TEMA 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

0.Introducció Imatge feta per Joe Rosenthal el 23 de febrer del 1945. L’any en què finalitza la 2a GM.
El director de cinema Clint Eastwood presentarà el 2006 el film “Banderes dels nostres pares”, el qual girarà al voltant de la fotografia i el motiu pel qual s’ha fet tant famosa.
La imatge té un gran potencial perquè té el poder de canviar l’estat d’ànim dels receptors. Es poden interpretar i distorsionar realitats segons la part que t’ensenyin d’aquell moment.
El fet de què la bandera s’estigui aixecant d’esquerra a dreta, què passi d’un passat cap a un futur, crea una sensació d’esperança, de victòria. A més crea una figura continua en diferents camps, es tracta del triangle, una figura dinàmica i què expressa el canvi i l’evolució. Hi ha una força icònica molt impactant.
TEMA 1. Fonaments de percepció visual i semiòtica de la imatge Una imatge és entesa com la suma de una construcció perceptiva més un missatge comunicatiu, una transmissió d’un significat.
Imatge = construcció perceptiva + missatge comunicatiu En què consisteix una imatge? Una imatge s’ha d’entendre com un element personal relacionat íntimament amb elements personals.
1.1.
La imatge com a construcció perceptiva. Fonaments de percepció visual El cervell humà té la capacitat de tenir una experiència visual a través d’una imatge, ja sigui reconeixent objectes/ subjectes, creant una significació o removent emocions. Tenim dos pols de processament de les imatges, un pol objectiu, relacionat amb el món exterior què necessita energia lumínica, i un pol psicològic i cultural. Aquests dos processaments són: -Processament bottom-up: (fora-dins) el subjecte recull la informació que li arriba de l’exterior i aplica mecanismes bàsics d’organització perceptiva: retina, figura-fons, masses visuals, línies, taques de llum i color, límits.
-Processament top-down: (dins fora) el subjecte aplica els seus coneixements, estat anímic, expectatives, “prejudicis”... sobre l’objecte observat. Crea uns esquemes perceptius i altres factors a priori. Gran part d’aquest processament vindrà determinat del Background experiència del subjecte, les condicions situacions en les què es trobi.
Per tant si tornem a formular la pregunta En què consisteix una imatge? Podem dir què la imatge, com a construcció perceptiva, és el resultat de la interacció entre la informació visual que ens arriba des del món exterior i la nostra forma de modelar-la segons factors psicològics i culturals: esquemes perceptius, estats anímics, etc.
1.1.1. Fonaments del processament bottom-up. L’ull i el processament visual primari.
L’aparell ocular L’aparell ocular està formada per una part òptica, presentada a la part més externa de l’ull, i una part fotosensible, trobada a la part de darrere de l’humor vitri.
Part òptica: Primer de tot trobem la còrnia situada a la part més externa i amb forma de membrana. La seva funció és protegir i redirigir els raigs de llum cap el centre.
Seguidament trobem un múscul anomenat iris.
Aquest és la part pigmentada de l’ull, la qual envolta la pupil·la, encarregada d’obrir-se o tancarse en funció de la llum, les emocions o substàncies externes com les drogues. Al darrere de la pupil·la podem trobar una altre lent anomenada cristal·lí. La seva funció és enfocar correctament la imatge. L’humor vitri aporta oxigen a la lent i protegeix la retina què és la part més sensible de tot l’ull.
Part fotosensible: En aquesta part tenim la retina, ja nombrada a l’apartat anterior, és una capa de cèl·lules fotoreceptores. D’aquests fotoreceptors en podem trobar dos tipus: o o cons: els quals s’encarreguen de percebre el color.
bastons: els quals s’encarreguen de percebre el nivell de claredat o foscor.
