Gestió informació (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Gestió de la Informació
Año del apunte 2014
Páginas 18
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 10

Vista previa del texto

Martes,  4  de  febrero  de  14     !  Bell,  D.  El  advenimiento  de  la  sociedad  post  industrial.  Madrid;Alianza,  1991   !Gubern,  R.  El  simio  informatizado.  Madrid:Unesco,  1982   !Mcluhan,M.  La  aldea  global.  Barcelona:Gedisa,  1995     Model  de  societat  molt  diferent,  desde  fa  30/35  anys.  Una  societat  post  industrial.     SOCIETAT  DE  LA  INFORMACIÓ:  un  nou  model  de  societat,  amb  característiques   pròpies.  Una  sèrie  d’experts  intenten  definir  aquest  model.     !INFORMACIÓ!  Matèria  prima  essencial  amb  la  qual  treballa  una  gran  part  de  la   humanitat.  La  informació  per  si  mateixa  si  no  la  posem  en  funcionament  no  podem   veura  com  va  lligada  als  individus.  COMUNICACIÓ.  Si  no  tenim  allò  que  comunicar,   comunicar  no  te  sentit.  !La  informació  ESTATICA  no  genera  cap  benefici   necessita  moviment.       !SOCIETAT  GLOBAL!  Estem  vivint  en  un  món  global,  on  tot  esta  interconnectat.   GLOBALITZACIÓ!  societat  global  es  aquella  en  la  qual  tots  els  habitants  de  la   Terra  passem  a  esta  connectats  en  un  món  únic.  Independentment  del  temps,  la   distancia  i  l’espai  la  informació  esta  en  moviment.  ECOSISTEMA  MUNDIAL,  en  el   qual  estem  tots  els  individus,  i  ens  permet  rebre  missatges  sense  cap  dificultat.   EFECTIVITAT.  Tot  esta  interconectat.     La  GLOBALITZACIÓ!  te  un  punt  de  vista  positiu    i    un  punt  de  vista  negatiu   +   -­‐   TIC  faciliten  la  via  quotidiana   uniformització   Sentiment  de  pertinença  al  món  global   homogeneralització   Diversitat     !  ALDEA  GLOBAL!1990  abans  de  l’aparició  d’Internet  (1995)     !SOCIETAT  DEL  CONEIXEMENT!  Basat  en  un  increment  del  que  podríem  dir  la   producció  científica     !SOCIETAT  XARXA!Interconnectivitat     !SOCIETAT  DE  SERVEIS     !SOCIETAT  DE  MASSES!  nous  mitjans(radio,TV,internet)!  més  influencia   d’aquets     !SOCIETAT  POST-­‐INDUSTRISAL     facebook  “revolución”   http://videos.lavanguardia.com/tecnologia/20140204/54400802402/diez-­‐ anos-­‐de-­‐facebook-­‐empieza-­‐el-­‐declive.html       Dijous  6  de  febrer  de  14     Daniel  Bell   !   societat   post-­‐industrial   (defineix   les   etapes   de   canvi   fins   arribar   aquesta   societat  actual)   !que  defineix  el  model  actual     ETAPES  Y  LES  SEVES  CARACTERÍSTIQUES:   Cada  vegada  ens  fa  falta  menys  coses  per  avançar  més.  Al  principi  es  tarda  molt  en   canviar/evolucionar   però   amb   les   tecnologies   i   amb   el   pas   dels   anys   tot   canvia   molt  més  deprés.   1.  SOCIETAT  TRIBIAL  (Període  llarg)   -­‐  Des  de  l’època  de  la  prehistòria  fins  el  neolític.   -­‐   La   informació   no   es   mou,   els   homes   estan   en   grups   reduïts   on   no   estableixen   relacions  amb  altres  grups.  Per  lo  tant  la  informació  no  circula  (no  s’intercanvia).   Es  per  això  perquè  en  aquest  període  triguen  tant  en  avançar.   -­‐   Les   tribus   es   dediquen   a   caçar   i   es   fa   per   sobreviure,   no   hi   han   excedents   i   per   tant  no  es  pot  fer  cap  intercanvi.  Tot  queda  reduït  al  àmbit  de  la  tribu.  Al  no  haver-­‐ hi  intercanvi  no  dialoguen  i  no  avancen.   -­‐   Llenguatge   oral.   No   hi   ha   llenguatge   escrit,   no   es   materialitza   res   en   un   espai   escrit.  Tot  es  volàtil,  no  hi  ha  tradició,  Les  paraules  se  les  emporta  el  vent.  Apart  a   mesura  que  va  circulant  la  informació  la  idea  o  la  informació  es  va  modificant.  No   hi  hauran  idees  no-­‐modificades.  (oral,  no  escrit)   -­‐  La  tecnologia  no  desenvolupada.  Desenvolupament  tecnològic  nul.   -­‐  Com  que  son  grups  nòmades  (mouen,  no  lloc  fixe)  costa  molt  que  es  generi  una   tradició  ni  tampoc  un  coneixement  estable.     2.SOCIETAT  AGRÀRIA  (Període  llarg)   -­‐  Època  del  neolític  5000ac  fins  a  l’edat  mitjana   -­‐  Primers  moviments  d’informació  limitats  per  desenvolupament  tecnològics   -­‐  Es  generen  excedent:  primers  intercanvis  i  comerç   -­‐  Llenguatge  ja  no  es  només  oral  sinó  que  comença  a  ser  escrit   -­‐  Informació  controlada  per  las  elits    (%  molt  reduït)   -­‐  Es  genera  tradicions,  costums  i  comunicació     -­‐-­‐-­‐-­‐!TRANSICIÓ:     Aparició   de   dos   espais   un   tecnològic   i   un   altre   físic   que   ajuda   al   progrés,   entre  l’etapa  2  i  3.     l’impremta:     -­‐  Es  un  avenç  tecnològic  en  el  món  de  l’expansió  de  la  informació     -­‐  Obre  el  coneixement  a  noves  classes  socials  (burgesia)     La  universitat:   -­‐  Racionalització  del  saber  i  la  tècnica     3.ETAPA  INDUSTRIAL  (REV  IND)   -­‐    Predomini  del  sector  secundari   -­‐    Explosió  dels  avanços  tecnològics  com  a  motor  dels  canvis   -­‐  Progressivademocratització  de  la  informació   -­‐  Consolidació  del  mitjans  de  comunicació  no  massius  (premsa)     4.ETAPA  POSTINDUSTRIAL   -­‐    Predomini  absolut  del  sector  terciari  en  l’àmbit  professional  (80%)   -­‐    informació  :  matèria  prima  essencial  de  espai/temps:  instantaneïtat  i  globalitat   -­‐   Definitiva   democratització   de   l’accés   la   informació   a   la   informació   i   el   coneixement   .    