Biodiversitat - Tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Biodiversitat
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 21/03/2015 (Actualizado: 21/03/2015)
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

BIODIVERSITAT TEMA 4: BIODIVERSITAT EN L’ESPAI HETEROGENEÏTAT EN LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA BIODIVERSITAT Comparativa entre la biodiversitat marina i terrestre: Grans llinatges evolutius en sistemes marins Existeixen més Phyla integrats exclusivament, o quasi, per espècies marines que Phyla integrats per espècies terrestres: (homogeneïtat del sistema)   Condicions físiques més constants (temperatura, pH...) Densitats de l’aigua suposa una menor restricció a l’estructura dels organismes Nombre d’espècies més elevat: moltes més espècies terrestres que marines. Hi ha major fragmentació o existència de barreres  especiació Biodiversitat depèn de com la mesurem, és més alta en el medi marí o medi terrestre.
Mirant els fílums hi ha més biodiversitat en medis marins Taxonomia de Margulis & Schwartz (1998): 96 PHYLA Total Exclusius Fílums marins 69 23 Fílums d’aigües continentals 60 3 Fílums terrestres 55 13 Bosc tropical 0,25 Km Oceans 2 6 361·10 Km 2 350 sp d’ocells = x2 els ocells marins 200 sp de rèptils > de totes les sp conegudes 160 sp de mamífers > de totes les sp conegudes 30000 sp d’insectes = 0 > crustacis marins REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES Les 8 regions biogeogràfiques terrestres i els 14 biomes (867 ecoregions):         Oceania: tites les illes Neàrtica Neotropical (*) Antàrtica: terra ferma (àrtic: gel) Peleàrtica: agafa bona part d’Àfrica Afrotropical (*) Indotropical (*) Australàsia: fauna completament diferent Neàrtic Oceania Neotropical Afrotropical (*) Les regions tropicals suposen 2/3 parts de la biodiversitat total.
1 Peleàrtic Antàrtic Indotropical Oceania Australàsia BIODIVERSITAT La regió Neotropical es considera la de major biodiversitat.
Les regions biogeogràfiques organitzen les regions en biomes i ecoregions.
         3 biomes de boscos tropicals 2 biomes de boscos temperats Taigà: boscos boreals 3 biomes: tropical, temperat i de muntanya Sabana i prats Tundra Boscos Mediterranis Deserts: poca presència Manglars Els diferents biomes tenen diferents estrats.
Funcionen de manera diferent: on s’acumula la biomassa, com s’administra el N...
El tipus de magatzem de biomassa determina la fauna.
La majoria de biomes responen a les condicions climàtiques.
En els marins no té la mateixa projecció.
Hi ha una certa homogeneitat que fa dificil definir les fronteres.
2 BIODIVERSITAT Medi marí: A nivell superficial sabem que existeixen masses d’aigua diferenciades.
Aquesta circulació superficial pot estar a la base d’explicar aquests biomes marins.
Energia exosomàtica:   Cicle de l’aigua Circulació oceànica/barreja vertical Energia endosomàtica:  Xarxes tròfiques Hotspots: llocs en el qual tenim una biodiversitat molt important.
Hem d’identificar els punts claus perquè si els perdem, perdem molta biodiversitat.
3 BIODIVERSITAT RELACIÓ ENTRE LA RIQUESA D’ESPÈCIES I L’ÀREA Patró repetitiu Dinàmica + especiació (àrea 1)/(àrea petita) + extincions Consideracions i explicacions d’aquesta relació     Mostreig Diversitat d’hàbitats Dinàmica de colonització/extinció Dinàmica d’especiació/extinció GRADIENT DE LA BIODIVERSITAT 1. Latitud: En ambient continental o marí és general A baixes latituds hi ha més biodiversitat 2. Altitud: Com s’explica que a altes altituds tinguem menor biodiversitat Patró: disminució a mesura que augmenta l’altitud:   Patró lineal (en alçada) Patró unimodal Quan puja una muntanya redueixo l’àrea. Aquests llocs tenen temperatura que fa que la biodiversitat estigui més restringida, per tant hi ha menys biodiversitat.
A més a més afecta al factor d’aïllament: quan vaig baixant per la muntanya hi ha més intercanvi.
