Resum Nacionalisme banal: Capítol “Observacions finals” (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 95
Subido por

Descripción

Resum Nacionalisme banal: Capítol “Observacions finals”

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme banal: Capítol “Observacions finals”                       “Mira i veuràs els onejos constants de la nacionalitat”  Els onejos no estan ocults.  La seva discreció es recolza, en part, en la seva familiaritat.
La filosofia de Rorty, que a primera vista podria semblar que és la veu de la ironia sofisticada i cosmopolita, era descrita com una bandera textual: es pot veure la seva filosofia onejant suaument en suport dels Estats Units.
El fet d’onejar no es limita a les guerres  S’estén més enllà d’aquest dominis restringits i especialitzats: també apareix en mitjans de comunicació, polítics, etc.
Els polítics i diaris fan servir sovint una dixi de petites paraules  no són paraules que capten l’atenció, però duen a terme una tasca important en el treball d’onejar.
La nacionalitat és el context que s’ha d’assumir per entendre tantes declaracions banals.
El temps (meteorologia) també es nacionalitza.
Diàriament veiem recordatoris inadvertits de la nacionalitat en l’estat nació establert contemporani.  rarament s’oblida la identitat nacional.
La classificació i el càlcul dels onejos a penes ha començat.
Si examinem el nacionalisme banal ens fixem en les profunditats i els mecanismes de la nostra identitat inserits en les rutines de la vida social.  En recorden contínuament que nosaltres som “nosaltres” i, en fer-ho, ens permeten oblidar que ens ho estan recordant.
No només som onejats “nosaltres”, sinó també la pàtria; i també s’hi expressa el món com a món de pàtries.
Un misticisme banal “ens” lliga a la pàtria.
Es fa que la pàtria sembli familiar, una cosa per la que val la pena pagar el preu del sacrifici.
No ens adonem de la nostra identitat o, fins i tot, de la identitat dels altres.
Les identitats són formes de vida social  Les identitat nacionals estan arrelades fins d’una poderosa estructura social que reprodueix relacions hegemòniques d’injustícies.
Anthony Giddens afirma que l’estat nació continua sent un “contenidor de poder”.
Fins i tot en temps de crisi economia, els estats continuen dedicant vastos recursos als armaments  La despesa pública dedicada a això s’anomena “defensa”  “Defensa”, en aquest context, significa defensa nacional i l’armament per a la defensa es controla i es posseeix nacionalment.
També s’ha de recordar el nacionalisme banal quan es considera la declaració l’estat nació s’extingeix a mesura que el món passa d’un sistema d’estats sobirans a una mena d’aldea global postmoderna; o quan s’imagina que el món està passant dels masculins estats patriarcals a un futur femení sense límits. Hi ha, és clar, senyals de canvi i els vells llindars s’estan obrint.
Tot això dóna un indici que la nacionalitat de cap manera no ha desaparegut.
El nou ordre mundial s’oneja com un ordre nacional, en el qual una nació serà primus inter pares i la seva cultura s’experimentarà com a cultura universal. (Estats Units) El nacionalisme mai no parla francament amb una simple veu.  Sempre ha fet servir la sintaxi de l’hegemonia, tot reivindicant una identitat d’identitats.
Avui es fan crides a una “comunitat mundial” o a un “nou ordre mundial” en nom de la nació més poderosa (EEUU)  S’hi afirma una identitat d’interessos: els “nostres” interessos són els interessos del món sencer.
De segur que hi haurà canvis en les estructures de les nacions  Els estat avui no són com eren a la fi del segle XIX.
Dimensió social de la persona       Laura Casado Sens dubte, l’era de la nacionalitat finalment passarà  la història ha creat nacions i amb el temps les desfarà i sorgiran noves formes de comunitat.
Però tot això no significa que la nacionalitat ja pugui ser esborrada i els seus onejos desestimats.
El futur avui sembla cada cop menys clar  En la última part del segle XX s’han produït molts canvis que eren impensables.
L’ideal de la nacionalitat continua exercint avui el seu domini sobre la imaginació política  continua sent representada com la causa que val més que la vida d’un individu, i emmarca la pràctica de la democràcia política.
Avui s’onegen innombrables signes de nacionalitat.
No és clar on duu aquest seguit de fets a llarg termini ni quantes crides més al sacrifici es faran  Tot i així, coneixem la història del nacionalisme, i això hauria de ser suficient per fomentar un hàbit de sospita vigilant.
...