TEMA 3 - URBANISME (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Urbanisme i Dret del territori
Profesor C.L.
Año del apunte 2016
Páginas 22
Fecha de subida 31/10/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 – EL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL. LES CLASSES URBANÍSTIQUES DE SÒL 1. Les classes de sòl en la legislació estatal Vam exposar al tema 2 que la LS’07 va renunciar al sistema de classificació del sòl sota l’argument que la classificació fomentava l’especulació en tant que suposava anar guanyant nous estadis de dret només per l’acció de l’Administració sense que el particular hagués de realitzar cap acció. I per tant, va proposar que els propietaris anessin guanyant aquests nous estadis no a través de la classificació (que fa el pla) sinó a través de l’efectiva transformació del seu sòl. La Llei, per tant, en ús de les competències estatals que ja hem assenyalat, substitueix el tradicional criteri de la “classificació” pel de les “situacions bàsiques de sòl” que són sòl rural i sòl urbanitzat i que configuren els drets i deures dels propietaris de sòl. És a dir, els drets i deures dels propietaris de sòl venen definits per la situació bàsica de sòl i no per la classificació. Aquesta situació bàsica (ser sòl rural o sòl urbanitzat) ve determinada per la situació fàctica del sòl (i no per la jurídica com en el cas de la classificació). D’aquesta manera, el sòl que, materialment, és rural tindrà uns drets i deures configurats per aquesta situació (del sòl) i el mateix pel que fa al sòl urbanitzat: els drets i deures deriven de la situació de la finca i per tant, de l’acció que el propietari hagi portat a terme en un o altre cas. Aquest mateix criteri s’utilitzarà per a les valoracions: la valoració del sòl es farà atenent al seu estat actual i no a les expectatives que els propietari pugui tenir d’aquest sòl. Així doncs, destaquem que: • És sòl rural el que el planejament territorial o urbanístic preserva de la transformació urbanística i aquell que es preveu que es transformi en urbanitzat mentre no s’ha transformat. • És sòl urbanitzat el que es troba integrat en la xarxa de dotacions i serveis dels nuclis urbans, sigui o no edificat. Artículo 21. Situaciones básicas del suelo 1. Todo el suelo se encuentra, a los efectos de esta Ley, en una de las situaciones básicas de suelo rural o de suelo urbanizado. 2. Está en la situación de suelo rural: a) En todo caso, el suelo preservado por la ordenación territorial y urbanística de su transformación mediante la urbanización, que deberá incluir, como mínimo, los terrenos excluidos de dicha transformación por la legislación de protección o policía del dominio público, de la naturaleza o del patrimonio cultural, los que deban quedar sujetos a tal protección conforme a la ordenación territorial 1 y urbanística por los valores en ellos concurrentes, incluso los ecológicos, agrícolas, ganaderos, forestales y paisajísticos, así como aquéllos con riesgos naturales o tecnológicos, incluidos los de inundación o de otros accidentes graves, y cuantos otros prevea la legislación de ordenación territorial o urbanística. b) El suelo para el que los instrumentos de ordenación territorial y urbanística prevean o permitan su paso a la situación de suelo urbanizado, hasta que termine la correspondiente actuación de urbanización, y cualquier otro que no reúna los requisitos a que se refiere el apartado siguiente. 3. Se encuentra en la situación de suelo urbanizado el que, estando legalmente integrado en una malla urbana conformada por una red de viales, dotaciones y parcelas propia del núcleo o asentamiento de población del que forme parte, cumpla alguna de las siguientes condiciones: a) Haber sido urbanizado en ejecución del correspondiente instrumento de ordenación. b) Tener instaladas y operativas, conforme a lo establecido en la legislación urbanística aplicable, las infraestructuras y los servicios necesarios, mediante su conexión en red, para satisfacer la demanda de los usos y edificaciones existentes o previstos por la ordenación urbanística o poder llegar a contar con ellos sin otras obras que las de conexión con las instalaciones preexistentes. El hecho de que el suelo sea colindante con carreteras de circunvalación o con vías de comunicación interurbanas no comportará, por sí mismo, su consideración como suelo urbanizado. c) Estar ocupado por la edificación, en el porcentaje de los espacios aptos para ella que determine la legislación de ordenación territorial o urbanística, según la ordenación propuesta por el instrumento de planificación correspondiente. 4. También se encuentra en la situación de suelo urbanizado, el incluido en los núcleos rurales tradicionales legalmente asentados en el medio rural, siempre que la legislación de ordenación territorial y urbanística les atribuya la condición de suelo urbano o asimilada y cuando, de conformidad con ella, cuenten con las dotaciones, infraestructuras y servicios requeridos al efecto. El TRLS permetia, però, que les CCAA usessin la tècnica de la classificació per a configurar el règim jurídic de la propietat urbana: com hem dit, a través del Decret Llei 1/2007, a Catalunya es van fixar unes equivalències entre les situacions fàctiques i les classificacions. Així doncs, la legislació catalana va completar aquestes bases dels drets i deures dels propietaris, és a dir, va fer seus els articles 12 i ss del TRLS. A Catalunya, es va adoptar aquest sistema provinent del legislador estatal perquè no contradeia el sistema que es trobava establert pel legislador autonòmic. 2 El sòl urbanitzat equival al SU Consolidat i al SU No Consolidat que reuneixi els serveis bàsics. Mentre que, el sòl rural va passar a equivaldre el sòl urbanitzable i el sòl no urbanitzable. 