Bloc 2. Tema 1: Plantejament d'estudis experimentas i quasiexperimentals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Bloc 2 dissenys de recerca

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez BLOC II TEMA 1: PLANTEJAMENT D’ESTUDIS EXPERIMENTALS I CUASI – EXPERIMENTALS I.
FASES DE LA INVESTIGACIÓ CIENTIFICA Tenim tres nivells: 1) Teòric conceptual  El disseny no intervé. El disseny intervé a partir dels dos següents nivells.
1. Aquí, es planteja el problema d’estudi, és a dir, el marc teòric. L’origen del problema pot ser divers: observació directa, curiositat, teoria on hi ha una llacuna i es vol investigar sobre aquesta part, etc. Habitualment, l’origen del problema sorgeix a partir d’una revisió bibliogràfica.
2. Plantegem una hipòtesi temptativa, la qual serà molt general i abstracte.
Hem d’operativitzar aquesta hipòtesi general, per fer-ho entrem en la fase tècnic metodològica 2) Tècnic metodològic  Hem d’aconseguir que qualsevol persona que llegeixi el nostre treball sigui capaç de replicar-lo.
1. Ho realitzem mitjanant el pla de treball, que es una presa de decisions en torn a la variable dependent. També cal prendre decisions sobre quina serà la variable independent. També establir quin instrument de mesura utilitzarem, quines possibles variables estranyes poden influir i si les hem pogut controlar o no.
2. Un cop preses aquestes decisions, recollim les dades. L’estratègia de recollida de dades pot ser: a. No experimental o ex post facto  ens indica si hi ha concordança però no si hi ha causa i efecte.
i. Observació directe ii. Observació indirecta b. Experimental o causal  inclou dissenys longitudinals i quasi. Una causarà l’altre (manipulació VI i veure com influeix en VD) i. Experimental ii. Quasi-experimental Un cop tenim el disseny i hem recollit les dades passem al nivell analític estadístic 3) Analític estadístic  fem l’anàlisi de dades, l’anàlisi estadístic.
1. Elaborem i reunim les dades a partir de la matriu de dades fem taules i gràfics (tant experimental com no experimental).
2. Ajustem un model estadístic a aquesta matriu de dades, és a dir, realitzem l’anàlisi estadístic. Per saber quin model estadístic s’ajusta a les dades haurem de tenir en compte: disseny i l’escala de mesura de la variable dependent (nominal, ordinal, interval, raó).
3. Proba de significació i prova d’hipòtesis: estadísticament sempre posem a prova la hipòtesi nul·la (que afirma que no hi ha diferències), la qual es rebutja o no es rebutja.
Posteriorment, tornem un altre cop al nivell teòric a buscar la discussió d’aquests resultats. Si hem rebutjat la hipòtesis nul·la veurem que passa amb el problema que investigàvem (ex: estudiem l’estrès, que passa amb l’estrès? Millora, empitjora?) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez II.
ESTRATÈGIES D’INVESTIGACIÓ  CLASSIFICACIÓ DE LES ESTRATÈGIES DE RECOLLIDA DE DADES Estratègia post facto o no experimental: - No requereix la manipulació directa de les condicions de producció dels fenòmens.
L’investigador no escolleix arbitràriament els valors de la VI És un enfoc propi de les situacions on no és possible l’assignació aleatòria de les unitats a les condicions de tractament, i on el control de les fonts de variacions estranyes és escàs o limitat.
Les principals estratègies o procediments metodològics que assumeixen aquesta classe de condicions són la observació directa i la observació indirecta.
 la observació directa agrupa un conjunt de tècniques conegudes per investigació de camp. Requereixen una observació dels esdeveniments tal com succeeixen de forma espontània i posseeixen un escàs control de les fonts estranyes de variació. Entre les tècniques més importants trobem l’observació naturalista, l’estudi de casos i els autoinformes.
 La observació indirecte es caracteritza pel registre i mesura de una gran quantitat de variables. Les tècniques utilitzades són conegudes con a mètodes selectius o mètodes d’enquesta. El objectiu de la metodologia d’enquesta és l’obtenció de la informació amb el propòsit de conèixer les propietats o característiques d’una determinada població. Entre els procediments a utilitzar estan les entrevistes i els qüestionaris.
Estratègia causal o experimental: - Planteja l’estudi dels efectes causals entre les variables objecte d’estudi Es caracteritza per el major control que es té dels factors o variables de confusió.
Es té control sobre els registres, condicions i subjectes.
L’estratègia experimental té tres components bàsics: manipulació, aleatorització i control.
Diferències amb la estratègia no experimental: - La estratègia experimental implica la manipulació activa de la variable independent  l’experimentador escolleix arbitràriament els valors de la VI i els aplica a diferents grups de subjectes.
La estratègia cuasi – experimental prova, també, relacions de causalitat però a diferència de l’estratègia experimental els grups no es formen a l’atzar, sinó que s0utilitzen grups naturals, intactes o ja formats.  per això l’assignació aleatòria o no dels subjectes als grups marca el límit entre aquestes estratègies.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  MARC METODOLOGIC DE LA INVESTIGACIÓ PSICOLÒGICA      Paradigma experimental: Manipulació de la variable independent  l’investigador pot ajustar nivells a la variable.
Hipòtesis causals  establim relacions de causa i efecte Control de les variables estranyes que puguin influir en la variable independent.
Verificació de concomitànça      Paradigma Associatiu: Hipòtesi de covariació No hi ha manipulació Control deficient Verificació de simultaneitat III.
