TEMA 1 MITOSI (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Genética
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Anna Jimenez Pouget MITOSIS     Replicació i segregació Cal que es creïn còpies duplicades dels cromosomes i que aquestes es reparteixin entre les cèl·lules filles.
Procariotes Aquest procés en les cèl·lules procariotes és més simple degut a que no hi ha una barrera de separació entre nucli i citoplasma.
Cicle cel·lular dels eucariotes En eucariotes és més complex. Es coneix com MITOSI i és una etapa del CICLE CEL·LULAR Mitosi Cal que els cromosomes es dupliquin (fidelment) i es mantinguin units els duplicats abans de la divisió cel·lular per poder-se segregar de manera equitativa entre les cèl·lules filles.
Molts cops, les molècules de DNA són molt llargues i, a partir d’un ORIGEN DE REPLICACIÓ, a la velocitat de síntesi de les polimerases, podria trigar a replicar-se una molècula varis dies.
5. En l’anafase es produeix la segregació cromosòmica, cada copia migrarà cap als pols de la cèl·lula i ens quedarem amb 1 cromosoma d’una sola cromàtide.
6. En la telofase es produeix la divisió del citoplasma (Citocinesi) Passem d’1 cromosoma de 2 cromàtides a  1 cromosoma d’1 cromàtide.
Si la cèl·lula necessita reproduir-se passarà de G1 a la fase S en la qual es dupliquen el nombre de molècules de DNA per cèl·lula, és a dir, se sintetitzen les cromàtides germanes, però es manté el nombre de cromosomes. En G2 la cèl·lula es prepara per la mitosis. En la Profase els centríols es desplacen cap als pols oposats de la cèl·lula, en la metafase els microtúbuls dels centríols agafen per el centròmer als cromosomes i el centròmer es comença a desintegrar. En l’ l’anafase es produeix la segregació cromosòmica, on cada cromàtide germana emigra cap a un pol oposat. En la telofase reapareix l’embolcall nuclear i finalment en la citocinesi es divideix el citoplasma i apareixen dues cèl·lules amb idèntic material genètic. Després de la divisió cel·lular les cèl·lules filla tenen el mateix joc de cromosomes cada una i el mateix que la cèl·lula original. Tant les cèl·lules filles com la cèl·lula mare tenen la mateixa informació genètica FIDELITAT DELS PROCESSOS.
1 Anna Jimenez Pouget Un cromosoma precisa d’alguns elements que permetin la seva estabilitat i manteniment al llarg de les divisions cel·lulars.
Quins són aquests elements? ESTRUCTURA DELS COMOSOMES Els cromosomes que observem durant la metafase presenten una estructura doble unida per una regió (centròmer) que permet la correcta orientació de les dues molècules de DNA (cromàtides) en el posterior repartiment durant l’anafase.
Aquesta estructura doble és conseqüència de la replicació del DNA durant la fase S.
1882 – Walter Flemming descobreix els cromosomes i la mitosi.
1887 – Edouard van Beneden postula que cada espècia té un número fix de cromosomes.
1888 – Wilhelm von Waldeyer va proposar el terme cromosoma.
  Telòmer: Heterocromatina constitutiva. Són proteïnes en forma d’enllaços que fa que els extrems estiguin protegits. També en forma d’heterocromatina. Es troben units a la membrana interna del nucli. Dóna estabilitat als cromosomes.
Centròmer: permet la correcta orientació de les dues molècules de DNA (cromàtides). En el centròmer es troba el cinetòcor que permet la segregació en l’anafase i conté heterocromatina constitutiva molt condensada ja que no necessita replicar-se. Fa una funció de manteniment.
A cada divisió se li escurça els telòmers. Quan es queda sense telòmer s’activa l’apoptosi, que és la mor programada de la cèl·lula.
Mutacions en determinats gens poden fer que els telòmers s’escurcin més ràpidament i això provoca l’embelliment prematur.
En el cas de l’ovella Dolly: tenia el problema que van extreure el nucli d’una cèl·lula mamària envellida. A partir d’un nucli que tenia curts els telòmers. Va arribar més ràpidament a l’envelliment.
Elements mínims d’un cromosoma: 1. Telòmers: per protegir el cromosoma.
2. Regions centromèriques: per mantenir cromosoma.
3. Orígens de replicació.
estable el 1956 – Joe Hin Tijo conclou que les cèl·lules humanes tenen 46 cromosomes.
Tenim 23 parelles de cromosomes, és a dir , el nostre genoma té 46 cromosomes. Cada parella de cromosoma té els mateixos gens.
2 jocs cromosòmics  DIPLOIDES (2n cromosomes = 46 , n=23 nº haploide de cromosomes de l’espècie humana) Molts organismes presenten les cèl·lules amb cromosomes duplicats, cada parella de cromosomes forma un parell de cromosomes homòlegs.
2 Anna Jimenez Pouget S’ha utilitzat una tècnica: FISH (hibridació in situ fluorescent) per reconèixer diferents seqüencies complementàries. Observem que els diferents colors no estan desordenats, és a dir, el cromosoma tot i estar descondensat no està desordenat.
Exemple: Muntiacus muntjak n = 3 2n = 6 Aquesta tècnica s’aplica en diagnòstic i múltiples camps.
3 ...