Tema 1 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Prehistòria Península Ibérica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

01/10/15 1.- L'arribada del gènere Homo: Orce i Atapuerca El pas de l'home des d'Àfrica cap a Europa es produeix en moment de Homo erectus (Homo Ergaster) fa aproximadament 1,8 m.a.
Quan es parla d'Àfrica es parla d'Ergaster.
El quaternari (inici 1,8 ma/2,5 ma) Té com a característiques, que és l'úlitma era geológica, amb la que es va calssificar l0història de la terra. Té lloc el procés d'hominització.
Té dos èpoques: 1. El holocè, època actual en la que vivim, es va classificar com a època però pot ser és una època interglaciar. Hi ha gent que prefereix parlar d'antropoceno, pel fort impacte que està tenint les persones en el medi.
2. El pleistocè, èpoques interglaciares, glaciares, èpoques càlides etc... les etapes interglacials s'enumeren de forma impar i les glaciacions de forma par.
El que s'ha fet és analitzar les glaciacions a partir de les curves marines de paleotemperatura (consisteix en mesurar la temperatura de la terra del moment a partir de l'oxígen 18). Els canvis de temperatura s'han pogut detectar a partir de l'acumulació d'aquestes formaminíferes en el fons marí.
En èpoues fredes el clima de les zones tropicals es sec i quan és interglacial a les zones tropicals és clima humit.
Els canvis climàtics que tenen lloc durant el quaternari tindràn unes conseqüències fonamentals. El canvi climàtic va determinar la diferenciació i l'evolució de les persones. Aquests canvis climàtics provoquen notables efectes en el paisatge (glaceres, alteracions del nivell del mar i de la morfologia de les costes, erosions, dipòsits fluvials, variacions de les poblacions vegetals i animals etc...) Loess, grans depòsits de sediments formats per la pols que és transportat als llocs on es queden sense vegetació. Es formen capes i es creen les grans llanures.
1. L'aparició dels homínids i el gènere Homo és una qüestió totalment africana.
2. La sortida d'Homo d'Àfrica.
Fa uns 2,5 ma hi ha un canvi molt important que afecta a tot el planeta. Va haver-hi una progressiva sequia, va haver un canvi en les corrents marines, Amèrica del nord i Amèrica del sud es van juntar, això va provocar una alteració total de les corrents marines del planeta. Que va provocar a l'hora un canvi climàtic global, va augmentar la sequia i va afectar molt a l'Àfrica Oriental. Progessivament va apareixent la sabana i van despareixent els boscos.
Sorgeixen dues tendències: 1. Adaptació als nous aliments vegetals, i transformen la seva dieta, consumeixen els fruits que apareixen a les sabanes = noves característiques físiques fins arribar als A.Robustus. Aquests van entrar en competència amb el génere Homo i no es van poder adaptar.
2. Començen a introduir complements a la seva alimentació, carroña, termites, insectes, evolucionen cap a una dieta generalista. Va augmentar l'ingestió de la carn i disminuirà l'ingestió vegetal = noves característiques físiques. D'aquí sorgirà poc a poc el génere Homo.
El gènere que s'ha trobat fa 2,5 ma- 1,9 ma és l'Homo habilis.
Diferencies Austrolopitecus i Homo: 1. Capacitat de crear instrumental lític, associat a les primeres aparicions d'instruments. Fase instrumental, 1ª fase: Pebble culture, olduvaià o paelolític inferior arcaic: ◦ Chopper, còdol tallat per una sola cara, en la seva part distal.
◦ Chopping tools, còdols tallats pes les seves dues cares, en la part distal.
◦ Serveixen per fer un “despellejo” (carroña).
Homo erectus Fa 1,8ma surt d'Àfrica, i se'n porta instrumentals i la tècnica del módul 1. Trobarem en els llocs a prop d'Àfrica instrumenal i indicis del módul 1.
Hi ha un temps en Àfrica en que conviuen a l'hora els Homo erectus i els Homo Habilis, i també conviuen amb els A. Robustus. Totes tres espècies entren en competència.
Hi ha erectus que es queden a Àfrica, i començen a canviar la seva tecnologia lítica, i es desenvolupa una nova tècnica i cultura lítica, el módul 2.
Els primers llocs on aniràn seràn on hi hagi un clima més semblant a Àfrica, de sabana. (Euràsia) Módul 2, axelià, bifaços, bifacials o destrals de mà. Sorgeix a Àfrica però no apareix a Europa fins a molt desprès. Perquè els que van sortir d'Àfrica encara tenien el módul 1.
