TDAH complet (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura Trastorns del llenguatge associades a altres patologies
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

apunts generals amb aportacions de la profe

Vista previa del texto

TDAH Algunes dades - Afecta 3-7% població en edat escolar - En un 50% dels casos els símptomes persisteixen en l’adolescència i l’edat adulta - Més freqüent en el sexe masculí, (2/1 fins 9/1 segons diferents estudis) especialment el tipus de predomini de la hiperactivigtat - Es dona sovint en membres de la mateixa família Símptomes primaris - Inatenció: dificultat persistent en o Seleccionar la informació rellevant o Anular els estímuls irrellevants o Mantenir l’atenció en una activitat el temps necessari per realitzarla.
o Reorientar l’atenció cap a un altre estímul o Com es manifesta?  Són nens distrets, desorganitzats, els costa acabar les tasques, presenten les feines poc polides, amb tatxades, s’obliden de fer-les, perden material, són desordenats  A classe els costa atendre, es distreuen molt sovint estan a la lluna de valència.
 Si la tasca és rutinària o no l’interessa perden la concentració. En tasques noves o que els hi interessin molt són capaços d'atendre i resoldre-les.
o Conseqüències:  Dificultats per diferenciar el que és principal del que és secundari. No podria fer un resum en la lectura de textos, enunciats on hi ha dades addicionals sense importància incloses a l’hora d’extreure’n la informació.
 Dificultats per atendre estímuls simultàniament (per exemple mirar el dibuix de la pissarra i escoltar les explicacions)  Problemes de comprensió material.
-  Dificultats per memoritzar i aprendre  Problemes per organitzar el pensament  Problemes per percebre els detalls Hiperactivitat o Què és  Quantitat excessiva d’activitat motora o verbal en relació al que es considera normal per l’edat i la situació concreta de l’individu.
 Pauta persistent d’activitat excessiva en situacions que requereixen inhibició motora.
o Com es manifesta  Molta activitat  Moviment constant: de mans, peus, moure el cos, etc.
 Incapaç d’estar assegut i quiet. Si estan asseguts canvien constantment de postura  Ho toquen tot  El moviment sembla no tenir una finalitat  Enraonen molt  Canten, fan sorollets amb la boca, xiulen, etc.
 Mosseguen els objectes (llapis, gomes, punys i colls)  Menys necessitat de descansar i dormir  Una manera d’alliberar les seves tensions i intentar que estigui quiet durant una estona és enviar-lo a fer alguna cosa perquè es mogui i torni.
o Conseqüències  Són maldestres, trenquen coses, xoquen, fan soroll, poc curosos  S’impliquen en activitats perilloses, són més accidentables.
No tenen gaire percepció del perill  - Als adults ens és difícil controlar-los.
Impulsivitat o Què és  Problemes per  Inhibir una resposta (tant a nivell cognitiu com social)  Esperar el temps suficient per pensar i després actuar (aixecar la ma abans de que la mestra digui la pregunta)  Dos tipus  Cognitiva o Ràpids i sovint incorrectes en la solució de problemes o Fallen en les tasques de “parar-se, mirar i escoltar”  Conductual o Conducta impulsiva, cerquen gratificació immediata o Com es manifesta  Es salten les normes, no avaluen les situacions prèvies ni les possibles conseqüències.
 Interrompen activitats i converses dels altres  Responen a les preguntes abans que haguem acabat de fer-les  Semblen no escoltar  Tenen dificultats per guardar els torns  Els hi és difícil seguir instruccions (especialment si són vàries)  Salten d’una tasca a l’altra  Dificultats més evidents en les tasques que es resolen a partir de l’anàlisi i estratègies de recerca d’alternatives.
 La memòria de treball molt alterada, la qual cosa dificulta la capacitat de retenir la informació seqüencial de la parla.
o Conseqüències  Actuen sense preveure les conseqüències dels seus actes, sovint es veuen implicats en accidents  Com que els costa esperar i seguir les normes sovint se’ls tracta de mal educats.
