Lliçó 10 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Anna Sánchez Martí 29/10/2014 DRET PENAL LLIÇÓ 10 Tema 7 i 8. El tipo doloso de acción.
1. PARTE OBJETIVA DEL TIPO DOLOSO.
Según la acción, la conducta típica, los delitos pueden ser dolosos o imprudentes. El tipo doloso de acción es el más importante, en el CP solo 25 delitos son imprudentes.
Els tipus dolosos poden ser de mera activitat o de resultat (reconeixen connexió entre el resultat i conducta). Relació de causalitat, que el resultat pugui ser atribuït a la conducta.
Part general, aplicable a molts tipus de delictes. Abans es creia suficient la relació de causalitat per determinar la imputabilitat del resultat, després s’ha vist que no es tan senzill.
Equivalència de les condicions o teoria de les condicions. Es causa de resultat tota condició del resultat. Causa=condició.
Si tens en contra les condicions que han causat el resultat. Si hi ha 50 condicions, qualsevol de les condicions pot ser causa del resultat.
Aquesta teoria utilitza una fórmula: “condicio sine qua non” (sense aquet fet, sense aquesta condició no s’hauria produït un altre, el resultat.) Exemple: Persona que dispara a una persona que pateix problemes cardíacs en una zona no vital i aquesta mor d’un atac de cor. Mor d’atac de cor però el tret es condició sine qua non. Si la persona no coneixia l’afectació no es imputable, si la coneixia si.
−Aquesta teoria es massa amplia, necessita alguna cosa que limiti això.
Un correctiu seria la previsiblitat del resultat.
Exemple: la noia b convenç la noia A per anar a una discoteca. La noia A mor en una baralla, que la noia b convençi la A es condició sine qua non perquè sinó la noia no hauria anat a la discoteca. La noia b no es pot imputar per la mort. La noia A també seria causa perquè va anar a la discoteca i així.. Es massa ampli!! S’ha de limitar.
1 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Com els delictes han de ser dolosos o imprudents, encara que diguem que Qualsevol causa es resultat no podem ser tan poc concrets. Perquè no hi hagi dol o imprudència no vol dir que no hi hagi causalitat.
Pot haver una conducta que sigui condició sine qua non, que hi hagi dol però que no sigui culpable. Exemple: una persona regala un viatge per veure si el viatger es mata, i l’avió cau i la persona mor. La persona A que regala no es la culpable, no es pot imputar per molt dol que tingues, no castiguem pensaments castiguem conductes.
Amb la causalitat no es suficient per imputar un delicte. Es necessiten més característiques.
− Teoria massa estricta. Causes en que per sentit comú hem de dir que hi ha causalitat, però segons la teoria de les condicions no n’hi hauria.
Exemple: Dones que van prendre un medicament per les nàusees i els nadons tenen malformacions. Malalties provocades per l’oli de colza.
−Teoria de la causalitat hipotètica. Exemple: estàs en un castell amb un seguit d’invitats i un mor. Un dels individus entra a la cuina i tira matarates a l’esmorzar i això ho veu una persona que també havia anat a posar mata-rates a l’esmorzar. El culpable per sentit comú es el que tira el mata-rates, però segons la teoria condició sine qua non no ho seria perquè si aquest no hagués tirat el mata-rates el resultat s’hagués produït igual perquè l’hagués tirat un altre. Es una causa hipotètica.
Aquí la teoria falla perquè es evident que el que tira el mata-rates es causa.
−Causalitat cumulativa. (ej. 23 puñaladas al César, cada una por si sola seria brutal, pero hay 23, si no se hubieran producido todas habría muerto igual, no se cumple la condición sine qua non. Además contra mas puñaladas antes morirá y menos sufrirá, hay muchos factores que no modifican el resultado, lo acumulan) -Conclusión: la condición sine qua non se ha de corregir. Es una fórmula de comprobación de la teoría de la condición. Y es una fórmula que en estos casos falla, por lo que se ha de corregir.
Alternativas a la teoría de la condición: Dos grupos de casos: 2 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir - Teorías individualizadoras→ no toda condición es causa, sino que entre todas las condiciones, las causas serian unas cuantas, la causa es el último factor, el factor decisivo) actualmente estos criterios no se aceptan.
-Teoría de la adecuación→ no toda condición es causa, sino que solo es causa aquellas condiciones adecuadas para producir el resultado.
Aquellas condiciones que a priori pueden pensar que producirían el resultado. Condiciones adecuadas. Adecuado quiere decir en esta teoría: previsible. Si es previsible esa conducta provocara el resultado.
Restringe el concepto de causa.
31/10/2014 - Teoria de l’equivalència de les condicions. Qualsevol condició val igual.
Imputació objectiva→ es atribuir un fet a algú.
La relació de causalitat en els delictes d’acció requereixen causalitat però no es suficient perquè per si sola la causalitat es molt amplia y s’ha de limitar. El segon criteri serà la creació d’un risc suficient.
(Punt de vista ex post, “causalitat”, punt de vista ex arte “creació d’un risc suficient”)→ coneixement? Per saber si hi havia risc o no hem de saber els coneixements que tenia la persona. Es previsible que si tu dispares a una persona per ferir-li, pot passar que el matis. Es previsible o no que es produís el resultat? Coneixements especials de la situació per part del subjecte? Ex. Una persona normal no te perquè saber que la víctima es cardíaca, però si ho sap diem que te un coneixement especial. Normalment partim del coneixement de la persona mitjà.