2. Les tècniques de classificació i qualificació. El repartiment equitatiu de beneficis i càrregues El caràcter estatutari del Dret de Propietat determina que l’estatut de la propietat urbana vingui definit per allò que determini l’ordenació urbanística: Les tècniques que configuren aquest estatut del sòl en l’àmbit d’un pla han estat tradicionalment la Classificació i la Qualificació (art. 24 TRLU). El TC s’havia pronunciat a favor de l’ús de la tècnica de la classificació per part del legislador estatal (STC 61/97) però el legislador estatal el 2007 hi va renunciar “para no prefigurar, ni que sea indirectamente, un concreto modelo urbanístico”. A) La tècnica de classificació Classificar: ordenar totes i cadascuna de les parcel·les del terme municipal en classes segons el seu destí. A cada classe de sòl s’aplica un règim urbanístic diferenciat. La propietat té uns drets i deures específics determinats, igual per a cada classe de sòl. Les tipologies de classificació són un numerus clausus establert per la legislació autonòmica, de manera que actua com un límit del planificador i, per tant, només trobem tres tipus de sòl, la determinació dels quals correspon, exclusivament, al planejament general. D’aquesta manera, trobem: • Sòl urbà (SU), el qual és ciutat. • Sòl Urbanitzable, el qual es pot transformar en ciutat. • Sòl no urbanitzable (SNU), el qual ha de quedar fora del tram urbà i no es podrà transformar en ciutat. Tot el sòl ha d’estat en una d’aquestes tipologies, però, no és necessari que totes estiguin presents en un determinat pla. La Classificació ens indica si un sòl és apte per a ser edificat, si podrà ser objecte de desenvolupament per passar a ser sòl urbà o si esta exclòs del procés urbanitzador. D’acord amb el que s’ha anunciat: a cada tipus de sòl li corresponen uns drets i deures diferents, per tant, podem afirmar que la Classificació crea desigualtats entre els propietaris de les diferents classes de sòl, mentre que els propietaris d’una mateix classe tenen una situació d’igualtat entre ells. La desigualtat que genera la Classificació no es compensa. B) La tècnica de qualificació 3 Qualificació: És una tècnica complementària a la classificació, ja que aquesta no ens indica quins seran els usos de les parcel·les sinó només si poden ser objecte d’edificació o no. La qualificació és atribuir usos o destins urbanístics concrets als que es destinen els terrenys i l’assignació de continguts o aprofitaments urbanístics (per exemple, la qualificació de “residencial plurifamiliar”, “hoteler”, “oficines i serveis...), aquesta es fa en les normes urbanístiques de cada pla. No existeix numerus clausus de qualificacions en la legislació urbanística, a diferència de la tècnica de la classificació, de manera que cada pla establirà i fixarà les pròpies qualificacions. Les qualificacions s’assenyalen en els plans a través de la Zonificació: determinar àmbits de característiques homogènies per tal d’atribuir-los un contingut urbanístic, definint les Zones. Zona: sòl susceptible d’aprofitament privat. Així mateix, cal assenyalar els Sistemes (a través d’una tècnica que es denomina “reserva o afectació a sistemes”). Sistemes Urbanístics: Serveis destinats a finalitats públiques, de manera que van destinats a l’ús per tothom. Sistemes Urbanístics (art. 24 i 34 i ss. TRLUC): o de Comunicacions: Infraestructures necessàries per a la mobilitat, àrees de protecció i aparcaments. o d’equipaments comunitaris: centres públic culturals, esportius, docents, serveis tècnics (per exemple, els residus) ... o d’espais lliures: parcs, jardins, zones verdes. o d’habitatges dotacionals públics: consisteixen en habitatges per a satisfer necessitats temporals de determinats col·lectius (assistència, emancipació). Cal vigilar amb la destinació d’aquest tipus d’habitatge, perquè en tant que satisfan les necessitats puntuals de la població (per exemple, residències per a la tercera edat, habitatge per als desnonaments), no s’haurien de transformar en un sòl privat. Els sistemes Urbanístics, d’acord amb el TRLUC poden ser, atenent a l’àmbit funcional al que es troba adscrit un sistema (a quin àmbit presta servei): - Generals - Locals Els sistemes, tot i que són d’ús públic, poden ser de titularitat pública o privada i entre els primers, la seva gestió pot ser privada. Com veurem, la llei fixa quant sòl s’ha de destinar a sistemes (estàndards urbanístics). 4 La qualificació com a zona o sistema provoca desigualtat entre els terrenys inclosos en un àmbit d’actuació urbanística: en aquest cas, la llei instrumenta mecanismes d’equidistribució de beneficis i càrregues entre els afectats en relació a les seves aportacions. 2.1 Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues Arts. 7 LUC i art. 9 LS: És la translació del principi d’igualtat a l’urbanisme. Com hem vist, l’ordenació urbanística genera desigualtats entre els propietaris. Per contrapartida, aquest principi busca que els propietaris tinguin els mateixos drets edificatoris amb independència de l’ús assignat a la seva parcel·la concreta. No s’aplica en tot el sòl, sinó en el sòl en transformació (S. Urbanitzable i SU no consolidat). Es fa efectiu en la fase de gestió urbanística, amb l’expropiació i la reparcel·lació. Sens perjudici del que s’exposarà en el tema de gestió urbanística, el repartiment de beneficis i càrregues es pot realitzar a través de l’expropiació o la reparcel·lació. En aquest darrer cas, s’integraran totes les finques en un polígon d’actuació, i es farà una nova divisió de la propietat ajustada al Pla, les finques resultants s’adjudicaran a cada propietari en funció de les finques inicialment aportades per cadascú. CLASSIFICACIÓ DE SÒL (art. 25 LU): a) Sòl urbà (SU) - Consolidat - No consolidat b) Sòl Urbanitzable - Delimitat - No delimitat c) Sòl no urbanitzable (SNU) - d’Especial protecció - Ordinari 3. El sòl urbà (arts. 26 a 31 TRLUC) El TRLUC ens determina quins són els sòls que tenen aquest caràcter (art. 26 TRLUC): a) Terrenys que el planejament inclou de manera expressa perquè: i) havent estat sotmesos al procés d’integració amb el teixit urbà, ii) gaudeixen de tots els serveis urbanístics bàsics. 