Quan pugem en altitud canviem d’una àrea a un altre ambient.
A la zona d’intercanvi hi ha més biodiversitat.
a.
b.
c.
d.
Mida: superfície Energia disponible Aïllament Zonació. Màxims de riquesa a altituds intermèdies com a conseqüència de fronteres entre comunitats zonals diferents 3. Profunditat Disminució de la biodiversitat a mesura que ens acostem a la fondària.
Disminueix la biomassa marina en profunditat. Comunitats cada vegada més pobres.
Però el patró no sempre és el mateix: algunes espècies tenen més nombre d’individus en una profunditat determinada.
Què genera el gradient latitudinal? 4 BIODIVERSITAT Des del s. XVIII és una de les qüestions més analitzades de la biologia/ecologia: a. Mida de l’àrea:   La zona tropical és la major: estan en contacte els cinturons de l’HN i el de l’HS. Les àrees tropicals entén en contacte.
En el cinturó central d’una esfera és on hi ha major àrea.
Si només fos la mida: cinturons verticals centrals haurien de tenir major biodiversitat que els laterals.
o o Temperatura i pluja (clima) molt relacionats amb la latitud: interacció entre el clima i l’àrea.
Moviments de les espècies: E-O-E >>> N-S-N  distribució de la biota latitudinalment.
Les espècies amb la mateixa tolerància, pel fet de ser tropicals, els permet colonitzar més àrea.
Interaccions entre el clima i l’àrea: a igual rang de tolerància, les espècies tropicals poden ocupar una major àrea.
b. Densitat d’organismes: productivitat dels ecosistemes: Hipòtesi de la productivitat: la taxa de fixació d’energia per fotosíntesi determina, entre altres coses, la diversitat de plantes, que al seu torn determina la dels herbívors, i aquest procés es va repetint al llard de la cadena tròfica.
Cadenes tròfiques: més riquesa a les zones tropicals Hipòtesi de l’energia ambiental: la reproducció i alimentació és més eficient en ambients il·luminats i calents (especialment vàlids per ectoterms, però també per endoterms, ja que en llocs freds han de destinar energia a mantenir la temperatura) Allà on hi ha un òptim tèrmic li permetrà a l’espècie tenir avantatges.
c. Taxa d’especiació: A major temperatura  menor temps de generació  major taxa d’especiació Però si el temps de generació no es relaciona amb la taxa d’extinció, sinó amb el temps absolut, sí que és generaria el gradient.
Per generar un gradient de biodiversitat el balanç entre noves espècies i extinció ha de ser positiu: A major temperatura  menor temps de generació  major taxa d’extinció Ara bé: si la taxa d’extinció no es relaciona amb el temps de generació, sinó que es relaciona amb el temps absolut (exemple: com a conseqüència de fluctuacions ambientals), si que es generaria el gradient.
5 BIODIVERSITAT d. Migració: Moviment de les espècies: E-O-E (normalment) >>> N-S-N (espècies vegetals s’han introduït més exitosament si eren d’una latitud similar).
Per generar un gradient de biodiversitat s’han de moure amb una direccionalitat:   Espècies exòtiques incrementen el seu rang més cap als pols que cap a l’equador Moltes espècies tenen limitada la seva expansió cap al nord (requereix d’adaptació al fred).
Complexitat:    Espècies que canvien de zona climàtica Canvi climàtic: canvi de la distribució de les zones climàtiques  canvi de la distribució de les espècies Com que està canviant el clima fa que les espècies canviïn les distribucions.
e. Amplada del nínxol ecològic: causa o conseqüència Les adaptacions són molt importants. Si tinc més especialistes tindré més espècies.
Altes latituds: major fluctuacions ambientals (taxons especialistes major probabilitat de desaparèixer per fluctuacions ambientals).
A baixes latituds: més riquesa d’espècies i més riquesa d’especialistes Especialistes: menor grau de competència (menor solapament de nínxol ecològic) f.
Processos històrics: glaciacions Les espècies es van desplaçar a baixes latituds en la darrera glaciació i encara no han recuperat la seva distribució latitudinal.
Triops (llacunes temporals): a latituds baixes són bisexuals i a altes unisexuals. Des de que es va desglaçar van pujar, es va tornar a recolonitzar. Llinatges antics al Mediterrani.
6 ...