Autorització  de  tots  els  països     -­‐    Tecnologia  ho  impregna  tot   -­‐    Dependència  tecnològica   -­‐  Boom  informatiu:  expansió  dels  fluxes  informatius  (Control,  aprofitament,  gestió)   (tensió  entre  QUANTITAT  i  QUALITAT)   -­‐   Pressió   de   les   TIC   sobre   els   usuaris   (Tecnofillia(gent   facilitat)   vs   Tecnofòbia(gent     negada)   -­‐   Marc   universitari   i   fronterer   (subsistemes:   LOCal,   REgional   NACional,     INTernacional)   -­‐  Valor  que  te  el  fet  d’estar  informat  (infor=poder),  (mitjans=4t  poder)   -­‐   procés   de   acceleració   de   les   dinàmiques   del   canvi   (Inestabilitat   i   necessitat   d’adaptació  i  flexibilitat=     -­‐   Desigualtat   de   ritmes   d’expansió   (   zones/països   (tecnologia   accentua   les   diferencies  entre  un  nivell  i  un  altre),  classes  socials,  educació)     ROMÀ  GOBERN     1. El   creixement   exponencial   del   coneixement   fa   imprescindible   una   especialització    (EXPERT/ESPECIALITZACIÓ)   !No  és  pot  assumir  TOT  (millor  especialitzar-­‐se)   !Figura  de  l’especialista  o  superespecialista  (l’expert  en)  més  valor   especialitzar-­‐se  (es  un  valor  afegit)   !Necessitat   d’equilibri   amb   un   coneixement   contextual   generalista   (podem  arribar  a  perdre  el  context  en  el  qual  tot  te  un  sentit.  Per  tan   cal   tenir   clar   el   context   “pincellades   bàsiques”   EQUILIBRI   entre   coneixement  ampli  i  especialització     2. El  coneixement  és  un  element  de  gran  valor  quantificable  des  del  punt   de  vista  de  la  utilitat  que  se  n’obtingui  per  part  de  l’usuari.   !Concepte   de   “benefici   del   coneixement”:   cal   extreure   algun   benefici   del   coneixement,   cal   fer   l’esforç   de   buscar/seleccionar   la   informació   de   rellevància.  Cal  seleccionar  en  quina  informació  ens  centrem.   !Avaluació  de  temps/esforç  vs.  rendibilitat   !La  societat  mesura  la  productivitat     3. En   aquest   nou   marc   social   és   tant   important   l’obtenció   de   la   informació  com  el  seu  processament  i  gestió   !Única  forma  de  controlar  els  fluxes  informatius   !Eines  de  gestió  clau  per  separar  allò  essencial  d’allò  accessori   !Selecció,  estructuració,  avaluació     L’accentuació  de  les  diferencies  nord/sud   Programes  promogut  per  la  UNESCO   -­‐ Creació  de  xarxes  amb  punts  estratègics  d’accés   -­‐ Compatibilitat  de  sistemes  (Trencar  barreres  i  facilitar  intercanvi  INF)   -­‐ Transferència  tecnològica   >Material  obsolet  al  1er  món   >Tecnologia  de  nivell  bàsic     La  mesura  del  coneixement   • Llei  del  creixement  de  la  informació   -­‐ Formulada  per  Derek  De  Solla-­‐Price   -­‐ Basada  en  el  creixement  exponencial  i  no   lineal  del  coneixement  (cada   vegada   cal   menys   temps   perquè   el   coneixement   es   vagi   incrementant   d’una  forma  exponencial,  no  lineal).       Lineal   Exponencial                     El   punt   de   saturació   implica   que   la   informació   deixi   de   créixer?   NO!   LA   INFORMACIÓ  MAI  DEIXA  DE  CREIXER,  el  que  implica  es  un  canvi  de  corba,   deixa  de  ser  exponencial  i  deixa  de  ser  una  corba  de  creixement  però    amb   una   tendència   més   moderada.   Es   tan   gran   el   creixement   que   en   algun   moment  ha  de  disminuir  el  creixement  però  continua  creixent.     -­‐ “La  taxa  de  creixement  de  la  literatura  científica  en  un  moment  donat  és   proporcional  al  tamany  adquirit  fins  aquell  moment”.   -­‐ Existència  d’un  “punt  de  saturació”     • Llei  de  l’obsolescència  de  la  informació  (I)   -­‐ També  coneguda  com  “llei  de  l’envelliment  de  la  informació”   -­‐ Formulada  per  Burton&Kebler   -­‐ “En  un  període  de  temps  determinat  (X)  (un  valor  variable/  depenent  de   la   disciplina)   el   valor   del   contingut   de   disciplina   científica   queda   obsolet”.   -­‐ El  nivell  d’obsolescència  dependrà  de  cada  disciplina     Llei  de  l’obsolescència  de  la  informació  (II)   -­‐ Les   disciplines   tècniques   o   de   ciències   pures/aplicades   experimenten   els  nivells  més  alts  d’envelliment   -­‐ Les   disciplines   humanístiques   o   socials   experimenten   els   nivells   més   baixos   -­‐ Concepte   de   “vida   mitjana   d’un   document”:   període   de   temps   en   què   manté  el  valor  i  vigència  de  la  informació  que  conté.     Dijous  13  de  febrer  de  14     SOCIETAT  DE  LA  INFORMACIÓ:   • Aspectes  positius   1-­‐ Facilitat   i   rapidesa   d’accés   a   la   informació,   no   condicionada   per   la   quantitat  ni  el  volum  de  les  dades.  Màxima  quantitat  d’informació  en  el   mínim   espai.   Més   comoditat   per   l’usuari   en   la   cerca   d’informació.   Digitalització   de   la   informació.   Tot   plegat,   producte   del   progrés   tecnològic.     2-­‐ Trencament   dels   condicionants   espai/temps.   Immediatesa   i   instantaneïtat  en  l’enviament  i  rebuda  de  la  informació.       3-­‐ Intercanvi   d’informació   entre   països   i   cultures.   Foment   de   la   comunicació   humana.   Evolució   i   riquesa   del   llenguatge,   afavorint   l’intercanvi.   