2.1. Interacció i organització social (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/11/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

INTERACCIÓ I ORGANITZACIÓ SOCIAL 1. Interacció i organització social a. Categoria social: individus que comparteixen una característica concreta.
b. Reunió o aglomeració: conjunt d’individus que es troben junts en un estai i un moment determinat.
c. Grup social: conjunt d’individus en situació d’integració durable, conscient per part dels que hi participen i reconeixible per aquells que no pertanyen al grup.
El manteniment de la identitat i les fronteres dels grups necessita en última instància de formes d’antagonisme i de conflicte.
Trobem grups primaris (família) i secundaris → es diferencien en funció de les relacions que s’estableixen: i. Tipus (personal i instrumental).
ii. Duració (llarga o curta).
iii. Amplitud (activitats múltiples o restringides).
iv. Percepció subjectiva (com un fi o com un mitjà).
v. Mida.
A més a més, dins d’un grup hi podem trobar sub-grups: i. Lideratge: capacitat i funció de prendre les decisions més importants per tal de complís amb uns objectius prèviament plantejats (instrumental) o bé per obtenir el benestar general (expressiu/carismàtic).
ii. Xarxes socials: entramat de vincles socials entre persones que tenen una identitat comú molt difusa i que interactuen de manera poc intensa.
Caracteritzades per la flexibilitat i la adaptabilitat.
iii. Organitzacions formals: tipus específic de grup social que es caracteritza per tenir uns objectius determinats i un esquema de funcionaments prèviament establert (es poden considerar com a grups socialment secundaris).
Organització formal per excel·lència: la burocràcia, una organització resultant d’un disseny racional amb criteris d’eficiència (especialitzada, jeràrquica, impersonal, amb canals de comunicació formals i escrits).
d. Rol social: pautes de comportament que un individu segueix en funció de la seva categoria i del gruo al que pertany.
2. Formes d’interacció social Comunicació no verbal: intercanvi d’informació i significats mitjançant expressions facials, gestos i moviments del cos.
Imatge / Aspecte físic / Cos / Llenguatge / Sentiments / Humor Formes directes i formes mediatitzades: l’impacte de les noves tecnologies.
3. Acció socials: comportament dels individus respecte a una situació en la que estan presents altres individus i al que atribueixen un significat subjectiu. En contraposició als comportament instintius biològics o neurològics.
4. Posicions socials: Status i Rol a. Status: conjunt de drets i honors que posseeix un individu en el marc de la seva societat.
i. Són ordenables jeràrquicament.
ii. Distinció entre adscrits (des de naixement) i adquirits.
b. Rol: conjunt coherent d’activitats normativament realitzades per un subjecte, que es deriven del seu status.
Els individus poden compatibilitzar diferents rols. El grau de compatibilitat i congruència entre rols varia en cada societat.
- Quins són els mecanismes de construcció socials de la realitat? Rol, socialització i cultura.
- La cultura és un concepte monolític? Formes de diversitat cultural.
- Quin és el paper de les normes en la vida en societat? Hi ha marge per sortir-se de la norma? Quines són les causes i les conseqüències de la desviació? 5. Gènere SEXE: home – dona El sexe com a diferenciació biològica (composició cromosomàtica, òrgans reproductors, genitals externs i interns, component hormonal i característiques sexuals secundàries).
GÈNERE: masculí – femení El gènere c oma a conjunt d’elements identitaris i rol associats a cada sexe. Fa referència a la construcció social i cultural de la identitat femenina i masculina que pot canviar segons el context.
IDENTITAT–ORIENTACIÓ SEXUAL ...