Sessió dia 20/11 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 20/11/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

SESSIÓ 20/11/2014 Fonts i internet: xarxes socials i plataformes d'informació: Maria Forga ( les dades són de l'any 2011) – L'any 2003 neix MySpace i Linkedin: Linkedin es la red mes popular de contactes professionals – 2004: neix facebook, red social més popular a Espanya – 2006: neix tuenti, segona red mes popular – Un 83% dels internautras españils utilitzaven almenys una red social ( al 2011) al 90% ja calculavanque seria al 2012.
– Facebook eran un 85%, tuenti un 26%, twitter un 21% i linkedin un 14% ( sempre estem parlant d'internautes) Altres dades: Els espanyols passan una mitja de 27h al mes conectats a internet.
Clasificacions de les xarxes socials: – Horitzontals: – audiencia generalista – sense temàtica definida – són persones que generalment es coneixen i es comparteixen llaços de amistad – un exemple es Facebook – Verticals: – tema o motiu que aglutina als seus usuaris – poden coneixes o no pero hi ha un fil conductor de les relacions – les temátiques són molt diveres com: cine, musica, viatjes – Un exemple es linkedin – Bases relacional: – La seva base son les relacions socials com Facebook, Tuente...
– Un exemple es facebook – De creació de continguts: – Neixen de la generació de contignuts per part els usuaris i tenen una capa de red social – Un exemple es youtube, instagram Principals xarxes socials: A wikipedia tenim una llista de 300 xaxes socials considerades le smes populars – Myspace: va er una red hegemonica de EEUU per avui en dia a canviat de mans en diveress ocasions i ha despdit la seva plantilla, esta en disminusió – Linkedin: 150 millons d'usuaris registrats, el perfil es cv, excelent clau per buscar i contactar amb fonts, es una excelent base de dades publica de persones i empresas. Es una font per trobar curriculums de persones que podem entrevistar...
Pricnipals xarxes socials d'avui dia: – Facebook: 850 millons d'usuaris, equiparable al tercer pais mes poblat del món.
Aixó vol dir que podem trobar a gairabè tothom al facebook, el 79% del eu trafic és internacional, estableix moltes relacions i comunicacions, no te fronteres. S'utilitza principalment per contactes que ja es coneixen personalment. Un 76% d'usuaris accedeixen a diari, permet contactar amb quasi qualsevol persona i ofereix informació de caire personal.
– Twitter: es diu que és mes que una eina de comunicació que una xarxa social.
Hi han 100 millons d'usuaris al mes en el món, no hi ha obligació de reciprocitat, aquesta és la gran diferencia i caracteristica del twitter, es a dir, jo vui seguir a qui vulgi i l'atre no te potestat per decidir si el segueixo o no.
Destacar la funció de “mencions” en @conectar: en el teu timeline nomès veuràs les mes recents i les de la gent que segueixes. Aqui pots veure a la gent a la que no segueixes. Destacar la funció ideada per el public per citar les fonts.
Utilitat de les llistes per organitzar la informació de manera selectiva. Es molt utilitzat per personatges públics, rarament és noticia que un famós hagui publicat al facebook algo perque es mes privat, presisament el twitter l'utlitzen els famosos per dir algo i fan declaracions que són seguidas per els periodistes.
Facebook vs Twitter: La majoria de periodistes prefereixen twitter per que és més professional FACEBOOK: ◦ Es masiu i generalista ◦ Te molt més usuaris: molt útil per conseguir contactar amb fonts TWITTER • • • ◦ Ofereix un entorn d'amistat reals.
• ◦ Els missatges es mantenen • Segmentat i molt més especific.
El seu contignut és públic, permet visitar tot sense deixar pistas per que no exigeix reciprocitat Oferei declaracions i respostes públiques.
Prima l'actualització: el motor que el fa anar és la pressa, la “inmediatez.” Ofereix més eines de búsqueda especialitzades.
durant més temps.
Xares socials emergents: Ara ja no ho són emergents moltes d'elles ja estàn més que establides.
– Tumblr: difon continguts breus i visuals. Te 33 millons de microblogs. En 2013 el va comprar google.
– Pinterest (2010): permet seleccionar i agrupar imatges de la xarxa. (60% dones) – Quora (2009): dedicada a les preguntes i les respostes ( pero nomès és en anglés).
Monitorització de la informació: “Monitorización”: devant de la gran cantitat de dades que ciruclen en internet en les diveres platafomes de la informació, es necessari que un periodsta sapiga firltrar i gestionar be les seves fonts d'informació on-line Algunes eines de monitortizació: • Tecnologia RSS: A travès de un lector de fonts d'informació RSS ens subscribim a les págines web que ens interesan de manera que ens arribara seleccionat cada dia el que publiquin nou. Aixó ens estalvia temps.