5 i) havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà: els terrenys s’han d’inserir en la trama urbana del nucli de població; de manera que no pot estar completament deslligat de l’entramat urbà existent (per evitar creixements descontrolats o l’expansió del sòl urbà com a taca d’oli). Així doncs, uns terrenys aïllats de tota urbanització no seran urbà per molt que tingui serveis bàsics a peu de parcel·la. ii) Quins són els serveis urbanístics bàsics, està regulat a l’art. 27 LU: - Xarxa viària que permeti la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal - Xarxes d’abastament i sanejament d’aigua - Subministrament d’energia elèctrica Sempre que aquests serveis tinguin les característiques adequades per a l’ús del sòl previst pel planejament que el classifica. b) Terrenys inclosos en àrees consolidades per a l’edificació en almenys 2/3 parts de la superfície edificable. És a dir, es tracta de terrenys que no tenen els serveis bàsics però que es troben emplaçats en àmbits edificats en una proporció significativa. En ambdós casos que acabem de citar parlem de sòl materialment urbà. c) Els terrenys que, en execució del planejament, assoleixin el grau d’urbanització que aquest planejament hagi determinat. A diferència dels supòsits anteriors, es tracta de sòls que, quan s’hagin executat les previsions del planejament, disposaran dels elements urbanístics necessaris previstos en la lletra a). Per tant, són sòls urbanitzables que quan s’hagin urbanitzat esdevindran sòl urbà. La facultat per a classificar sòl urbà és reglada, de manera que ve imposada per la realitat fàctica (“la fuerza normativa de lo fáctico”, en jurisprudència del TS). És a dir, l’Administració s’ha de limitar a verificar una realitat física. Tanmateix, cal tenir present que en la lletra b) existeix certa discrecionalitat, ja que no es determina com s’ha de delimitar l’àrea. La realitat condiciona el planificador. Es poden declarar nul·les classificacions que no s’ajusten a la raó (irracionals). TIPUS DE SÒL URBÀ: Fins ara hem vist el concepte de sòl urbà i hem vist que es basava en la realitat d’aquest sòl. Jurídicament, el sòl urbà es divideix en dos tipus, als que els correspon un conjunt de Drets i Deures diferents, com veurem més endavant. 6 A) Consolidat (art. 30 LU) 1) El que té la condició de solar (art. 29 LU) 2) El quasi solar (art. 30 LU) B) No Consolidat A) Consolidat (art. 30 LU): Com ja sabem, dins del sòl consolidat, trobem dos tipus de sòl: 1) El que té la condició de solar (art. 29 LU) D’acord amb l’article 29 LU, tenen la consideració de solar, als efectes d'aquesta Llei, els terrenys classificats com a sòl urbà que siguin aptes per a l'edificació, segons llur qualificació urbanística, i que compleixin els requisits següents: a) Que estiguin urbanitzats d'acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic, o en tot cas, si aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l'article 27.1 i afrontin amb una via que disposi d'enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. b) Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix. c) Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d'actuació urbanística pendents de desenvolupament. d) Que, per edificar-los, no s'hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària. 2) El que té la condició de quasi solar D’acord amb l’article 30 LU, els terrenys als quals només manca, per assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'article 29.a, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos. B) No Consolidat (art. 31 TRLU) D’acord amb l’article 31 TRLU, té la condició de sòl no consolidat: “1. Té la condició de sòl urbà no consolidat el sòl urbà altre que el consolidat. 2. El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament urbanístic general el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d'actuació urbanística, o quan deixa de complir les condicions de les lletres b i d de l'article 29 com a conseqüència de la nova ordenació.” 7 Podem dir que conformen aquests sòls, tots els sòls urbans que no tenen acabada la urbanització (punt 1) i aquells sòls urbans consolidats però que el planejament decideix la seva transformació integral, de manera que aquesta transformació ha de suposar modificar la urbanització actual. Per tant, són sòls que tenen feta la urbanització però, aquesta no s’ajusta a la prevista en el pla (per exemple, el cas d’un sòl que ara té la urbanització pròpia d’un sòl industrial però que el planejament estableix que ha de passar a residencial). La desconsolidació: En aquest darrer cas (31.2), com que la urbanització actual no es correspon, no respon o no és apta amb la que dibuixa el pla (carrers, places...) el sòl es desconsolida, i passa a ser SUNC. Per tant, els propietaris tornaran a estar subjectes a les càrregues d’urbanització (que veurem en l’apartat de drets i deures dels propietaris del sòl). Fixem-nos doncs que el concepte de sòl urbà engloba: • Barris en pobles i ciutats urbanitzats i edificats en bon estat (SUC). • Barris degradats que cal sotmetre a processos de renovació urbana (SUNC). • Sòls en la perifèria de la trama urbana que disposen només d’alguns elements d’urbanització o on cal completar el teixit urbà (SUNC). Art. 32 TRLUC a) a) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal ha de classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre d'altres: Primer apartat. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a conseqüència de la necessitat o la conveniència d'evitar la transformació dels terrenys per protegir-ne l'interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d'un altre tipus. En aquest cas la legislació sectorial o el planejament sotmeten el sòl a un règim de protecció especial; preval el planejament territorial o les determinacions legals sobre el planejament urbanístic. Segon apartat. Les determinacions dels plans directors, d'acord amb el que estableix l'article 56. Els Plans Directors Urbanístics (PDU) poden classificar el sòl com a SNU, de manera que els POUM s’hi hauran d’adaptar. Tercer apartat. La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic. Per exemple carreteres, costes, ferrocarril. Tots els supòsits de la lletra a) tenen caràcter reglat 8 b) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de: Primer apartat. La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable en matèria de sòl. És a dir, quan hi concorrin els valors propis del SNU objecte de protecció, com ara paisatgístics, històrics, científics, ambientals, culturals. Podem afirmar que ens trobem davant de conceptes jurídics indeterminats, més que a l’existència de pura discrecionalitat, subjectes a control jurisdiccional. Serà imprescindible la motivació que faci el planificador sobre la seva existència. Segon apartat. L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l'article 3, i també la concurrència d'altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic. La finalitat en aquest cas és garantir l’ús racional del territori i la qualitat de vida. Aquest segon supòsit obeirà més a consideracions d’oportunitat, de model de ciutat. Tercer apartat. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d'origen. Es tracta doncs dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen. c) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable. La Llei, en aquest cas, ens indica que els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals que estiguin en SNU no deixen aquesta classificació pel fet de ser sistemes. O dit d’una altra manera: en SNU s’hi poden ubicar sistemes per molt que aquests suposin una transformació del sòl. 3.1 La consideració de SNU ordinari/SNU Protegit Entenem com a sòl protegit el d’especial protecció o el reglat, entenent com a tal, tots els supòsits de l’apartat a). Atenent al caràcter reglat d’aquest sòl és obvi que només pot passar a sòl urbanitzable si hi ha una motivació suficient de què ha perdut els valors pel qual va ser classificat. La modificació de la classificació d’aquest sòl requereix una motivació especial més enllà de configurar-se en el “ius variandi” de l’administració. 4. El sòl urbanitzable Art. 33 Concepte de sòl urbanitzable 1. Constitueixen el sòl urbanitzable els terrenys que, d’acord amb el que estableix l’article 3, el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent consideri necessaris i adequats per a garantir el 9 creixement de la població i de l’activitat econòmica, i els terrenys que els plans directors urbanístics delimitin com a àrees residencials estratègiques o com a sectors d’interès supramunicipal dins d’aquesta classe de sòl. 2. El sòl urbanitzable ha d'ésser quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s'integra, el desplegament de programes de sòl i d'habitatge. És a dir: • Els que el POUM declari necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica. • Els que els plans directors urbanístics delimitin com a “Àrees Residencials Estratègiques” o “Sectors d’interès supramunicipals”. La seva finalitat és assegurar l’expansió urbanística adequada i evitar el creixement aïllat o poc sostenible. Com assenyala l’art. 33.2 ha de ser proporcionat a les previsions de creixement del municipi però ha de ser aquell indispensable per evitar l’especulació. És el sòl que ha de ser transformat, que passarà a ser ciutat. La classificació del sòl urbanitzable té caràcter discrecional, ja que la llei no pot conèixer les circumstàncies de tots i cadascun dels territoris per incorporar sòl lligat al creixement. La seva determinació per tant recau en l’esfera de l’actuació pública. Per tant, com que no pot entrar a conèixer les singularitats de cada població, ho deixa obert i no dóna una definició concreta, ja que aquesta vindrà de la mà del Planejament. Com a tota actuació discrecional està sotmès a control: ha de ser suficient per a un desenvolupament urbanístic, però en el marc del creixement sostenible. Així doncs, i segons el que s’estableix a l’art.33.1, quan diu que s’han de delimitar certs terrenys com a àrees residencials estratègiques (habitatge) o sectors d’interès supramunicipals (especial transcendència econòmica o social), l’Administració autonòmica considera que hi ha d’haver una transformació en certs terrenys que originariament eren sòl no urbanitzable, per els motius abans esmentats. D’alguna manera, s’imposa la decisió de l’administració autonòmica sobre la local. El sol urbanitzable es aquell en el que, en el planejament, es determina que acabarà sent ciutat. Ara bé, se’ns exigeix que aquest creixement de la ciutat sigui ordenat. Per a assolir un creixement sostenible no és 10 suficient fixar el sòl urbanitzable sinó que cal programar temporalment el moment de la transformació, el moment en què la ciutat ha de crèixer (cal un creixement ordenat en el temps, no tot el sòl s’ha d’activar a l’hora), aquesta situació ens porta a diferenciar, segons el POUM, entre: a) Sòl urbanitzable delimitat: És el sòl que pateix la pressió del creixement urbà i per tant el que serà transformat a curt o a mitjà termini, el que primer es transformarà. Per això el POUM preveu que es desenvolupi col·locant-lo en sectors (o àmbit de transformació) i fixa una ordenació mínima i programació temporal. E Així doncs, en el POUM es determinarà les característiques bàsiques del transformament (si serà residencial, la densitat, etc.). El que necessita per poder-se desenvolupar serà, normalment, el pla parcial, que és un instrument de planejament derivat que concreta els elements de la transformació. El pla parcial desenvolupa les previsions del POUM i habilita l’execució del sòl. Tanmateix avui la Llei també permet que el desenvolupament es pugui fer directament a través del planejament general en cas que hagi de ser desenvolupat de manera immediata. b) Sòl urbanitzable no delimitat: Són la resta de terrenys que el pla classifica com a SUrbanitzable. La seva execució es farà a llarg termini, quan el SUD s’hagi transformat. Es coneix com a sòl de reserva. El seu desenvolupament i, per tant, la seva execució, requereix un Pla Parcial de Delimitació, que assimilarà el aquest sòl al sòl urbanitzable delimitat. Aquest pla parcial és igual que el del sòl urbanitzable delimitat, però amb la diferència que el Pla Parcial de Delimitació fixa els sectors en els que es divideix el Sòl urbanitzable no delimitat. 