Psicologia Social Aplicada III 3.1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Psicologia Social Aplicada
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Felicitat.
Al començament del segle XXI, alguns autors com Seligman o Argyle, ja parlen de la Psicologia Positiva.
Colley parla del concepte de self, la imatge que jo tinc de mi mateix, és aquella que veig reflectida amb el que els altres pensen de mi. No depèn només de la meva percepció, sinó que la percepció de mi mateix depèn de com els altres reaccionen davant del que jo expresso. L’altre, és el mirall a partir del qual jo em veig.
Aquesta idea es vincula amb les emocions (com jo puc transmetre certs tipus d’emocions, les quals generen reaccions en els altres, tant a nivell cognitiu com emocional). Per tant, l’intercanvi d’emocions és tant o més important que l’intercanvi cognitius.
Així com l’aspecte emocional, la felicitat ha estat abandonat per la ciència.
Intuitivament, existeix una correlació inversa entre felicitat i infelicitat, és a dir, és més feliç aquell que és menys infeliç. Per tant, si reduïm la infelicitat (intervenint), provocarem felicitat.
A partir dels anys 90, es torna a parla de felicitat en psicologia. Hi ha una constatació que ens hem preocupat durant tots aquests anys de buscar les millors condicions en què els éssers humans puguin veure, cosa en la qual s’ha avançat (tot i que a nivell local i global hi hagin diferències), atès que les condicions de vida actuals, no tenen res a veure amb les anteriors (deixant de lloc la crisi econòmica….).
Per exemple, l’esperança de vida ha augmentat molt, a causa d’avenços mèdics, així com psicològics (condicions que fan que s’hagin empés), fins i tot, les malalties més greus, al final de la vida.
Malgrat tot això, la gent cada vegada pateix més o vist d’una altra manera, no pateix menys, sinó que genera més necessitats i problemes; no veu perspectives de futur (o si els veu, suposen una sobrecàrrega interaccional, laboral, d’ansietat, etc.). És a dir, tot i a l’avenç, no es viu millor en la mateixa proporció amb què s’han millorat molts aspectes de la vida.
Això porta a pensar i, hi ha estudis que ho demostren, atès que en preocupar-se per reduir la el malestar i patiment, no aportarà un increment de la felicitat necessàriament.
La reivindicació d’aquests autors (Seligman, Argyle, Cooley), és que la psicologia ha d’estudiar com reduir el malestar, així com els mecanismes per a assolir un augment de la felicitat.
Hi ha un esdeveniment important on Bradburn que parla de la Teoria del balanç afectiu, que va fer un estudi sobre el benestar subjectiu, és a dir, quant de bé ens sentim amb nosaltres mateixos. Ell utilitza aquesta escala de balanç afectiu en què introdueix aspectes emocionals i afectius. El balanç afectiu explicarà els nivells de benestar que experimenta una persona.
Tenim experiències que tenen un grau d’afecte, ja sigui negatiu (fracàs, conflicte….) o positiu (tranquil·litat, benestar...). Bradburn diu que el nostre benestar subjectiu dependrà del balanç afectiu de les experiències amb valència emocional negativa i postiva.
En aquest punt, construeix la PANAS (anys 60), on es demana que quants cops ha estat felicitat per la feina que ha fet, quants cops ha estat animat pels resultats obtinguts en una determinada tasca, quants cops l’han criticat o reprovat, etc., és a dir, buscar un repertori d’experiències en què la persona digues que en les darreres setmanes, quants cops havia experienciat coses positives o negatives.
Els efectes negatius i positius si correlacionen amb l’índex de satisfacció amb la vida, però no hi havia una correlació inversa tan clara entre experiències de valència afectiva negativa i positiva. les positives eren independents contra la satisfacció amb la vida que aquelles amb valor negatiu.
En la replicació, els mecanismes que ens fan sentir bé, no són els mateixos que els que en fan sentir malament. Tot i que a nivell global, la satisfacció, sol ser una barreja entre uns i altres, per tant, s’arribà a la conclusió que funcionem amb mecanismes diferents i independents.
En freqüència (si experiments amb molta freqüència positiva, no hi ha temps per experimentar-ne de negatives), per això, en aquest cas si hi ha correlació inversa. Però, fins i tot, és dubtós, atès que una mateixa experiència pot tenir una experiència negativa i una positiva. Per exemple, un nadó és font de la màxima felicitat, així com de la màxima infelicitat.
Per tant, treballar les persones, no és tant simple com utilitzar la metodologia correlacional. Fins als anys 90 no comença a replicar-se com a opció clara en psicologia. Aquest és el context en què sorgeix la Psicologia Positiva.