• Cercas permanents: trovar el que es publica permanentmen sobre questions concretes com empreses, persones, temes... busquedas que programem o dissenyen per estar avisats: ◦ Blogs: buscadors de blogs de google ( no funciona ) i bitacoras.com ◦ Mitjans: google news ( especialiat de buscar notícies).
◦ A diari: google Alerts: ens permet buscar tot alló que es pubica sobre una paraula clau.
• Buscadors multimotor: si nosaltres posem una cosa al google, el google te un motor de búsqueda, ho trobem casi tot al google pero només te un motor de búsqueda. Un buscador multimotor escribint la paraula una sola vegada busca através de varios motors.
◦ Netvibes ( requereix registrar-se) i Metacrawler ( en una solo b´´suqeda t'ofereix resulta de google, yahoo,...) Eines de monitorització en xarxes socials: TWITTER: • Es recomana fer les búsquedas sense i amb hashtag per veure quina és la etiqueta mes popular i seguir el tema • Twitter permet guardar búsquedas • Twitter busca els resultat mes recents i clasifica els mes rellevants a la vegades que pots segurilos tots, pero tambe fa una búsqueda paralela al nom del usuari i en la seva biografia.
• Twitter tambè disposa d'una búsqeda avançada: twitter.com/search-advanced • Es recomana la possibilitat de fer llistes • Tweetdoc.org: recupila missatges de twitter i els converteix en un pdf. Es pot veure quin usuari és el primer que va difondre la informació.
• Tweetbeep: eina per crear alertes en paraules clau al twitter. Cada vegada que surt la paraula elegida ens avisa FACEBOOK: • Ofereix menys eines per que molts usuaris tenen el seu perfil en privat ja que no pot entrar dintre dels contiguts que estàn tancats • Les búsquedes que permet són d'usuaris de compte: ens permet búsquedes del tipus aquesta persona tè facebook o te tantes comptes de facebook , pero no permet entrar dins a no ser que estiguem admessos.
• Open Facebook Search: búsuqeda de paraules d'un llistat de paraules que es fan als murs d'aquells perfils que estàn oberts ALTRES EINES: • Qwerly: ens permet analitzar els usuaris que seguim a twitter i explorar quins altres perfils tenen a la xarxa. De manera que puguem monitoritzar tambè les converses que tiguin a altres xarxes. Si busquem una font podem veure tot el seu univers de xarxes socials.
• Tinker: buscador de converses de twitter i facebook. Permet acotar epr events, imatges, vidios o gent.
Fonts i xarxes socials: advertencies: • Un trending topic ja no és noticia: ara ja no ho és. Avans si pero tot es trending topic i tot no ho és.
• Que algú s'ha obert una compta twitter o facebook ja no és noticia • Cualsevol comentari en les xarxes socials no te perque ser noticia. Un comentari hauria de ser morbos, que “poses la pota”...
• Evitar que les xarxes socials apartin el contacte directa, no hi ha res com anar a la font i parlar amb ella i que et digui les coses de primera mà, encara que sigui una roda de prensa, una entrevista o unes declracions. Hi ha un contacte directa i el nerviossisme que no sap que li preguntaràs. Aixó té un valor.
• La informació millora quan més aprop está de la noticia.
Alianza de Consejos de Prensa Europeos: Asociació de consells de prensa a nivell europe que es reuneixen i fan una reflexió sobre quins problemes hi ha, que es pot solucionar, comparteixen experiències.
Al 2014 va sortir el problema de les xarxes socials: Els mitjans de comunicació fan servir les images i les fotos que es troven a les xarxes socilas. Els consellers alemanys recomanen als periodistes que tractin amb cura els contignuts que apareixen a les xarxes. Les xarxes formen part dels recurssos que tenen els periodistes per buscar informació pero no son com un supermercat en e que tothom agafa el que vol.
SEGONA PART: CONCEPTUALIZACIÓ: La mort de bin laden es va publciar avans a twitter que els mitjans de comunicació.
Desprès una rase de Martin Luther king que no la va escriure ell on deia una frase maca que no s'alegrava de ninguna mort, aquella frase va ser retwitteada molts cops pero el periodista no es pot conformar i retwittear aquella frase perque vol dir que l'acceptes, pero hem de saber contrastar i comprovar les fonts per que la font que va publicar aquella frase com que la va dir Martin Luther King no era cert, sino que algú se la va inventar. El periodista sempre ha de estar alerta si una cosa es certa o no.