Universalització,   creació   d’un   marc   comunicatiu   comú.   Trencament  de  les  barreres  geogràfiques.     4-­‐ Tothom   pot   generar   informació,   i   això   fomenta   la   participació   i   les   relacions   socials.   Tecnologia   socialitzadora.   Societat   multidireccional,   que  consumeix  però  produeix  informació  a  la  vegada.       5-­‐ Accessibilitat   de   la   informació   gairebé   universal,   no   supeditada   a   les   classes   socials.   Informació   ja   no   en   mans   de   les   elits.   Informació   democratitzada.   Culturització   provada   per   la   informació   i   el   coneixement.  Menor  cost  de  la  informació.     6-­‐ Multiplicació   de   l’oferta   informativa   per   l’usuari.   Possibilitat   de   contrastar  i  diversificar  els  punts  de  vista  i  perspectives  informatives.     7-­‐ Més   facilitat   per   realitzar   gestions   i   estalviar   temps.   Més   disponibilitat   de  temps  per  oci  o  temps  lliure.  Millores  en  la  vida  quotidiana,  ens  fa  la   vida   més   fàcil   i   còmode.   La   multiplicació   de   formes   d’accés   a   la   informació   n’ha   abaratit   el   cost.   Economització   de   les   tasques   quotidianes  i  professionals.  Més  oportunitats  laborals.     8-­‐ “Emmagatzematge  més  segur  i  en  menys  espai  de  les  dades.  Conservació   de  la  informació  més  fiable.”     9-­‐ Facilitat   per   intervenir   amb   llibertat   d’expressió,   sense   restriccions.   Menys  possibilitats  de  ser  manipulats.     10-­‐  Major   capacitat   d’aprofundiment   en   un   tema   especialitzat.   Diversificació  de  les  eines  d’aprenentatge.     11-­‐ Actualització  instantània  de  la  informació,  en  temps  real.     12-­‐ Interconnectivitat   permanent.   La   comunicació   deixa   de   dependre   de   la   necessitat   de   trobar-­‐nos   en   un   mateix   espai   físic.   Dissolució   del   paper   dels  aparells  tecnològics  que  multipliquen  les  seves  prestacions.     • Aspectes  negatius   1-­‐ Control   i   manipulació   de   la   informació   per   part   de   grans   grups   mediàtics.   Tot   i   una   aparent   democratització,   la   informació   segueix   en   mans  de  les  elits  (més  econòmiques  i  polítiques  que  socials).     Distorsió  de  la  informació.  Les  TIC  possibiliten  que  la  manipulació  de  la   informació  pugui  accentuar-­‐se.     2-­‐ Excés  d’informació  no  contrastada,  informació  falsa,  poca  fiabilitat  de  les   fonts.  Dificultat  d’aprofundir  per  l’excés  d’informació.  Poca  diferenciació   entre  la  informació  i  opinió.     3-­‐ Pèrdua   de   privacitat,   dret   a   la   intimitat   i   a   la   pròpia   imatge.   Dificultat   per   defensar   els   drets   legals   dels   autors.   Ineficàcia   dels   Estats-­‐Nació   per   establir  un  marc  legal  sòlid  adaptat  als  canvis  generats  per  les  TIC:  buit   legal.           4-­‐ Globalització   de   la   informació   que   accentua   les   diferències   nord-­‐sud.   Marginació   dels   països   més   pobres   o   en   vies   de   desenvolupament.   Homogeneïtzació   dels   punts   de   vista   (tots   pensem   igual).   Diferencies   no   reduïdes.   5-­‐ Dificultat   per   diferenciar/filtrar   allò   essencial   que   no   ho   és,   per   comprovar   la   veracitat   de   les   informacions   que   rebem.   Problemes   per   accedir  a  la  informació  de  qualitat  i  tenir-­‐ne  garanties  plenes.  Les  TIC  no   ens   poden   garantir   qualitat.   Excés   de   confiança   per   part   dels   usuaris.   Conformisme.  Receptor  passiu,  manca  d’esperit  crític.   6-­‐ Increment   de   comportaments   delictius   i   activitats   il·legals.   Menys   protecció  per  edats  de  risc  com  els  nens.   7-­‐ Dependència   tecnològica:   no   podem   viure   sense   les   TIC.   Adequació   de   les  nostres  dinàmiques  habituals  a  les  TIC.  La  interconnexió  de  tots  els   espais  quotidians  provoquen  que  si  un  espai  falla,  puguin  fallar  tots.       8-­‐ Oblit   o   marginació   de   les   fonts   tradicionals   respecte   a   les   tecnològiques.   Pèrdua   de   formes   de   comunicació   clàssiques.   Debilitació   i   crisi   del   mass   media  tradicionals  com  a  conseqüència  de  la  digitalització.  Aquests  mass   media  han  tingut  poc  temps  per  adaptar-­‐se  a  canvis  fulgurants.   9-­‐ Confusió   entre   la   informació   generada   per   professionals   o   per   altres   usuaris.   Dificultat   per   distingir   l’origen   i   el   rigor   de   determinades   informacions.     10-­‐ Excés   d’informació   en   quantitat,   saturació   que   pot   ser   contraproduent   per   l’usuari.   Relativització   de   l’estalvi   de   temps   (TIC   vs.   ESFORÇ   USUARI).  La  informació  no  actualitzada  accelera  la  seva  pèrdua  de  valor.       11-­‐ Addicions  a  diversos  recursos  de  les  TIC.  Canvis  negatius  en  els  hàbits.   Dependència   informativa.   Aïllament   social.   Debilitació   de   les   relacions   interpersonals.   12-­‐ Degradació  del  nivell  cultural,  no  aprofitament  de  les  possibilitats  de  la   culturització.   Menys   ús   de   les   eines   de   culturització   tradicionals   com   els   llibres.  Banalització  del  contingut  de  la  xarxa.     13-­‐ Anonimat  o  dissolució  de  la  identitat  a  la  xarxa.  No  tot  el  que  veiem  es   correspon   amb   la   realitat.   Menys   llibertat   individual:   la   tecnologia   possibilita  que  estem  més  controlats.     