5. El sòl no urbanitzable El règim jurídic urbanístic d’aquests sòls s’estableix als arts. 47 a 51 i 191.3 TRLUC. I el corresponent Desplegament reglamentari: DECRET 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística; i en allò no derogat pel DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. Art 47. TRLUC Règim d'ús del sòl no urbanitzable 1. Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta Llei, per la 11 legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl. 5.1 Drets i deures del sòl no urbanitzable Art 47.2 TRLUC. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable. Aquesta previsió es va establir en la legislació catalana per evitar la proliferació d’urbanitzacions il·legals que començaven amb un simple acte de parcel·lació per part del propietari original i la venta d’aquests lots, que acabaven esdevenint parcel·les edificades en SNU totalment al marge de la legalitat. La Llei distingeix 3 tipus d’actuacions que són permeses en SNU: 1) Reconstrucció de masies i altres construccions o rehabilitació de construccions en desús Art 47.3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pels articles 50 i 51: a) Reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials. b) Reconstruir i rehabilitar altres construccions anteriors a l’entrada en vigor del primer instrument de planejament urbanístic general en cada municipi i que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques o històriques. (bordes, casetes de camp...). c) Rehabilitar les construccions rurals en desús per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu. Per tant, per evitar el mal us s’estableix el següent: 3 bis. Les construccions a què fa referència l’apartat 3 han d’haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg que estableix l’article 50.2, amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Tanmateix, per a poder-les destinar a establiment hoteler ha d’ésser previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit en el nombre de places. Les construccions a què fa referència l’apartat 3.b i c en cap cas es poden reconstruir i rehabilitar amb vista a destinar-les a l’ús d’habitatge familiar. En tots els casos, els usos de les construccions a què fa referència aquest apartat han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu. Per tant, els municipis que no tenen catalegs de masies el reglament determina què s’ha de fer en aquests casos (important pel seminari 2). 12 2) Actuacions específiques per a destinar a activitats o equipaments d’interès públic Art. 47.4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic: a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti. b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. c) Les infraestructures d'accessibilitat. (Carreteres, vies de trens) d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic. (Molins de vent, antenes de telefonia) Art. 47.5. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat 4 ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la connectivitat territorial. Per exemple, el Cap de Creus o la Illa de Buda són totalment diferents i no es poden regular per una norma urbanística general, sinó la norma d’aquell àmbit concret la que regularà què es podrà fer i què no, de manera que la legislació sectorial també serà aplicable en els sols no urbanitzables d’especial protecció. 3) Noves actuacions en SNU Art. 47.6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions, respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable: a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin 13 un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen. (Si estàs explotant el terreny podràs construir el que necessitis per a explotar) b) Les construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats d'explotació a què fa referència la lletra a. (Només quan es justifiqui en relació a les característiques de l’explotació que s’ha de dur a terme, ja que tenir un camp on es conrea no és suficient per poder construir, sinó que s’ha de justificar degudament perquè és necessari viure allà al costat). c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària. d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques. (Es necessiten màquines o usos intensius sobre el SNU hi poden ser mentre es vinculin a una obra, on es guarda la sal per desfer la neu...) e) Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal, que exigeixen en tots els casos la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. f) Les construccions auxiliars destinades a l’activitat de turisme rural. g) Les construccions destinades a l’ampliació dels usos hotelers autoritzats en les construccions a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 3, que exigeixen la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic. Procediments d’autorització de les actuacions en SNU. Els procediments d’autorització són diferents en relació al tipus d’actuació que es vulgui fer en aquest tipus de sòl: • Procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable (art 48 TRLUC). Trobem dues possibilitats: o Aprovació d’un pla especial urbanístic o Aprovació d’un “projecte específic” per la Comissió Territorial d’Urbanisme. Amb posterior llicència municipal. Tot i que la comença la administració local, l’acaba aprovant la Generalitat, ja que la Comissió Territorial d’Urbanisme forma part de l’Aministració autonòmica. • Procediment per a l'aprovació de determinats projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable (art. 49 TRLUC): aprovació d’un pla especial urbanístic o aprovació d’un Projecte específic per la Comissió d’Urbanisme. Amb posterior llicència municipal. 