Un altre exemple és una noticia de la vanguardia on diu: Whatsapp ha causado la ruptura de 28 millones de parejas. La función de doble check y la possivbilidad de ver la última conexión ha creado sentimientos de celos y desconfianza. ( 8 octubre) El mateix mitjà on-line va publica el 11 d'octubre Whatsapp no ha roto 28 millones de parejas, es un bulo. Una noticia falsa basada en un estudio que nunca eistio, se viraliza en la red y causa confusión entre medio de comunicación. Era una noticia falsa. No la borran porque entonces se considera que és poco honesto con el público.
Quines fonts documentals tenim i teniam i on hem d'anar a buscar els periodistes? • Fonts documetnals tradicionals: ◦ llibres, informes, discursos escrits, legislació, revistes, publicacións ◦ es troven a bibliotecas, hemerotecas, videotecas, archius, registres.
Actualment la societat s'ha informatitzat, tothom disposa d'un ordinador.
Tambè s'han digitalitzatles dades: tothom pot tenir un ordinador i molt accesible pero si algu no agafa les fotns documentals i les posa a internet, aixó ha portat anys i molta feina i no està acabada la feina, ara actualment cualsevol cosa que queda a internet, ens registren a internet, tot està a internet. Al haver-hi una informtització de la societat on tothom te ordinador i una digitalització de dades on tot està a internet, internet s'ha convertit en una nova i rica i potent font d'informació. Molta de la informació puc tenir accès des de casa meva i tinc accès a milers de informacions on podem comparar-las, constrastar-las... aixó ens permet un periodisme de dades.
Pero, tota eina tecnológica deu ser apresa i “aprehendida” es a dir, incorporada als nostres usos de vida, l'hem de saber utilitzar. Del constrari, qui la “detente” haurà adquirit tecnologia pero no capacitat tecnologica, es a dir, si tenim un ordinador molt potent tenim tecnologia pero no tenim capacitat per utilitzar-la. Com a periodistes hem de saber buscar fonts ràpidament. Un periodista no es pot quedar en el nivell de “simple usuari d'internet”.
Internet ens permet l'accès a: – Arxius on-line: de cualsevol tema – Bases de dades: són simplement sistemes o contenidors de cantitat de dades temátiques: es miren així perque són millons de dades introduits en un sistema de motor de búsqueda. Nosaltres li hem de dir al motor que busquem, doncs, si jo entro aunabase de dades i no se buscar no em serveix. Una base de dades et dirà que vols buscar. Trobador: busca a totes les bibliotecas de catalunya. Només a biblioteques entre les seves utilitats té bases de dades. Les bases de dades estàn ordenades per ordre alfabètic.
Utilitzar-les va moltbè per que et dóna estadístiques...
– Buscadors temátics: internet et dóna la opció de buscar per temes.
– Ciberotecas – Bibliotecas on-line – Registres on-line: registre de la propietat, avans tenia que ser fiiscament, fas una petició de que vols saber de qui és una propietat, de qui és el seu propietari. És un informació interessant sobretot si estàs investigant una persona. Aixó ja és pot fer on-line, pots mirar d'una empresa quines sentències judicials ha tingut i quins motius, una persona quines persones tè... Pots veure el seu recorregut judicial Virtuts d'Internet: • Sense límis d'espai i temps: sense limits de cantitat, sense horaris, quan volguem. Avans s'havia d'anar als arxius els quals tenian horari. Avans ens ho buscava l'home d'allà i ara has de buscar-t'ho tu.
• Amb motors de búsqueda que aportan agilitat i busquedas molt especialitzades • Des d'on vulgeu • Búsqueda sin rastros: una persona no s'enterara si la busquem. Sense intermediaris: perque ho busques tu.
• Permet la búsuqeda, obtenció, emmagatzematge i transferencia de grans cantitats d'informació.
Defectes d'Internet: • Sobreabundancia d'informació: no sabem com i quan buscar. Hem de buscar molt. Per combatre aquesta sobreabundancia tenim els motors de búsqueda. El poder de clasificar les coses tranquilitza. Hem de fer una busqueda especialitzada que únicament ens dongui el que ens interessa.
• Credibilitat: totes les fonts documentals ens les hem de creure? Aqui és on tenim un problema per que com sabem si es veritat o mentira? No hi ha ningún sistema, hi ha pistas que sumadas poden donar-te un aspecte de credibilitat i confiança. A la pràctica també podem saber si es veritat o no. A internet circula molta informació pero circula molta informació falsa, erronia, no vàlida.
• Riscos de les fonts documentals on-line: ◦ Multiplicar-se el número de llocs de carácter informatiu amb origen dubtós.