Tot i que no ha satisfet les expectatives malgrat els avenços importants i la maduració de la idea a nivell científic, ha generat una sèrie de pràctiques i pseudopsicologies, habituals en la parapsicologia, en allò que va més enllà de la psicologia (llibres d’autoajuda….).
Per tant, a l’hora que hi ha tota una sèrie de manuals, autors, etc. que intenten mantenir un nivell científic, també han sorgit tota una sèrie de pràctiques i pseudopsicologies no tant científiques.
Però en l’àmbit psicològic s’hauria d’estar obligat a ser seriós des d’un punt de vista professional. L’últim objectiu del psicòleg ha de ser, sempre, fer que la gent visqui millor.
Com a conceptes marc, trobem: la felicitat, la qualitat de vida, benestar, benestar social, nivell de vida, etc. conceptes que estan associats al desenvolupament de la psicologia i als models d’intervenció psicosocial i que a nivell organitzacional s’utilitzen de la següent manera: (esquema) - concepte marc: Felicitat. entesa com un estat positiu amb una certa consistència, tant a nivell psicològic com al llarg del temps. Cal distingir-la del bon humor, atès que ser feliç és una altra cosa, ja que mentre que l’humor té una característica més acotada temporalment i tenen un impacte parcial sobre la persona; la felicitat és més global.
- - vessant més emocional i afectiva - Benestar subjectiu. subjective well-being - Benestar social. social well-being vessant de caràcter cognitiu - Satisfacció amb la vida - Qualitat de vida Dins la salud psicosocial i respecte les necessitats socials trobem que cada un viu amb unes determinades condicions de qualitat de vida, però tinc una percepció d’aquestes, la qual cosa implica un determinat nivell de satisfacció vital.
L’estudi d’això, ens farà saber en quins aspectes cal incidir a l’hora de la intervenció psicosocial.
La Felicitat té dos vessants o dos tipus de mecanismes que responen a models explicatius en psicologia que es centren en processos top-down i altres, en bottom-up: ● Bottom-up. Un acaba sent feliç a base d’experimentar molts moments feliços. La felicitat té un efecte acumulatiu i, per tant, viure molts moments des d’un punt de vista emocional positius, acaba generant felicitat.
Per tant, arribar a la felicitat s’entén a partir de situacions particulars a la general, que seria l’obtenció final de la felicitat.
Experimentar situacions felices no vol dir, només, experimentar situacions de plaer o benestar hedònic (plaers puntuals), en diferència al benestar eudamònic (obtenció del plaer a partir de la projecció d’aquest més a llarg termini, amb una implicació més profunda i de valor o de projecte de vida).
En alguns estudis que validat, atès que els joves que es manifestaven feliços, eran aquells que tenien un projecte de vida a mig o llarg termini, és a dir, tenir una pespectiva a una sèrie de valors més trascendents, que van més enllà de fer quelcom puntual.
Mihalyi Csikszentmihalyí proposa la teoria de Flown, la qual fa referència a l’experiència de fluir. Un exemple, seria acabar un llibre d’un cop o la sensació que té un escalador en canalitzar tota l’atenció cap a cada moviment que fa. Tot això, provoca plaer.
Mihalyi proposa 2 aspectes a tenir en compte quan ens afronten a una situació: - A nivell de repte. Tasques o requeriments, situacions o experiències que suposin uns reptes valorats com a pobres o insignifcants o poc signitcatius per nosaltres o; que siguin coses que ens motivin, que suposin un cert valor.
- Habilitats que es tenen per fer front el repte. suficients, adequades o les poden arribar a tenir o; inadequades i que per molt que ho intentem, mai podren arribar a assolir el repte.
● Repte pobre poc significatiu i no tenim habilitats suficients: apatia o indiferència.
● Repte elevat i significatiu, però les habilitats es perceben pobres: ansietat.
● repte pobre i poc significatiu però amb habilitats elevades: avorriment.
● repte elevat i habilitats elevades: fluïdesa. Quan es fa una activitat intel·lectual que ens interessa o aprenem una cosa nova, cosa que suposa la implicació en l’acció o context.
La conclusió és que: La felicitat es pot assolir buscant sempre noves habilitats, és a dir, estar disposat a aprendre i buscant oportunitats en les coses més simples per desenvolupar una nova habilitat, així com donar significatiu a les coses que fer, així es podran obtenir estats de flown. Experimentant moments de flown et sentiràs millor, això repercuteix en l’autoeficàcia i concepció del self i autoestima, tindrà un efecte topdown.
● Top-down. És perquè jo em sento feliç que veig les coses que hem passen d’una manera més positiva. La meva felicitat (personalitat com a tret) tenyeix de positivitat les meves experiències vitals.
No es tracta de mecanimes oposats, sinó que són dos models explicatius, que en el fons, de manera conjunta explicarien elements dinàmics on es barregen molts aspectes, per arribar a explicar el terme.
...