Pràctica 3. Porfíries (2016)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Bioquímica analítica i clínica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PRÀCTICA 3. PORFÍRIES Les por(ries són un grup de malal2es causades per alteracions en la via de biosíntesi del grup hemo.
Biosíntesi grup hemo La deficiència o mutació en els gens que codifiquen per aquests enzims codifiquen per por(ria per tant hi haurà 8 2pus diferents de por(ria.
El cicle comença amb la glicina i el succinat que formen el ALA, després de una deshidratació és forma el PBG i amb una desaminació ´se forma el HMB i al final de tot s'afegeix el grup hemo.
A par2r del urogen II la molècula va pa2nt descarboxilacions, perdrà carbonis i quan la vulguem iden2ficar ho haurem de fer per cromatografia, com més carbonis més afinitat.
Classificació de les por(ries Segons la clínica els símptomes poden ser: aguts (dolor abdominal, diarrea, vomit, ac2vitat muscular, ansietat...), tècnics (porfirines reaccionen amb la llum ultra-violeta en les zones de la pell exposada al sol i formen cremades o ampolles), mixtes (ampolles i cremades i també símptomes diges2us (aguts)).
Si la producció del grup hemo està a la medul·la òssia tenim la por(ria eritropoiè2ca.
Arbre de decisió en el laboratori - Sospita de por(ria - Obtenció de sang, orina i femta - Anàlisi bioquímic (ALA/PBG, porfirines, enzims) - Diagnòs2c bioquímic de 2pus de por(ria - Geno2pat (ADN) - Estudi familiar Estudi bioquímic Es fan 3 estudis: - Fluorimetria: anàlisi de si hi ha o no porfirina circulant. Es pot fer amb els tres 2pus de mostra biològica (orina, sang i femta) però es fa principalment a la sang.
- Cromatografia liquida per separar les porfirines - Mesura l'ac2vitat enzimà2ca en eritròcits Detecció porfirines mitjançant fluorimetria Una longitud d'ona excita a una molècula, absorbeix energia i emet una energia a una major longitud d'ona , per tant a major energia.
Diu si n'hi ha o no però no la quan2tat.
Detecció porfirines per cromatografia HPLC en fase reversa Es un sistema des separació. S'injecta en el cromatògraf una mostra, hi ha una part mòbil. Les porfirines es queden enganxades a una columna de HPBLC que es apolar. Com mes afinitat té la molecula amb la columna més tard es soltaran i mes temps de retenció i això es pot detectar.
U2litzant la cromatografia HPLC en fase reversa, podem determinar el 2pus de porfirines acumulades en el pacient i quan2ficar-les. Podem arribar al diagnòs2c clínic del 2pus de por(ria que pateix un pacient, mitjançant els resultats que ens ofereix l'anàlisi cromatogràfic.
Assaig enzimà2c Ens diu quant funcional es l'enzim que causa la malal2a.
Porfiria de Doss Plumbopor(ria o por(ria de Doss: AR, causada per intoxicació per Pb. Una intoxicació de plom inhibeix l'enzim ALAD.
Por(ria aguda intermitent PAI: Els desencadenants d'un atac de por(ria pot ser la menstruació, alcohol, fàrmacs o estrès. PAI també s'anomena por(ria sueca per l'elevada prevalença en aquest país. Més de 200 mutacions diferents descrites. Es manifesta en dones d'entre 20-45 anys, després de la pubertat i com a desencadenant tenen el període premenstrual.
Abans s'u2litzava el test de Hoesch on s'agafava la orina dels pacients i s'u2litzava un reac2u que donava un color a la orina amb la presència de ALA i PBG mitjançant la reacció de Erlich.
Ara el que s'u2litza és la cromatografia. Veiem que posi uroporfirines i coproporfirines que estan a la segona meitat del cicle. Els enzims en la malal2a son poc funcionals i per tant generen productes semblants però no iguals i llavors s'acumulen perquè no son reconeguts.
