Camí i inici de la Guerra Freda (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Geografía - 1º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

El camí cap a la Guerra Freda (1945-1947) EUA i URSS, en un principi, van mantenir diverses col·laboracions: - Jutgen molts criminals nazis (judicis de Nuremberg).
- La URSS declara la guerra a Japó (8/1945) ja que era un compromís que tenien amb els EUA.
- General acord a la Conferència de Pau de París sobre les noves fronteres d’Europa.
Tensions prèvies: EUA preocupats per l’extensió comunista ajuden militarment els anticomunistes (acaba essent un fracàs). Hi ha molta por al comunisme, molts occidentals preferien Hitler a Stalin.
La qüestió del Segon Front: URSS va “aguantar ella sola” tot el pes de la guerra contra els nazis per terra, per això demanava un segon front, però els aliats van trigar un temps a sumar-se.
Això va fer sospitar Stalin, que quan ja ho tenia tot pràcticament fet, és quan rep les ajudes l’any 1944.
Roosevelt va tenir una bona relació amb Stalin, però Truman va ser diferent, i aquest va suspendre els ajuts econòmics a la URSS.
La URSS ajuda els comunistes locals a garantir-se posicions de poder a Hongria, Romania i Bulgària, tot i que en teoria els governs siguin coalicions antifeixistes (Fronts Nacionals). Els comunistes d’aquests països es garanteixen les posicions de control, les més importants, L’oposició és detinguda, hi ha secretisme.
Greu situació a Polònia, on els comunistes de Lublin ocupen el poder i detenen els membres del govern exiliats a Londres.
A l’Iran, la URSS intenta mantenir les seves tropes fins que la ONU imposa el contrari.
En aquests casos de friccions, és molt important el telegrama de Kennan, on “adverteix” els britànics i americans de les intencions de Stalin de dominar el món. Diu que no pot haver-hi cap tipus de col·laboració entre URSS i EUA. Molta gent als EUA el creuen. Kennan aposta per la Contenció com a solució, s’ha de limitar a la URSS. Truman també hi està d’acord.
Primera acció de contenció d’EUA (considerat l’inici de la Guerra Freda): el 3/1947 es fa la Doctrina Truman. UK s’interposa a la guerra civil de Grècia, fa un discurs i envia ajuts a Grècia.
A EUA no li queda més remei que contenir la URSS, però els americans dubten que aquesta contenció sigui suficient.
Tota Europa està destrossada, i es posa en funcionament el Pla Marshall (ajudes econòmiques, aliments, propaganda americana, etc). Marshall ho posa tot en marxa el 1948, el European Recovery Program. Tenien com a objectiu reduir les ànsies de revolució d’Europa i donar bona imatge. Volien enriquir Europa per que posteriorment importessin als EUA i així no entrar en crisi. Es reafirma el capitalisme.
Tots els ajuts van servir per: - Reconstruir les economies europees.
- Afavorir l’enlairament econòmic successiu.
- Divisió de les forces d’esquerres: socialistes i comunistes se separen.
- Divisió dels sindicats occidentals: neixen sindicats no d’esquerres.
- Els comunistes surten dels governs.
Stalin s’acaba adonant que el Pla Marshall és una amenaça per a la URSS i s’ha d’efectuar alguna resposta. Però tenen molts menys recursos que EUA. Per això utilitza com a arma la ideologia: es crea la Kominform (organització creada el 10/1947) amb la finalitat d’harmonitzar les decisions dels comunistes europeus amb la URSS. Tot el que es diu a Moscou “va a missa”, i aquesta diu que el Pla Marshall és dolent.
Jdanov (mà dreta de Stalin) parla de la divisió del món en comunistes i capitalistes. Els primers han de trencar amb les forces moderades i sotmetre’s a la voluntat de Moscou. No hi ha posició intermèdia, és blanc o negre.
Inici de la Guerra Freda Neix un sentiment de pànic pel que pugui fer l’altre bloc i viceversa.
Les democràcies populars d’Europa Oriental: La doctrina Jdanov imposa a aquests països una transformació política radical. En pocs mesos, a partir de 1948, els fronts nacionals deixen pas a les democràcies populars.
Els comunistes instauren règims de partit únic, imposant brutalitat, terror i repressió, també amb el suport d’importants sectors de la població. Econòmicament, es posen en marxa nacionalitzacions, col·lectivitzacions, plans quinquennals (plans que duren 5 anys, on els països es proposen a millorar, per exemple, la producció d’electricitat o la millora industrial) i apostes per la indústria pesada.
La divisió en dos blocs a Europa acaba fent-se realitat.
El cop d’estat a Txecoslovàquia Abans de la guerra era un país totalment democràtic, avançat econòmicament respecte els països veïns. Va ser traïda pels països occidentals quan Hitler va atacar Txecoslovàquia. Per tant simpatitzaven molt més amb la URSS. Es celebren eleccions i els comunistes guanyen democràticament (per primera vegada). Txecoslovàquia accepta el Pla Marshall però Moscou obliga a rebutjar-lo.