 Els altres el perceben com agressiu i molest.
 Les seves actuacions són imprevisibles, de vegades inclús per a ells.
Símptomes secundaris - S. De conducta o Poc seguiment de les normes: per no haver-les entès, per no recordar-les (i mantenir-les), per no tenir-les interioritzades.
o Conductes fora de to: no manteniment dels torns, impulsivitat, incapacitat per inhibir.
o Expressions agressives: físiques i verbals o Rebequeries, plors, expressions de frustració o Negativisme o Actituds de recerca d’atenció o Poden empitjorar en situacions de menys control (menjador, excursions, canvis d’aula, mestres substituts) o No són preocupants en si, sovint només per:  Intensitat  Freqüència  Context: xiular a la classe (xiular no està malament, sinó que està malament en el lloc) o Hi ha conductes inadequades que ho són tot i el context (per exemple pegar, està malament i prou, sigui on sigui) - S. Relacionats amb l’arpenentatge o No només que no poden estar concentrats sinó que les mateixes alteracions que estan implicades en el dèficit també afecten a processos d’aprenentatge com el llenguatge. A nivell celebral són factors relacionats.
- S. Emocionals o Sovint són conflictius i provoca problemes en les relacions socials.
Conductes problemàtiques Desobediència Per ensenyar a obeir: - Pautes ESTABLES: si no compleix una pauta sempre tindrà una conseqüència, si la compleix sempre tindrà una altra.
- CONSISTENTS: si li hem dit que no veurà la tele fins que acabi els deures no ho canviarem després d’una estona.
- EXPLÍCITES: p.e. “has d’endreçar l’habitació” , “t’has de portar bé” no són explícites.
- PREDICTIBLES: el nen ha de saber què esperem d’ell abans que ho faci.
Excés d’activitat - Proporcionar activitat amb sentit.
- Preveure les situacions difícils per ell.
- Distingir quan pot i quan no pot moure’s : intentar ser més tolerant en els ambients que no molesti. Fer-li distingir a ell quan pot i quan no pot.
- Pautar molt clarament. “No toquis l’interruptor”.
- Pautar en positiu: “Estigues assegut amb mi irant el conte” enlloc de “No t’aixequis”.
Problemes de relació amb els companys - Desconeixement o oblit de les regles dels jocs - Excessiva sensibilitat als estímuls - Baixa tolerància - Poc o nul temps de reflexió - Resposta exagerada i immediata Ajuts des de l’escola - Minimitzar els distractors a la classe - Ajudant-lo a pautar-se la feina - Dontant-li càrrecs que impliquin aixecar-se i moure’c - Donant-li ordres simples i breus - Ajudant-lo a mantenir l’ordre en el seu material (més que renyar-lo per no tenir-ho endreçat) - Mantenint una comunicació fluida amb els pares i professionals que el tracten per ser coherents en les intervencions - Tractant-lo amb tot el respecte que es mereix Entenent el seu estil d’aprenentatge Els problemes de conducta del nen no són culpa - Del nen - De que els pares l’eduquin malament - De que el mestre li pari poca atenció Poden millorar si: - El nen rep el tractament necessari - Els pares i mestres modifiquen alguna de les pautes educatives i d’atenció del nen.
Aprenentatge dels nens amb TDA/H Els altres símptomes - Símptomes relacionats amb l’aprenentatge o Poc rendiment o Dificultats de comprensió, (sobre tot en tasques que impliquen atenció i concentració) o Pèrdua d’informació (especialment si es dona només oral, pel temps de permanència de l’explicació) o No acabar les tasques, no presentar-les correctament, oblit de deures, exàmens, materials.
