AGU_Bufeta_urinària (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparells Digestiu i Genitourinari
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

16. BUFETA URINÀRIA Generalitats Al  voltant  dels  280ml  s’activa  el  reflex  de  la  micció.
La  bufeta  urinària  és  el  reservori  muscular  que  conté  l’orina  (capacitat de 120-320ml).
La  seva  mida  i  la  seva  forma  varia  segons  l’ompliment:   - Quan està buida té forma tetraèdrica inclinada.
Quan està plena té forma rodona per  l’abombament  de  les  cares;  el  vèrtex  i  el   cos ascendeixen mentre que el fons i el coll continuen fixes.
S’ubica   en   la   porció   anterior   de   la   pelvis   menor   (a   nivell   de   l’hipogastri), sota el peritoneu i per  darrere  de  la  símfisi  del  pubis;  per  sobre  de  la  pròstata  en  l’home, i per davant  i  per  sobre  de  l’úter  en  la  dona.   La seva conformació externa és la següent: - Cara anterior: en relació amb la cara posterior del pubis.
Cara posterior:  en  relació  amb  el  recte  (home)  i  l’úter  (dona).   Cares laterals: recobertes per peritoneu que descendeix més en la part posterior  que  en  l’anterior.   - Base: en  relació  amb  la  base  de  la  pròstata  (home)  i  el  coll  de  l’úter  (dona).   - Cara superior (vèrtex):  presenta   l’uraco   (remanent de l’al·∙lantoide) en la línia mitja.
L’espai  pre-vesical de Retzius es troba entre la bufera i el pubis i té importància clínica.
Pel que fa a la seva conformació interna, es distingeix el trígon vesical de Lieutaud, el qual   s’orienta   en   sentit   postero-inferior i mesura de 2,5 a 5cm. Aquesta estructura presenta els orificis uretrals, ubicats supero-lateralment, i entre ambdós es troba el plec inter-uretral. També conté l’orifici  uretral (inferior i mig), amb la prominència de l’úvula (en  l’home), la qual és la impremta que deixa el lòbul mig de la pròstata.
Constitució anatòmica La bufeta es compon de les següents capes: Mucosa: Està  entapissada  per  un  epiteli  de  transició  amb  plecs  que  desapareixen  quan  s’omple.   Aquesta capa presenta tres orificis que delimiten una àrea de mucosa llisa anomenada trígon vesical: - 2 supero-externs: orificis uretrals dret i esquerre.
- 1 inferior: orifici uretral.
A més, presenta el plec o rodet inter-uretèric, que és un plec mucós sobre els orificis superiors. En aquesta zona es pot acumular sorreta.
Muscular (múscul detrussor): - Capa externa o superficial: fibres longitudinals.
- Capa intermèdia: formada per fibres musculars circulars.
- Capa interna o profunda: fibres longitudinals.
Existeixen dos esfínters: un de profund (involuntari) en la paret i un de superficial en el diafragma urogenital (voluntari).
Serosa: El peritoneu mai es troba en contacte amb la cara anterior de la bufeta.
El peritoneu parietal recobreix la bufeta en la seva cara superior; i la part posterior i els laterals quan està plena.
Relacions Home i dona: A nivell anterior es troba: - Espai pre-vesical de Retzius: situat entre la bufeta i la paret abdominal anterior.
Fàscia umbilico-prevesical: recobreix els músculs rectes, transvers i oblics.
Home: A nivell lateral es troba el paracisti (bufeta) i el paraprocti (pròstata).
A nivell posterior destaquen: - Fons de sac vesico-rectal de Douglas, i recte.
Conducte deferent i vesícules seminals.
Dona: A nivell lateral es troba el paracisti.
A nivell posterior es diferencia entre: - - Meitat superior: - Fons de sac recto-uterí de Douglas, i úter.
- Fons de sac vesico-uterí.
Meitat inferior: vagina i paracolpi.
Espai pre-vesical de Retzius L’urèter  creua  per  davant  del  conducte  deferent Mitjans de fixació En la bufeta urinària es troben varis mitjans de fixació: - Paracisti: teixit conjuntiu que envolta la bufeta urinària.
Plec umbilical mig: imparell, uneix el vèrtex de la bufeta amb el melic.
Correspon  al  vestigi  de  l’uraco.   Plecs umbilicals medials dret i esquerre: corresponen a les artèries umbilicals obliterades. Es localitzen a la paret abdominal anterior.
Lligament pubo-prostàtic (home): és una banda fibro-muscular des del pubis que envolta el coll de la bufeta i la uretra.
Lligament pubo-vesical (dona): és una banda fibro-muscular des del pubis que envolta el coll de la bufeta.
Membrana perineal  i  múscul  elevador  de  l’anus  (no  s’insereixen  en  la  bufeta,   creen  una  espècie  d’arnes).
Replecs de peritoneu També es diferencien varis plecs, alguns dels quals actuen com a mitjà de fixació: - Fosses supra-vesicals: formades entre el plec umbilical mig i els plecs medials dret i esquerre.
Plec vesical transvers: passa transversalment sobre la bufeta moderadament plena i desapareix quan aquesta està plena.
Plec umbilical mig.
Plecs umbilicals medials dret i esquerre.
Fons de sac vesico-rectal (home) i recte-uterí (dona) de Douglas.
Fons de sac vesico-uterí (dona).
Vascularització Arterial: És molt abundant i ve donada per branques de les artèries ilíaques internes (o hipogàstrica) dreta i esquerra: - - Artèria vesical superior dreta i esquerra: branques de la porció permeable de l’artèria   umbilical   dreta   i   esquerra.   Irriguen   la   porció   superior   i   mitja   de   la   bufeta.
Artèria vesical inferior dreta i esquerra:   branques   de   l’artèria   ilíaca   dreta   i   esquerra. Irriguen la porció inferior de la bufeta i la pròstata.
Les artèries obturadora, glútia inferior, uterina i vaginal també aporten sang i són branques de l’artèria  ilíaca  interna.
Venosa: S’origina   en   la   xarxa venosa submucosa, a partir de la qual es formen les venes vesicals que donaran lloc al plexe venós vesical a nivell del fons vesical.
El plexe venós vesical està connectat amb els plexes prostàtic (home) i vaginal (dona).
Aquest plexe drena en la vena ilíaca interna (hipogàstrica).
Drenatge limfàtic La limfa es dirigeix als ganglis paravesicals (prevesicals, postvesicals, laterals) i d’aquests  als  ganglis limfàtics ilíacs interns i externs.
Innervació En l’home corre a càrrec del plexe prostàtic mentre que en la dona corre a càrrec del plexe vesical.
EXAMEN Ambdós plexes contribueixen amb: - Fibres parasimpàtiques (S2-S4): contracció múscul detrussor i obertura de l’orifici  uretral  per  relaxació  del  múscul  de  l’esfínter  intern.   Fibres simpàtiques:   inhibeixen   la   contracció   del   detrussor   i   tanquen   l’orifici   uretral  per  tal  d’augmentar  el  to  de  l’esfínter  intern.   Fibres sensitives de distensió i dolor.
Nervis pudends interns: a través de la seva branca perineal estimulen o relaxen (segons les fibres)   al   múscul   de   l’esfínter   extern   de   la   uretra,   ubicat   en   el   diafragma urogenital.
...

Comprar Previsualizar