Economía del trabajo parte 1 (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Economía del Trabajo
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 23/12/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: Economia, treball i força de treball Totes les especies naturals es proveeixen de matèria i energia per poder reproduir-se.
La espècie humana ha tingut ara evolució molt important en les seves activitats, això s’ha degut a la introducció de la tecnologia. Hem introduït mecanismes d’intervenció com ara bens de producció o coneixements. En tenir tant capacitat de innovació tecnològica podem arribar a esgotar els recursos naturals. Aquest canvi tecnològic continu ha permès ampliar la diversificació de bens i serveis. Aquesta activitat de transformar els recursos naturals és el treball.
El treball quasi sempre es una relació de persones amb altres persones. Les relacions socials amb els que realitzen els treball marquen el nostre comportament.
Hi ha 3 grans famílies de treball: 1. El treball d’autosuficiència Inclou aquelles activitats laborals que les persones fan per satisfer-se a si mateix. En trobem 2 formes de fer-ho.
   Autosuficiència individual; encara que la majoria de treballs d’autosuficiència no es individual.
Família; On hi ha divisió del treball entre els membres de la família.
Tenim una altra variant que es el treball social. Allò que fem per la col·lectivitat amb ONG, AMPA, etc.
2. El treball forçat Hi ha vàries formes de treball forçat:    Esclavatge: es la més brutal perquè l’esclau no és ni considerat persona.
Economies de prestacions: on la gent es veu obligada a treballar per un altre o pel govern.
Treballs de serveis feudals: una relació privada on s’està obligat a treballar per un senyor.
3. El treball mercantil Es el que es fa per diners. Té 2 grans variants:  Autònom: Cada vegada hi ha ments. Antigament les grans vessants era la agricultura i el comerç.
 Assalariat: Et poses a les ordres d’un altre que marquen la teva activitat laboral.
Les regles del treball son les que condicionen aquestes activitats laborals. No podem pensar que tot el treball és mercantil. Lo que consideren treball està associat a on ho fem, com ara els novel·listes del segle XIX, en comparació amb ara.
A cada societat hi ha un tipus de treball que predomina. Actualment és el treball assalariat, perquè el nucli del sistema econòmic es basa en aquest tipus. A Espanya un 80% de les persones que treballen son assalariats.
En una societat on predomini el treball assalariat es necessita unes característiques determinades:   Llibertat política: es un treball voluntari, la gent té drets.
La gent no té capacitat de producció autònoma. La majoria de nosaltres davant els estris que tenim no som capaços de produir aquests bens, per això requereixen treball per un altre a canvi de diners. Aquest aspecte es contradictori amb el primer ja que encara que políticament no estem obligats a treballar, econòmicament si ho estem.
Els assalariats treballen per als capitalistes en forma d’empresa. La desigualtat de renda a la població es pot mesurar per l’índex de Gini que va de l’1 al 10, on Espanya es un 3,4, el segon més alt d’Europa. Un altre mètode es veure la diferencia entre el 20% més pobre i el 20% més ric de la població.
La desigualtat de patrimoni encara es més important, però és més difícil de mesurar perquè moltes vegades els patrimonis es camuflen. Aquesta desigualtat es més gran que la de renda.
Aquestes desigualtats son una de les característiques de les relacions laborals actuals.
L’empresari no té la mateixa necessitat que els treballadors, i a més pot escollir els treballadors a causa d’aquesta desigualtat. La urgència és més important als treballadors que no als empresaris. Aquesta desigualtat també implica una major capacitat d’estratègia per part dels empresaris.
El Contracte de Treball 1. És un contracte d’autoritat. S’accepta posar-se a les ordres de la persona que el contracta. És un contracte d’autoritat amb límits, com no seria per exemple l’esclavatge. Un límit podria ser el temporal, fora de l’horari no hi ha poder. Tampoc es pot demanar activitats delictives. Uns altres límits podrien ser els propis de les categories laborals.
Es tenen presents tants els límits del contracte personal, de la llei (TRLET) i els del conveni col·lectiu. Aquests límits son tant pel treballador com per l’empresari.