14-­‐ Inadaptació   dels   analfabets   tecnològics.   Creació   de   dues   velocitats   pel   que  fa  a  l’ús  i  aprofitament  dels  avantatges  que  ens  aporta  la  tecnologia.     CONDICIONS  IDEALS  DE  LA  DOCUMENTACIÓ  (PUNT  DE  VISTA  DE  L’USUARI)   1-­‐ RAPIDESA   2-­‐ EXAUSTIVITAT   !   Respecte   a   un   contingut   que   estem   treballant,   hem   de   aconseguir   la   màxima   informació   possible   sobre   aquell   tema.   Vol   dir   aconseguir   la   màxima   informació   possible/màximes   fonts   possibles,   sobre   el   contingut   que   es   objecte   de   la   nostra   recerca.   No   volem   una   recerca   incompleta.   3-­‐ PERTINENÇA!  Adequació  amb  la  quantitat  d’informació  amb  l’objecte  de   recerca  que  hem  definit.  No  trobar  informació  no  relacionada  o  secundaria   al  nostre  objecte  seleccionat.   4-­‐ (conclusió   de   les   3   primeres)   ECONOMIA   TEMPS/ESFORÇ!   Adequar   la   dedicació   que   fem   respecte   al   us   professional   que   farem   amb   aquets   continguts.  Si  ens  hi  va  la  vida  posarem  el  màxim  esforç,  si  en  canvi  estem   buscant  una  cosa  secundaria,  no  dedicarem  moltes  hores  i  esforç  perquè  no   es   important.   Per   lo   tant   economitzem   el   màxim   per   no   perdre   el   temps   i   malgastar  esforç.     DISTORSIONS  DOCUMENTALS   Alteracions  que  se  li  poden  presentar  a  l’usuari  en  el  moment  de  fer  una  recerca   (problemàtica/dificultat  que  es  pot  presentar).  Es  diu  distorsió  perquè  ens  altera   els  resultats,  perquè  alomillor  no  ens  permet  obtenir  el  màxim  d’informació  sobre   aquell  objecte  degut  aquella  distorsió.     1-­‐SOROLL:  Es  produeix  sempre  i  quan  obtenim  com  a  resultat  de  recerca   informació  o  document  que  no  s’ajusten  al  contingut  que  estàvem  buscant.   Informació  no  ajustada  al  objecte  o  temàtica  que  estàvem  buscant.  Fa  soroll   perquè  no  s’adiu  al  que  buscàvem     !  FALLA  CONDICIÓ!  3-­‐Pertinença!  No  son  documents  adequats  per  lo   tant  no  tenim  informació  adient  i  important.     2-­‐SILENCI  DOCUMENTAL:  Quan  al  fer  una  recerca  obtenim  una  part  de  la   informació  que  busquem  (valida)  però  hi  ha  un  altre  part  de  la  informació   que  ens  queda  fora  del  nostre  àmbit  de  recerca/no  l’obtenim  (es  queda  en   OFF)  i  és  rellevant.  Això  afecta  a  la  qualitat  de  la  recerca.     !  FALLA  CONDICIÓ!  2-­‐Exahustivitat!  No  trobem  tota  la  informació  per   lo  tant  no  som  exhaustius.     *PREGUNTA  EXAMEN:  Relaciona  les  distorsions  documentals  amb  les   condicions  ideals  de  recerca  es  a  dir  quina  condició  falla  quan  es  dona  el   soroll,  i  quina  quan  hi  ha  silenci.     *El  silenci  no  equival  a  resultats  nuls!  no  vol  dir  resultat  0  !  Silenci  no  vol   dir  no  obtenir  resultats,  sinó  que  vol  dir  no  obtenir  una  part  rellevant   d’aquesta  informació.  Per  lo  tant  podríem  dir  que  hi  ha  diferents  graus  de   silencis.  SILENCI  #  RESULTAT  0     -­‐ A  partir  d’això  es  podrien  donar  4  possibles  situacions:   1-­‐ Recerca  pertinent  i  exhaustiva!  IDEAL.     2-­‐ Recerca  pertinent  però  no  exhaustiva  !  Recerca  parcial  (falta   una  part  de  la  informació  però  almenys  la  part  que  si  tenim  s’ajusta   al  que  buscàvem.)  (nivell  millor  que  la  situació  3).  MANCA  D’INFO.     3-­‐ Recerca  no  pertinent  i  exhaustiva  !  Molta  informació  però  hi  ha   una  part  d’aquesta  que  no  es  valida.  (problema  més  gran  que  el  2).   DOCUMENTS  NO  VALIDS.  !  Ens  porta  a  un  procés  de  deducció  per   avaluar  document  per  document,  i  escollir  quin  val  i  quin  no.     4-­‐ Recerca  ni  pertinent  ni  exhaustiva!  Ni  molt  informació  ni  la  que   es  té  es  bona.  TOT  MALAMENT.     TEMA   2:   LES   NOVES   DINÀMIQUES   PROFESSIONALS   AL   SECTOR   DE   LA   PUBLICITAT  SOTA  LA  INFLUÈNCIA  SOTA  LA  INFLUÈNCIA  DE  LES  TIC.     El  nou  marc  referencial:   1-­‐ NOU  CONTEXT  (dinàmic,  canviant,  insegur)  demana  adaptació  constant   -­‐ Nous   mitjans:   Internet,   nou   mitjà   d’inversió   que   comparteix   amb   els   mèdia  tradicionals.   -­‐ Fragmentació  dels  MEDIA+oferta+dispersió.   -­‐ Context  de  crisi  (2008)  es  solapa  amb  canvis  tecnològics.   -­‐ Menys   inversió   i   més   selectiva   (què   inverteixo   on   ho   inverteixo   i   amb   quins  objectius  concrets  “maximització  de  recursos”).     2-­‐ NOVES  EINES  (que  conviuen  amb  les  tradicionals)   TV!  predominant!Internet  no  ho  es  però  es  important!I  premsa  i  radio   a  la  part  de  baix   -­‐ Micromitjans:   la   blogosfera   (guanyen   capacitat   d’influència   en   determinats  targets).   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Publicitat  contextual   Eines  selectives  de  sindicació  (RSS,  Del·licious,  Flickr..)  actualització  de   continguts  d’una  forma  rapida   Xarxes  socials  (Publicitat  viral).  Efectivitat  de  la  recomanació  feta  en  un   context  de  confiança.   No  podem  “esborrar”  el  que  hem  creat,  i  la  viralitat  multiplica  els  efectes   quan  són  negatius.   Més  possibilitats  amb  la  interactivitat:  quina  eina  per  a  quin  objectiu:   o Banners!   insercsio   que   persmeten   coenctar   amb   l’empresa   o   patrocini  que  sigui   o Wallpaper!  