En la part més central hi trobem la fòvea una neurona transmissora en la qual hi trobem més quantitat de fotoreceptors i per tant la recepció d’informació és major. Després també trobem les neurones transmissores anomenades bipolars o ganglionars què seran les traslladades a través de les fibres del nervi òptic per tal de ser processades en el cervell. Les neurones transmissores són les encarregades de recollir la informació que traspassaran al cervell posteriorment. El nervi òptic seran unes fibres que arribaran fins el nucli central del cap on hi trobaran unes estacions, NGL que tindran la funció de distribuir la informació cap a les diferents zones del cervell.
Processament visual inicial al cervell i “esborrany visual” Els tres emplaçaments principals de la via visual en que es dona els processaments són: la retina, el nucli geniculat lateral (NGL) i l’àrea de recepció visual del còrtex.
Esborrany visual (còrtex): El primer què fa el nostre cervell, més concretament el còrtex visual, és crear un esborrany visual de la informació transmesa. Aquest acte involuntari i automàtic és un acte de supervivència, una premonició per tal de poder actuar abans de percebre els detalls concrets.
L’esborrany és una recreació de límits i línies, identificació de masses visuals diferenciades (sempre deixant al marge el reconeixement d’objectes, és únicament un reconeixement preliminar). Els principis automatitzats ens permeten portar a terme la segregació de figura(es)-fons i de definició de “gestalts” (formes amb unitats pròpies). A més identifiquem principalment les textures, què són les qualitats bàsiques de la superfície de les formes.
Per què el nostre cervell construeix un “esborrany visual” al marge de detalls i judicis de reconeixement precisos? Les causes són evolutives: necessitem un “canal” ultra-ràpid de processat visual per anticipar judicis perceptius que poden ser crucials per a la supervivència. Exemple de processaments: ésser perillós o amistós?, “fight or Flight”? Això té conseqüències cabdals en l’estètica de les arts visuals: tota imatge d’art visual té una part de “composició abstracta” basada en l’”esborrany visual”.
Segons com apliquem les plantilles visuals la nostra percepció de la imatge pot variar. És per això què un dels primers processaments que fa el cervell és identificar textures, línies i límits. Els estats anímics del moment en el qual es veu la imatge, la situació on es trobi, les expectatives, són alguns dels factors que poden distorsionar el significat que li atribuïm a la imatge.
La Base fisiològica del “llenguatge plàstic”, per tant les formes, les estructures compositives, els colors i les textures, ens donen peu a un anàlisi de la imatge com a una composició abstracta.
Hi ha una gran importància sobre la cerca de límits en l’esborrany visual.
(falten apunts sobre això) El sistema visual iguala els caps i accentua els límits (discontinuïtats); s’intensifiquen els canvis.
El sistema visual afavoreix el contrast cromàtic en simultaneïtat.
1.1.2.
Factors del processament top-down “Lejos de ser un registro mecánico de elementos sensoriales (...) todo percibir es también pensar, todo razonamiento es también intuición, toda observación es también construcción” R. Arnheim (1979): Arte y percepción visual¸ p.19 Aplicació d’esquemes visuals En general, el sistema perceptiu intenta reduir al màxim el component “subjectiu” en l’assignació d’esquemes visuals a les formes de l’entorn, però aplicar esquemes preconcebuts en la interpretació de la realitat suposa inevitablement un cert component d’”aportació pròpia” de l’observador.
Associem directament una imatge en una altre que tinguem dins del nostre cervell.
Context --- Expectatives Les nostres percepcions dels objectes es veuen afectades per la predisposició perceptiva. Segons el context on ens trobem tindrem unes certes perspectives del què esperem trobar.
Estats anímics Segons els estats anímics rebrem d’una manera o altre la imatge o el significat d’aquesta. Pot ser que una obra l’interpretem de diverses maneres depenent si tenim por o no.
Estat fisiològic L’estat fisiològic també serà un determinant per la percepció de la imatge. Segons la fisiologia i la nostra comoditat envers aquesta ho percebrem d’una forma o altre.