- Símptomes d’aprenentatge o Dificultats de lecto-escriptura (molta implicació memòria de treball auditiva en la consciència fonològica) o Problemes amb la comprensió lectora (selecció d’informació) o Problemes amb les matemàtiques (càlcul mental, resolució de problemes, aprenentatge de les taules de multiplicar, etc.) o Baixa molt la motivació pels aprenentatges Les emocions del nen amb TDA/H Els altres símptomes - Símptomes emocionals o Frustració gairebé constant o Canvis bruscs d’humor o Tristesa, depressió o Autoimatge i autoestima molt afectada o Sentiments de ràbia, impotència, d’incapacitat, etc.
o Molta dificultat de relació amb els companys.
Causes - Neurològica: mal funcionament del sistema nerviós central, específicament del còrtex pre-frontal i les estructures vinculades com el circuit dorsolateral prefrontal - Factors incidents o Genètics: es dona més entre familiars o Ambientals: consum de tòxics (drogues, alcohol) durant l’embaràs, intoxicacions per plom.
Funcions lòbul prefrontal - Planificació - Memòria de treball - Control de l’atenció - Experiència de l’emoció (experiències viscudes que provoquen emocions negatives no enregistrades, ex: caure de l’arbre i recordar que em vaig fer mal, per tant, si se’n enrecordes no ho faria més) - Incorporació dels sentiments en la presa de decisions Dorsolateral prefrontal - Capacitat per conducta autònoma sense guia externa - Autodirecció, autoregulació, automonitorització - Habilitat per a organitzar una resposta per a resoldre un problema - Planificació i regulació de conductes adaptatives dirigides a un objectiu Funcions - Flexibilitat cognitiva (si no em funciona d’una manera, ho provaré d’una altra) - Habilitat per cercar informació en la memòria - Habilitat per a inhibir respostes - Habilitat per a focalitzar o mantenir l’atenció - Habilitat per la percepció del temps Funció executiva - Memòria de treball. Visualitzar el passat per decidir el futur. Capacitat d’ utilitzar imatges en la ment.
- Internalització del llenguatge. Capacitat de donar-se autoinstruccions per guiar la conducta i internalitzar normes.
- Autorregulació de les emocions. Capacitat de tenir control emocional tenint en compte la situació.
- Reconstrucció. Capacitat de resoldre problemes y organitzar-se a partir de la informació del passat.
Diagnòstic És purament clínic, basat en l’observació de la seva conducta com la majoria de trastorns mentals. Es fa en base als símptomes. No hi ha cap test ni prova mèdica que ho diagnostiqui.
- No tots els nens tenen els mateixos símptomes - És un espectre de símptomes Particularitats En cas dels nens ells no fan la demanda. Por ser la família o l’escola, etc.
S’ha de tenir en compte, a l’hora d’avaluar, els diferents contextos.
El problema es pot percebre diferent a casa, a l’escola i pel propi afectat.
Si els problemes d’atenció donen resultats molt baixos però no afecta en el seu desenvolupament, no caldrà intervenir. Sovint passa al rebés, que tindrà pocs problemes d’atenció i més problemes amb el seu desenvolupament.
Algunes consideracions pels pares - És enormement difícil la criança d’un fill amb aquest trastorn - La fatiga, la frustració, el nerviosisme, baixa autoestima, percepció de no saber educar el fill.
- Ells mateixos, o els familiars, o els veïns, o els professionals han pensat de vegades en que tenen part de culpa.
- Els pares no són, ni s’han de convertir en professionals L’escola - És molt difícil tenir un o més alumnes amb aquest trastorn a l’aula - Canvia (o hauria de canviar) molt el plantejament del funcionament.
- Causa fatiga, nerviosisme en el mestre i en els companys.
- El nen aprèn i es socialitza en horari escolar.
- El mestre sí és un professional. Pot ajudar molt (amb l’ajut també d’altres professionals) al nen i la seva família.
El nen - Pateixen moltíssim. Ningú escolliria tenir aquest trastorn - La seva vida és molt diferent de la dels altres nens - Ell sovint no sap que té un trastorn, no demana ajuda - S’està creant un concepte d’ell mateix i en això hi té molt pes tant els comentaris com les vivències amb els adults i els altres nens.