integració  de  l’anunci  en  el  propi  disseny  que  acull   la  inserció  publicitaria   o Pre-­‐roll!  inserció  lligada  al  contingut  audiovisual  o  multimèdia   d’una  web   o Pop-­‐ups!inserccions   que   s’sobtren   automàticament   sense   que   tu  ho  cliquis  en  el  moment  d’entrar.   o Patrocinis!  empresa  que  et  patrocina   o Intersitials!superposicions   totals   d’un   anunci   damunt   de   la   pàgina     3-­‐ NOUS  USUARIS  (nous  perfils  que  fan  més  complexa  la  tasca  publicitària).   -­‐ Molts   anunciants   es   plantegen   el   dilema   de   si   apostar   per   la   publicitat   tradicional  o  pels  nous  mitjans  (què  és  coherent  per  a  cada  producte?).   -­‐ Dificultat  d’adaptació:  fase  experimental.   -­‐ Fragmentació  dels  targets  (cada  cop  més  reduïts  i  multiplicat  de  perfils).   -­‐ +impactes  –nivell  de  record   -­‐ públic  més  predisposat  que  en  els  mitjans  tradicionals   -­‐ NOU  PERFIL   o menys  passiu,  menys  influenciable,  més  exigent  i    interconnectat   o Comparteix   la     informació   i   experiència   i   es   a   la   vegada   consumidor,  prescriptor  i  editor   o Vol   menys   missatges   però   més   rellevants.   (Com   es   pot   sobresortir    o  cridar  l’atenció  contat  a  missatges:  3000  impactes   al  dia  un  milió  danys.     “L’EFECTE   VOLUNTARIEITAT”!   nosaltres   voluntàriament   hem   manifestat   un  interès   -­‐ La   importància   de   l’usuari   actiu,   predisposat   i   motivat   (1   usuari   actiu   pot  equivaldria  a  1000  passius)   -­‐ La   capacitat   per   definir   el   target   i   entrar   en   contacte   amb   els   usuaris   potencials   -­‐ Estratègies   de   fidelització   i   imatge   de   marca   (minixarxes   de   consumidors)   -­‐ Valoració   del   tractament   personalitzat:   interessos   comercials   d’acord   amb  els  interessos  personals  de  l’usuari.   CONCLUSIONS   -­‐ “Creativitat  on-­‐line”  en  estat  primigeni.  Bona  idea  ha  d’anar  d’acrod  amb   tècnica  adequada.   -­‐ -­‐ -­‐ Ràpida   mutació:   de   predomini   de   mitjans   tradicionals   a   digitals   (Infoadex  2012)   Intrusió/bombardeig  vs  complicitat/fidelització/personalització   Usuari   amb   més   informació   +   exigència   sobre   la   qualitat   del   producte   +opinions  comprar.   Reivenció  dels  formats  clàssics,  aposta  per  la  qualitat  i  la  singularització   -­‐   *PREGUNTA  EXAMEN:  Quin  es  el  mitja  dominant  en  l’àmbit  de  la  publicitat?   Continua   predominant   la   TC,   però   el   mitja   que   més   creix   en   quan   a   al   inversió   publicitària   que   es   fa   es   Internet.   I   es   calcula   que   en   els   pròxims   anys  la  tendència  serà  créixer  bastant  i  superar  a  tots  els  altres  mitjans.     Canvis  al  periodisme  amb  les  TIC   *Dificultat   d’adaptació   al   canvi:   transició   d’un   model   a   un   altre   (electrònic   vs.   Convencional)   *Nou   model   de   negoci   però   els   ingressos   principals   continuen   depenent   del   model   tradicional   *No   varia   la   funció   social   essencial   del   periodisme:   pressionar   els   poders   públics   (4t  poder)   *El  periodisme  és  essencial  per  continuar  establint  una  jerarquització  i  criteri  per   ordenar  el  món  i  la  informació  (portada,  titulars..)   *Moment  de  noves  oportunitats,  nous  mitjans,  abonat  per  l’emprenedoria     Dubtes(debats)  i  incògnites   !Dualitat   dels   mitjans:   funció   socials   vs.   negoci   (equilibri   responsabilitat/rendibilitat/viabilitat)     !  Immediatesa  vs.  Qualitat/Aprofundiment  (Acceleració  del  procés  informatiu)     !Propietat   de   la   informació:   el   cost   real   (Murdoch   vs.   Huffington)   *mitjans   agregadors   no   generen   informació   per   si   mateixos   sinó   que   xuclen   informació   d’altres   mitjans  que  si  que  generen  informació  original.  Debat  entre  copiar  o  crear   (propietat)     !  La  participació  ciutadana:  el  periodisme  de  carrer  (col·laboració  o  intrusisme?)     El  nou  perfil  del  periodista   *Canvi  en  les  dinàmiques  professionals:   !  RÀPID   !  POLIVALENT   !  FELXIBLE,  ADAPTABLE   !  AMB  DOMINI  TECNOLÒGIC     *Les  necessitats  informatives  de  3  perfils:   !  Periodista  generalista   !  Periodista  especialitzat   !  Periodista  d’investigació       Canvis  en  l’audiovisual:  digitalització   • Constatació:  procés  irreversible   • Lentitud  de  desenvolupament:  capacitat  tecnològica  vs.  Interès  estratègics   • Suposa  una  transformació  en  les  infraestructures  dels  3  sectors  de  la   industria     • “Avatar”  i  el  3D:  efecte  boomberang   -­‐ Sobredimensió  d’expectatives   -­‐ Artefacte  tecnològic  per  davant  de  continguts   -­‐ Desorientació  del  públic   -­‐ Procés  d’expansió  de  les  sales  progressiu     Els  efectes  als  diversos  sectors   -­‐PRODUCCIÓ   -­‐ Moment  àlgid  de  demanda  de  contingut  audiovisual   -­‐ Reducció  del  cost  mitjà  del  producte   -­‐ Democratització  d’oportunitats   -­‐ Augment  producció  (cinema  ESP:  200pelis/any)   -­‐ Millora  tecnològica:  més  qualitat,  menys  espai,  més  autonomia   -­‐ Repte:  sobresortir,  destacar,  tenir  visibilitat  en  un  mercat  i  context   altament  competitius   -­‐DISTRIBUCCIÓ   -­‐ Qui  controla  els  continguts?  