◦ Un altre risc és que la falta de credibilitat es prengui com a normal: que el periodisme digital entretè pero no ens l'hem de creure.
Pautes generals per una primera criba: • Avans de tot, transparencia amb el lector: citar sempre la font i si estem a un mijtà digital, linkarla.
• Coneixer les fonts que consultem i escollir les de alta fiabilitat: ejemple: webs d'organismes oficials.
• Buscar la autoría de el lloc que visitem. Hem de buscar l'autor.
• Mirar el domini: .com es propaganda, venen algo, es pot utilitzar pero dient que és el que és. Venen algo com un servei...
• Gentcat.cat para la Generalitat: organismes sense objectius lucratius, .edu es algo que ve d'ensenyament.
• En definitiva: fer una lectura crítica. No podem llegir aquests coses en plan: nem a disfrutar. No, hem d'analitzar d'on surt.
Comprovar una font on-line: Buscar evidencias o provas de que la informació es certa: • comproar la autoría/font.
• Observar amb sentit crític la calitat del contigut tractat: claritat amb que es presenta el tema, objectivitat i orignalitat i profunditat.
• Comprovar la eistencia de referencies, citas, grafics i altres recursos que recolzin la tesi de la informació: la informació contè citas o referencies d'obras o autors es considera més fiable que en una que simplemetn presenta la informacio sense de dir d'on ha surtit: semblarà opinió...
• Comprovar si la informació s'ha editat i supervisat: que un text no tingui faltes ni errors.
• Revisar si es cumpleix amb la freqûencia de l'actualització adecuada a la naturalesa del recurs: mirar les dates sobretot quan hi hagui xifres.
• Examinar la incorporació de recursos multimèdia i interactius de manera que s'utilitzen els avanços tecnológics per oferir productes de calitat superiors.
• La veracitat de las referencies ( fonts que la font cita el document que tenim accès ): ◦ importancia de la personas ◦ proximitat temporal ◦ relació de las referencies amb el contigut ◦ estil: que tingui una llógica a la redacció, un ordre cronologic, una bona redacció...
En definitiva... que és fer una lectura crítica? • Esta información està contrastada? O afirma coses sense dir ninguna font?4 • Si es tracta d'informació sobre alguna informació. Tinc accès a ella per fer comprobacions? Google scholar.
• Ofereix proves del que afirma? • Si no cita fonts, provo d'introduir un paragraf a google. Si google ho trovo en cuaslevol altre lloc web, pot ser que ho trobi amb fonts.
Conclusió: El periodista ha de ser capaç de gestionar la sobreabundancia de la informació disponible a la xarxa i saber jerarquitzar les fonts en funció de la seva autoritat, credibilitat, “honradez”...
Eemple: Wikipedia: Uns de les fonts més utlitzades en els mitjans i en general. Et dóna una visió poc profunda pero que et contextualitza. La wikipedia et dóna noms que el relacionen, punts per seguir. Va molt bè. Serveix molt bè pero com a punt de partida.
Consells per verificar wikipedia: • Les faltes d'ortografia i errors d'edició: denota que l'article ha siguit editat fa poc i que ninguú ha passat un filtre d'estil al contignut, i molt menys ha comprovat en que es basa per afirma el que es diu. Aixó indica que ha entrat molt poca gent a corregir i que la gent que ha entrat no ha sigut capaç de corregir.
• La comparació amb l'article en inglés: A vegades hi ha usuaris que tradueien l'article del inglés a l'espanyol, fent instruccions una mica lliures en la que es perd el sentit i per tant, es diuen coses erróneas.
• La cantitat de cites i referencies: el que s'està dient no tè una base o ni hi ha cites. Si posa [ cita requerida] o [quotation needed] vol dir que el material es algo que està baix de documentació o referencies.
• La pestanya de discusió: està molt bé per que et dóna les opinions que no estàn d'acord amb el que posa, no han modificat el contigut pero han deixat constància de que hi ha errors o que està manipulat, etc... Al custat hi ha unaltre pestanya anomenada “historial” que posa tots els cops que s'ha entrat al article i que s'ha modificat.
Verificació a twitter: Como ejemplo tenemos: twitter, los periodistas y las fuentes: el desierto de la selva”.
Antes era como un desierto entonctrar la información, ahora és una selva porque lo tenemos todo, vamos muy ràpido y entocones metemos muchas cosas que no són ciertas. “Twitter és con lo que trabajamos los periodistas, porque és útil i pràctico” encara que hem d'anar en compte per que hi ha coses que no són veritat. “ Sempre ha havido fuentes buenas i malas. Ahora hay mas fuentes malas que buenas”.
...