morals que hauria de posseir un conjunt de normes o un sistema institucional • Moral social i moral crítica – Moral social: legitimació (acceptació social de les normes o de l’autoritat) – Moral crítica: legitimitat (Justícia formal i justícia material) 6 DRET, PODER I LEGITIMITAT • Un ordenament jurídic és legítim si respecta certs principis bàsics de moralitat (moral crítica) • Aquests criteris poden ser de justícia formal o de justícia material. Dues dimensions de la justícia • Justícia formal: – • Està vinculada a la forma o manera en que l’estat regula la conducta dels ciutadans • Autoritat democràtica (relacionada amb la forma en la que s’accedeix al poder) • Regular mitjançant normes generals i garantir la igualtat formal • Garantir la seguretat jurídica Justícia material: – Està vinculada amb el contingut d’allò que regula, amb què és el que les normes prohibeixen, permeten o obliguen a fer als seus destinataris • – El contingut de les normes ha de respectar els drets bàsics de les persones – Garantir la igualtat material Un ordenament jurídic pot garantir la justícia formal i no garantir la justícia material i a l’inrevés EL PAPER DE LA JUSTÍCIA EN EL DRET La legitimitat del Dret requereix un cert grau de justícia formal i material – Si falta una de les dues el Dret no serà legítim per molt que estigui legitimat Però quina importància té la justícia pel Dret? -La injustícia ens permet criticar el Dret, però hi ha una relació més estreta? La moralitat interna del Dret (Fuller) -Un mínim de justícia formal perquè el Dret pugui funcionar com a tal -Es pot reduir la moralitat interna del Dret a qüestions de justícia formal? La justícia material en els estats constitucionals i democràtics – Obtenir un mínim de justícia material s’assumeix aquí com una de les funcions del Dret • –  Les constitucions modernes són vistes com assoliments morals i de racionalitat El respecte a certs drets i llibertats bàsiques passa a ser una condició de validesa jurídica La justícia forma part del concepte de Dret? • Ha de ser just un conjunt de normes per ser qualificat com a “Dret”? 7 UNITAT 2: LES NORMES JURÍDIQUES CONTINGUTS a) Normes socials, morals i jurídiques. Característiques de les normes jurídiques.
b) Les fonts del Dret. Llei, costum i principis generals del Dret. Tipologia de normes jurídiques.
c) Les decisions judicials i les tradicions jurídiques.
NORMES SOCIALS, MORALS I JURÍDIQUES – Enunciats que utilitzen el llenguatge per influir en la conducta. El llenguatge prescriptiu – Què diferencia les normes jurídiques d’altres normes que utilitzen un llenguatge prescriptiu? • Normes de tracte social – S’originen de forma difusa – Es refereixen al comportament cívic (bona educació, etiqueta, cortesia) – Ex. Saludar als coneguts, rentar-se habitualment, cedir el seient – Incorporen sancions o conseqüències no institucionalitzades, més aviat lleus i externes de crítica o rebuig social • Normes morals – S’originen en la racionalitat humana – Determinen quin és el comportament correcte des d’una perspectiva ètica – Incorporen sancions internes (remordiment) i externes no institucionalitzades (crítica, reprovació, rebuig per immoralitat) • – Ex. El deure de no mentir o el no matar, el deure de solidaritat – Moral social i moral crítica Normes jurídiques – Son dictades o reconegudes per alguna autoritat – Regulen accions exigibles i rellevants en l’organització d’una societat – Incorporen sancions o conseqüències externes, coercitives i institucionalitzades CARACTERÍSTIQUES DE LES NORMES JURÍDIQUES • Article 68 CC: Los cónyuges están obligados a vivir juntos, guardarse fidelidad y socorrerse mutuamente. Deberán, además, compartir las responsabilidades domésticas y el cuidado y atención de ascendientes y descendientes y otras personas dependientes a su cargo.
8 • Article 226 CP: El que dejare de cumplir los deberes legales de asistencia inherentes a la patria potestad, tutela, guarda o acogimiento familiar o de prestar la asistencia necesaria legalmente establecida para el sustento de sus descendientes, ascendientes o cónyuge, que se hallen necesitados, será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o multa de seis a 12 meses.
• Elements de les normes jurídiques: – Caràcter: La qualificació d’una acció com a prohibida, permesa o obligatòria – Contingut: La acció que es qualifica com a prohibida, permesa o obligatòria – Condició d’aplicació: Les circumstàncies que s’han de donar perquè l’acció estigui prohibida, permesa o sigui obligatòria.
– Autoritat: L'emissor de la prescripció – Subjecte normatiu: El destinatari de la prescripció – Sanció: L’amenaça d’un perjudici per la realització de la conducta regulada NORMES JURÍDIQUES I FONTS DEL DRET • La idea de “font del Dret” – Distinció entre normes jurídiques pel seu origen – Formes diverses d’originar normes jurídiques – Cada ordenament jurídic i branca del Dret reconeix les seves formes de producció normativa • Varietats de fonts del Dret – La llei – El costum – Els principis jurídics i els principis implícits – La jurisprudència del Tribunals LA LLEI • Sentits de “llei” • Disposició escrita i promulgada per una autoritat • No tota disposició escrita és una llei – Les definicions legals – La llei com a norma escrita dirigida a un conjunt de destinataris que qualifica normativament la conducta • La llei en sentit estricte. El legislador – No totes les normes derivades d’una autoritat són lleis 9 – La llei com a producte de l’Estat i del legislador – La competència legislativa: Del sobirà a la democràcia – En els Estats democràtics, la llei té una importància especial per ser el producte de l’òrgan que representa la voluntat de la ciutadania – La crisi de la llei • La Constitució • La internacionalització del Dret i la globalització • La infraestatalitat i l’autoregulació • L’activisme normatiu del govern i l’Administració Article 1 Codi de Comerç: Son comerciantes para los efectos de este Código: -Los que, teniendo capacidad legal para ejercer el comercio, se dedican a él habitualmente.
-Las Compañías mercantiles o industriales que se constituyeren con arreglo a este Código.
