Repàs temes 6-7 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Virologia
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 21/02/2015
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Virologia REPÀS TEMES 6 I 7. CONCEPTES BÀSICS Els Virus de RNA i retrovirus són més variables que els de DNA perquè tenen una freqüència de mutació més alta que es -4 -9 troba al voltant de 10 nucleòtids per cada ronda de replicació mentre que els de DNA estan al voltant de 10 així doncs podem dir que els virus de RNA muten 100.000 vegades més ràpid La taxa de mutació més elevada dels virus de RNA respecte els de DNA es deu a la manca d’activitat correctora de còpies de les replicases del virus de RNA i retrovirus. Aquest aspecte provoca que, per qualsevol població del virus per molt genèticament homogènia que sigui (que tots els individus provinguin d’una mateixa calba) serà extremadament heterogènia. Estadísticament hem de tenir present que trobar dos genomes vírics exactament iguals de RNA és molt improbable.
La variabilitat genètica en els virus de RNA provoca l’aparició de quasiespècies, és a dir, qualsevol població vírica és una gamma de mutants relacionats entre ells que proporcionen al virus una gran adaptabilitat.
L’adaptabilitat ve definida pel fet que si la població del virus s’enfronta a una pressió selectiva, per la qual, cal un nombre de mutacions no extremadament alt, segurament en la població hi ha un genoma capa de sobrepassar la pressió selectiva (això ve donat pel tamany tan alt de les poblacions víriques). Hem de tenir present que l’adaptabilitat no pot pujar perquè una freqüència de mutació de 10-4 està molt propera al llindar d’error, és a dir, la freqüència de mutació per sobre la qual el genoma ja no és estable. Al augmentar artificialment la freqüència de mutació en un virus de RNA per exemple pel contacte amb rivabirina (un dels pocs fàrmacs antivírics, que s’administren per malalties víriques) sabem que es provoca una catàstrofe d’error on la població vírica desapareix perquè no és genèticament estable.
Hi ha varis exemples de canvis biològics mol importants en un virus com el salt d’hoste causat per pocs canvis de nucleòtids. Dos canvis de nucleòtids són a vegades capaços de generar una nova espècie vírica, com el salt d’hoste de ga ta gos. Aquesta variabilitat genètica tan gran determina en alguns casos la patogenicitat del virus, és a dir, la capacitat de canviar de tropisme, en alguns casos es deu a la variabilitat interna de la població del virus. Hem de tenir present que el salt d’hoste és una altra evidència de la seva adaptabilitat i els salts esporàdics són bastant freqüents en que l’hoste actua coma depent-hoste i també hem de saber que hi ha altres salts més estables que generen noves espècies.
A més, hi ha una sèrie de factors ambientals que estan afavorits per l’activitat humana dels 50 anys anteriors a la industrialització que afavoreixen a la emergència vírica, augmentant la dispersió geogràfica de nous virus com per exemple el SARS: 1 ...