2. És un contracte indeterminat. En els contractes no s’especifiquen les tasques determinades, sinó que es declara que estàs a disposició de l’empresa. L’empresa que contracta un numero d’hores a un treballador es amb la voluntat d’explotar-lo, per això aquesta indeterminació del contracte.
L’autoritat del contracte atorga a les empreses capacitat organitzativa del treball:     Divisió del treball Assignació de tasques Establiment de la jerarquia de l’empresa (que sol estar associada als incentius Influencia psicològica Es important la relació entre la força del treball i el treball, que depèn de l’organització de l’empresa, ja que influeix en la teva actitud davant el treball.
La relació laboral real es una relació de conflicte entre desiguals. Per això moltes vegades els empresaris agafen maquines o robots pel lloc de treball.
Perquè hi hagi mercat de treball es necessiten persones i aquestes precisen de família, treball social, institucions publiques, educació, sanitat, etc. coses que es fa fora de l’empresa. El resultat de l’educació, per exemple, depèn de la situació econòmica de la família o país, i desprès les empreses depenen d’aquesta formació.
Tema 2: Criteris estadístics que avaluen el mercat de treball La principal estadística que es sol fer als països es com es mesura l’economia en relació al treball mercantil.
El Labour Survey avalua l’estadística de la gent que treballa al país sobre la població (Activa). A Espanya s’anomena EPA. Al cos Español es fa cada 3 mesos. L’EPA classifica la població amb edat laboral (16 anys) en població activa que es divideix en ocupats i aturats i en població inactiva. La població activa es aquella que o treballa o busca treball i la inactiva es aquella que o ni treballa ni busca, i podem trobar diferents casos com estudiants, malalts, etc.
Per classificar la població, si treballes més d’una hora al dia en una setmana formes part dels ocupats. Per ser aturat, en els últims 15 dies has d’haver fet alguna cosa d’una llista de coses per buscar treball.
L’atur de llarga durada es aquell de més d’un any.
També es va dividir l’ocupació en ocupació i subocupació, que es aquell treball, que es podria considerar com ocupat, però no dona suficient per viure.
El que més preocupa és l’atur. Hi ha una relació directa entre l’ocupació i l’atur, però no es té en compte que hi ha altres variants com el pas de la població a la inactivitat, i en aquest cas disminueix la ocupació, però no augmenta l’atur. També en crear ocupació pot ser que augmenti aquesta amb persones inactives però no disminueixi l’atur.
En economia lo que modera questa relació és el “treballador desanimat” que vol dir que quan l’atur és molt gran els treballadors deixen de buscar treball. En aquest cas s’ha de veure que ha passat amb l’atur, l’ocupació i la inactivitat, ja que pot ser que disminueixi l’atur, però també l’ocupació. En el cas d’Espanya, en totes les crisis ha predominat el factor desanimat.
D’altra banda, el “treballador addicional” vol dir que quan creix l’ocupació, por ser que gent inactiva passi a buscar feina i passi a ser ocupat, però d’aquesta manera no es redueix l’atur.
Per que es doni això, el mercat laboral, esta molt segregat per qüestions de sexe, hi ha empreses que busquen homes i empreses que busquen dones.
Una altra qüestió es que a curt termini, a principis de la crisi actual, les expectatives de acció d’’ocupació eren diferent segons el sector. La crisis va afectar al sector de la construcció, que es majoritàriament masculí, en canvi als primers anys de la crisi s’estaven creant llocs de treball femení. Per tant, dones que estaven fora del mercat del treball van entrar-hi, cosa que va propiciar al treballador addicional a principis de la crisi actual, encara que actualment domini el treballador desanimat.
Quan volem comparar situacions entre països o èpoques, les xifres absolutes no serveixen, s’ha de mesurar en xifres relatives, perquè pot haver-hi una població major, etc.
S’utilitza més la taxa d’ocupació 2, per dir quants dels que podrien treballar ho estant fent.
Tenint unes taxes es poden deduir altres. També podríem tenir les de homes/dones, espanyols/estrangers, etc. Cal tenir en compte per exemple, que no tots els país tenen la mateixa edat per treballar.
