Jornadas de reflexión sobre la Mina (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Comunicación Intercultural
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Jornades de reflexió del barri de la Mina Dimarts 2 d’abril, Josep Maria Monferrer, professor jubilat de la Mina, Lourdes Artero, treballadora del Departament de Justícia de la Generalitat, Antoni Santos, president de l’Associació de Veïns del barri barceloní de Sant Martí de Provençals, Daniela Ídrovo, arquitecte i investigadora del barri de la Mina, i Jordi Casas, professor d’història de la Universitat Pompeu Fabra, van ser els encarregats de traslladar el barri de la Mina i les seves problemàtiques als alumnes de quart de periodisme.
Josep Maria Monferrer va ser el primer en intervenir. L’antic professor ha explicat que una agrupació veïnal o un barri és un “espai diferenciat situat a la perifèria de les ciutats i que configura un tipus de relacions socials”. Aquestes relacions socials es donen entre veïns, a les agrupacions veïnals i també a les institucions del barri. A més, també entra en joc la relació que s’estableix amb l’Ajuntament de Barcelona.
Monferrer ha criticat l’actuació política d’aquest, ja que segons el president de l’Arxiu Història de la Mina, prioritza l’especulació urbanística per sobre de la pobresa i la marginació dels habitants. Ha destacat greus problemes d’atur cronificat (més del 80% de la població) que deixa excloses a moltes famílies, la manca de recursos econòmics i les sortides professionals, així com els alts nivells de fracàs escolar (un 40% d’absentisme a l’educació primària i un 60% a l’educació secundaria) vinculats a la creença de que la formació no és un ascensor social. Segons Monferrer, la marginalitat d’alguns barris està causada per la verticalitat social del capitalisme.
D’una altra banda, Josep Maria Monferrer ha parlat de la influència de l’arquitectura i de l’articulació dels espais a la personalitat d’aquest. La Mina és un espai construït a partir del barranquisme vertical. Es van construir edificis de deu altures i quatre pisos per nivell, a partir de materials prefabricats. D’aquesta manera, 40 pisos tenien la mateixa porta de sortida al carrer. L’objectiu era concentrar el major nombre de persones el major nombre de persones en aquests pisos socials. Aquest repartiment de l’espai determina unes condicions de vida de les persones que habiten al barri.
A més, Monferrer apunta que el Pla de Transformació Urbanística de la Mina ha “trencant el barri i en aquest moment hi ha quatre espais a la Mina enfrontats entre sí”.
També va parlar de la importància de la construcció d’espais d’interacció social. La Mina també té problemes en aquest aspecte. Existeix una rambla principal, per la que ningú passeja, ja que està rodejada de descampats i les vies del tramvia. En aquesta mateixa línia, Daniela Idrovo ha parlat de les barreres que es creen a causa de la planificació urbanística provocant una posterior separació dels col·lectius socials que hi ha al barri.
L’ ex professor també va parlar de la problemàtica de la droga al barri. L’augment del consum ha estat enorme en els últims anys. Al 2006, la xifra de consums era de 8.371 i al 2014 de 53.347. El mercat de la droga s’ha convertit en una malaltia crònica al barri i és molt difícil eradicar-la, inclús amb acció policial. L’edifici Venus del barri és el que concentra el major nombre d’espais que venen droga. Gent de tota Barcelona i de l’àrea metropolitana es trasllada fins la Mina per comprar drogues. A més, al barri es pot comprar droga sense diners, mitjançant intercanvis. Això ha provocat que augmentin els robatoris. “No són delinqüents, tot i que acaben delinquint”, va explicar Monferrer.
L’acció veïnal de la Mina té un paper molt important per fer front a la problemàtica de la droga al barri. S’ha posat en marxa una sala de consum assistit, també anomenada espai de venopunció. Inclús, les instal·lacions disposen d'una sala de cafè, un espai d'espera on els usuaris poden menjar o beure alguna cosa per aguantar els moments de “mono”, relacionar-se o participar en les activitats amb les que el centre intenta trencar la rutina de la droga i dinamitzar l'espai. A més, també s’ha posat en marxa el Programa d’Intercanvi de Xeringuilles per prevenir la transmissió de malalties i infeccions associades als hàbits de consum injectat entre els usuaris de drogues.
Per últim, el president de l’Arxiu Històric de la Mina va explicar que els habitants de la Mina veuen el barri com “la zona marginal de Sant Adrià del Besòs”, que “és amagada quan es vol donar la imatge de bona ciutat”. També la va caracteritzar com “l’habitació dels malendreços de Barcelona”, parlant de l’exclusió que pateix el barri per part de la gran ciutat. Seguint aquesta línia, Monferrer va explicar que totes aquelles ciutats que aïllen els seus ravals fent-los “invisibles” per no haver afrontat els seus reptes, acaben convertint-se en ciutats generadores de la marginalitat.
D’una altra banda, Lourdes Artero va parlar de com l’Administració ha perjudicat al barri de la Mina. “Les administracions s’han carregat els recursos administratius que s’havien aconseguit: guarderies, tallers de treballs manuals, escoles d’oficis, etc.”.
Aquests recursos formaven part d’una roda que culturitzava i socialitzava als habitants.
Sense ells, aquells que es neguen a rebre l’educació de les escoles perquè tenen necessitats especials, queden analfabets perquè no es senten motivats i no s’esforcen, ja que pensen que el seu destí es troba en l’explotació i el no arribar a mileuristes.
Artero treballa assessorant a menors i està especialitzada en el tracte als adolescents.
Va parlar de la necessitat de sensibilització amb aquests menors conflictius, ja que molts pateixen situacions complicades a casa, no estan escolaritzats, es troben immersos al món de les drogues i altres situacions derivades de les condicions marginals en les que viuen. Per això, s’ha d’evitar acabar criminalitzant la pobresa i començar a donar més importància a la paraula del menor. A més, Lourders Artero va destacar el paper del barri en aquests casos. “L’espai vital del barri és el carrer dóna forma i estructura el valors i els pensament dels nens. Els carrers de la mina són un aparador del tràfic de drogues, mercaderies robades, baralles, situacions d’extorsions i xantatges...”. Els carrers de la mina donen a aquests menors estabilitat i seguretat perquè “els dominen”. Fora d’ells, senten que “no poden competir i que no són ningú”, va explicar Artero. Aquesta treballadora social també va comentar que seria necessari adaptar el sistema educatiu a la realitat social dels menors de la Mina, ja que la manca de sortides socials i les retallades de l’administració els condemna a ser marginats potencials.
En definitiva, el que podem extreure de les Jornades de reflexió sobre el Barri de la Mina és que la situació en la que es troba el barri està causada per l’organització i planificació urbanístiques i la manca de recursos (guarderies, escoles d’adult, aules de pas, monitors a domicili...), que les administracions els han negat o tret. Sense elles, els habitants de la Mina no poden pujar a aquest ascensor social del que es parlava a la conferència.
Iria Salcedo Rodríguez - 1361728 Comunicació Intercultural – 4t de Periodisme ...