Article 13 Codi de Comerç: No podrán ejercer el comercio ni tener cargo ni intervención directa administrativa o económica en compañías mercantiles o industriales: -Las personas que sean inhabilitadas conforme a la Ley Concursal mientras no haya concluido el período de inhabilitación fijado en la sentencia de calificación del concurso.
-Los que, por leyes o disposiciones especiales, no puedan comerciar.
Article 38 Constitució: Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado.
Los poderes públicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general y, en su caso, de la planificación.
EL COSTUM • La norma escrita i el costum • Una forma espontània, inconscient i natural de crear normes. Normes no formulades i anònimes • Hàbits socials i costums • – La reiteració de conductes al llarg del temps – L’Opinio Iuris o la consciència d’obligatorietat Els costums i el Dret modern – El costum com a forma de regulació típica en les societats pre-modernes • – Ex. Ius mercatorum i els usos de comerç La relegació del costum com a font del Dret • La codificació i el paper preeminent de la Llei • El problema de la prova del costum • Els costums als que la llei es remet • Els costums en defecte de llei 10 • • El paper interpretatiu dels costums El costum en l’àmbit internacional ELS PRINCIPIS JURÍDICS -Principis explícits i principis implícits -Els principis explícits són un tipus de normes escrites dictes per una autoritat -Diferències entre regles i principis 1) Les regles incorporen condicions d’aplicació 1) Els principis incorporen condicions obertes o no tancades tenen condicions d’aplicació 2) Les regles són pautes concloents 2) Els principis són pautes no concloents 3) Les regles s’apliquen “tot o res” 3) Els principis tenen una dimensió de pes (ponderació) Article 17 de la Constitució espanyola: Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad.
Article 163 del Codi Penal: 1. El particular que encerrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de cuatro a seis años.
3. Se impondrá la pena de prisión de cinco a ocho años si el encierro o detención ha durado más de quince días.
Article 7 CC: 1. Los derechos deberán ejercitarse conforme a las exigencias de la buena fe.
2. La Ley no ampara el abuso del derecho o el ejercicio antisocial del mismo. Todo acto u omisión que por la intención de su autor, por su objeto o por las circunstancias en que se realice sobrepase manifiestamente los límites normales del ejercicio de un derecho, con daño para tercero, dará lugar a la correspondiente indemnización y a la adopción de las medidas judiciales o administrativas que impidan la persistencia en el abuso.
LA FUNCIÓ DELS PRINCIPIS JURÍDICS • Tenen una funció normativa de control social – – Són vinculants pels seus destinataris (autoritats, ciutadans) • Exigeixen un exercici de ponderació amb altres principis • Ex. Col·lisió entre el dret a la intimitat/dret d’informació Guien les decisions judicials en casos on no disposem de regles 11 • El principi de lliure desenvolupament de la personalitat i el cas del canvi registral del sexe d’una persona transsexual • Serveixen per interpretar regles – Ex. Una regla que prohibeix l’entrada de vehicles a un parc o una que prohibeix dormir a les estacions de tren • • Els principis justifiquen les regles – Ex. El principi de seguretat vial justifica les regles de trànsit – Si una regla no s’ajusta als principis que la justifiquen és irracional Els principis unifiquen el sistema jurídic – Atorguen coherència al Dret ELS PRINCIPIS IMPLÍCITS O PGD • La racionalització de les regles jurídiques – El principi que hi ha darrera un conjunt de regles – Els principis implícits són normes que no estan escrites • Ex. El cas Riggs vs. Palmer i el principi que ningú es pot beneficiar del seu propi delicte – • • Ex. El principi Non bis in Idem • Els Principis implícits com a font del Dret Estan supeditats a la llei i al costum Funcions: – Interpretació de regles – Integració de llacunes LES DECISIONS JUDICIALS I LA JURISPRUDÈNCIA  Una decisió judicial és una resolució d’un tribunal que vincula a les parts en un judici –  En relació a les parts, és una norma individual Jurisprudència – El conjunt de raons o arguments que utilitzen els tribunals de forma reiterada per resoldre els casos particulars – Aquestes raons expressen generalment formes d’interpretar les lleis – Estan obligats els jutges en les seves sentències a seguir les raons que han utilitzat altres jutges en sentències anteriors?  Té valor normatiu la jurisprudència? 12 – La qüestió sobre si la jurisprudència és font del Dret – Si la jurisprudència fos una font del Dret, els jutges l’haurien de considerar una norma més que han d’aplicar en les seves decisions – Diferències entre tradicions jurídiques (Civil Law i Common Law) LA TRADICIÓ CONTINENTAL O DE DRET CIVIL – El Dret Romà i la codificació – Les decisions judicials no són font del Dret – Separació estricta de poders • És el legislador el que crea normes jurídiques • Les decisions judicials apliquen el Dret • Els jutges no creen normes generals perquè no poden actuar com un legislador – Els jutges segueixen i adopten criteris generals d’interpretació que no són normes jurídiques – Els jutges no estan obligats a seguir els criteris d’interpretació d’altres jutges – Excepcions: • Els jutges estan obligats a seguir les sentències del Tribunal Constitucional sobre el contingut de la Constitució • Els únics criteris d’interpretació que els jutges estan obligats a seguir són els que sorgeixen de la jurisprudència del Tribunal Suprem JURISPRUDÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM • La jurisprudència és una font complementària del Dret – No crea normes jurídiques sinó criteris vinculants d’interpretació de normes • No tota decisió del TS crea jurisprudència • Requisits: • Reiteració en els criteris. S’han d’haver resolt almenys dos casos en el mateix sentit • Hi ha d’haver una igualtat substancial entre els casos que han estat decidits en base al mateix criteri • Només creen jurisprudència aquells criteris que formen part de la Ratio Decidendi de les sentències.