Diferencies  entre  productes  digital  on-­‐line  o   en  suport  físic   -­‐ Noves  formes  de  distribució  en  funció  del  producte  (flexibilització  de  les   finestres  d’explotació)   -­‐ Els  productes  multiplataforma  (explotació  horitzontal  del  producte   audiovisual)   -­‐EXHIBICIÓ   -­‐ El  sector  més  dèbil  de  la  cadena  i  el  que  ha  d’invertir  més  per  adaptar-­‐se   al  canvi   -­‐ Procés  de  digitalització+  augment  IVA  21%:  reducció  mapa  de  sales  a   Espanya   -­‐ Manca  d’ajuts  públics  a  la  digitalització   -­‐ Calendari  d’implantació  (2015  apagada  analògica)   -­‐ Qualitat  tècnica,  reducció  costos,  competitivitat  programació     CONTEXT  GLOBAL   1.Manca  de  correspondència  entre  un  nou  marc  tecnològic  d’accés  a  la  INF,  i  la   inexistència  d’un  marc  legal  específic  que  ho  recull   2.  Rapidesa  i  novetat  dels  canvis  enfront  la  tasca  del  legislador   3.Globalment  els  estats  han  optat  per  adaptar  normatives  ja  existents  als  nou  marc   més  que  no  pas  generar  lleis  o  normes  concretes   4.Diversos  graus  de  política  intervencionista  per  part  dels  Estats.  Nació  segons   tendències  política,  tradició  de  país  o  voluntat  reguladora.     ELS  ACTORS  QUE  INTERVENEN   -­‐ usuaris   -­‐ proveïdors  de  serveis  i/o  companyies  de  telecomunicacions   -­‐ associacions  d’internautes   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ governs  i  responsables  públics   generadors  de  continguts  (empreses)   juristes  (legislador)   lobby  (grup  de  pressió):  creadors,  grup  mediàtics,  grups  econòmics..     EL  CONTEXT  ESPANYOL   -­‐ Corpus  normatiu  relativament  modern:  adaptació  de  normes  i  lleis  de   l’antic  règim   -­‐ Governs  tradicionals  poc  intervencionistes  (independentment  de  l’opció   ideològica)   -­‐ Fora  influència  del  lobby  tecnològic  (monopoli  de  telefònica  fins  any  90)   -­‐ Context  de  liberalització  poc  favorable  a  l’ultraregulació  de  continguts     QUE  DIU  EL  MARC  LEGAL  ESPANYOL?   3.1.1  Constitució  espanyola  de  1978.  Art.  18.1   “Es  garanteix  el  dret  a  l’honor,  a  la  intimitat  personal  i  familiar  i  a  la  pròpia  imatge”     3.1.2  Llei  de  la  propietat  intel·lectual  (Abril  96)     Regula  els  drets  que  tenen  els  autors  respecte  a  les  seves  obres,  i  les  seves   possibilitats  de  conservar-­‐los,  explotar-­‐los  o  comercialitzar-­‐los     Algú  que  crea  alguna  cosa,  com  se  li  salvaguarden  els  drets  d’allò  que  ha  creat  i   també  de  quina  forma  en  pot  treure  beneficis.     Dret  morals  de  la  LPI  (bàsics):   • Reconeixement  com  a  creador   • Divulgació  o  no  de  l’obra   • Respecte  a  la  integritat  original  tal  com  va  ser  creada   • Capacitat  de  modificació  parcial  o  total     Dret  d’explotació  (poden  ser  objecte  d’adquisició):   • De  reproducció  (ficar  l’obra  en  un  mitjà  que  en  permeti  la  seva  comunicació   i  obtenció  de  còpies)   • De  comunicació  pública  (acte  de  difusió  públic  del  contingut)   • De  distribució  (posar  a  disposició  l’obra  original  o  part  de  l’obra  mitjançant   venda,  lloguer,  préstec..)   • De  transformació  (es  fa  publica  i  a  sobre  es  pot  traducció,  adaptació  i  altres   modificacions  de  forma  que  derivin  en  una  obra  diferent  partint  de   l’original)     **PREGUNTA  EXAMEN:  Quan  fem  una  obra  públicament  això  significa  que   s’ha  de  treure  un  rendiment  comercial?     3.1.3  Llei  de  protecció  de  dades  (desembre  99)   Regula  i  protegeix  l’accés  i  difusió  de  determinades  dades,  sobretot  en  referència  a   l’administració       3.1.4  Llei  de  serveis  de  la  societat  de  la  informació  i  de  comerç  electrònic  (julio   2003)   Llei  especifica  però  que  regula  només  allò  referent  a  l’explotació  i  comercialització   dels  productes  a  través  de  la  xarxa     3.1.5  Llei  d’economia  sostenible  (Març  2011)   Modernització  de  l’economia  espanyola  en  els  àmbits  financer,  empresarial  i   mediambiental     -­‐  Disposició  final  n.43  (Regulació  de  webs  i  propietat  intel·lectual)  (“Llei  Sinde)   (des  2011)     -­‐  ASPECTES  POLÈMICS   *Tancament  preventiu:  Si  un  lloc  d’internet  contenia  continguts  il·legals  es  podia   tancar  sense  comprovar  res,  només  es  basava  en  la  sospita  (no  va  tirar  endavant)   *Vulneració  procediment  judicial:  es  podia  fer  per  part  d’una  comissió  i  no  calia   tenir  el  suport  d’un  jutge       LA  LLEI  SINDE/WERT   Disposicio  final  n.43  (Regulació  de  webs  i  propietat  intel·lectual   !  aprovació  govern  PP,  desembre  2011   !  situació  actual:  desenvolupament  normatiu  acabat   !  entra  en  vigor  1  març  2012   *Efectes  de  les  TIC  en  àmbits  de  creació  cultural:  música,  cinema,  edició  literària   *Nous  hàbits  en  el  consum  de  l’oci  i  la  cultura:  “mobilitat”  “transmedia”     CONDICIONANTS:   -­‐ De  les  finestres  tradicionals  a  les  finestres  tecnològiques   -­‐ La  producció  continua  depenent  dels  ingressos  per  les  vies   convencionals  (1%  només  prové  dels  beneficis  de  la  xarxa)   -­‐ L’explotació  per  territoris:  calendarització,  diversitat  empresarial,   interessos  creuats   -­‐ La  mentalitat  del  “tot  gratuït”   DILEMES   -­‐ Fractura  ·diàleg/càstig”  (+/-­‐  duresa)   -­‐ Tancament  preventiu/procediment  judicial   -­‐ Matar  el  missatger?  