Si per exemple, comparem la taxa d’ocupació entre 1975 i 2013 es diu que l’ocupació masculina ha baixat i la femenina ha pujat. Cal veure que a l’any 1975 els homes començaven a treballar als 20 anys i es jubilaven als 60, però les dones no entraven al mercat laboral tant com els homes, i també sortien abans pels fills, etc. En el cas dels homes la vida estava més marcada per la trajectòria laboral que per les dones.
Al 2013, al cas dels homes, el procés d’entrada dura fins als 20, però comença a haverhi una sortida amb 50 anys, per això s’ha reduït, però no ha sigut un canvi tan gran ja que la trajectòria laboral es principal a les seves vides. A les dones, s’entra més al mercat laboral i la permanència es major. El gràfic s’assembla més en homes i dones al 2013, per això es diu que l’ocupació masculina ha baixat i la femenina s’ha mantingut.
L’enquesta de població activa es fa a tots els llocs amb el mateix criteri. Quan mesurem l’atur a Espanya, un mètode es l’EPA, que es trimestral. Una altra, es l’atur registrat, que es les dades del INEM de les persones registrades, però no tenen perquè ser les mateixes dades, ja que per exemple, no tothom esta apuntat al INEM, o per exemple, que no tothom que hi està apuntat, esta aturat. A més a més, aquesta mesura es diferent segons el país, a diferencia de l’EPA.
Tema 3: El Mercat de Treball Per la corrent principal de l’economia teòrica, l’economia es redueix a l’estudi del mercat. En l’economia en general, també trobem l’estructura familiar, l’espai públic, etc.
En tot mercat trobem una oferta i una demanda, però això és molt reduccionista, abans hi ha una producció. El model teòric (corrent heterodoxa) esta subjecte a una sèrie de supòsits:  La societat està basada per una sèrie d’individus, que actua autònomament en funció de les seves preferències i els seus drets. La idea es que les decisions de les persones al mercat les fan perquè volen, però això no té perquè ser sempre així, influeixen altres coses. Si això fos així, no hi hauria gastos en publicitat. El mercat depèn també dels recursos de cada persona.
Aquesta premissa suposa que els individus son racionals, i que maximitzen la utilitat de les seves possibilitat. En el cas de les empreses es pressuposa que es fa tot per aconseguir el màxim benefici.
   Es suposa que l’economia funciona amb la competència perfecta, entre la oferta i la demanda de cada producte hi ha molts compradors i venedors, i cap té influencia o control en el mercat.
Es diu que l’usuari té la informació perfecta; tots els preus d’un sol producte, per exemple. Això clarament no es cert. La psicologia cognitiva ha mostrat que per pensar, el nostre cervell té 2 velocitat, una més espontània, i una més lenta.
Diuen també que durant el dia utilitzen més sovint la més rapida, i aquesta sol tenir més errors.
La facilitat d’entrada i sortida al mercat.
Perquè hi hagi competència perfecta es tenen que donar tots aquells punts. Una cosa que no és real. La quantitat de productes que volem comprar va en funció del preu. És una relació inversament proporcional. Però en canvi, pel venedor, quan més costa el preu, més volen vendre.
El mercat laboral es igual que el ja vist.
Tenim l’oferta que ve determinada per:    L’objectiu de maximitzar la utilitat, que està marcada pel consum i el lleure. Al consum es on necessitarem el recursos per consumir. El treball, és allò que hem de fer per podem consumir (preferències).
El salari: depenent del salari que tinguem necessitem més o menys hores per satisfer el consum. (Depèn del mercat) La renda extra salarial; ingressos als que les persones tenen accés sense treballar, i pot ser d’origen molt divers.
En funció d’això establim un pla d’acció en relació amb el mercat de treball.
La demanda de treball va en funció d les empreses. Aquestes el que volen es maximitzar els beneficis. L’empresa va en funció del salari i de la tecnologia que té.
Donat un salari, si la quantitat d’oferta i la demanda és igual, el mercat està en equilibri.
Si la demanda es més petita que la oferta, hi ha excés d’oferta.
Si la oferta és més petita que la demanda, hi ha un excés de demanda.