• Funcions: interpretació, integració, construcció de PGD 13 LA TRADICIÓ DEL COMMON LAW • El sistema jurídic que sorgeix a Anglaterra després de la conquesta normanda i s'estén a les seves colònies • Independència del Dret Romà i continental • Les decisions dels jutges eren la principal font del Dret • Aquestes decisions van formar el Common Law. El Dret legislat (Statutory Law) tenia un caràcter derogatori • Característiques distintives del Common Law: – El sistema del precedent – La regla del Stare Decisis (vertical i horitzontal) – El mètode del case law LA CONVERGÈNCIA ENTRE LES DUES TRADICIONS • Tradició continental – A la pràctica, els jutges segueixen les decisions anteriors – Els precedents s’utilitzen per preparar casos i justificar decisions judicials – Les decisions judicials són bàsiques en molts àmbits • – Ex. El Dret de danys La Constitucionalització del Dret ha comportat que els jutges siguin més actius i particularistes • La tradició del Common Law – El Dret legislat és cada vegada més important – La regla del Stare Decisis s’ha suavitzat – La desvinculació dels precedents erronis 14 UNITAT 3: LES BRANQUES DEL DRET I ELS CONCEPTES JURÍDICS BÀSICS CONTINGUTS a) Les principals branques del Dret. Les branques del Dret i els conceptes jurídics bàsics.
b) La noció de personalitat jurídica. Els subjectes del Dret.
c) La noció de dret subjectiu.
d) La noció de deure o obligació jurídica. Obligacions i sancions.
e) El concepte de responsabilitat jurídica. Responsabilitat subjectiva i responsabilitat objectiva.
DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT • • Visió tradicional: – El Dret públic serveix als interessos col·lectius – El Dret Privat regula els interessos dels particulars La presencia de l’Estat en una relació jurídica – En el Dret públic es regula l’activitat de les institucions públiques i l’Estat té una posició d’autoritat.
– El Dret privat regula l’activitat dels particular, les relacions entre ells i amb l'administració (l’Estat) quan aquesta actua sense tenir una posició d’autoritat. Els subjectes es troben en situació d’igualtat • Dret imperatiu i dret dispositiu – La majoria de branques del Dret tenen els dos tipus de normes – Normes que imposen conductes i normes a disposició dels particulars – La invasió del Dret imperatiu en el Dret dispositiu. L’Estat social BRANQUES DEL DRET PÚBLIC • • • El Dret Constitucional – L’organització de l’estat – El principi de separació de poders – La protecció de Drets fonamentals El Dret Administratiu – La regulació de l’execució de polítiques públiques – El control de l’administració El Dret Penal 15 – • • Els delictes i les faltes. La regulació del Ius puniendi El Dret processal – L’aplicació del Dret i la resolució de conflictes – La regulació dels tribunals i el procés El Dret Internacional públic i Dret de la Unió Europea – La relació entre els estats. La comunitat internacional – La voluntat dels estats – Organització de les institucions de la UE i desplegament del seu marc competencial BRANQUES DEL DRET PRIVAT • • • El Dret Civil – Regula la relació jurídica entre particulars com a persones en general.
– Família, contractes i propietat El Dret Mercantil – Els actes de comerç i l’intercanvi de bens i serveis – L’empresari i les empreses El Dret internacional privat – Relacions jurídiques entre particulars que depenen de diversos Drets Nacionals amb normes diferenciades – • Normes de conflicte El cas del Dret laboral – El contracte de treball – La protecció del treballador ELS CONCEPTES JURÍDICS BÀSICS – Comuns a totes les branques del Dret – Vinculen les normes amb els destinataris, les conductes i l’exercici de coerció – Conceptes interconnectats entre sí – Necessaris per justificar la coerció jurídica – Personalitat jurídica, dret subjectiu, obligació jurídica, sanció i responsabilitat jurídica EL CONCEPTE DE PERSONALITAT JURÍDICA • Els destinataris de les normes 16 • – Els subjectes del Dret – Personalitat jurídica i capacitat jurídica Capacitat jurídica i capacitat d’obrar – Qui pot ser subjecte de drets i obligacions? – Persona física i persona jurídica – Éssers humans – Entitats col·lectives – Els animals poden tenir personalitat jurídica? EL CONCEPTE DE DRET SUBJECTIU • Aquesta noció vincula les normes amb els interessos, les necessitats o eleccions de les persones • Dret objectiu / dret subjectiu • Drets morals i drets jurídics – Els drets morals són àmbits de la persona que s’han de respectar o protegir com una exigència de la justícia – • Els drets incorporats en els ordenaments jurídics Dues concepcions sobre els drets subjectius – La concepció dels drets subjectius que els redueix a altres categories jurídiques – La concepció dels drets subjectius com una categoria jurídica independent o distintiva LA REDUCCIÓ DELS DRETS A ALTRES CATEGORIES JURÍDIQUES A) La visió de Kelsen • Un enunciat de dret subjectiu es pot reduir a un enunciat de Dret objectiu (una norma que estableix conseqüències jurídiques i, en última instància, imposa sancions) • Sentits de “dret subjectiu” (segons la conseqüència establerta) – Dret com a no prohibit (permís dèbil) *Tinc dret a fumar fora de la Pompeu Fabra – Dret com permissió administrativa o autorització adm.
*Tinc dret a construir aquest edifici – Dret com a reflex d’una obligació activa o passiva *Tinc dret a percebre els interessos del meu capital, tinc dret a dormir sense soroll, tinc dret de vistes – Dret en sentit tècnic *Tinc dret a danys i perjudicis, tinc dret a reclamar-te el meu sou 17 B) Les posicions correlacionades de Hohfeld • Els drets subjectius es redueixen a un ventall de posicions jurídiques correlaciones entre elles • Els juristes parlen de drets per fer referència a totes aquestes situacions • POSICIONS CORRELACIONADES – Pretensió (dret) – deure • En un contracte de treball, l’empresari té dret a que el treballador realitzi la tasca contractada perquè el treballador té el deure de realitzar-la • El treballador té dret a cobrar el sou estipulat perquè l’empresari té el deure de pagar-li el sou – Privilegi (llibertat) – no dret • L’empresari té la llibertat de contractar al treballador perquè el treballador no té dret a ser contractat • El treballador té la llibertat de deixar la feina quan el contracte ha vençut perquè l’empresari no té dret a que segueixi treballant per ell.