Paleolític Inferior, fins fa 127.000 anys. Abasta Plistocé Inferior i Mitjà.
Paleolític Mitjà, fins fa uns 40.000-30.000 anys. Quasi tot el Plistocè Superior.
Paleolític Superior, fins fa uns 10.000 anys.
La sortida d'Homo d'Àfrica Trobem dues teories: 1. Teoria de la cronologia curta o Europa Jove, Europa no es va ocupar fins fa 70.000 anys.
Majoritària abans dels anys 90.
2. Teoria de la cronolgia llarga o Europa vella, Europa es va començar a ocupar al voltant de fa 1ma o fins i tot anterior. Actualment majoritària als 90 minoritària.
02/10/15 La problemàtica que trobem en els jaciments del Plistocé Inferior és la cronologia, tenim altres opcions: 1. Datacions bioestratigràfiques, comparació de la microfauna i la seva presencia en jaciments. Si la microfauna es troba ben data la podem utilitzar per datar els jaciments on aquesta hi aparegui. Com a problema en la península ibèrica trobem el seu aïllament.
2. Datacions paleomagnètiques, a través del pol magnetic de la terra, per tant les pedres i minerals tindràn l'informació sobre quin pol magnètic hi havia en aquella època en el moment de la seva formació. Amb aquesta tipologia de datació trobem que no són exactes.
3. Datacions tecnològiques, segons la tipologia que trobem de material i eines lítiques així datarem el jaciment. Problema a la península ibèrica, nomès trobem el módul 1.
Discussions sobre si en els jaciments hi havia activitat humana o no. Tafonomia, estudi sobre la formació dels jaciments, per arribar a saber si va ser per una acció antròpica (porporció alta d'herbívor, alta fragmentació, associació amn indústria lítica, presència de talls i de foc), un cau de carnívors (trobem molt carnívors i exemplars molt petits, cosos d'animals herbívors petits i grans, falta d'exemplars adults i marques en el òssos d'una mort no accidental) o trampes naturals (lloc on els animals cauen i moren, trobem el cos complert, mort per accident, l'olor de carn i descomposició crida a altres animals carnívors o carronyaires i ells també cauen en la trampa).
Orce Conjunt de jaciments. Té tres jaciments (Venta Micena, Barranco León i Fuenta Nueva), important jaciment paleontològic amb vertebrats fòssils i insectivors, fet que va permetre datar-lo entre 0,7 i 1,7 ma. A part de ser un jaciment paleontològic també és un jaciment arqueològic.
Tenim una problemàtica científica i personal.
Els jaciments d'orce tenen una edat d'entre 1,2 i 1,3 ma. Trobem diferents porblemàtiques en quant a la tipologia del jaciment, a les restes humanes, a l'activitat antròpica i a la seva datació. Ens trobem als anys 90 i es defensa la teoria de l'Europa Jove, per tant era impossible que hi haguès un jaciment arqueològic entre aquestes dates, per tant es va abordar la qüestió de l'entrada a Europa.
Trobem una gran varietat faunística, tenim fauna autòctona, africana i asiàtica. Ja que aquesta zona era una zona de trànsit. Es van poder establir tres grups d'animals: 1. Grup Europeu 2. Grup Africà 3. Grup Asiàtic Això ens demostra que era una zona de pas.
Al 1982 J, Gibert, va localitzar en aquestes excavacions paleontològiques un petit fragment de crani. En un primer moment van dir que era un Homo Habilis, va ser un conflicte molt fort, ja que degut a la defensa de la teoria de l'Europa Jove es pensava que l'Homo Habilis no havía sortit d'Àfrica.
Aquest desocibriment va tenir unes conseqüències, va implicar que la Península Ibèrica va ser poblada anterior al Plesitocé mitjà, que aquest poblament no s'hauria fet necessariament pel corredor de Palestina i les dates de la primera migració s'havien d'avançar considerablement.
Es defensava l'existència del pas entre Europa i Àfrica per l'Estret de Gibraltar (teoria defensable degut al descens del mar).
Es va enviar el crani a París i es va descobrir que hi havia una cresta sagital i que no apareixia en les característiques anatòmiques humanes, per tant es va dir que pertenyia a un èquid jove.
Es van trobar industria lítica del módul 1 (eines de carronya).
La datació d'orce no té cap problemàtica i la presència de fauna tampoc.