Factors geogràfics, culturals i d’aprenentatge No totes les cultures concebem igual el significat de formes colors, és per això què s’ha de parlar sempre des del punt cultural i remarcar-ho. L’aprenentatge tampoc serà el mateix per una nena o per una dona adulta, el coneixement ja no només cultural sinó icònic serà molt més ampli per a una persona adulta.
Factors Socio-econòmics Segons el grup social al qual es pertany les coses es perceben d’una forma o altre. El canvi social pot causar també el respecte cap a certs elements.
1.1.3. La construcció perceptiva de l’observador: il·lusions òptiques.
Les imatges poden ser altament distorsionades segons determinats factors com: -La influència del context Müller-Lyer va considerar què dues línies completament iguals a nivell de dimensions, eren distorsionades i per tant es creava una il·lusió òptica respecte la grandària de les figures, depenent de com estaven col·locades les línies de les puntes.
Fraser, en canvi, va crear un espiral sobre un fons què creava l’efecte de profunditat de camps i per tant d’una forma d’il·lusió òptica la imatge entrava en moviment circular. Aquest fet és donat pel context en el qual està col·locada la figura principal.
Ponzo crea una imatge, similar a MüllerLyer, aplicant el què s’anomena la llei de regressió a la mida familiar, dos objectes de la mateixa mida però un està col·locat a més distància que l’altre i per tant inconscientment el nostre cervell augmenta la línia superior.
Ebbinghaus mostra clarament el concepte d’il·lusió òptica segons el context. En aquesta imatge podem veure dos cercles centrals, els quals a primera vista el del costat esquerra sembla major què l’altre.
Aquest fet és degut al context en el què es troben. En realitat tenen la mateixa mida però el fet d’estar envoltat per cercles més petits o més grans fa què el cercle central ens variï.
Una altre llei que causa les il·lusions òptiques són superfícies anòmales. Són figures què no estan completes, però l’ull humà tendeix a completar les imatges automàticament. Tenim l’exemple de la figura creada per Kanizsa, una figura que nosaltres completem automàticament amb dos triangles i tres rodones, però en realitat són tres línies i tres mitges rodones.
Economia perceptiva ??’?? Una altre llei què crea una il·lusió òptica és la percepció multiestable figura-fons i figures dobles. Aquestes són imatges on podem percebre dues figures en una mateixa composició depenent de si donem més prioritat a la figura o al fons. E. Rubin ens presenta l’exemple del gerro on podem veure una copa/gerro, o dues cares. Tot dependrà de la nostra prioritat perceptiva.
Escher ho fa més complex i ens permet distingir entre uns coloms que van cap a la dreta i presenten el dia o uns que van cap a l’esquerra i presenten la nit.
(En el power point es troben molts més exemples) 1.2.
Fonaments de semiòtica de la imatge 1.2.1. La imatge com a text visual La imatge es pot entendre com una percepció de construcció perspectiva o com a un missatge, definit com a conjunt de signes. Aquesta diversificació implica entendre les imatges com a textos o discursos. Una pel·lícula o un cartell s’entenen com allò que ens parla d’un tema, un discurs que cal analitzar els signes que el componen i la seva relació per tal de poder entendre el discurs que volen transmetre.
Un “text” és la construcció de material simbòlic, la organització de signes interrelacionats, que produeix determinats efectes de sentit. (Casetti i Di Chio, 1999) El text entès com a perspectiva d’anàlisi: “Una certa disposició d’esperit, feta de curiositat cap a tot allò que té o pot tenir sentit” (J-M. Floch) El “Text” o discurs es pot aplicar a qualsevol cosa. Cal analitzar quina és la visió sobre un tema o el punt de vista que transmet o vol transmetre segons la composició dels signes i el text.
Anàlisi textual -Objectiu: Comprendre el discurs d’una imatge o una obra audiovisual sobre algun tema o subjecte determinat.
-Com?: El “pla d’expressió” s’ha de mirar des d’un punt cultural sense preguntar a producció o recepció el que volien mostrar o el què han rebut. S’ha de fer des d’un punt neutre i escèptic.
Riscos si l’investigador li pregunta al “pol de producció”...