– Potestat – subjecció • Si el contracte preveu que el treball es pot dur a terme en diferents oficines, l’empresari é la potestat de decidir en quina oficina estarà el treballador perquè el treballador està subjecte a la voluntat de l’empresari en aquest sentit.
– Immunitat – incompetència • L’empresari és immune respecte al treballador pel que fa a les hores de treball contractades perquè el treballador incompetent per variar les condiciones del contracte sense el consentiment de l’empresari.
• El treballador és immune respecte a l’empresari pel que fa a un acomiadament lliure quan el contracte està vigent perquè l’empresari és incompetent per canviar la situació contractual del treballador sense el seu consentiment – En resum, tant la visió de Hohfeld com la de Kelsen consideren que els drets subjectius sempre es poden reduir a altres categories jurídiques i, concretament, a deures jurídics. Els deures correlatius formen part del concepte de dret subjectiu.
– Si una norma inclou l’expressió “dret” i no trobem cap correlació amb altres normes que preveuen obligacions i sancions, estem davant d’una norma buida de contingut.
ELS DRETS COM A CATEGORIA JURÍDICA DISTINTIVA  Crítica a la concepció reduccionista del drets – Confusió entre els drets i les tècniques de protecció dels drets 18 – No permet explicar per què l’ordenament jurídic reconeix aquestes posicions correlacionades amb altres – És l’existència d’un dret subjectiu el que justifica que s’articulin certes modalitats de protecció i no al revés –  Els drets estan abans que les pretencions, potestats i llibertats • Tenim una pretensió o potestat o llibertat perquè tenim un dret • Els drets són previs a les tècniques de protecció Per què els drets són previs a les tècniques de protecció? – Teoria iusnaturalista. Els drets són facultats o poders morals inherents a les persones que l’ordenament jurídic reconeix i ha de protegir  – Confusió entre els drets morals i els drets jurídics – Els drets jurídics com a drets positivitzats Què són els drets subjectius de caràcter jurídic? – Els drets són raons per l’acció. Un fonament o una raó per establir deures – Raz: els drets com interessos protegits. I les necessitats i eleccions? – Laporta: bens que s’associen als subjectes i que l’ordenament jurídic els hi atribueix un valor que justifica un entramat normatiu interrelacionat.
– Podem tenir un dret encara que no hi hagi cap norma que el correlacioni amb alguna posició normativa.
– Aquí tenim una raó jurídica per reclamar l’establiment de mecanismes de protecció – Per determinar quins mecanismes són exigibles hem d’identificar què és necessàri per fer efectiu el dret. Ex. El dret a la integritat física – Si no s’articulen aquests mecanismes de protecció s’està vulnerant el dret.
El debat entre les dues concepcions del drets en el marc constitucional -Ex. El dret al treball, el dret a una vivenda digna -Els drets fonamentals com a límits a l’activitat del legislador EL CONCEPTE DE DEURE O OBLIGACIÓ JURÍDICA • Obligacions dins del Dret • Obligacions cap al Dret (pregunta moral) – Iusnaturalisme – Obligacions derivades de les normes jurídiques 19 • • És suficient per parlar d’una obligació jurídica que una regla inclogui la paraula “obligació”? – I si és immoral la conducta que la norma exigeix? – I si no estableix una sanció per no realitzar una conducta? – I si és molt improbable que em castiguin per no realitzar-la? – És suficient que algú amb poder l’estableixi? Les concepcions de les obligacions jurídiques es deriven de les diferents concepcions de les normes jurídiques i del Dret en general CONCEPCIONS DE LES OBLIGACIONS JURÍDIQUES • La teoria imperativa: -El deure jurídic i la probabilitat de rebre una sanció • La teoria de Hart: -Sentir-se obligat i estar obligat -El deure jurídic i les normes vàlides que estableixen obligacions • La teoria de Kelsen: -El deure com a conducta oposada a l’acte il·lícit -No hi ha deure jurídic si no tenim una norma que estableix una sanció per una conducta -Hi ha obligacions jurídiques sense sanció? Ex: El deure de conèixer el castellà (art. 3CE) El deure de defensar Espanya (art.30CE) El deure de treballar (art. 35 CE) LA IDEA DE SANCIÓ • Característiques de la sanció (Kelsen) -Coercibilitat -Privació d’un bé -Autoritat competent -Conseqüència d’una conducta • Les sancions i les normes jurídiques -Poden existir normes jurídiques sense sancions? -La visió de Hart contra Kelsen -La distinció entre la sanció i nul·litat -La nul·litat també és una conseqüència jurídica prevista per les normes 20 La nul·litat és una situació d’invalidesa d’un acte jurídic -Actes que no són aptes per generar deures i obligacions jurídiques -No tenir èxit en realitzar un acte jurídicament vàlid per no haver seguit les condicions que la norma estableix -La nul·litat no és una sanció EL CONCEPTE DE RESPONSABILITAT JURÍDICA Sentits de responsabilitat 1. Responsabilitat com a causalitat: -El llamp ha estat responsable de l’incendi -L’operari és el responsable del tall elèctric 2. Responsabilitat com a capacitat: -Maria no és responsable dels seus actes 3. Responsabilitat com a funció: -Maria és la responsable del control aeri 4. Responsabilitat com a reacció: -reprovació moral. Responsabilitat moral -conseqüències jurídiques negatives. Responsabilitat jurídica MODALITATS DE RESPONSABILITAT JURÍDICA • Responsabilitat directa / indirecta – • Responsabilitat intencional / pel resultat – • Per actes propis o per actes d’altres Per un resultat volgut o per un resultat no volgut ni previst Responsabilitat individual / col·lectiva – Respon una persona individual o un grup de persones o entitat col·lectiva LA RESPONSABILITAT SUBJECTIVA • Justifica l’atribució de conseqüències negatives per mereixement • Quan es mereix l’atribució de responsabilitat? • – Model lliberal de responsabilitat subjectiva L’enunciat bàsic de responsabilitat subjectiva • Responsabilitat directa o personal • Responsabilitat per danys a tercers • Responsabilitat per culpa o intencional 21 RESPONSABILITAT DIRECTA - Cada persona respon pels seus propis actes - Les persones com