14 • Reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable (Art. 50 TRLUC): Cal que estiguin inscrites en el Catàleg. Si ho estan, requereixen llicència municipal amb l’informe favorable de la Comissió d’Urbanisme. Per reglament es determina el procediment a seguir en cas que no es disposi de catàleg. Per tant, la implementació d’aquestes actuacions en SNU són feixugues i hi ha un control molt important, ja que acaba intervenint la Generalitat. DEURES: L’autorització de construccions i usos en SNU comporta (art. 47.7 TRLUC): - Costejar treballs necessaris per conservar el sòl. (Pots fer les orbres però has de cuidar l’entorn) - Costejar les infraestructures de connexió amb els serveis i cedir-les a l’Administració. (Per exemple, si necessitem que arribi l’aigua a una masia que s’està reconstruint, ho haurà de costejar el propietari) - Costejar tot allò que determini el planejament i les mesures correctores ambientals necessàries. 6. Drets i deures. Règim jurídic del sòl 6.1 Drets i deures de la propietat del sòl La legislació catalana ha determinat un conjunt de drets i deures de la propietat del sòl atenent a la seva classificació urbanística. Tanmateix, actualment, aquesta legislació incorpora aquells aspectes de la legislació estatal que li són d’aplicació. Per tant, diferenciarem un conjunt de Drets i deures d’acord amb les Classificacions del Sòl previstes en el TRLUC i que ja hem vist en els punts anteriors d’aquest tema. Seran, doncs, molt diferents els drets i deures segons el tipus de sòl, pel que serà molt important diferenciarlos. A) Drets i deures de la propietat en sòl urbà consolidat Recordem d’acord amb el que hem vist en la primera part del tema, que són terrenys conformes amb el planejament que han esdevingut solars o quasi-solars (li falta alguna cosa, com delimitar les rassants o que arribi la xarxa elèctrica). En tant que terrenys conformes amb el planejament i, per tant no sotmesos a cap procés de transformació, es podrà procedir a l’edificació d’aquests i, si fos necessari, acabar la urbanització. No caldrà per contra que hagin de fer cap mena de cessió a l’Administració, perquè trobant-nos en la ciutat “acabada” aquests deures de cessió ja s’hauran materialitzat en moments anteriors. (P.ex: tinc un solar urbanitzable, puc demanar una llicència per edificar i, al fer-ho, ja ha complert els seus deures, sense que 15 hagi de cedir cap terreny, entre d’altres. Si ens trobem en un quasi-solar, li faltarà acabar la urbanització i, un cop acabada, edificar). Com dèiem no hi ha deures de cessió perquè aquests deures ja s’han complert en el passat (d’acord amb els principis de la legislació urbanística, és el compliment dels deures el que legitima per a poder gaudir dels drets). Resta dir que el planejament urbanístic pot fixar uns determinats terminis de compliment dels deures. Als propietaris d’aquest sòl els corresponen els Drets i deures contemplats en l’art. 8 TRLS per a aquests tipus de sòls i que es concreten en els drets/deures d’acabar la urbanització si s’escau, i edificar. Els correspon tot l’aprofitament urbanístic atribuït pel planejament. El TRLUC ho expressa en aquests termes: 1) Dret i deure de completar la urbanització (art. 42 TRLUC), per tal d’esdevenir solar, si s’escau Article 42. Drets i deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà i deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat. 1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà tenen dret a executar o acabar les obres d'urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, i a edificar, sota les condicions establertes per aquesta Llei i pel planejament urbanístic, els solars resultants. Els propietaris o propietàries resten subjectes al compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o bé pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats. 2. Els propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat han d'acabar o completar a llur càrrec la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, sota el principi del repartiment equitatiu de les càrregues i els beneficis urbanístics, i han d'edificar els solars resultants en els terminis i d'acord amb les determinacions que hagin fixat el planejament urbanístic o el programa d'actuació urbanística municipal. 2) Dret d’edificar i deure d’edificar en els terminis que es fixin, si s’escau (art. 41 TRLUC). Art. 41 Dret d'edificació en sòl urbà 1. El sòl urbà pot ésser edificat, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l'atorgament de la llicència d'edificació corresponent, si assoleix la condició de solar. Nogensmenys, s'admet que les obres d'edificació siguin simultànies a les d'urbanització o de reurbanització, si prèviament es presta la garantia i s'executen els elements d'urbanització que siguin determinats per reglament. 16 B) Drets i deures en sòl urbà no consolidat El sòl urbà no consolidat és un sòl que no s’ajusta a allò previst al Planejament i que, per tant, s’ha de transformar abans de poder-s’hi edificar. Com ja s’ha dit, es tracta de terrenys no urbanitzats enmig de la ciutat o són sòls que han de ser objecte d’operacions d’urbanització, renovació etc... De manera que no es poden edificar immediatament perquè cal transformar. Per tant, per poder transformar-lo en sòl consolidat, haurem de fer que els propetaris duguin a terme una serie de deures. Els drets i deures es troben previstos en els arts. 8.1 i 16 TRLS i 42,43, 44 TRLUC. Diferenciarem els Drets/deures segons aquests sòls es posin en un àmbit d’actuació urbanística o no. En el cas en que ens trobem en un àmbit d’actuació urbanística, voldrà dir que s’haurà de dur a terme una reforma integral, és a dir, una modificació total. DRETS I DEURES EN SUNC SUBJECTES A ACTUACIÓ URBANÍSTICA Per tal de tenir dret a transformar el sòl, els propietaris d’aquest tipus de sòl hauran de complir una sèrie de drets i deures: 1) Dret a un 90% de l’aprofitament mig, amb caràcter general (85% en ARE i modificacions de pla que incrementin sostre). 