Se suposa que en un mercat competitiu, els preus son flexibles. L’atur es pot entendre com una situació d’excés de oferta. Un dels factors que regula el salari, en situacions d’atur, son els salaris mínims, i els convenis col·lectius i sindicats. Alguns economistes diuen que aquests dos conceptes son una forma de augmentar l’atur perquè no es flexibilitzar el salari, i altres no ho creuen.
Tema 4: La oferta individual de treball La teoria econòmica té critiques sobre com la gent es pren la oferta de treball.
El model econòmic intenta explicar quant els treballadors volen i quantes hores ho volen fer. Parteix de la idea de que les persones volen maximitzar la utilitat (benestar).
Això depèn de dos variants; el consum i el lleure. S’intentarà aconseguir benestar combinant aquestes dues coses.
El lleure es consum de temps, i en una economia capitalista, per consumir, s’ha de tenir diners, cosa que implica treballar. A més consum, menys lleure, i a l’inrevés, depenent de les preferències de cadascú.
Una corba d’indiferència seria totes les variables de combinació de lleure i consum que donen el mateix benestar.
Hi ha unes limitacions per la maximització d’aquestes variables:   El temps: lleure més treball Els diners: Va en funció del treball. La restricció pressupostaria es lo que podem arribar a cobrar, segons el que treballem Hem de trobar la relació segons el salari que tenim, tinguem el màxim benefici.
La corba de l’oferta canvia segons les nostres preferències i segons el salari.
Efecte renda: Si ens doblem el salari, treballant la meitat tenim els mateixos beneficis.
Augmentant el sou, treballant menys tenim el mateix salari, i si baixa el sou, hem de treballar més.
W↑ T↓ → W↓ T↑ W↑ Oferta de treball↓ → W↓ Oferta de treball↑ Efecte substitució: Si ens augmenten el sou, i mantenim la jornada de treball, augmentarem el salari. L’efecte substitució diu, que si s’augmenta el salari, la gent tendeix a treballar més per tenir més beneficis.
W↑ Oferta de treball↑ → W↓ Oferta de treball↓ No hi ha una resposta clara a les variacions del salari, depèn de quin efecte s’imposi.
A part dels salaris, podem tenir unes altres fonts de diners, com pensions o actius alquilats, etc. Alguns economistes diuen, que pot portar a que la gent decideixi no treballar o treballar.
El salari de reserva es aquell salari mínim pel que estem disposats a treballar.
El salari brut es el que paga l’empresa i el salari net es el que rep el treballador, que és el salari brut, menys impostos. Aquest model diu que els impostos fan baixar l’interés en el treball, ja que s’imposaria l’efecte substitució.
La corba Laffer: diu que a mesura que els impostos pugen, que l’estat es queda un % dels salaris, l’estat recapta més, però hi ha un punt, on en augmentar els impostos, no augmenta la recaptació perquè la gent deixa de treballar. A la practica, aquesta corba no es realitat.
Si el salari de reserva, influeix sobre la nostra demanda de treball, les pensions d’atur, augmenten aquests salaris de reserva de la gent. Es podrien dissenyar pensions d’atur perquè no baixi la demanda de treball.
Les hores extra són un element invers a les pensions d’atur, fan augmentar les hores de treball a causa dels sous més alts a aquestes hores.
Crítiques al model Aquest model, pels homes adults, sembla a ser que és un model irrellevant, ja que, siguin quins siguin els salaris, aquests, estan actius al món del treball.
La gent, individualment, no té capacitat per negociar la seva jornada laboral, això és per la negociació col·lectiva, i l’organització de les empreses. El que implica això és que aquestes jornades no són òptimes per totes les persones.
Hi ha moltes raons perquè la jornada sigui limitada, les més importants són:   Salut.
Temps: a part del treball, s’han de fer altres necessitats vitals com el treball domèstic, lleure, relacions socials, educació i la participació socio-política.
Ens poden dir que hi ha capacitat de decisió, ja que podem decidir entre treball a temps complert o treball a temps parcial. En els últims anys ha anat creixent el treball a temps parcial, però s’hauria de veure si aquest és un creixement voluntari, o obligat per l’economia. Aquest treball, sol ser més per les dones, i en general, també per alguns sectors determinats.
...