L’autor, el guionista, el realitzador l’equip de disseny, els creatius de l’agència publicitària, els productors de film... Poden tenir “prejudicis” sobre l’efecte comunicatiu de les seves obres.
Riscos si l’investigador li pregunta al “pol de recepció”...
L’espectador mig generalment no ofereix respostes “profundes”. Segons alguns estudis de psicologia cognitiva, normalment som conscients només d’un 2% de la informació que processa el nostre cervell.
Una obra/objecte ha de ser analitzat per un analista que: -Coneix en profunditat els llenguatges que estan en joc en l’obra -Duu a terme una anàlisi minuciosa sobre el seu potencial de significació -Té habilitat per interpretar significats des de la psicologia popular Ha de ser capaç d’aproximar-se a la significació que transmet l’obra al major número de persones.
... Quins llenguatges visuals necessita dominar l’analista per dur a terme una anàlisi semiòtica d’un discurs visual?...
1.2.2. Llenguatge plàstic i Llenguatge figuratiu En un llenguatge figuratiu reconeixem objectes – figurativa/icònica: objectes que coneixem. Això passa perquè ens ho portem en un camp que es pugui conèixer. Analitzem cada un dels elements determinats.
En un llenguatge plàstic creem l’efecte contrari. No ens importa reconèixer l’objecte sinó que mirem com està formada, la seva continuïtat, la seva textura.
Quina sensació ens dóna? “llunya” i “tranquil” o “Imponent” i “misteriós”? El cavall es fusiona amb la terra i això ens crea una gran estabilitat. A més el camp de visió que ocupa el terra és tres quartes parts de la imatge, cosa què ens aporta una gran seguretat i arrelament a terra.
Llenguatge plàstic És el llenguatge de les formes (abstractes), els colors i les textures. Amb independència d’aquell objecte/subjecte representat en una imatge, les formes, colors i textures transmeten significació, valors i efectes emocionals.
Per analitzar una imatge basant-se en la seva composició plàstica cal interpretar-la visualment com si es tractés d’una imatge abstracta (un “quadre abstracte”), en clau bidimensional.
No només les imatges abstractes sinó qualsevol imatge pot ser analitzada/interpretada com a composició plàstica/abstracta.
Valors entesos com a unitats mínimes de significació. Segons la Semiòtica (Saussure, Greimas), els valors fonamentals de la nostra cultura s’articulen en “eixos semàntics”, eixos de contraposicions culturals: bé vs. Mal, ordre vs. Desordre, claredat vs. Misteri, etc.
Textura visual entesa com a conjunt de qualitats de la imatge (o una part de la imatge relativa a la seva superfície: micro-estructura de la superfície (amb entramats regulars o bé irregulars, geomètrics o orgànics, densos o laxes...) i qualitats de tactilitat metafòrica (textura “suau” o “rugosa”, “tova” o “dura”...) Llenguatge figuratiu Llenguatge de les “coses” reconeixibles del món real o d’un imaginari (subjectes, objectes, espais, accions, esdeveniments). Tot objecte figuratiu representa en una imatge transmet significació, amb relativa independència de “com” està compost plàsticament (les seves formes, colors...) En l’anàlisi de la dimensió figurativa de la imatge interpretem aquesta com a “porció” d’un món amb entitat física, un espai tridimensional (en comptes d’un llenç bidimensional, com en la dimensió plàstica).
1.2.3. Codis de significació Correlacions i relacions sistematitzades entre elements de: Pla d’Expressió (significants) vs. Pla de Contingut (significats) Es poden donar a nivell cultural (p. Ex., cinema clàssic) però també com a “estil visual” d’un autor i com a codis de significació específics d’un text: -Codis culturals: té un gran ventall d’interpretacions.
-Codis d’autor: únicament seran lligats a la pròpia filosofia del creador -Codis textuals Els codis de significació es poden donar en correlacions o relacions entre elements amb un mateix significant d’una imatge i significat.
...