Atapuerca És un dels jaciments més importants. Distribució dels jaciments al llarg de la Trinxera (500 m de longitud). Gràcies a la trinxera es van descobrir totes les coves.
Tenim dues zones: 1. La trinxera del ferrocarril.
2. La sima de los huesos, la trinxera del ferrocarril no passa per allà.
3. Gran Dolina (en la trinxera del ferrocarril), Té uns 17 m de potència arqueològica i paleontològica. Es va començar a excavar als anys 80, i es van trobar restes de fauna i d'indústria lítica = jaciment arqueològic per la preseència de l'acció antròpica. Als anys 90 s'arriba fins el nivell 4 (datació de fa 1 ma). Nivell 6, van trobar carcasses d'animals manipulaes per homínids i utillatge lític, junt a 85 restes d'ossos (referents a 6 individus, 2 infatils 3-4 anys, un preadult, un adolescent i dos adults joves). L'acumulació d'aquests ossos va ser fruit d'un agent humà. Aquests ossos tenien marques d'utillatge (primer cas de cannibalisme, hi han diferents teories, però era bastant frecuent en la Península Ibèrica). Van pensar que era una especie nova, el van anomenar Homo antecessor: ◦ Presenta una cara moderna (pòmuls enfonsats) i d'altres arcaics (celles prominents i mandíbula primitiva) ◦ Capacitat cranial de 1.000 cm3 ◦ Alçada aproximada de 1'70m 4. Sima del Elefante.
Té diferents coses en comú amb d'altres jaciments de la penísnula.
08/10/15 • Sima del Elefante, fragments de mandíbula humana de 1,2 ma. Conjunt lític està format per 32 peces, Modus 1, restes de fauna amb marques de tall.
1. Sima de los Huesos, complex de la cova major. Es va trobar una ximeneia vertical que continuava com un túnel, es van trobar moltes restes animals carnívors i carronyaires.
Només es va trobar un fragment lític i restes de 32 individus (adolescents 13, adults 15, gairabé no hi han nens). Es van associar algunes característiques a un antecessor del neandertal el Heidelbergensis. Capacitat cranial 1.300 cm3. Té caracterísitques primitives: 1. prognatisme 2. maníbula molt robusta 3. parets del crani molt més gruixudes Però també té caracterísitques dels neandertals: 1. Dentició adelantada 2. Projecció de la cara 3. Morfologia del tonus aupraorbital molt marcat) Tenen capacitat de parlar. Tots els óssos estaven plens de cops, contusions en el crani, en les extremitats, tots presentaven una sèrie de problemes o malalties, que li van causar la mort.
Hi ha indicis de que les morts van ser molt violentes. Restes de fauna degut a que era una trampa natural, nomès es van trobar restes d'animals carnívors. Hi ha 170 individus d'os, a part d'altres d'individus carnívors més petits. No hi ha cap evidència de que els osos ni els altres carnívors visquessin aquí. Teoría: ritual funerari, la gent d'un mateix grup quan morien els llençaven a aquesta cima com una espècie de ritual funerari. L'olor del càdaver en descomposició cridava als carnívors i queien a la cima i no podien sortir, degut a que el passadís estava incomunitat. Es va trobar un bifaç que no té marques d'utilització, es pensa que és una ofrena a un dels morts.
• Vallparadis (Terrassa), moltes restes lítiques i de fauna, és un jaciment arqueológic, amb les mateixes cronologies d'Atapuerca i d'Orce.
Entrada des d'Àfrica en dues onades. Possibilitat de diferents explicacions de la Península. La teoria més antiga és la d'una colonització simultania a Europa i Àsia a través de l'Orient Mitjà. Altre teoria és la colonització d'Europa a través de l'istme entre Sicília i Tunísia. Una tercera possibilitat és un poblament directe a través de l'estret de Gibraltar (a Once trobem molta fauna d'origen africà, per tant també podrien entrar els inidvidus des d'Àfrica), les diferents teories no són excluients, Visió masclista de l'evolució, de l'arqueologia i de la prehistòria, degut a que la seva formació com a tal va ser al s.XIX, i l'emancipació femenina encara no s'havia dut a terme. S'analitzava el passat des de les mentalitats i cultures que hi havia en aquell moment (presentisme).
Neotenia, part de la gestació es fa fora de la mare. El ossos del crani no quedan soldats fins els 2-3 anys. Degut a que el ossos no estàn fixes poden moure's per sortir del canal del part.
No sabem quan comença la divisió del treball.
...