2/1948: els comunistes, amb amenaces i manifestacions, imposen la Constitució d’un govern de partit únic i la fi de la democràcia al país amb el “Cop de Praga”. El Cop de Praga va suposar un important trauma a Occident i va augmentar l’anticomunisme. Occident té por perquè pensen que si guanyen democràticament a Occident també faran un cop d’estat.
Eleccions polítiques a Itàlia (18/4/1948) Hi ha un clima creixent de tensió internacional. Després de les victòries administratives de les esquerres, es veuen les eleccions polítiques com una batalla decisiva. Es fa una agressiva campanya electoral, en la qual s’hi impliquen el Vaticà i els EUA.
La Democràcia Cristiana obté majoria absoluta i Itàlia es manté dins el bloc occidental.
Guanyen també gràcies al vot de les dones aconsellades pels cures.
La Iugoslàvia de Tito i la ruptura amb la URSS Moviment anti-nazi dirigit per Tito, així quan acaba la guerra, els comunistes tenen un gran prestigi a Iugoslàvia. Tito aposta per transformar el país en un estat socialista, amb partit únic ja des de 1945.
Iugoslàvia és considerada l’aliada més fiable de la URSS. Les seves manifestacions d’independència no es concilien amb l’obediència demanada per Moscou. A la primavera de 1948, Tito abandona el Kominform i és acusat de desviacionisme.
El cas d’Alemanya És el centre de les tensions, amb un món ja trencat en dos, no saben com unificar-la. No es posen d’acord, no saben si occidental, comunista o neutral. A Occident, EUA i UK aposten per la recuperació democràtica i política: Alemanya Occidental rep el Pla Marshall.
Berlin està dividida en 4 parts. En la part soviètica, el 6/1948 es tanquen els accessos terrestres a Berlin oest com a pressió. La zona occidental tenia una nova moneda.
EUA i UK organitzen un pont aeri per abastir Berlin. Els alemanys i els europeus veuen amb simpatia aquesta acció. 11 mesos després, Stalin treu el bloqueig. Aquest és un bon exemple d’un típic conflicte de la Guerra Freda: provocacions, suport als aliats però sense arribar mai a l’acció armada.
Naixement de les dues Alemanyes Conseqüència directa del bloqueig de Berlin va ser el naixement de la RFA (la Occidental) amb capital a Bonn. D’altra banda es crea la RDA (la part soviètica).
L’aliança Atlàntica És conseqüència del bloqueig de Berlin. Feta el 1949 per les preocupacions dels europeus pel comunisme. És bàsicament defensiva. Poden decidir quina resposta donar, no ha de ser armada només. A partir d’aquesta aliança, l’any 1952 es forma la OTAN.
COMECON i Pacte de Varsòvia El bàndol comunista estableix també aliances. La primera (1949) és la COMECON, que havia d’integrar les economies comunistes. Més important i efectiu va ser el Pacte de Varsòvia, la resposta comunista a la OTAN. Signat el 1955, quan la RFA entra a la OTAN, garanteix el dret d’intervenció als països membres també en cas de revolucions o subvencions. Va formalitzar el dret d’intervenció militar a la URSS també. Moscou ho emprèn tot com una revolució.
Guerra Civil i Revolució a Xina 1946: torna la guerra civil a Xina entre el govern nacionalista de Jiang i el comunisme de Mao.
Inicialment, Jiang tenia superioritat, ja que: - És el govern legítim.
- Controla la majoria del territori xinès.
- Rep ajudes econòmiques i assistència militar d’EUA.
- Mao en canvi no rep res dels soviètics.
Tot i així, l’any 1947 la situació canvia: - Corrupció, ineficiència i brutalitat dels nacionalistes.
- Mala direcció cap als soldats nacionalistes.
- Els comunistes tot el contrari, tenen un gran prestigi després de la guerra amb Japó.
- Sobretot els pagesos donen suport als comunistes per canviar definitivament la seva situació.
- Comencen les derrotes de Jiang.
- EUA comença a retirar els ajuts i el 1/10/1948 Mao reclama la República Xinesa.
La Xina comunista s’integra ràpidament (1950) dins el grup soviètic, tot i haver lliurat una revolució nacional. Jiang es refugia a Taiwan.
Guerra de Corea i enfrontament ideològic La Guerra Freda a Àsia Oriental: La victòria de Mao estén les tensions també a Àsia Oriental. La primera bomba atòmica soviètica (8/1949) augmenta la tensió. Jiang, a Taiwan, rep immediat suport militar i econòmic dels EUA.
Pocs països reconeixen diplomàticament la Xina de Mao (només els comunistes i, com a excepció, UK, per Hong Kong, i per mantenir un contacte allà per saber més o menys què passa a la Xina fan d’espies per als EUA). A la ONU, l’escó de Xina segueix ocupat per Jiang.
Japó canvia a país anticomunista i recupera la independència el 1951 i comença a rebre ajudes dels EUA.
Corea és dividida en 2 (pel paral·lel 38). El nord està controlat per Kim II-Sung (comunista) i el sud es troba sota la dictadura de Syngnam Rhee que està controlat pels EUA. La victòria de Mao fa explotar la situació.