Qui  s’enriqueix?  (enriqueix  companyies   telefòniques)  cal  anar  en  compte  amb  qui  es  diu  que  es  beneficia   -­‐ Pressió  lobbys  vs.  Nous  usuaris   -­‐ Descarregues  (Megaupload)  vs.  P2P   -­‐ Oferta  legal  competitiva?  (Netflix,  filmin,WuakiTV..)   -­‐ Equilibri  entre  interessos  i  actors  del  conflicte     LA  REFORMA  DE  LA  LPI  (2014)   NOVETATS:   1) Penalització  als  “agregadors  de  continguts”  (Google  news)   -­‐ Podran:  establir  links/enllaços  i  agregar  continguts  “no  significatius”   -­‐ No  podran:  agregar  continguts  integres  (articles  d’opinió,  reportatges..)   2) Establiment  d’una  “remuneració  equitativa”  pels  propietaris  dels  textos  i  les   fotografies   3) Cànon  digital(copia  per  a  us  privat  no  legalitzada/no  drets,  aquest  cànon   exercia  una  carrega  genèrica  de  pagar  drets  d’autor  per  les  copies  no   legalitzades  que  les  persones  d’Espanya  feien.  Ex:  comprves  CD’s  i  ja  et   carregaven  un  petit  preu  apart  per  la  copia  il·legal  que  es  suposava  que   faries  (tema  físic)  però  actualment  s’ha  reduït  molt  ja  que  no  comprem   físicament,  sinó  virtualment):  reduït  als  suport  físics  (CD/DVD)  per  còpia   privada  i  no  als  suports  vituals  (arxius)  115M€  (2009)  !  10M€  (2013)   4) Penalització  de  les  webs  d’enllaços  a  material  audiovisual  il·legal   *  via  reforma  del  codi  penal:  dins  a  6  anys  de  presó  i  300.000€  de  multa   *  sota  protecció  judical   (Allotjament  en  dominis  que  no  són  .es  o  .com)   BLOC  5  -­‐    EXÀMEN/important!     ESTRATEGIA  DE  RECERCA  DE  LA  INFORMACIÓ   1-­‐ Definició  objecte  de  de  recerca   2-­‐ Selecció  de  fonts  a  consultar   3-­‐ Informació    (llenguatges  d’interrogació)   4-­‐ Avaluació  de  resultats-­‐  tipus  de  resultats:  excessius,  insuficients  o  ajustats   (ens  interessa  la  ultima  opció  per  estalviar  temps)   5-­‐ Redefinició  de  la  recerca     LLENGUATGES  D’INTERROGACIÓ   -­‐ Consulta  Booleana   -­‐ Dinàmica  de  conjunts-­‐  relació  entre  dos  o  mes  conjunts  es  pot   representar  a  través  del  diagrama  de  Venn   -­‐ Operadors  Booleans     -­‐ Equació  de  recerca     CONSULTA  BOOLEANA   A   B   • Relacions  entre  2  conjunts   +  -­‐   1-­‐ unió  o  suma  de  dos  conjunts     A+B=B+A   2-­‐ Intersecció  amb    A  i  B     Elements  comuns  en  dues  temàtiques   3-­‐ Resta  A-­‐B   A   B   4-­‐ Resta  B-­‐A   a-­‐b     A   B   b-­‐a           OPERADORS  DE  RECERCA  BOOLEANS!equacions  de  recerca   1-­‐ Suma  !  operador  OR  (ajuntant  documents)   2-­‐ Intersecció  !  operador  AND  (nomes  delimitant  documents  comuns  en   dos  conjunts)  (o  el  numero  de  conjunts  que  siguin)   3-­‐ Resta  !  operador  NOT     Ejemplo:   A=doc.drogo  dependència   B=infància   C=geografia   -­‐ Quina  relació  hi  ha?  Documents  comuns?   A   B   C   Els  documents  que   parlen  de  la  drogo   dependència  nomes   que  parlen  dels  nens  en  la  part  de  Catalunya   (parte  negra)   • Equació  de  reserva:  [DROGODEPENDÈNCIA  AND  INFANCIA  AND   CATALUNYA]   a-­‐  Producció  audiovisual   b-­‐  Europa   c-­‐  Estats  units   1-­‐ Producció  audiovisual  AND  Europa  OR  Estats  Units  (tota  producció  d’Europa   sumada  a  tota  la  que  parli  dels  EEUU  (de  temàtiques  diferents))  MOLTA  INFO.     A   B           C           2-­‐ Producció  audiovisual  AND  (Europa  OR  Estats  Units)  (contingut  específic  i   definit  entre  parèntesis  l’àmbit  geogràfic,  tant  Europa  o  EEUU)     A   B             C             3-­‐ [Producció  audiovisual  AND  (Europa  OR  Estats  Units)]  NOT  FRANÇA  (igual   que  la  segona  opció  però  sense  un  petit  àmbit  geogràfic)   BLOC  6  –  OPERADORS  DE  RECERCA:     1.  Operadors  booleans  o  lògics   -­‐ Permeten  la  combinació  de  descriptors  temàtics  amb  l’objectiu   de  definir  al  màxim  la  nostra  recerca.  Sempre  s’apliquen  a   recerques  temàtiques,  de  contingut.   -­‐ Emprats  essencialment  en  tres  instruments  de  recerca:  Basses  de   Dades  (BBDD),  catàlegs  o  fons  documentals,  buscadors  o  motors   de  recerca  a  Internet.     Tres  possibilitats  de  combinació  a  partir  de  la  suma  OR  ,  la  intersecció  AND  o   l’extracció  NOT  entre  dos  o  més  conjunts.  Podem  combinar  tant  conjunts  com   siguin  necessaris.     -­‐ Els  conceptes  temàtic    de  contingut  clau  combinat  amb  els   operadors  booleans  adients  dóna  lloc  al  que  coneixem  com   equació  de  recerca.     -­‐ Disposem  d’eines  complementàries  com  el  ()  o  els  []  per  establir   prioritzacions  en  l’ordre  d’execució  dels  elements  de    l’equació     -­‐ L’equació  de  recerca  és  un  instrument  concret  de  l’estratègia  de   recerca,  i  ens  ha  de  permetre  reduir  l’aparició  de  distorsions  com   el  soroll  i  el  silenci.  (recerca  ajustada)     -­‐ La  correcta  definició  de  l’equació  de  recerca  ens  hauria  de   conduir  a    l’obtenció  d’una  recerca  ajustada     2.  Operadors  posicionals  (NO  ENTRAN)   permeten  buscar  un  terme  basant-­‐se  en  el  context  en  el  que  es  troba,  segons  la   seva  posició  en  un  registre  o  respecte  a  altres  termes  del  mateix  registre.     