agents morals - Pressuposa la capacitat de respondre La responsabilitat vicària o indirecta: -El control i la influència sobre altres -Culpa in vigilando i culpa in eligendo -Fins on podem expandir la responsabilitat subjectiva per actes d’altres? RESPONSABILITAT PER UN DANY Les persones responen per fets externs -Els pensaments, les intencions i les accions -Poden les persones ser responsables pel seu caràcter? La responsabilitat subjectiva i la noció de dany -Quan es produeix un dany a tercers? -Dany com a vulneració dels drets d’altres -La ofensa, el dany propi RESPONSABILITAT INTENCIONAL O PER CULPA • L’acció intencional i la idea de mens rea • Pressuposa llibertat d’acció -La llibertat com a possibilitat d’actuar d’una altra manera -Pot ser responsable qui no podia haver actuat d’una altra manera? • Els danys i la intenció -Resultat i conseqüències d’una acció -les conseqüències previstes i les previsibles -La negligència i els deures de cura -Fins on podem expandir la responsabilitat per culpa? 22 LA RESPONSABILITAT OBJECTIVA La responsabilitat objectiva com una responsabilitat equitativa (el model lliberal) La pregunta: Com repartim els costos de danys que no són culpa de ningú? Què és més equitatiu? CRITERIS DE DISTRIBUCIÓ DE RESPONSABILITAT OBJECTIVA – La distribució natural del dany – Els desplaçament dels costos a tercers – La redistribució general o universal del dany 23 UNITAT 4: ORDENAMENT JURÍDIC ESPANYOL ASPECTES GENERALS CONTINGUTS: a) L'Estat de Dret, democràtic i social b) Les principals institucions de l’Estat espanyol. Els poders legislatiu, executiu i judicial c) Jerarquia de normes d) L’organització de l'estructura judicial e) Els drets fonamentals. El Tribunal Constitucional f) La Constitució econòmica i l’estat social ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET: La idea d’Estat democràtic de Dret - Submissió a la llei - La sobirania popular - Separació de poders - Principi de jerarquia normativa - Drets fonamentals - Separació entre església i Estat La idea d’Estat social - L’Estat intervé en el sistema econòmic i social per millorar la igualtat i assegurar unes mínimes condicions de vida per tots els ciutadans - Tècniques d’intervenció en l’economia - Limitacions a la llibertat d’empresa i al dret a la propietat - Reconeixement i protecció de drets econòmics i socials EL PODER LEGISLATIU: • Parlament espanyol o Corts Generals - Congrés dels Diputats. 350 membres - Senat. Representació territorial. Aprox. 250 membres - Estructura interna: Mesa, grups parlamentaris, diputació permanent, comissions permanents, comissions especials d’investigació 24 • Funcions: - Funció legislativa  El procediment legislatiu: a) la iniciativa legislativa, b) remissió a la Comissió corresponent, c) discussió i votació en el congrés dels diputats, d) discussió, votació i esmenes en el Senat, e) Discussió i votació final en el Congrés de diputats.
- Control econòmic del govern  Aprovació dels pressupostos generals de l’Estat - Control polític del govern Preguntes i interpel·lacions, mocions Moció de censura i qüestió de confiança - Garanties parlamentàries: mandat representatiu, inviolabilitat per les opinions, immunitat parlamentària, però també disciplina de partit EL PODER EXECUTIU. EL GOVERN • • Composició del govern - Presidència, vicepresidència, ministres i secretaris d’Estat - La preeminència del president (dirigeix i coordina el govern) Funcions: - Funció de govern. Dirigir i orientar les polítiques de l’Estat. Determinar les finalitats de l’acció pública i els medis per obtenir-les - Funció administrativa o executiva. Executar les lleis i les polítiques de govern.
L’administració pública.
• La potestat reglamentària - Normes que dicta el govern - Decrets, reglaments, ordres ministerials  Estan subordinats a les lleis - Els Decrets-llei i els Decrets legislatius Normes que tenen la mateixa jerarquia que les lleis EL PODER JUDICIAL: • La funció jurisdiccional s’exerceix a través del procés - De la iniciació (a instància de part o d’ofici) a la sentencia ferma - Principis del procés: llibertat d’accés, publicitat, oralitat, justícia gratuïta.
- Tipus de processos: civil, penal, contenciós-administratiu i laboral • La planta judicial Estructura única i jeràrquica • Principis de la funció judicial 25 • - Aquests principis garanteixen la independència del poder judicial - Inamobilitat i vinculació a la llei - Autogovern. El CGPJ Participació ciutadana en la justícia. El jurat - 9 membres. Intervé en delictes d’impacte públic: homicidi, assassinat, calumnies, injúries, incendi, delictes de funcionaris públics, etc.
- Decideixen sobre els fets a partir de preguntes concretes del jutge - Decisió per majoria qualificada JERARQUIA DE NORMES: • La Constitució • Les lleis • • - Llei orgànica (article 81 CE) - Llei ordinària Normes del govern amb rang de llei - El decret legislatiu (article 82 CE) - El decret-llei (article 86 CE) Normes amb rang inferior a la llei - Decrets, reglaments, ordres ministerials - Bàndols municipals, etc.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA Article 81: Llei orgànica 1. Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución.
2. La aprobación, modificación o derogación de las leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Congreso, en una votación final sobre el conjunto del proyecto.
Article 82: Decret legislatiu 1. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley sobre materias determinadas no incluidas en el artículo anterior.
2. La delegación legislativa deberá otorgarse mediante una ley de bases cuando su objeto sea la formación de textos articulados o por una ley ordinaria cuando se trate de refundir varios textos legales en uno solo.
Article 86: Drecret-llei 26 1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título I, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho electoral general.
2. Los Decretos-leyes deberán ser inmediatamente sometidos a debate y votación de totalidad al Congreso de los Diputados, convocado al efecto si no estuviere reunido, en el plazo de los treinta días siguientes a su promulgación.