1a fase – Guerra de Corea Kim II-Sung, convençut de que els EUA no intervindrien, i potser estimulat per Mao i Stalin, ataca per sorpresa el 6/1950, i ocupa casi tot el país en poques setmanes.
Els EUA aprofiten el boicot soviètic de la ONU: aquesta denuncia l’agressió i envia els Cascos Blaus. 9/1950: una força multinacional amb molts soldats d’EUA i sota el control de MacArthur contraataca i derrota fàcilment els nord-coreans. L’objectiu era salvar Corea del Sud, però les tropes de la ONU van aprofitar per conquerir pràcticament tota Corea del Nord.
2a fase – Guerra de Corea Tot i que la URSS es va abstenir d’accions directes, Mao veu amb preocupació l’avanç americà.
El 10/1950, animat per Stalin, Mao envia un gran exèrcit de “voluntaris”. Aquests derroten la ONU, que es retira cap al sud.
MacArthur proposa un atac atòmic contra Xina. Truman, més prudent, cessa a MacArthur a finals de 1951 i el front s’estabilitza.
7/1953: Stalin mor i nou president als EUA: Eisenhower, es signa l’amnistia encara vigent.
S’acaben seguint les pautes de la Contenció: no hi ha conflicte armat directe.
Mort i destrucció a Corea Pèrdues humanes terribles: - 2.6 M de civils morts.
- Segons Xina ells van tenir 152000 morts, però segons EUA 400000.
- EUA perd 36000 soldats.
- L’exèrcit de Corea del Nord perd entre 210000 i 350000 soldats.
- El de Corea del Sud 138000.
- Apart de bombardejos, hi ha una terrible repressió als dos bàndols.
Terror i paranoies als dos blocs L’enemic és representat com un adversari que intenta infiltrar-se dins el sistema rival, amb propaganda apocalíptica. És tota una guerra ideològica.
A Europa Occidental la Guerra Freda divideix l’opinió pública. Els comunistes titllen els EUA de militaristes agressius i la URSS com a país pacífic. Neix un important moviment pacífic, que és un instrument de la propaganda comunista.
Darrers anys de Stalin El clima de sospita es difon també a la URSS, empitjorant la paranoia del règim de Stalin. Es fan depuracions ideològiques, especialment després de la ruptura amb Tito. Tancament total de la URSS respecte el món exterior.
Principis de 1953: mor Stalin, amb una consegüent gran i sincera commoció dels soviètics, i també d’altres països. Depuració cultural: cap mena de llibertat.
Escalada anticomunista als EUA Truman guanya les eleccions de 1948, però els seus intents de reforma es topen amb l’oposició republicana i demòcrata del Sud. Els republicans consideren que el New Deal (conjunt de mesures polítiques posades en marxa pel partit Demòcrata dels Estats Units i pel seu president, Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enèrgica sobre el que es consideraven les causes de la crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street. Aquestes mesures es basaven en la teoria de l'intervencionisme de l'estat) i les reformes porten al socialisme: “Gran traïció als EUA”.
Hi ha una preocupació per la infiltració comunista i els casos d’espionatge. Truman no aconsegueix calmar la tensió. Alguns casos d’espionatge eren reals (la majoria inventats per la premsa): Alger Hiss (atac al New Deal) o Llista Negra (fet a Hollywood, on s’impedia treballar als simpatitzants del comunisme).
Caça de bruixes de McCarthy El 9/2/1950, el senador Joseph McCarthy denuncia la infiltració comunista dins el departament d’Estat dels EUA, afirmant tenir un llistat de noms. És el principi de l’ascens de McCarthy i de la Caça de les Bruixes.
En un clima de terror i paranoia, els suports de McCarthy eren els sectors més conservadors del Partit Republicà (catòlics, premsa sensacionalista, etc). També Kennedy. McCarthy es va oposar al mateix Truman.
Els objectius, més que els comunistes, són els liberals, intel·lectuals, exponents del New Deal i sindicalistes. Hi ha molts afectats, fins i tot el famós i prestigiós matrimoni Rosenberg.
Les presidencials de 1952 i la caiguda de McCarthy A les eleccions de 1952, guanyen els republicans (Eisenhower). Exponent dels sectors més moderats del seu partit, no aprova els mètodes de McCarthy. Tot i això, la caiguda de McCarthy es deu a: - Amb l’amnistia de Corea i la mort de Stalin, ja s’ha passat el període àlgid de la Guerra Freda.
- L’oposició de la premsa, en concret al programa ‘See It Now!’.
- Ficar-se amb l’exèrcit assegurant que hi havia infiltrats.
Característiques Guerra Freda - Divisió d'Europa en dues parts.
- Ocupació de zones d'influència per cadascuna de les superpotències.
- Sistema internacional bipolar.
- Permanent tensió entre els dos blocs, que arriba a esclatar en successius conflictes típics del període.
- Cerca d'ampliació de zones d'influència a costa del bloqueig contrari.
- Posada en marxa d'una carrera armamentista nuclear i espacial.
Ampliació gradual de l'enfrontament bipolar a l'àmbit mundial.
...