El fonament es la finalitat de la llei. Es poden evitar morts imprevisibles? Nomes es poden evitar conductes que poden matar ex arte. La finalitat de la norma de que no es pot matar es impedir la mort previsible, no las imprevisibles.
A) Creació d’un risc suficient.
3 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir − No hi ha creació d’un risc suficient quan en realitat la conducta disminuïa el risc. Exemple: desviar un tret es disminuir risc.
− El risc irrellevant, no es pot considerar típic, Exemple: encomanar un refredat no es el mateix que encomanar l’ebola.
− El risc permès, per exemple la conducció d’automobils no es poden considerar típicament rellevants. (automòbils, malalties, esports, recerca) B) A veces se crea un riesgo insuficiente que no provoca el resultado.
Una persona dispara i no mata, ve un segon dispara i el mata. El primer només temptativa i el segon imputaríem assassinat. El primer ni imputem delicte perquè les lesions causades no ha provocat la mort.
2. PARTE SUBJETIVA DEL TIPO DOLOSO La part subjectiva el tipus dolos té dolo, intencionalitat.
− Dolos malus: coneixement del fet i coneixement del dret.
− Dol natural: coneixement del fet. No sap que es dolent però hi ha coneixement del fet.
− Dol típic: la voluntat de cometre el fet no requereix saber que esta malament. Interessa o no cometre el fet? Per que sigui típic no ha d’haver-hi justificació. Error de tipus→ no hi ha coneixement, no hi ha dol. Ex. Estar de caça i matar un company. Imprudència (error de tipus vencible), sense imprudència (error de tipus invencible).
El dol típic requereix conèixer tots els elements del tipus injust, els elements descriptius i els elements normatius.
Els elements descriptius son els que es refereixen a una realitat que es pot captar amb els sentits. Externa, empírica. Exemple, homicidi tots els elements son descriptius.
Els elements normatius fan referencia a una qüestió jurídica. Exemple: robar, agafar una cosa des de la perspectiva descriptiva es el mateix tant si la cosa es propietat teva o no, des de el punt de vista normatiu si no es teva estàs delinquint.
4 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Normatiu social/ jurídic. Normatiu social determina quina consideració te la gent sobre una cosa. Per exemple la societat determina que es considera obscè i que no. Depèn de la cultura i el criteri de cada persona.
Classes de dol: − Dol directe de primer grau (intenció)→ Intenció en sentit estricte, disparar per matar. L’autor busca realitzar el fet.
− Dol directe de segon grau (conseqüència necessària)→ El subjecte no busca realitzar el fet típic, però sap que es una conseqüència necessària pel seu objectiu. “Danys colaterals”. Es igualment culpable com el de primer grau perquè sap que es produirà el resultat encara que no sigui l’objectiu principal.
− Dol directe eventual (conseqüència probable)→La conseqüència delictiva no es necessària però es probable. Col·locar una bomba en un edifici en que hi ha un vigilant, la intenció no es matar el vigilant però si volem explotar l’edifici es probable que mori. La frontera entre el dol eventual i la imprudència conscient es fina.
Dol directe eventual: • Teoria del coneixement: Ha consentit/ aprovat el possible resultat.
L’aprova perquè no es seguer que el resultat es produeixi, si fos segur no l’aprovaria. La voluntat del dol eventual es el consentiment.
• Teoria de la probabilitat: Si es molt poc probable no seria dol eventual, però si es probable si que ho seria. Com més probable més perillós es el fet i per tant correspon l’aplicació de més pena.
•Teoria mixte: Combina voluntat y peligrosidad. Se rebaja el consentimiento, el sujeto se conforma con el hecho probable que pase, ahunque no le agrade. El sujeto actua aunque sabe que puede pasar. Dolo.
Si el sujeto no cuenta con que pueda pasar: imprudència. Las persones no avaluan en porcentajes, actuan segon la impresión de riesgo. Si no sientes impresión de riesgo, no cuentas con que pase nada, imprudente. Si el teu pronòstic es que pot passar, perceps risc, és dol eventual.
Tos els errors exclouen el dol.
Error de tipus→ exclou el dol típic. No saber el fet que estàs fent.
5 Dret Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Error de prohibició→ no saber que una acció esta tipificada. No saber si està prohibit o no.
Error vencible→ evitable, es podia evitar però no s’ha tingut suficient prudència. Imprudència. ( pena homicidi imprudent) Error invencible→ inevitable, no es pot evitar. Persona prudent, es el criteri que fem servir per decidir si l’error es vencible o invencible.
Una persona prudent ho hauria fet? Impunitat, no hi ha dolo ni imprudència.
Hi ha diferents circumstàncies i elements que poden augmentar la pena.
Error impersona→ en delicte d’homicidi, confon la víctima amb una altre persona. Irrellevant, has matat a una persona. Si volies matar el rei, i mates el seu doble qui que es rellevant perquè tenen una protecció jurídica diferent. Temptativa de regicidi i concurs ideal d’homicidi dolos.
Albergatus ictus desviació del cop. Dos persones al costat de l’altre, apunta una però mata el del costat. Temptativa en concurs ideal d’homicidi imprudent.
6 ...