ESTRUCTURA O PLANTA JUDICIAL – Jutjats de Pau (municipi) - Actuen en procediments menors i fan tasques de suport en municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció – – Jutjats de primera instància i instrucció (partit judicial) - Resolen els judicis civils en primera instància - En l’àmbit penal porten la instrucció de les causes i resolen les faltes Jutjats de lo Penal, de lo social, de lo contenciós-administratiu (província) - – Resolen els judicis per delictes lleus, els laborals i els judicis vinculats a l'Administració Audiències provincials – - Resolen els recursos civils contra les sentències del J1ªins.
- Resolen els delictes més importants i els recursos a les sentències del jutjat de lo penal Tribunal Superior de Justícia (CCAA) - Òrgan de màxima jerarquia dins de la CCAA.
- Resolen en última instància recursos sobre dret civil català o vinculats a funcionaris de la Generalitat – Recursos d'apel·lació penals i de lo contenciós-administratiu L’Audiència nacional (Madrid) - Resol sobre delictes d’especial transcendència i amb implicacions internacionals - Ex. Tràfic de drogues i armes, crim organitzat, delictes monetaris, delictes contra la corona i el govern.
– El Tribunal Suprem (Madrid) - L’òrgan judicial de més jerarquia a l’Estat espanyol - Judicis contra els alts càrrecs de l’Estat - Resol els recursos de cassació • Recurs especial contra algunes sentències de les Audiències provincials 27 • Motius de cassació: defectes processals, infracció de llei o de la jurisprudència, contradicció en la jurisprudència de les AP TRIBUNAL SUPREMO Sala Primera Civil - Sala Segunda Penal - Sala Tercera Contencioso AdministrativoSala Cuarta de lo Social - Sala Quinta de lo Militar AUDIENCIA NACIONAL Sala Penal - Sala Social - Sala Contencioso Administrativo TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA Sala Civil y Penal - Sala Contencioso Administrativa - Sala Social AUDIENCIA PROVINCIAL Sección Civil y Penal JUZGADOS Juzgado Central de Instrucción - Juzgado Central de lo Penal Juzgado Central de lo Contencioso Administrativo - Juzgado Central de Menores Primera Instancia - Instrucción - Menores - Vigilancia Penitenciaria- De lo contencioso administrativo Juzgados de Paz ELS DRETS FONAMENTALS – Drets i llibertats civils: dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15), llibertat ideològica i religiosa (16), llibertat i seguretat personals (17), dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge (18), llibertat de circulació (19), llibertat d’expressió (20) – Drets polítics: Dret de reunió (21), dret d’associació (22), dret al sufragi actiu (vot) i passiu (ser elegit) (23) – Drets socioeconòmics: Dret a l’educació (27), dret de sindicació i dret de vaga (28) – No tots els drets que reconeix la Constitució són drets fonamentals. Garanties específiques PROTECCIÓ I GARANTIA DELS DRETS FONAMENTALS • Les normes que regulen i desenvolupen els drets fonamentals han de ser lleis orgàniques • Tutela judicial per part dels tribunals ordinaris – Quan un ciutadà considera que un acte públic no normatiu li ha vulnerat els seus drets fonamentals pot acudir a un procediment preferent i sumari 28 • La protecció del Tribunal Constitucional – Assegura que les lleis no vulnerin els drets fonamentals – Protegeix en última instància al ciutadà dels actes públics que vulneren els seus drets mitjançant el recurs d’ampara • El defensor del poble – Organisme vinculat a les Corts Generals – Recull queixes dels ciutadans i investiga possibles violacions de DF per part de l’Administració – Informa públicament a les Corts de les queixes rebudes EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL • Tribunal de 12 membres. Mandat de 9 anys. Juristes de reconegut prestigi. Elegits pel Congrés, Senat, Govern i CGPJ • Les seves sentències tenen el caràcter de normes jurídiques vinculants • Funcions: – Recurs d’inconstitucionalitat • Recurs que certes institucions poden presentar contra una llei per vulnerar la Constitució fins a tres mesos després de la seva aprovació – Qüestió d’inconstitucionalitat • La pot plantejar un jutge si la llei que ha d’aplicar al cas que ha de decidir creu que pot ser inconstitucional – Recurs d’ampara • El pot presentar qualsevol ciutadà (després d’anar als tribunals ordinaris) quan considera que els seus drets fonamentals han estat vulnerats per un acte públic o per una norma reglamentària, També el DF i el Ministeri Fiscal Conflictes de competències entre l’Estat i les CCAA LA CONSTITUCIÓ ECONÒMICA. L’ESTAT SOCIAL • L’Estat social i l’art. 9.2 de la CE • Principis rectors de la política social i econòmica – Exigeixen que l’Estat promogui cert nivell de benestar social – Protecció de persones i grups vulnerables • – Família, fills, joves, tercera edat, immigrants, consumidors, discapacitats, aturats Protecció de bens rellevants pel benestar de tots els ciutadans 29 • – • Salut, esport, medi ambient, cultura, vivenda, treball, etc No poden ser reclamats judicialment Reconeixement de drets econòmics i socials – La CE només reconeix el dret a l’educació. Per llei reconeix el dret a la seguretat social, drets dels treballadors, etc.
• Reconeixement i limitació del dret a la propietat i la llibertat d’empresa – Funció social de la propietat, possibilitat d’expropiació per utilitat pública, subordinació de la riquesa del país i l’economia de mercat a l’interès general • Tècniques d’intervenció en l’economia – Nacionalització d’empreses, creació d’empreses de propietat estatal, intervenció temporal en empreses privades, possibilitat de planificació de l’economia, mesures de foment, potestat fiscal 30 UNITAT 5: DRET I ÈTICA NORMATIVA CONTINGUTS a) La valoració moral del Dret i l’ètica normativa. Teories teleològiques i teories deontològiques.
b) La interferència coactiva de l'Estat en l’autonomia individual. El principi lliberal del dany.
c) Perfeccionisme, moralisme i paternalisme.