2) En conseqüència, tenen el deure de cessió del 10% o un 15 % de l’aprofitament mig urbanitzat amb la finalitat que la col·lectivitat recuperi les plusvàlues. Es cedeix a l’Administració un percentatge de l’aprofitament mig amb la finalitat que es recuperin part de les plusvàlues de l’acció urbanitzadora, de manera que es cedeixen terrenys edificables per a fer habitatge públic o altres finalitats d’interès públic. Concepte d’aprofitament mig: art 37 TRLUC: “Se entiende por aprovechamiento urbanístico la resultante de ponderar la edificabilidad, los usos y la intensidad de los usos que asigne al suelo el planeamiento urbanístico; también integra el aprovechamiento urbanístico la densidad del uso residencial, expresada en número de viviendas por hectárea.” Article 40. Limitacions del dret d'aprofitament urbanístic 17 1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat, en els supòsits regulats per l'article 43, tenen dret al 90% de l'aprofitament urbanístic del sector o del polígon d'actuació urbanística, referit a llurs finques, excepte en els supòsits següents: a) En el cas de les àrees residencials estratègiques, en les quals el percentatge es pot reduir fins al 85%. b) En els supòsits de modificació del planejament urbanístic general que estableix l’article 43.1, en els quals el percentatge és del 85%. Article 43. Deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat 1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir gratuïtament a l’administració actuant el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors subjectes a un pla de millora urbana o dels polígons d’actuació urbanística que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a, llevat dels supòsits següents: a) En el cas de les àrees residencials estratègiques, els propietaris han de cedir el sòl corresponent al percentatge que estableixi el pla director, que pot ésser de fins al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector. b) En el cas que per mitjà d’una modificació del planejament urbanístic general s’estableixi un nou polígon d’actuació urbanística que tingui per objecte una actuació aïllada de dotació a què fa referència la disposició addicional segona, el 10% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que comporti l’actuació de dotació respecte a l’aprofitament urbanístic atribuït als terrenys inclosos en l’actuació, llevat que la modificació del planejament corresponent incrementi el sostre edificable de l’àmbit de l’actuació, supòsit en el qual el percentatge esmentat és del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. c) En el cas que per mitjà d’una modificació del planejament urbanístic general s’incrementi el sostre edificable d’un sector o d’un polígon d’actuació urbanística, els propietaris, a part de la cessió ordinària que corresponia a l’àmbit d’actuació, han de cedir el sòl corresponent al 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic. 3) Dret i deure al repartiment equitatiu de beneficis i càrregues entre els propietaris de l’àmbit. Aquest deure es fa efectiu en l’execució del planejament urbanístic. El sòl s’haurà de transformar i, per tant, serà d’aplicació el repartttiment equitatiu de beneficis i càrregues, que NOMÉS s’aplica als sòls que estan en transformació, a cap més. Aquest sistema el que fa és tornar a equilibrar els beneficis i les càrregues que havien estat desequilibrades en el procés de qualificació urbanístiques, ja que els que tenien zones tenien aprofitament i els que etnien sistemes no en tenien. 18 Art 44. Deures dels propietaris de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat. 1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat i els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen els deures comuns següents: a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. 4) Deure de Cessió de sòl per a sistemes generals i locals: Aquella transformació on els propietaris tenen unes primeres parcel·les ja construides però ue es veuran alterades materialment perquè han de cedir una part d’aquest sòl per a fer sistemes. Art. 44 TRLUC b) Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. c) Cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, d’una manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què els terrenys siguin compresos o en què estiguin adscrits per a l’obtenció del sòl. 5) Deure de costejar les obres d’urbanització, si escau executant-les (i a conservar la urbanització, si s’escau); i de costejar les infraestructures de connexió als serveis i ampliació de les infraestructures existents. Així doncs, s’hauran de fer les zones d’urbanització (fer carrers, places, enllumenat, clavagueram, etc). A més, s’hauran de fer les obres necessaries fora de l’àmbit perquè el que hagis fet arribi fins on hi hagi la ciutat, de manera que hauràs de fer connectar les obres fins a la ciutat. Per tant, s’urbanitza dins de l’àmbit però també fora de l’àmbit per a que els nous serveis arribin a la xarxa general. Urbanitzen però no s’ho queden, ja que ho cedeixen a l’Administració. Art 44. TRLUC d) Costejar i, si s’escau, executar i cedir a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, amb el sòl corresponent, totes les obres d’urbanització previstes en l’actuació, com també les infraestructures de connexió amb les xarxes generals de serveis i les d’ampliació i reforçament de les existents fora de l’actuació que aquesta demani per les dimensions i les característiques específiques, sens perjudici del dret de rebre el reintegrament de les despeses d’instal·lació de 19 les xarxes de serveis amb càrrec a les empreses prestadores d’aquests serveis, en els termes que estableix la legislació aplicable. 