2.1  Posicionals  absoluts   -­‐  Limiten  la  recerca  en  un  àmbit  concret   -­‐    Útils  sobretot  en  Bases  de  Dades  bibliogràfiques   -­‐    Combinables  amb  els  operadors  booleans,  estalvien  sobretot  el  soroll   documenta.   Ex:  busca  un  concepte  només  en  el  títol  o  només  com  a  descriptor  de   contingut,  però  no  en  la  resta  del  registre.     2.2  Posicionals  relatius  (NO  ENTRAN)   -­‐  Conegut  també  com  “operadors  de  proximitat”     -­‐  Permeten  buscar  un  terme  en  funció  de  la  posició  que  ocupa  respecte  a  un   segon  terme   -­‐  Basats  en  la  idea  que  la  proximitat  de  2  termes  pot  indicar  una  major   relació  dels  conceptes  que  representen   -­‐  operador:  near     2.3  Operadors  de  rang   -­‐  Tenen  caràcter  limitador  i  acostumen  a  aplicar-­‐se  a  informació  numèrica   -­‐  Varien  segons  el  sistema  o  la  interfície  gràfica  pel  que  fa  a  la  seva  aplicació   -­‐  Per  ex.  Per  determinar  la  data  de  publicació  dels  documents  o  resultats   que  volem  obtenir     -­‐  quantitats,  dates  concretes,  edats...   -­‐  operadors:  =  /  >  /  >  /  <>  /  <=  /  >=   Possibles  preguntes   1-­‐ Una  equació  de  recerca  i  explicar  amb  precisió  quin  es  el  contingut  que   trobaries  amb  l’aplicació  d’aquella  equació   2-­‐ Exemples  que  tenim  a  sota-­‐  dona  el  contingut  i  em  de  definir  una  equació   que  defineixi  la  descripció   3-­‐ Dues  equacions  aparentment  semblant  i  ens  pregunti  si  aplicar  les  dos   equacions  implica  els  mateixos  resultats  o  no   4-­‐ Reformular  una  equació  per  arribar  a  trobar  el  mateix  tipus  d’explicació   5-­‐ representació  en  un  diagrama  de  Venn         1  CONCEPTE  –  diverses  accepcions  (3)  el  perill  es  que  es  DISPERSI  LA   INFORMACIÓ!  perill  es  que  t’aparegui  silenci  degut  a  que  tens  clar  el  tema   però  no  el  concepte  per  a  referir-­‐te  i  per  lo  tant  no  trobes  informació     Àrea  geogràfica     !  Amèrica  del  sud         !  Sudamèrica         !  Iberoamèrica     AVALUACIÓ  DE  RECURSOS  WEB  (també  val  per  qualsevol  altre  font   d’informació)     -­‐ A  internet  hi  ha  molta  informació  però  de  qualitat  molt  diversa   -­‐ Que  una  informació  estigui  a  Internet  no  és  garantia  de  res,  molt   menys  de  qualitat.  Més  aviat  al  contrari,  ens  ha  de  generar  d’entrada   desconfiança   -­‐ Es  un  context  acadèmic  i  de  recerca,  de  imprescindible  l’ús   d’informació  de  confiança  i  autoritzada.   -­‐ Per  tant,  abans  d’usar  en  qualsevol  tipus  de  document  (treballs,   articles,  reportatges...)  informació  trobada  a  Internet  és  necessari   avaluar-­‐la   Els  aspectes  que  cal  avaluar  d’una  pàgina  web  són  diversos,  segons  l’ús  que  hem  de   fer  de  la  informació.  Per  exemple:   -­‐ contingut   -­‐ identificació   -­‐ interfície   -­‐ usabilitat   -­‐ visibilitat   -­‐ accessibilitat       FONTS  DE  RECERCA     El  punt  de  partida  d’una  recerca:  Mai  partim  de  zero  hi  ha  info.  preexistent,  la   nostra  recerca  s’inscriu  en  un  “contínuum”  hem  de  col·locar-­‐nos  en  correlació   amb  el  que  ja  existeix.  Avaluació  de  temps  i  rellevància  de  la  recerca     Aspectes  a  considerar  a  l’hora  de  fer  la  selecció  de  fonts  d’informació:  Hem  d’estar   preparats  per  accedir  a  qualsevol  font  potencialment  útil,  no  hem  de  descartar  cap   font  que  pugui  ser  rellevant.     *la  dificultat  d’accedir-­‐hi/la  procedència/l’accessibilitat/  i  el  format!no  sempre   són  factors  que  són  decisius  alhora  de  valorar  una  font  (ex:  format  electrònic  visual   i  gratis  es  millor  que  un  en  paper  menys  vistos  y  pagant)       Criteris  significatius  a  l’hora  de  triar  informació;     1. A  partir  de  la  qüestió  inicial   2. Evitar  la  sobrecarrega  (preeselecció  valorativa)     3. Combinar  obres  més  descriptives  amb  d’altres  de  més  analítiques   4. Diversitat  d’enforcs  del  tema  de  recerca:contrast  i  significativitat   5. Per  guanyar  temps  fer  un  buidat  selectiu  i  organització:  treball  sobre  la  font       Font  oral:  les  entrevistes   FONT  ORAL  POT  TENIR  EL  MATEIX  QUE  LA  FONT  ESCRITA?  !  DE  VEGADES  SI   D’ALTRES  NO!  a  vegades  les  fonts  orals  son  fonamentals,  altres  son  secundaries  i   en  alguns  casos  es  poden  prescindir.     -­‐ Especialment  rellevants  en  qualsevol  estudi  de  l’àmbit  de  les   ciències  socials   -­‐ Signifiquen  una  aportació  novedosa  respecte  a  les  fonts  textuals  o   preexistents   -­‐ Aporten  qualitat  a  la  recerca   -­‐   Entrevistes  exploratòries.  Tipologies   a) Professors,  investigadors,  especialitzats  i  experts  en  l’àmbit  de  recerca   (objectivitat)   b) Testimonis  privilegiats  (subjectivitat)   c) Persones  directament  afectades  per  l’estudi:  actors  implicats  en  el  tema   (moltaaaa  subjectivitat!)     Les  enquestes  com  a  font  d’informació   -­‐ Hem  d’estar  científicament  elaborades  a  partir  d’una  mostra   significativa   -­‐ És  clau  facilitar-­‐ne  l’origen  i  la  fiabilitat     -­‐ Es  responsabilitat  de  l’autor/s  de  la  recerca  la  seva  valoració  i   interpretació   -­‐ L’ús  dels  resultats  o  conclusions  d’una  enquesta  ha  d’estar   d’acord  a  la  seva  rellevància  i  pes  específic   -­‐ Si  les  elaboren  directament  han  de  complir  aquests  mateixos   criteris  de  professionalitat  i  rigor  científic.   ...