- Necessita molt de la nostra ajuda i comprensió.
Evolució - Hiperactivitat: habitualment els primers símptomes coincideixen amb l’inici de la marxa - Tipus desatent: no pot diagnosticar-se tard, cap al final de la infància - Sovint els símptomes motors baixen a l’adolescència i a l’edat adulta, persisteix la impulsivitat i la desatenció.
Adolescència - La hiperactivitat pot canviar i ser substituïda per una sensació d’inquietud interior.
- Treball escolar mal organitzat, persisteixen dificultats escolars. Elevada taxa d’abandonament dels estudis.
- Problemes de conducta amb l’autoritat, de relació amb el grup.
- Conductes de risc: o Augment risc consum substàncies.
o Més accidents o Augment risc embaraç no desitjat.
Adults - Problemes d’inatenció i concentració - Mala planificació del treball, moltes tasques iniciades, dificultat per concloure-les - Dificultat inhibició: comentaris fora de lloc, enrabiades, etc.
- Consum de substàncies. Augment tabaquisme.
- Problemes de canvis sobtats d’humor.
- Inestabilitat laboral i de parella.
Com canvien els símptomes a l’edat adulta Símptomes d’inatenció DSM-IV en nens Símptomes d’inatenció en adults Te dificultats per mantenir l’atenció Dificultats mantenir l’atenció llegint Oblida sovint i es distreu amb facilitat Oblida sovint i es distreu amb facilitat Li costa acabar el que ha començat Es concentra malament Es desorganitzat Maneig dolent del temps Perd coses No sap on ha deixat les coses No escolta Dificultats per acabar les feines Es belluga i està inquiet Mostra inquietud interna Corre en excés o s’enfila als llocs Inquietud mentre està assegut No pot jugar o treballar quiet Predilecció per les feines mogudes Parla en excés Parla en excés Sembla estar “en marxa” com si li Se sent accelerat i agobiat haguessin donat corda Condueix massa ràpid, té accidents Precipita les respostes de cotxe No pot esperar el seu torn Canvia de treball impulsivament Es posa enmig o interromp els altres Es irritable, s’enfada amb facilitat Comorbiditat en el TDA/H - El 87% dels nens amb TDA-H tenen almenys un trastorn comòrbid. El 67% en té dos.
- Els més freqüents són: trastorn de conducta d’oposició desafiant i Trastorn de la coordinació TGD (TRASTOR D’ASPECTE AUTISTA) Trastorns d’aprenentatge - Prevalença 15-30% - Dificultat en la lectura/comprensió del text o 25/40% ( Pennington 2000).
o Alteracions processament fonològic.
o Dèficit memòria verbal.
o Disortografia.
- Matemàtiques o 24/60% o Dificultats en recuperació semàntica dels nombres, habilitat en la metodologia del càlcul, processament, atenció.
Tractament - Ha de ser des de diferents fronts i a diferents objectius o Tractament  Farmacològic: no prendre-la quan la requereix el nen, pot donar problemes d’addiccions tòxiques per la falta d’estabilitat. Els fàrmacs actuen sobre els circuits que estan alterats.
 Aprenentatge per les dificultats específiques  Psicològic ja que habitualment li pot provocar problemes emocionals o Destinataris  El nen  La família ha de tenir pautes de criança per intervenir amb el trastorn.
 L’escola Reflexions finals - És molt prevalent, les possibilitats d’haver de tractar un nen amb aquesta dificultat és elevada - Provoca moltes dificultats en molts àmbits - Repercussió important en el funcionament familiar i social.
- El nen n’és la víctima. La família també.
- Podem ajudar sempre.
- No hem de perdre de vista la gran importància que tindrà en el seu futur el concepte que creï d’ell mateix durant la infància.
...

Comprar Previsualizar