DRET I ÈTICA NORMATIVA Quan podem afirmar que un acte és just o correcte? - Teories teleològiques: Les pràctiques socials i les accions es valoren pels seus resultats o conseqüències - Teories deontològiques: Les pràctiques socials i les accions es valoren pel respecte a certs principis d’actuació, drets i deures morals (per la manera en que s’arriba a un fi) - Exs. La bomba i el terrorista, el cas del telèfon i l’incendi DRET I AUTONOMIA • El Dret i l'ús de la coerció - L’organització d’un sistema de cooperació social - Restricció de la llibertat individual. Les prohibicions - L’estat lliberal - Què justifica restringir la llibertat mitjançant la coerció? La no instrumentalització de les persones - - Què justifica forçar a fer el que un no vol fer o impedir que un faci el que vol fer? • El dany a tercers? • El dany propi? • L'excel·lència humana? • La immoralitat de certs actes? • L’ofensa? És el dany a tercers l’única forma de justificar la coerció? EL PRINCIPI LLIBERAL DEL DANY. La Teoria de Mill 31 - L’única finalitat que pot justificar la interferència en la llibertat dels membres d’una comunitat és la auto-protecció • El poder només pot ser exercit legítimament per prevenir danys a altres persones.
Acció i omissió - La interferència no es pot justificar per fer més feliç a algú o pel seu propi bé o perquè segons la opinió d’altres seria més correcte o intel·ligent realitzar una altra conducta • - No hi ha deures cap a un mateix socialment exigibles Les esferes bàsiques de no interferència són la llibertat de consciència, els plans de vida i la llibertat d’associació - - L’estat pot tenir l’interés legítim de promoure el benestar dels membres de la societat • Aconsellar, avisar, manifestar disgust, rebuig social, però no coaccionar • L'individu és el jutge final del seu benestar Tampoc es pot justificar la interferència pel dany propi • Excepcions: Acceptació de l’esclavitud i societats bàrbares La concepció del dany de Mill parteix d’una teoria utilitarista (teleològica) de la moral - Limitar la coerció de l’estat al dany a tercers és millor per la felicitat general, pel benestar de la societat Versió deontològica del principi del dany a tercers - Principi bàsic del liberalisme deontològic - Quan danyem a un altre actuem incorrectament. El deure de no danyar als altres.
- Danyar a un altre és vulnerar els seus drets - No podem justificar la vulneració dels drets d’altres perquè això suposa instrumentalitzar a les persones i no tractar-les com a fins en si mateixes - L’estat està justificat a limitar la llibertat de les persones per evitar que aquestes vulnerin els drets d’altres persones Podem justificar l’exercici de coerció més enllà del dany a tercers? MORALISME, PERFECCIONISME I PATERNALISME Moralisme - El fet que una conducta sigui considerada immoral per la societat és una raó per sancionar-la.
- El moralisme moderat: • La imposició de la moral és un instrument per preservar la societat.
32 • No és la immoralitat en si mateixa, sinó les conseqüències per la societat de permetre la immoralitat, el que justifica prohibir la conducta immoral - Problemes: no hi ha un consens social clar en qüestions de moralitat. El fet que es permetin conductes immorals no posa necessàriament en perill la societat. La coerció no és el millor medi.
No hi ha dany a tercers Perfeccionisme - L’estat perfeccionista i els ideals d'excel·lència humana - L’estat com a promotor de ciutadans virtuosos - L’estat pot interferir en la llibertat de les persones per millorar el seu caràcter i el seu nivell d'excel·lència - Problemes: No és la funció de l’Estat. La coerció no és el millor medi. Llibertat respecte al caràcter.
No hi ha dany a tercers Paternalisme jurídic - Les mesures paternalistes són mesures coactives sobre el comportament d’una persona per evitar que es danyi a si mateixa - El paternalisme jurídic indirecte: • Interferir en la llibertat d’una persona perquè els seus actes danyaran a una altra persona amb el seu consentiment. Ex. prohibir la venta de tabac S’ha de distingir el paternalisme de: – El perfeccionisme – El moralisme jurídic – Les mesures que pretenen beneficiar a la persona a la que es dirigeixen ARGUMENTS CONTRA EL PATERNALISME L’argument utilitarista - La pròpia persona és la que millor coneix els seus interessos - És pitjor que els altres decideixen per un mateix que permetre que les persones s’equivoquin - La societat surt guanyant si les persones poden decidir per elles mateixes.
- Argument dèbil. Ex. Matrimonis concertats L’argument de l’autonomia individual - El paternalisme afecta a la llibertat d’elecció de les persones, destruint la seva autonomia. Llibertat negativa i llibertat positiva • Llibertat negativa: La no interferència en les pròpies eleccions autònomes 33 • - Llibertat positiva: L’autocontrol i el domini de la pròpia vida Està justificat interferir en les eleccions de les persones encara que les seves eleccions limitin la seva llibertat positiva? Ex. Les drogues L’argument de la igualtat - El paternalisme subordina a les persones. No hi ha reciprocitat i no hi ha consentiment - El paternalisme recíproc, els contractes Ulisses - Argument dèbil. Ex. El llançament de nans, la polèmica del vel islàmic JUSTIFICACIÓ DEL PATERNALISME - El respecte a la autonomia de les persones i la consideració de las persones com a fins en si mateixes - El consentiment d’una mesura paternalista - Els supòsits d'incompetència bàsica - • La manca d’informació o maduresa • La pèrdua de llibertat positiva • La debilitat de la voluntat • No posar els medis per obtenir els propis fins La finalitat de la mesura ha de ser garantir l’autonomia i la igualtat Ex. Està justificat esterilitzar un deficient mental? CASOS EN ELS QUE EL PATERNALISME NO ESTÀ JUSTIFICAT - El competent bàsic que no vol viure - El competent bàsic que vol obtenir un plaer actual i accepta el risc d’un dany futur - El competent bàsic que arrisca la seva vida pels altres - I el competent bàsic que accepta que un altre el danyi o una situació que el pot danyar? Ex. La dona que accepta una relació violenta o que la subordina CODI PENAL ESPANYOL - Article 217. El que contrajere segundo o ulterior matrimonio, a sabiendas de que subsiste legalmente el anterior, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año.
- Article 186. El que, por cualquier medio directo, vendiere, difundiere o exhibiere material pornográfico entre menores de edad o incapaces, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses.