6) Deure de participar en les despeses d’implementació de les infraestructures de transport públic, d’acord amb la legislació de mobilitat. Art 44.d TRLUC. (...) En aquestes infraestructures s’inclouen les de transport públic que siguin necessàries com a conseqüència de la mobilitat generada per l’actuació de què es tracti. La participació en els costos d’implantació d’aquestes infraestructures es determina d’acord amb la legislació sobre mobilitat. 7) Els propietaris tenen Dret a realitzar els usos i obres provisionals mentre no s’inicia la fase d’execució del planejament. Mentre no s’inicia la transormació d’aquest sòl, la llei permet als propietaris fer usos i obres provisionals, amb caràcter de precari. Les actuacions permeses seran les que no malmetin allò que diu el planejament, de manera que no dificultin l’execució del Planejament, donat que són uns usos que no poden comportar edificament. Art. 53 TRLUC. Ex: dipòsit de mercaderies, activitats de sector primari, activitats de lleure, exhibició d’anuncis. DRETS I DEURES EN CAS QUE NO ESTIGUI EN UN ÀMBIT D’ACTUACIÓ Si no es troba en àmbit d’actuació urbanística (perquè es considera que no és necessari, ja que només és necessari fer una nova alineació) només ha de cedir terrenys per a carrers, executar la urbanització i edificar (actuacions aïllades). No té altres drets i deures de cessió, ja que estem en un sòl urbà consolidat on no s’ha de fer més actuacions integrals, sinó que són actuacions concretes, com ampliar una vorera. Art. 44. 2. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d’actuació urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a l’ajuntament o a l’administració que pertoqui, abans de l’edificació, únicament els terrenys, destinats a carrers o a qualsevol altre tipus de via del sistema de comunicació o a les ampliacions, que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la condició de solar. Finalment, una vegada complerts tots els drets i deures del sòl urbà no consolidat, el sòl esdevé solar i per tant els seus propietaris tenen el drets i deures del sòl urbà consolidat: el dret a edificar. 20 C) Drets i deures en sòl urbanitzable delimitat Arts 8 TRLS i 42, 44, 45 i 52 TRLUC. 1) Dret a promoure la transformació del sòl, mitjançant la presentació del corresponent pla parcial. Article 52. Transformació i règim d'ús del sòl urbanitzable a. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable poden promoure'n la transformació, d'acord amb el que estableix l'article 33.4. (Dret de proposar la transformació, iniciativa. No han d’esperar a que l’Administració aprovi un pla parcial, tenen dret a presentar-ne un a l’Administració). b. El règim d'ús del sòl urbanitzable no delimitat, mentre no es procedeixi a la seva transformació, s'ajusta al règim d'utilització, gaudi i disposició establert per aquest capítol per al sòl no urbanitzable. c. En sòl urbanitzable delimitat no és possible d'autoritzar els usos i les obres regulats per l'article 47 per al sòl no urbanitzable. 2) Dret a un % de l’aprofitament mig i deure de cessió d’un % de l’aprofitament mig. En aquest sòl amb caràcter general el percentatge de cessió serà del 15%. (Abans del 2012, era un 10%). Aquesta diferència entre el % de cessió en relació al SUNC troba el seu fonament en la pretensió d’afavorir les operacions de renovació urbana (és a dir en SUNC) enfront al nou creixement de la ciutat (S urbanitzable). Només s’aplica al nou SUD, creat a partit de la Llei 3/2012. El legislador el que vol és que primer es transformin els sòls no consolidats de dins de la ciutat abans d’extendre la ciutat més enllà, mentre continuem tenint problemes urbanístics dins de la ciutat. Al fer el percentatge de cessió més gran, tens més deures i, per tant, es potencien unes millors condicions pels sòls de dins de la ciutat en males condicions, abans que els sòls de fora de la ciutat. La resta de drets i deures són els mateixos que en el cas del sòl urbà no consolidat: • Dret/deure al repartiment equitatiu de beneficis i càrregues • Dret/deure de cessió de sòl per a sistemes • Dret/deure de costejar la urbanització i infraestructures de connexió de serveis • Dret/deure de participació en les despeses d’implementació de les infraestructures de transport públic, d’acord amb la legislació de mobilitat. • Dret a realitzar usos i obres de caràcter provisional. Igual que en el cas del SUNC, el compliment dels deures propis d’aquest tipus de sòl donarà lloc al següent estadi de drets i deures: Edificar i si s’escau, conservar la urbanització. 21 D) Drets i deures en sòl urbanitzable no delimitat (és a dir, no posat en sectors) Recordem que és el sòl que cal transformar però que el planejament general no n’ha establert les directrius. És, per tant, un sòl de reserva, donat que només es podrà urbanitzar quan s’esgoti el sòl urbanitzable delimitat. Però els propietaris tenen el Dret/deure de promoure la transformació del sòl, presentant el Pla Parcial de Delimitació. Aprovat el Pla Parcial de Delimitació esdevindran SUD. Així doncs, com la legislació estatal impedeix fixar moments temporals (limitar durant un temps) que els propietaris tinguin dret a la iniciativa, de manera que igual que en el limitat, aquestts propietaris tenen dret a promoure la transformació del sòl mitjançant la presentació per part dels propietaris d’un pla parcial delimitat. El primer que faran els propietaris en el pla és delimitar i ordenar sectors i, un cop delimitats, es durana terme les mateixes fases que en els delimitats. L’Administració estarà obligada a tramitar aquest PPD però no a acceptar-lo, ja que només ho haurà de fer si compleix els requisits establerts. Per tant, fins que no s’aprovi el pla de delimitació, els drets i deures són els mateixos que els del Sol No Urbanitzable. 22 ...

Comprar Previsualizar