Por(ria cutània tardana - Forma esporàdica (adquirida) i familiar (AD).
- Por(ria hepatocutania tardana - Fotosensibilitat als 40-50 anys - Por(ria hepatoeritrocitaria (AR). Extrema fotosensibilització al rebre ambdós al·lels defectuosos Copropor(ria hereditària i por(ria variegata Els símptomes son aguts o tècnics. En els cromatogrames de la copropor(ria hereditària veiem corpogen III en femta i en orina i en la por(ria variegata trobarem el protogen.
Crisis agudes (similar a PAI) i síndrome dèrmic (similar a PCT) Por(ria eritropoiè2ca congènita o por(ria de Gunther Hi ha un dèficit de la UROS i fa que el cicle derivi a isòmers que no segueix el cicle. Es una malal2a autosomica recessiva. Va ser la primera descrita. Malal2a rara. Es caracterís2ca des del naixement (orina roja als panyals). Fotosensibilitat extrema i anèmia lleu. S'acumula la protoporfirina IX en eritròcits i fetge.
Tots els problemes en aquests enzims son de dèficit de funció excepte en la ALAS que dona XLDPP (protopor(ria dominant lligada al cromosoma X) que és perquè l'enzim funciona més del que hauria de treballar i llavors el cicle s'accelera però els altres enzims tenen una funcionalitat normal i no poden conver2r els substrats en productes i per tant s'acumula els substrats i genera malal2a.
Símptomes son hipertricosi (augment de pel on no hi hauria de ser), anèmia hemolí2ca (causada per la destrucció dels glòbuls vermells) les porfirines fan que els hema2es 2nguin una forma anòmala i quan passen pels vasos son reconeguts com a dolent i la melsa els re2ra i els elimina, també es caracterís2c que la melsa sigui mes gran.
Estudi genè2c 1. Seqüenciació directa de la regió codificant del gen i dels seus límits exó/intró 2. Consell genè2c i reproduc2u Seqüenciació directa de la regió codificant del gen i els seus límits intro/exó CAS 1 Té elevat PBG i ALA que són els precursors de la via. Es fa un estudi i es veu que la pBG desaminasa té una ac2vitat reduïda. El mes segur es que sigui una PAI ja que passa cada mes amb la menstruació.
CAS 2 Por(ria variegata CAS 3 El ALA s'assembla a molècules que s'uneixen a la zona de l'hipotàlam i generen alteracions en la hormona an2diürè2ca.
Molta acumulació de Copro III CPH: conclusió CAS 4 LDH: lactat deshidrogenasa augmentada, s'allibera al sèrum quan es trenquen els hema2es , es un marcador de dany cel·lular Haptoglobina disminuïda, és una molècula que es sinte2tza al fetge i s'encarrega de captar l'hemoglobina circulant que hauria d'estar dins dels hema2es. Com menys haptoglobina tenim vol dir que n'hi ha mes que està captant l'hemoglobina.
Malal2a: por(ria de Günther 1- Seqüenciació directa de la regió codificant del gen UROS i dels seus límits intró/exó Es comprova com el pacient es portador d'una mutació C73R de l'exó 4 en homozigosi, responsable d'aquesta malal2a. La por(ria de Günther segueix un patró d'herència autosòmic recessiu. Els pares del consultat són portadors obligats amb un risc del 25% pels seus descendents. Per tant, es sol·licita també l'estudi molecular de la mutació C73R en l'exó 4 del gen UROS.
La seqüenciació directa revela que els pares del nen afectat són portadors de la mutació en heterozigosi, per tant no presenten la malal2a.
2- Consell genè2c Davant d'un nou embaràs, es realitza al fetus el mateix estudi genè2c par2nt del líquid amniò2c, no sent aquest portador de cap 2pus de mutació en l'exó 4 del gen UROS situat en el cromosoma 10.
Els pares haurien d'haver estat informats de la probabilitat de 1/4 que aquest nou nen presen2 la malal2a.
...

Comprar Previsualizar