- Article 337. Los que maltrataren con ensañamiento e injustificadamente a animales domésticos causándoles la muerte o provocándoles lesiones que produzcan un grave menoscabo físico serán 34 castigados con la pena de prisión de tres meses a un año e inhabilitación especial de uno a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales.
- Article 21. Son circunstancias atenuantes: 4ª) La de haber procedido el culpable, antes de conocer que el procedimiento judicial se dirige contra él, a confesar la infracción a las autoridades.
- Article 22. Son circunstancias agravantes: 3ª) Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4ª) Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo u orientación sexual, o la enfermedad o minusvalía que padezca.
35 UNITAT 6: DRET, LEGITIMITAT, JUSTÍCIA I ECONOMIA CONTINGUTS a) Eficiència, legitimitat i justícia.
b) Algunes teories de la justícia. L’utilitarisme i el principi d’utilitat.
c) El liberalisme igualitari de Rawls. La posició originària i els principis de justícia.
d) El liberalisme conservador de Nozick. La llibertat d’empresa i la idea de l’Estat mínim.
e) Mercat, justícia i l’Anàlisi econòmica del Dret.
TEORIES MODERNES DE LA JUSTÍCIA SOCIAL - Preguntes d’una teoria de la justícia - La justícia és el criteri amb el que valorem l’acceptabilitat moral de l’organització social i del funcionament de les institucions - L’organització d’una societat entre persones que mereixen la mateixa consideració i respecte - La justificació de les decisions públiques sobre drets i obligacions i sobre la distribució de recursos - Què requereix una societat per ser justa o, en altres termes, quan una estructura de cooperació social és equitativa? - Quines limitacions a la llibertat i a l’eficiència econòmica són exigibles dins d’un esquema equitatiu de cooperació social? - La teoria utilitarista - El liberalisme igualitari (Rawls) - El liberalisme conservador (Nozick) LA TEORIA UTILITARISTA - L‘utilitarisme com a teoria moderna de la justícia social Sorgeix a finals del XVIII (Bentham, Mill) - El càlcul de conseqüències (teoria teleològica) - El principi d’utilitat i la maximització del benestar - Versions del principi d’utilitat: L’utilitarisme hedonista: - La felicitat en termes de plaer i dolor.
36 - Versió no egoista sinó universalista. Tothom té el mateix valor i, per tant, el que importa és la felicitat global L’utilitarisme de les preferències - preferències reals (els interessos i desitjos de les persones) - preferències informades (el problema de la ignorància de les conseqüències i les preferències adaptatives) Definició del principi d’utilitat: La maximització del benestar general en termes de preferències informades UTILITARISME D’ACTES I UTILITARISME DE REGLES - Sobre què s’aplica el principi d’utilitat? - La valoració directa de les conseqüències dels actes • Cada acte serà o no correcte en funció de les conseqüències que tingui per la utilitat general - La valoració de la regla que justifica els actes • Són les regles les que s’han d’ajustar al càlcul d’utilitat • Els actes són correctes si s’ajusten a les regles amb independència de les seves conseqüències concretes.
ATRACTIUS DE LA TEORIA UTILITARISTA - Va suposar un avenç respecte a les teories anteriors - Connecta la incorrecció d’un acte amb els seus efectes i no en la seva bondat o maldat intrínseca.
- És realista. Pot ser assumit per les persones - És imparcial i igualitària. No privilegia unes preferències per sobre d’altres. Tothom compte per igual.
- És democràtica i pluralista. Tothom pot tenir les seves pròpies preferències.
- Permet generar obligacions per solucionar problemes globals.
PROBLEMES DE LA TEORIA UTILITARISTA - El càlcul de conseqüències d’un acte podria no acabar-se mai (mig i llarg termini) - Les preferències de les persones no són comparables i no es poden agregar - No totes les preferències poden comptar per igual - Permet que una persona sigui utilitzada en benefici dels interessos d’altres. Oblida els seus drets morals. Eficiència i Drets 37 • El fi justifica els mitjans. Un acte pot ser moralment incorrecte encara que tingui molt bones conseqüències i ser correcte encara que tingui males conseqüències (teories deontològiques: lo correcte té prioritat sobre lo bo) - No té present la separabilitat entre les persones EL LIBERALISME IGUALITAR - JOHN RAWLS - Objectius de la teoria de Rawls: a. Rebutja l’utilitarisme i l’intuicionisme b. Busca uns principis de justícia imparcials i que tractin a les persones com a fins en si mateixes c. Els principis de justícia han de poder ser acceptats d. Aquests principis han de fer possible el disseny d’una estructura equitativa de cooperació social, estructura que distribueix bens, drets, obligacions, recursos i oportunitats - Com trobem aquests principis de justícia? La posició originària - Pacte hipotètic - -Persones racionals, autointeressades i en posició d’igualtat.
- -El vel d’ignorància. La ignorància de les condicions socials i personals de cadascú.
- -Els bens primaris (drets, oportunitats, ingressos) - -La incertesa de la posició resultant - -L’aversió al risc i el criteri del “maximin” - -Principis universals, públics, complerts i finals PRIMER PRINCIPI DE JUSTÍCIA - Tothom ha de tenir el mateix dret a gaudir de les màximes llibertats bàsiques compatibles amb les llibertats dels altres SEGON PRINCIPI DE JUSTICÍA - Les desigualtats socials i econòmiques tan sols es poden justificar en les següents condicions: a) Quan comportin un benefici pels que estan pitjor situats (principi de diferència) b) Un cop s’hagi garantit la igualtat d’oportunitats (és a dir un accés igual a càrrecs i posicions socials oberts a tots) Prioritats entre els principis - La igualtat de llibertats té prioritat sobre la igualtat d’oportunitats 38 - La igualtat d’oportunitats té prioritat sobre el principi de diferència - En cada categoria d’igualtat tan sols podem justificar les desigualtats si beneficien als que estan pitjor Etapes de la justícia social 1. Elecció dels principis de justícia 2. Creació de normes constitucionals per protegir el principi d’igual llibertat 3. Regles legislatives per fer efectiu el segon principi 4. Aplicació de les regles als casos particulars 39 ...