CLASSIFICACIÓ DEL DISSENY EXPERIMENTAL I CUASI-EXPERIMENTAL  DISSENY EXPERIMENTAL És un model de variació i constància. La variació és perquè es manipula la variable independent, i constància perquè controlem o neutralitzem les possibles variables estranyes.
La estratègia de comparació de grup: comparem grups de subjectes. Compararem aquest grups (mitjana, variable independent, variable estranya Z) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Classificació del disseny experimental  es fa en funció de: 1) Estratègia de comparació a. Intergrups o entre grups: comparem grups amb subjectes diferents, tractament diferent, i VI diferents.
b. Intra-subjecte: és quan tots els subjectes passen per totes les condicions (tots els tractaments), és a dir, que dins de cada grup hi ha exactament els mateixos subjectes c. Mixte: combinació de intergrups i intrasubjecte.
Exemple: B: quantitat de paraules a recordar   B1: llista 10 paraules B2: llista amb 20 paraules Volem veure si la longitud de la llista influeix en el record. La mostra és de 8 subjectes. D’aquests 8, assignem a l’atzar 4 a B1 i 4 a B2  la variable B és intergrups La variable A: repassos que se li fa a la llista:   A1: cap repàs A2: dos repassos Els 8 subjectes passaran pe A1 i A2.  La variable A és la intra 2) Modalitat Quantitat de variables independents.
Entre grups i intra-subjecte:  Una VI: disseny simple  + 1 VI: disseny complex o factorial En el mixte necessitem dos variables independents, una intra-subjecte i una intergrups.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  DISSENYS APLICATS O QUASI-EXPERIMENTALS Què és? Pla de treball amb el que es pretén estudiar l’impacte dels tractaments i/o els processos de canvi, en situacions on els subjectes o unitats d’observació no han estat assignats amb un criteri aleatori.
     És en l’àmbit aplicat (psicologia bàsica: memòria, percepció), no tant de laboratori i restringit A diferencia del disseny experimental on podem formar grups de subjectes a l’ atzar, en els dissenys aplicats els grups ja estan formats. Ex: volem comparar dos aules d’escola  son grups ja formats. Inicialment poden ser desiguals (en els dissenys experimentals per atzar els grups eren homogenis) Així doncs, haurem de controlar les variables estranyes ja que els grups ja estan formats  per fer-ho, utilitzarem tècniques estadístiques.
Les relacions també seran de causa – efecte, manipulant la VI.
Distingim els dissenys on no nomes establim relaciona causa-efecte, sinó que també podem veure l’evolució dels subjectes al llarg del temps  estudis longitudinals. Ex: accidents mortals abans i després de la nova llei de carnet per punts.
 Estratègies de comparació i classificació: o o Estratègia de comparació transversal: comparem grups diferents de subjectes en un punt del temps.
 Inclou als dissenys de comparació de grups o de grups paral·lels.
 Comparació estadística Estratègia de comparació longitudinal: veiem com un mateix grup va canviant al llarg del temps.
 Inclou els dissenys que repeteixen mesures de la variable de resposta  Comparació dinàmica  INVESTIGACIÓ BASICA VS. APLICADA Bàsica  disseny experimental     Tindrem + validesa interna: capacitat que tenim per dir que un canvi en la VD realment s’ha degut a la VI, no a altres variables.
Normalment la mostra és poc representativa, per tant no podem generalitzar els resultats a la resta de població.
Màxim control Aleatorització Aplicada  disseny quasi-experimental     Tindrem + validesa externa: podem generalitzar els resultats a la resta de la població. La població és més variada.
Hi ha menys validesa interna Màxima generalització No aleatorització Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez IV.
VARIABLES D’INVESTIGACIÓ EXPERIMENTAL  VI: la manipulem  és la causa  VD: la que mesurem  efecte  V. Estranyes: les que hem de controlar i saber identificar  si no la controlem és la variable de confusió V.
OBJECTIUS DEL DISSENY EXPERIMENTAL Objectius 1. Maximitzar la variància sistemàtica primària  no intervé el disseny, es refereix a maximitzar l’efecte de la variable independent. Això nomes es aconsegueix escollint valors òptims d’aquest VI. L’investigador ha de saber escollir quins valors de la VI ens permetran veure un canvi en la VD. Així doncs, per tal d’aconseguir aquest objectiu cal una adequada elecció dels valors de la variable independent.
2. Control de les fonts de variació secundària  control de variables estranyes. Ho aconseguim mitjançant la selecció d’un disseny adequat, com per exemple grups a l’atzar, on les variables estranyes seran equiparables en els dos grups, o bé l’estratègia intra-subjecte, on tots els subjectes passen per totes les etapes.
3. Minimitzar la variància de l’error  es dóna al controlar les variables estranyes.
VD = VI + error  L’error estarà sempre present, ja sigui per errors el càlcul, instruments o diferencies entre els subjectes. Al controlar les variables estranyes, reduïm l’error de la fórmula. Controlem més aquestes variables estranyes augmentant la precisió en la mesura dels registres i la selecció de subjectes homogenis.
VI.
CONTROL EXPERIMENTAL de variables estranyes Què és el control experimental? Consisteix en eliminar o bé neutralitzar qualsevol font de variació estranya capaç de confondre l‘acció de la variable de tractament.
Subjecte com a control propi: tots els subjectes passen per totes les fases.
Les variables situacionals també cal controlarles, però no intervé el disseny, són variables de procediment.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez ...